Mireia Miró campiona del Món

Kilian Jornet (CP Puigcerdà SE) i Mireia Miró (UEC Gràcia) es van proclamar dijous 24 de febrer campions del món en la categoria reina, la cursa individual, en el transcurs dels Campionats del Món que es van celebrar a Claut (Itàlia).

Felicitats a tots dos especialment a la Mireia ja que per fi es confirma com una esportista d´altíssim nivell després de tants anys de dedicació. Enhorabona!

Us adjuntem un vídeo

Cap d'Estanhs 2082m i Tuc deth Plan der Òme 2192m des d'Artiga - 26/02/2011

Altrament Montmajou i Vacanera, al Luchonnais
Ricard, Manel, JoanManuel, Amàlia, Greg, Yann, Anna, Pep i Jaume

Ni la neu ni el dia han estat com aquell 13 de febrer de 2010 però hem salvat el dissabte amb un itinerari amb molt bones vistes, ben triat per no patir pel risc d'allaus, i com expectadors de primera fila del canvi de temps que ha anat entrant.

No em puc estar de criticar els missatges alarmistes i generalistes de "risc 5 d'allaus" i "risc màxim" donats per mitjans públics, enfront les precisions de partes com els de meteofrance o el Centre de Predicció de Lauegi que acotaven perfectament en quines cotes i orientacions era el risc. Qui no es mira el butlletins, menys se'ls mira amb aquests missatges, això si ja no és a la muntanya.

Ens posen al mateix sac i ens criminalitzen a tots els muntanyencs, als que en prestem atenció i als que no ho fan!

+/- 1200m; 5-6h; F, *, S2; Neu a partir de 1400m.

Itinerari 27 del llibre "52 balades à skis dans les Pyrénées Centrales", de François Laurens (probablement confon la cota del Montmajou amb la del Vacanèra)

(és possible veure el vídeo amb un pèl més de qualitat a vimeo)

Dormim a Conangles i dissabte ben d'hora entrem a la Val'd'Aran i en sortim pel Port deth Portilhon. Ja al Luchonnais, baixem a Bagnères i enfilem la carretereta que puja al poble d'Artiga, al vesant oest de la Serra de Vacanèra.

Fa vent, no hi ha res de neu i uns altocúmuls ens saluden a l'horitzó... Res prou amenaçador, així que amb els esquís a les motxilles creuem el poble i pel GR anem remuntant uns prats fins a acostar-nos a la neu. Només 40min de caminar (poc més de 15 a la baixada) i a 1400m ja calcem esquís. Busquem el llom (direcció est) i pugem primer al Montmajou i després baixem al Còth de Vacanèra per resseguir el llarg llom fins al Vacanèra.

Som a les portes del canvi de temps i ràpidament iniciem un dels pitjors descensos de la temporada amb neu dura i reguerots de difícil esquiar. Un pel més a baix la neu ja és més amable i ens dóna unes alegries. Tot i el poc gruix a la part baixa, som a camps de vaques i no hi ha cap pedra en tot el descens!

Rematem la feina a Es Bordes amb olles araneses, magrets d'anec i altres delicatessen.
+ fotos: Pep, miscel·lAnna

Bones traces!!!

Traça Muga-Aransa 2011

El diumenge 20 de Febrer es va celebrar la 3 edició de la TRAÇA MUGA 2011



amb un esplèndid dia i alguna ratxa de vent a les carenes, 170 corredors van sortit del Refugi del Fornell a l´Estació d’Aransa, després de fer uns 2 kilòmetres per les pistes d'esquí de fons, van treure els esquís per endinsar-se al bosc on amb als esquís a l'esquena van fer 100 metres de desnivell, una altra vegada calçar esquís i amb conversions i alguna baixada amb pells, finalment s´arribava al peu de la canal on despres de posar grampons es corona el pic de la Barra 2630m, la primera baixada amb molts canvis de neu i una part final bastant difícil ens ha portat a Pollineres on començava la 2ª pujada, amb moltes zetes i per dintre del bosc un primer tram bastant tècnic, després un planell i un altre tram amb zetes ens porten al circ del Monturull-Perafita, fins arribar al cim del munturull 2780m, fora pells un tramet a peu molt curt i baixem per una baixada on la part superior esta bastant glaçada i ens porta a la VAll de Claror ( andorra) , treure esquís e iniciar l'última pujada al coll de Claror 2570m , Finalment una ultima baixada molt ràpida cap a Pollineres.
En noies la primera posició ha estat per Maria Fargues i Beatriz Linde seguides de Vanessa Senyis i Ingrid Giralt.

En parelles mixtes primera posició per Samuel Orts i Pilar Quesada , seguits per Ricard Cabre i Anna Rovira del CEG felicitar-la pel seu segon podi de la temporada i després Maribel Morillas i Pere Pau Gorbs


El campionat de Catalunya per equips masculí ha sigut per Alfons Gaston i Xavier Sadurni i en noies Vane Senyis e Ingrid Giralt.

Aquest cop la parella Bofill-Van Hoff va ser la primera classificada representant el CEG entrant dins dels 10 primers del Campionat de Catalunya, la parella formada per Josep Pérez i Joe Esteban han millorat molt el seu nivell hi van entrar en 16ª posició, aquest cop Joan Nadal es va de conformar en posicions més retrassades ja que la seva parella no va estar en bon estat de forma, a l´arribada vàrem tenir com a convidat en Francesc Sanahuja qui va mostrar el seu recolzament en nom del club als competidors que el representen en les diferents disciplines.

d´esquerra a dreta, Francesc Gorina, Joe Esteban, Josep Pérez, Gregory Van Hoof, Anna Rovira, Ferran Bofill i Francesc Sanahuja, altres integrants de l´equip però absents, Joan Nadal, Marc Solé i Pol Puvill

el vídeo dels dimecres... traça fonda

Si veient com obren traça aquest parell sentiu una punxada i neguitegeu, esteu com jo, amb mooooltes ganes de sortir! Pensava que tant se val d'on són les imatges... fins que la curiositat m'ha portat als Türnitzer Alpen, a poc menys de 100km de Viena... (ressenya i mapa).

(autor gpearl72)

Circular al Baciás 2760m des de Panticosa (*)

(*) piulada per encàrrec. Autors Jordi I. i Amàlia A.
Participants: Jordi, Laura, Amàlia

Arribem dissabte al Refugi Casa de Piedra a l’hora de sopar. Amb un bon menjar i una ampolla de vi compartim plans i histories amb d’altres muntanyencs. Ens aixequem amb un dia preciós.

Amb els esquis a l’esquena, sortim del Balneari a les 8:30 h per unes escales que semblen una cascada de gel. La nota curiosa del dia la dona un home sol qui, amb el seu gos i un cotxe teledirigit, agafa amb nosaltres el GR direcció Brazatos i ens segueix pràcticament tot el camí que fem a peu guiant el seu cotxe damunt la neu. Ja amb els esquis als peus seguim el Barranc del Brazato direcció a las Foyas d’o Brazato i a l’alçada de l’ibon inferior del Brazato pugem per una pendent amb bona traça que ens situa per sobre d’aquest llac. Veiem ja el Pic Baciás a l'esquerra i el Brazato a la dreta. A l’altra banda , la muralla dels Argualas-Garmo Negro-Arnales serà objecte, durant tot el dia, de la nostra contemplació. La traça continua per una carena, fa un flanqueig exposat a l’ombra, guanya alçada amb un parell de voltes complicades però amb bona neu i torna a flanquejar per situar-nos a sobre de la cua de l’embassament gran de Brazato. En aquest punt ens hem de decidir entre pujar al Brazato (dreta) o al Baciás (esquerra).

La promesa d’una circular i un descens més esquiable decanta la decisió pel Baciás.

Perdem una mica d’alçada per a continuació remuntar per un relleu suau fins el peu del cim. Estem en un circ format pels cims del Tablato, els Brazatos i el Baciás, ben innivat i la seva alçada i el dia clar ens fa gaudir d’un paisatge espectacular. El grup que ha obert traça davant nostre quan s'apropa al Baciás es decanta per anar cap a la cresta que ve del Pic Brazatos i un cop just a peu del cim ( a uns 50 m) deixen els esquis en un ressalt rocós. Nosaltres dubtem de fer un flanqueig fins el coll que veiem a l’oest del pic, però finalment fem com ells, ens posem grampons i esquis a l’esquena i assolim el cim per on havuien pujat ells en uns 15 minuts. 360º de vista espectacular, amb el Vignemale en primer pla, ens recompensa els esforços. La pala oest del Baciás , que no veu el sol, està bastant gelada. Baixem del pic un metres amb grampons i ja , amb els esquis als peus flanquegem fins el Coll Alt de Brazatos.

Comencem la baixada per la vall dels ibons Altos de Brazato amb neu bastant esquiable, i seguint les traces flanquegem per trobar la pala que baixa del Pico Batanes. Comprovem de cert que “ no hi ha bona o mala neu sino bons o dolents esquiadors” veient la gent baixar per aquesta pala. I, finalment, la zona de bosc que ens quedava per arribar al Balneari, la fem per la única neu que queda enganxada al GR que baixa fent ziga-zagues. Unes quantes voltes maria i quatre derrapades ens permeten baixar pràcticament fins el cotxe amb els esquis als peus.

Uns ous amb pernil al refugi és el premi esperat i, per acabar un bon dia, encertem en saltar-nos les cues dels pisteros de Formigal i companyia que començaven ja abans de Sabiñanigo, fent una volta per Biescas-Broto-Ainsa–El Grado que ens porta directament a Barbastro sense perdre massa temps.

En total, hem estat 5h per pujar a pas tranquil un desnivell d'uns 1.100m i 1h45min en baixar. La pujada directa al Baciás pels Ibones Altos de Brazatos, que és per on hem baixat, deu ser més curta, però baixes pel mateix lloc. Fent l'intinerari nostre pujes per una vall i baixes per l'altre donant unes bones vistes de tot el circ Tablato-Brazato-Baciás.

Poi d’Estanho (2390 m)

Val d’Aran

8h – amb la calma – 1200 m, S2, **

Neus, Blai, Pep, Carles i Montse

Dijous ens cau la nevada “més generosa” fins ara de la temporada, acompanyada de vent del NO... Els 25 cm (més els 10 cm de dilluns) s’han posat damunt de la “neu pols reciclada” de les orientacions obagues que hem estat esquiant les darreres setmanes. Divendres, i de manera més acusada, dissabte, els termòmetres s’enfilen, i força!, i la neu nova s’humiteja.... sniff, sniff. El resultat d’aquesta combinació és la formació de plaques molt compactes sobre d’una capa de “monstres” anomenats facetes (grans amb cares planes). Aquestes plaques són molt fràgils, ja que col·lapsen amb molta facilitat. Amb aquestes condicions, dissabte esdevé un dia dominat per les percussions freqüents dels “wumfffs”... Aquí us ho expliquem amb més detall.

Amb la disponibilitat temporal d’un vehicle tot terreny, avui escollim la remota vall d’Escunhau, amb les opcions del Pujoalbo, el Tuc dera Aubeta, el Tuc de Roques Blanques i el Poi d’Estanho com punts culminants que tanquen el circ de l’estanho d’Escunhau. Tanmateix, el gros gel format en un dels barrancs ens fan deixar el cotxe a la cota 1200 m. Ens equipem, calcem els esquís i cap amunt. Resseguim la pista principal, però també fem drecera per un prat i per un camí que ens porta de manera més directe a l’entrada de la vall d’Escunhau. La neu està molt podrida, i els pams sota els esquís són inevitables. Continuem per la pista principal, deixant sempre a la nostra esquerra el barranc de Bargadèra, fins el Prat dera Lana (1780 m, final de la pista).

Ganyipem una mica i ens hidratem. Fa molta calor, i el sol encara té una mica de força darrera d’un cel cobert amb núvols alts. Seguim pel fons de la vall en direcció l’estanho d’Escunhau i comença el concert de “wumfffs” acompanyats de fractures que propaguen a distància. A l’estanho, decidim que avui no és el dia per intentar el Pujoalbo i girem cua cap a la cabana de l’estanho. El temps encara aguanta així que creiem que el Poi d’Estanho pot ser un bon pla B. Des de la cabana, remuntem uns prats de pendent suau en direcció NO, i tot seguit prenem la vall penjada ara en direcció SO entre el Tuc de Roques Blanques i el Poi d’Estanho. En una pendent orientada a NE observem una placa de mida petita desencadenada a distància per un grup d’heliesquiadors el dia abans... Nosaltres continuem, traçant l'itinerari més suau i amb l’entrada sobtada del mal temps, ens plantem sota la pala cimera orientada a l’E amb un pendent més dret. Al costat, la pala N del Tuc de Roques Blanques es presenta com una amenaça. Així que deixem la distància de seguretat i d’un en un remuntem la pala, amb voltes maria curtes per aconseguir guanyar el coll i amb pocs metres per llom planer assolir el cim.

Treiem pells, ens abriguem, ulleres de tempesta indispensables i cap avall, d’un en un, sense perdre’ns de vista i reagrupant-nos en indrets segurs. A la pala del cim, la neu encara es deixa conduir, més avall, la neu és cada vegada més pesada. Tornem a la vall principal del barranc de Bargadèra fins al Prat dera Lana, on ens refugiem en una de les seves cabanes i mengem una mica. A partir d’aquí, la pluja ens acompanya durant tot el camí de tornada fins el cotxe.

Fotos del Pep

Bones traces!

Tuc dera Salana i Tuc de Beret

Núria i Carles P.

Tuc dera Salana – 2483m. 12/02/2011

Ascensió clàssica des de la pista que puja als Banys de Tredós, la neu comença a mitja pista després de carregar esquís 30 minuts. Neu escasa a la part final, cara NE. Baixada disfrutona per neu pols “reciclada” (seguint definició de Montse B.).

Tuc de Beret – 2590m. 13/02/2011

Després d’un intent al Tuc d’Horno (amb Montse B.) i tirar enrera per falta de neu i massa vent, anem a assegurar el diumenge anant cap a Beret… Pugem al Clot der Os pel costat de les pistes i després fins un collet al W, pugem per la carena fins al cim a peu i amb grampons.. Malgrat la crisi de neu general gaudim d’una baixada amb més neu pols “reciclada”.

Moltes gràcies Montse pels consells

Bones Traces i … que nevi!!

el vídeo dels dimecres... "D"

Poc esquí en aquest vídeo (però també) que amb l'argument de la transició personal que fem de la tardor a l'hivern mostra imatges suggerents realitzades amb una càmara rèflex de nova generació (com la CANON 7D o la NIKON 7000D... ) i especialment fotografies en "3D".

(autor Ryan Flett)

Cap de Seil de la Baque (3.103 m.)

12 i 13 de febrer de 2011

Anna i Pep

Després de llegir el debat a Skitour dels llocs "surfrequentées" per les piulades sempre sorgeixen dubtes... Bé, no serà el cas d'aquesta proposta on els diversos entrabancs viscuts, vam compartir traça amb els estels, foragitaran les tropes d'esquiadors lluny d'aquestes valls. De fet durant la travessia únicament tres persones vistes i força lluny. Possiblement no és la "millor" època per anar-hi, però a aquell que li agradi la sol·litud de l'hivern i uns paisatges excepcionals acabarà amb un bon regust de boca.

Dissabte: vall de Remuñe-portal de Remuñe-llac de Literola-coll Inferior de Literola-refugi del Portillon (Jean Arlaud)

+1.300 m./-400, PD, ***, S3; 7h30
Sortim una mica tard de la cruïlla (aprox. 1.700 m.) de la carretera que puja de Benasc amb la pista que porta cap a l'Hospital, la carretera està tallada a partir d'aquest punt. Vint minuts a peu i arribem al final de la carretera on aviat calcem esquís. Després la presència de rierols i curts trams sense neu ens fan descalçar, prop dels 1.900 m. la neu ja té continuïtat. Abans d'afrontar la pujada final cap al Portal de Remuñe veiem un parell de pales temptadores per la baixada de l'endemà, per una d'elles baixen tres ànimes desamparades que llencen uns crits de joia esfereïdors...

Des del Portal es veu com el vent ha fet feina al Perdiguero que presenta un aspecte desolador. Travessem el llac de Literola i arribem ja tard al coll Inferior de Literola (2.983 m.), encara podem gaudir amb les darreres llums de la tarda emmirallant-se sobre els núvols que avancen pel vessant nord. Desistim de l'objectiu inicial de pujar a la punta Literola i tirem avall. El Crabiolés amb poquíssima neu es veu prou temptador.

La neu una mica pastosa es deixa fer i anem gaudint del descens fins que aquest és redreça força i sembla desembocar a la caldera d'en Pere Botero (llac del Portillon) que fa xup, xup, amb un munt de seracs a les vores. Decidim flanquejar i baixar per un tubet que hi ha més a la dreta que potser té millor final... Res, després de patir una mica amb la neu dura arribem igualment al laberint de seracs. Amb molta paciència i un parell de nates per cap arribem al llac i ja fosc en sortim amb grampons cap a la banda de la presa, algun peu troba forat i fem treballar la pala per alliberar-lo.

Reconforta arribar al refugi (2.568 m.), feia estona que el veiem,...encara que la temperatura a dins estigui una mica per sobre dels 0º.

Part lliure del refugi del Portillon: l'entrada és per una escala situada a la part dreta del refugi. N'hi han 3 habitacions amb matalassos i mantes on hi caben al voltant d'una trentena de persones. A baix hi ha un menjador-cuina obert. No funciona ni el llum, ni l'estufa.

Diumenge: refugi del Portillon (Jean Arlaud)-Cap del Seil de la Baque-coll Superior de Literola-vall de Literola

+1.000 m./-1.500 m., PD+ (pala cimera), ***, S3; 8h

Mandrosos sortim una mica tard cap al Seil de la Baque. Flanquegem per sota la Tusse de Mt. Arque fins arribar a un collet i des d'aquí aviat entrem per pendents suaus a la gelera del Seil de la Baque. El tram final no sembla gaire amable, primer provem d'entrar per l'aresta W però es veu complicada i decidim pujar pel mig de la pala cimera que presenta un fort pendent i un curt tram final mixte que ens fa anar amb molt de compte especialment a la baixada.

El descens amb esquís fins sobre el llac del Portillon és bonic i sostingut. La neu no acompanya gaire, en general dura a les parts altes i una mica crostada més avall, tanmateix algun tram el gaudim força. Remuntem cap el coll de Literola (3.049 m.) que sense arribar a formar una gran cornisa sí que presenta una bona acumulació de neu al vessant sud. Destrepem la part més vertical i calcem esquís per gaudir d'un descens més que acceptable sobre neu dura de bon fer, el vent moderat S-SW ens acosta la boira. Flanquegem per sobre el llac de Literola, la boira ja ens envolta i decidim abandonar la idea inicial de retornar per Remuñe i a la sortida d'aigües del llac prenem la vall de Literola. Decisió errònia per que aviat la boira desapareix i ens trobem amb una baixada complicada de neu dura i sovint granulada. Calçant i descalçant un parell de vegades es pot arribar amb els esquís als peus fins a la cota 2.100, i algun boig més avall. Nosaltres descalcem 100 m. abans i caminem una hora fins a la carretera on arribem cansats però satisfets amb aquesta petita aventura... ja massa tard pel formatge de Senz.

Bibliografia:

Enric Faura i Jordi Longás, Pirineos en esquís. Ed. Desnivel, 1999. It. 95.
Manel Broch, Excursions amb esquís pel parc Posets-maladeta. Prames ed, 2002.

+ fotos: miscel·lAnna

Tornette Sources du Fier - Millet

El 5 i 6 de febrer dos socis del Ceg, vàrem participar a la TSF-Millet, una cursa d´esquí alpinisme que es fa als Alps francesos a la zona d´Aravis, tota la comarca col·labora però el centres neuràlgics són Faverges i Thones,

El primer dia es va pujar a la Tournette amb magnífiques vistes sobre el llac d´Annecy, després de fer cinc pujades, dos crestes i 2500 metres de desnivell.

El segon dia la cursa surt de Manigod curiosament el poble on Kilian Jornet i altres mundialistes han instalat la seva residència per a passar l´hivern i poder entrenar sortint de casa amb els esquis als peus el recorregut s´enfila cap a la zona de Sources du Fier fent un recorregut de 2400 de desnvell positiu, us passo un video on està descrit les principals parts dels dos itineraris.

No cal dir que els descensos eren d´infart amb neus molt dolentes i els francesos adelantant-nos per a tot arreu l´experiència va valer molt la pena també gràcies a l´anticicló que ens va acompanyar.
Vídeo de la cursa, està molt ben fet

A l´endemà vàrem aprofitar i vem fer vàries ascensions per la zona de Le Clusaz on hi un pista d´esquí i unes magnífiques "combe" que són com valls canaliztades per roques, algunes d´elles es comuniquen entre elles podent enllaçar-les.

Una bona cursa de preparació per a la Mezzalama

Piulada combinada: Ventolau + Volta a Espot amb Cim de Picardes

Ricard M., Manel C., Jordi I. i Pere-Joan

Pròleg a la piulada:

Amb l’ànim de afegir-nos a la sortida programada del cicle diumenge, decidim sortir divendres i fer algun cimet dissabte a l’àrea de Tavascan…

Dissabte, de bon matí, veiem que el panorama nival es una mica desolador, i decidim dirigir-nos cap al pàrking del refugi de la Pleta del Prat. Ens trobem molts esquiadors de muntanya, entre els quals els companys de Ceg de la sortida de cicle. Uns decideixen pujar el Coma del Forn. El Ricard ens convenç de pujar el Ventolau pel torrent, la ruta més directa.

Diumenge, vist el panorama nival, decidim anar a Espot, guanyar alçada en busca del mantell blanc amb els telecadires de Super Espot, amb l’objectiu de fer el Mainera, Muntanyó o Picardes….

Dir que en l’àmbit de “l’ensigalada”, ha estat un gran jornada, on queden patents una sèrie de punts:
- Quan no hi ha un objectiu clar – “anem fent…., ja veurem….., ja m'ho conéc, ....” es quan t’acaben ensigalant…..

- A tota ruta, hi ha punt de “no-retorn”, s’intueix el "perill" - relatiu - però per una raó, potser subconscient decideixes continuar, quant te’n adones que refer el camí i sortir és més perillós que continuar…. Ja estàs ensigalat!

A continuació teniu la piulada combinada, he hagut de fer de “dj” combinant els texts……
Manel C.

a) Ventolau 2843m pel torrent i llac de la Coma del Forn.

Dissabte,5 de Febrer de 2011

Sortida des del refugi de la Pleta del prat 1745m
desnivell: +/- 1100m, D/S3

Pugem per la pista que ens porta a una esplanada a uns 40m sobre del refugi i ascendim pel costat del riu fins al llac de la coma del forn, des d'allà amplies pales fins el cim.

Neu primavera dura i tova segons orientació, plaques de vent. Dia assoleiat i temperatura alta per a l'època.
Ricard M.

p.d.
Ja se que “no es pot distingir entre neu bona o dolenta, més bé hi ha bons i dolents esquiadors…..” (paraules textuals dels nostre “gurú de les neus”), però la neu de la darrera pala que mena al refugi, estava rara i transformada, obligant a practicar el descens en una successió de “voltes maria”….
Manel C.


b) Picardes 2800m des de les pistes d'esquí d'Espot.
Diumenge,6 de Febrer de 2011

desnivell: +450 -1350m
D/S3 sostingut. Atenció per la formació de plaques de vent i perill d'allaus en totes les vessants.

Neu dura segons orientació, plaques de vent, algun tram a peu per la carena cap a la Creu de l'Eixol.

Pelat de neu!!!.. pelat però no del tot. Començaré en el sopar de dissabte. Perquè un bon sopar a Tavascan amb el partit del Barça de ressopó s'ha de comentar. I més encara si ni fotem tres al Madrid, atlètic, però Madrid.
Hem convingut que per la zona de Tavascan no hi ha cap cim amb neu que ens faci patxoca i que l'objectiu inicial del Montarenyo ens faria caminar més que no pas esquiar. Sortosament portem l'amo del pas de guia qui bon coneixedor del Pirineu blanc aviat ens proposa un nou objectiu. Genial! Es tracta de guanyar alçada en busca del mantell blanc amb els telecadires de Super Espot.

