[PREVIS] "Dudare Humanum Est" o "El cap de setmana delsCagadubtes (amb perdó)"
Dimecres 31. Risc d'allaus 2/3, pujant. Anem a fer el Pic de la Cabaneta dissabte??
Dijous 1. Risc 3/4, pujant… Nooooo! Ni de conya! Doncs quèfem? Doncs anem a la Vall d'Aran, que hi ha risc 2.. Al Colomers! Som-hi!.. Ep, que no hi ha lloc al refu. Doncs acampem! Amb tanta neu? Apa, quin pal! Llavors? No sé, pensem-ho demà..
Divendres 2. Nois, anem a la Vall Ferrera. Val! […] No,millor anem a Tavascan. D'acord! […] ..I si anem a la Vall d'Aran? Bé…[…] Tot i que… es podria anar a la Cerdanya.. […]
Prou!!!
Martínes, aon coi anem??…
Doncs al refu de la Molina, i ja veurem…
Dissabte 3. 5h00 AM. El despertador no perdona.. Durant l'esmorzar, encara tenim temps de canviar d'objectiu unes 22,5 vegades (a raó d'una nova proposta cada 1,5 minuts..). Ens decidimpel Pic del Nérassol. Bé. Cotxe i cap allà. Sorpresaaaaaa… Està més pelat que les natges d'un mandril…I ara, què ??
Cap problema, nois, anem a fer… (tatxííín..)
[PIADA del 3 d'abril] EL PIC DE LA CABANETA (2818m).
Desnivell 1070m.
Orientació SO/O/NO.
Roger, Ricard, Ramon i Pilar.
Unes 5 hores depujada. Al voltant d'una hora de baixada. (…i tant marejar la perdiu per això??)
08h15: Enfilem la Vall d'Incles (per una pista que comença a l'aparcament d'Incles, entre Soldeu i El Tarter) fins al Pont de la Baladosa (1825m), des d'on sortim foquejant. Girem per agafar la Vall de la dreta, cap a l'Est, deixant el torrent a l'esquerra. Progressem per un bonic bosc de pins les branques dels quals, àvides de la presència humana, s'entretenen a juguetejar amb les cordetes, gometes i piolets de les nostres motxiles.. De seguida ens desviem a la dreta (cap al sudest) per agafar una vall secundària al final de la qual, i després d'una curta pujada, ens situem al damunt del replà de les Bases del Siscaró. Més avall, a l'esquerra, queda el refugi del Siscaró, al qual no ens atansem, ja que continuem flanquejant fins a pujar una pala que ens porta a l'Estany de les Canals Roges. Es obligat destacar la bellesa i solitud de les valls recorregudes…En aquest punt, després d'uns instants de dubte, decidim pujar per una ampla pala a l'esquerra (direcció est) que ens porta finalment al coll del Senyal del Siscaró (2770m), des d'on, cap a l'Est, carenant, s'arriba al Pic de la Cabaneta.
El dia és esplèndid i la calma meteorològica ens permet gaudir d'uns instants de fascinant contemplació del paisatge envoltant, tot com si els cims nevats s'extenguessin fins a un punt proper a l'infinit.. Uns glopets del ja clàssic, gustós i gairebé imprescindible te al cim (gentilesa de casa Martínes) i ens preparem per regalar-nos amb una baixada per una succesió de pales, replans i flanquejos (bonificació addicional de flanqueig-"en Ramonada" sota el títol "Se m'acut un camí de baixada alternatiu..") que ens duran de nou al bosquet de l'inici.
La neu comença a humitejar-se, però encara és prou bona com per oferir-nos una esquiada en bones condicions. Un cop al bucòlic bosquet, nomès ens queda deixar-nos lliscar per les seves neus, tot dibuixant una traça verge entre els pins que, mostrant-nos un cop més el seu caràcter entremeliat, juguen a forçar als esquiadors hàbils a invertir-hi la seva destresa..
Per finalitzar el dia, i per tal de temptar un esport de risc, ens decidim a travessar tota Andorra amb l'excusa (gràcies,Roger..) d'una peça d'una fixació trencada. Decebuts de no haver trobat cues quilomètriques, acabem ofegant les penes al voltant d'unabirra (de nou gràcies, Roger, no calia…), amb vistes al mur del Cadí.Es el moment precís i adequat per recomeçar amb el foro-debat al voltant del tema "I quin cim podem fer demà ??- capítol1")
[PIADA del 4 d'abril] EL PUIGPEDRÒS (2914m)
Desnivell 800m.
Orientació S/ SE.
Roger, Ricard, Ramon, Daniel, Aureli, Marc i Pilar(je, je,…es pot dir que vaig ben acompanayada...). Un parell d'horetes de pujada. No sé quant de baixada, però molt poc…
Desprès d'un procès d'elecció d'objectiu tan o més intens que el dels dies anteriors, ens decidim per un cim fàcil però que és un dels miradors privilegiats de la Cerdanya.
Sortim cap a les 7h15 del refugi de Malniu (2120m), després de conduir per la llarga pista des de Meranges. Prenem el camí cap a l'esquerra, al costat d'un petit estany i, sempre en direcció noroest, anem guanyant cota de forma progressiva, fins arribar a un replà previ al darrer pendent que ens porta al cim. Durant tot el camí, els canvis de llum de primera horadel matí i el paissatge que es va apareixent fan que la potencial monotonia de la pujada es converteixi en pur gaudiment. Un cop a dalt, els núvols s'esvaeixen i la visió dels massissos circundants es fa esplèndida. L'estat de la neu és inmillorable i això fa que la suau lliscada de baixada sembli molt curta..
Malhauradament, a prop del final, en Ramon, en caure i topar amb el cantell dels esquís, es fa un tall a prop del genoll que ens porta a l'hospital de Puigcerdà. Sis punts i una estona més tard(molta estona… Ramon… vols dir que la cura nomès va consistir en 6punts?? ), l'optimisme de l'accidentat fa que acabem el dia, amb alegria i voltarén, al voltant d'un bon àpat.
Gaudim del paradissos blancs…
Bones traces !!!
Pilar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada