(Enllaç a 2a part, per Jaume J)
(Enllaç psico-místic, ...l'ensigalada, per Dr.Manel C)
Berta, Roger, Sergi M., David, Jaume i Àlex.
Sortim dissabte de Barcelona am l'intenció de fer el Monteixo i el Norís. Comenta a clarejar el dia, que sembla serà bo, ni un sol núvol. Quan sortim d'esmorzar ala Pobla ja tenim el front a sobre. Pugem per la pista direcció al refu de la Vall Ferrera fins que la neu ens barra el pas a uns 1.445m on comencem a lliscar seguint unes traces fresques que semblen de dos persones. A mesura que avancem trobem més neu (pols) i el dia empitjora (boira i neu cada vegada més intens). A 2.650m ens creuem amb els dos esquiadors que vist (de fet no és veia res) el panorama decideixen baixar. Nosaltres continuem endavant. A 2.750m partim el grup en dos, uns baixen i el Jaume, David i Àlex continuen foquejant fins uns 70m del cim on ens col•loquem grampons per coronar. El dia s'obre una mica, el que ens permet gaudir d'un descens en neu pols fantàsticTotal 1.550m de desnivell i 8 h 30 min en bona companyia.
Hola Manel,
Se que tens una jornada laboral i poc carregada d'ocupacions, així com les tardes bastant lliures. Se que intentes passar es llargues hores llegint tot el que cau a les teves mans, fins i tot les piades, i que per això reclames més detall en les explicacions, aquí tens la piada dedicada.
Capítol 1 – El viatge
Temperatura: 3º
Cel: negre
Estat del mar: calma
Quedem per recollir a tota la gent i sortir de Barcelona a les 5:00.la distribució de la següent forma:
Jaume: Berta, Manel i Roger
Àlex: Sergi i David
Per problemes de logística no sortim totalment sincronitzats (la tasca del Jaume el dia anterior en aquest sentit va ser impecable) però gracies a la tecnologia mòbil (que no només serveix per enderrocar governs feixistes) ens posem en contacte per determinar qui va davant i a de ralentitzar la marxa. Soc jo i redueixo la velocitat a 90Km/h. A la alçada de Martorell el Jaume ens dona caça, no hem costa res i dentificar el seu vehicle, porta la llum davantera dreta fosa. La trucada telefònica també serveix per constatar que el Manel ha començat a parlar.
A les 7:30 arribem a La Pobla on decidim parar per esmorzar en un bar de davant de l'estació. Un home ens atén amablement, 3 entrepans de llom amb formatge, 2 de secallona sense formatge, 1 de truita de patates i un de botifarra negre pel Manel; 2 begudes de cola, una canya un aigua, cafès i un got de vi (que al final seran tres) pel Manel. Podem gaudir d'uns moments de tranquil•litat quan el Manel menja el seu entrepà de negra, després torna a parlar fent una brillant aportació al grup:
"hola, soy paraguallo i vengo a pedirle la mano de su hija parafollarmela.
¿Para qué?
Paraguallo"
Paguem i sortim del bar per continuar viatge cap a la Vall Ferrera.
Temperatura: -2º
Cel: cobert
Estat del mar: arrissada
Manel: parlant
Arribem a Àreu on agafem la pista que en trams està en obres per pujar fins on la neu ens barra el pas. Decidim girar els cotxes i aparcar. Posem pells i preparem el material per començar a foquejar.
Capítol 2 – L'aproximació
Temperatura: -2ºCel: cobert
Estat del mar: arrissada
Manel: parlant
Comencem a foquejar per la pista on tenim 4,5cm de neu nova sobre un mantell uniforme i continuo (només interromput per petits corriols d'aigua que salvem sense problemes) per de neu transformada.
Comença a nevar.
La Berta (amb material per estar una setmana a la muntanya) estrena botins, comença a tenir problemes als peus, el Roger, per solidaritat, també. El Manel continua parlant. Hi ha una petició per que el Jaume expliqui l'acudit de la regla, no prospera. Deixem la pista i ens endinsem en el bosc seguint unes traces de dos persones. Tot segueix igual: neva, el marron que ve, el Manel que no calla i la Berta amb la motxilla i els botins assassins.
Capítol 3 – L'ascensió
Temperatura: -2º
Cel: cobert, negre
Estat del mar: marejada
Manel: parlant
Al fons, sobre el llom i sota dels núvols negres veiem els dos esquiadors que ens obren traça, gràcies. Tenim molta neu pols, preludi d'un gran descens. Les vessants estan molt carregades i decidim seguir la traça pel fons de la vall. Algunes pales dretes i amb dos dits (Manel, perdona la imprecisió, no vaig poder prendre mesures) de neu nova sobre una capa de neu molt dura ens obliguen a posar ganivetes per seguir la progressió amb seguretat. La boira és tanca i al marron s'apropa amenaçant, no deixa de nevar, al Manel se'l sent però més fluixet. A 2.650m ens creuem amb els dos esquiadors que estan baixant, Han decidit no fer cim i iniciar el descens per culpa de les condicions meteorològiques (no coneixen les sàvies doctrines del nostre mestre i guia espiritual, Jaume. "el mal temps no existeix"). Nosaltres continuem.
A uns 150 m del cim, i després de moltes disquisicions, decidim partir el grup en dos: els assenyats que opten per retirar-se a temps (la muntanya sempre estarà) Berta, Manel, Roger i Sergi; i els que segueixen, el mestre il•luminat , David i Àlex.
Fem el primer tram amb esquís i quan comencen les roques, posem grampons per fer cim. Tot es blanc, deixa de nevar i la boira es trenca una mica, només és dibuixa la silueta d'algunes muntanyes properes. Tanta pau (trobem a faltar la incombustible conversa del Manel) i només podem estar al cim uns minuts. Tot el grup està amb nosaltres.
Capítol 4 – El descens
Temperatura: -3ºCel: tapat
Estat del mar: calma
Manel: parlant (suposem)
Iniciem el descens el més ràpid possible. Molta neu pols, una mica de visibilitat, perfecte. L'esgotament de la pujada sembla haver desaparegut i baixem surant sobre un mantell de neu pols increïble. A l'inici del bosc trobem a la resta del grup i continuem amb ells. El descens és torna vertiginós, les bones sensacions anteriors més el plaer d'esquiar tots plegats esquivant els arbres. La conversa del Manel només és veu interrompuda per l'ingesta accidental de branques.
Finalment arribem a la pista i la seguim fins a la cruïlla que porta al refugi. Aquí tornem a partir el grup, uns que és quedaran al refu per passar la nit (el tema és presenta interessant...) i esquia el diumenge: Berta, Roger, Manel i Jaume; i la resta que continuem baixant fins el cotxe per tornar. Al pàrquing ens trobem al Carles que és unirà al grup.
Torna a nevar intensament.
Nosaltres fem un copiós sopar per recarregar piles (macarrons, sopa, amanida, corder amb patates i un submarí de flam en nata, tot regat amb un bon vi de taula).
Com no podia ser d'un altra manera, nevant fins la Panadella.
Pobres els que és queden, SORT demà.
També voldria iniciar una nova secció en aquesta WEB, si és possible:
El Manel (M) respon
A: S, com es dirà la teva filla
S: es dirà Nerea
M: clar, si es nena Nerea i si és nen Oreo
B: Seria maco que les noies vinguessin embarassades
M: Més divertit seria embarassar-les nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada