7 de maig 2018

Nit al refugi lliure del Colomina i circular al Montorroio (2862m)

5-6 maig

Cap de setmana de temps incert i variable amb probabilitat de ruixats a cotes altes i augment de temperatura... marxem! divendres ens decidim per la proposta de pujar al refugi lliure del Colomina i intentar fer una circular clàssica pels Pelldefoca del Muntanyenc de Sant Cugat amb la intenció de fer el Pic de Mainera i el de Montorroio i els descensos de les seves pales.



Deixem els cotxes a la presa de Sallente i carreguem esquis fins a la sortida del sender de la canal del Pigolo. (200m de desnivell i 30 min, cota 2000m) amb esquis als peus fins a Estany Gento (excepte en el túnel petit que passem a peu sense problemes. Salvem el tram rocós del sender que puja al Colomina amb els esquis a l'esquena (15') i ja foquejant fins al refugi pel pla dels corralets.


Tot hi que alguns ja coneixíem el refugi, cap hi havia estat després de les reformes del 2011 (on es va fer el vestíbul que ara també fa de part lliure) ni la del 2017 (on s'ha ampliat la zona de menjador  i reestructurat  els dormitoris). Ens sorpren molt agradablement. Un passadís amb lliteres i grans finestrals amb matalassos, mantes i una estufa de butà. Un petit espai per guardar botes i material on ens podem calçar "crocs". Capacitat ideal per a 9 persones. Som 7 i ens acomodem. No ens hem mullat i encara podem gaudir una estona del sol i les vistes des de la terrassa. Al vespre s'encenen uns petits pilots alimentats per energia solar. Sopar fred o calent segons els gustos i a les 10 al llit.



A les 7 sortim del refugi desprès de l'esmorzar i els cafès. Fa un dia clar, vistes excepcionals. Tracem vorejant els estanys de Colomina i de Mar i encarem els replans cap a la Collada de Mainera (2720m). Guanyem el coll fent un tram de fort pendent i neu dura amb grampons. Al coll ens toca el sol. Al vessant E ja fa una estona que hi toca i la neu transforma. La progressió cap al pic de Mainera serà lenta i renunciem al cim del Mainera per assegurar un bon descens del Motorroio. Magnífic descens amb neu primavera fins als Clots del Portarró (2400m). Calcem pells per remuntar la carena del Cap de la solana del Tron amb ganivetes. Un cop a la carena la recorrem en direcció SW salvant 3 petits promontoris i encarem el tram final al cim pel seu vessant O. Fem el cim. Fotos i somriures. El sol s'acaba imposant als núvols i al cel encapotat i a la foscor que divisem cada cop mes a l'est.




El descens el fem en unes condicions de neu òptimes, neu dura primavera a cotes altes i transformada però molt esquiable fins a cota 2000m on ens treiem esquis a l'entrada del sender de la canal del Pigolo. Neu rosada per la pols sahariana des de la cota 2400m. Traces i molt bona innivació al Montsent de Pallars.

A les 12'30 som a Sallente. Consultem CegesquiGourmand i a les 14 son a Casa Arturo, a la Pobleta de Bellveí. Final de festa: xolís, butifarra i formatge formatge de tupí, alliolí de codonyat i pates d'entrants menú d'un plat i postres per llepar-se els dits. El cafè a la barra i cap a casa.
Molt contents.
Si aquesta fos la última sortida de la temporada: excepcional!

Hi hem anat amb els amics del grup Pelldefoca del Muntanyenc: Carles, Carme, Ernest, Anna, David Carmela i Jordi

Bones Traces

3 comentaris:

Ernest ha dit...

Molt bona ressenya Jordi,
Trobo a faltar, la crònica del campionat del món de "Llançament de boles de neu" a la terrassa del refugi, guardant totes les forces i experiència per l'últim llançament guanyador... d'aquí a uns anys serà esport olímpic sens dubte, i llavors els estudiosos voldran saber on es va fer la primera competició.
Una bona esquiada, però millor companyia. Les coses que fan que l'esquí de muntanya sigui més que un esport.

Carles Lluch ha dit...

Molt bé Jordi, cap de setmana ben salvat malgrat la meteo dubtosa i el cel amenaçador. Aquesta primavera la Vall Fosca està irreconeixible. Salut!

Berta ha dit...

Brutaaal, ca l'arturo.....buffff!!!!! Molt xulo aquest refugi....espero que no es conegui gaire...