Sortim des de la part alta del telecadira del bosc 2450m, aprofitant el nou forfait per a esquiadors de muntanya de l'estació, tiquet d'una sola pujada fins aquesta cota 12€, ideal per guanyar altitud amb poca neu i reduir el temps d'accés al refugi J.M. Blanc. El que no ens diuen és que has de creuar el coll de Muntanyó que segons com pot ser complicat.

Sense un objectiu clar, posem pells a la cota 2300, per remuntar per la vall dels clots del Muntanyó, direcció Coll de Mainera 2650m. Ens endinsem per la vall que queda tancada pel Muntanyó i el Picardes en busca de la neu que a la part baixa hi és escassa i que ens obliga a creuar trams per sobre l'herba. Quan es tanca la vall la cosa es fa molt dreta i la neu, aquí ja més abundant, esdevé molt amenaçadora. Les plaques de vent no s'intueixen. Es veuen clarament, bé, les que encara no han caigut. El camí més evident i menys dret sembla també el més perillós. Un cop arribats al coll de Mainera, girem al sud per remuntar fins el Coll del Muntanyó 2750m.

Tirem pel més dret però entre pedres que aguanten la neu. Ja bastant a munt ens sembla que ja ens l'estem jugant massa i optem per treure els esquís i pujar a peu buscant sempre el camí més segur fins al coll. Des d'aquí carena ampla i fàcil fins el Picardes 2800m, pelat de neu.

El Ricard proposa tornar pel Sud fent un itinerari circular, més llarg i més agraït. Descens en flanqueig per les pales una mica dretes que menen cap al Sud-est, amb bona neu i on cal evitar els rocs escampats, per anar a buscar el Coll de la Creu de l'Eixol, sota el Cap de la Socarrada, per baixar per pales dretes amb neu pols-dura on els esquís sembla que de cop recuperen la memòria d'esquiar bé, direcció al Nord cap a la neu asfaltada de l'estació d'esquí.

Neu pols-dura Qui ho havia de dir! Amb la poca neu que hi ha i l'esquiada que ens hem tret de la màniga... Ah! i tot això amb un dia de Sol espatarrant i sense ni un núvol. Quina manera més bona de començar la meva temporada d'esquí, la més tardana que recordo.

Ricard M. i Pere-Joan

fotos a : https://picasaweb.google.com/pasdeguia/VentolauIVoltaEspot#

Salut,
Manel C.

Ventolau (2853m) i Campirme (2631m)

2ª sortida de cicle. 5 i 6 de febrer del 2011

Èxit de participació amb: Anna, Amàlia, Cesc, Joan, Jordi, Manuel (autor de les fotos), Paola, Roger, Roser, Toni R. i Toni N.

La sortida programada era al cim de Montarenyo però la manca de neu a les cotes mes baixes, i les poques ganes de carregar esquís a coll 3/4 o 1 h. ens fa desistir i obtem per pujar al Campirme com a aperitiu de dissabte i diumenge fem el Ventolau.

Tots dos cims amb molt bona neu, excepte el tram final del descens del Ventolau per la canal, que està molt pelat (ens obliga a treure els esquís els últims 100 metres). El temps ha estat excelent tot el cap de setmana amb molt sol i temperatures més pròpies del final de temporada.

Dissabte sortim de La Pleta del Prat a les 10 h. i fem el cim a la 1 h. sense cap problema i fem una bona baixada amb la neu quasi perfecte.

La Coincidència amb una cursa de raquetes ens ha deixat sense places a la Pleta del Prat i dormim al camping-refugi de les Bordes de Graus. El sopar i l'esmorçar son de bona qualitat i quantitat (per 12 i 6 € respectivament)

Diumenge a les 8,30 h. tornem a sortir de La Pleta cap el Ventolau per la ruta d'estiu. Sense problemes a part de la sifonada de 100 m. que cal fer al collet de la Coma del Forn. A les 12 fem el cim, gaudim de les vistes, descansem i mengem una mica per afrontar la baixada que realitzaem per la coma Videllera seguint el curs del "tubo" que porta directament a La Pleta. Acabem a les 2,30h.

Comentaris: Cesc

Fotos: Manuel Parrado