Condicions al Pic de la Mina i al Puigmal de Llo

Enviat per gatsaule.

Hola,
soc el Joan de Berga (alguns ja em coneixeu) i tant sols us volia informar que ahir mateix el pic de la Mina estava en molt bones condicions de neu excepte la carena final i, abans d'ahir, el Puigmal de Llo estava impecable amb neu dura del cim al cotxe, tant per la pala com pel torrent (vessant nord).
No hi ha massa neu, però és dura. Tant en un cas com en l'altre no vam tocar ni una pedra.

Salut,
JOAN

PIULADA NADALENCA - Tuc dera Pincèla (2545m , 23/12/2006) - Cap de Vaquèira (2500m, 24/12/2006)

Enviat per Montse B.

Des de la Val d'Aran se'ns està fent força extrany aquest desembre i aquestes festes nadalenques sense les muntanyes ben ben blanques, des dels cims fins als pobles, ni els carrers, ni les teulades i xemeneies de les cases cobertes de neu... I com que ja no podiem resistir-nos més de no passejar els esquís muntanya amunt després de tants mesos d'estiu i els nostres somnis ja havien visualitzat tota mena de viratges per la millor neu pols, decidim fer un parell de sortidetes per l'Aran, probablement de les poques coses que es poden fer fins que no arribi la tant desitjada neu, i així, obrir l'estòmac pels àpats nadalencs.

Tuc dera Pincèla, 2545 m, 23/12/2006
Jordi, Manel, Montse

Pugem amb cotxe tot terreny per la pista des del poble de Bagergue fins un parell de corbes més amunt de la Bòrda de Perú (direcció Còth de Varradòs).
Caminem una mitja horeta fins a l'alçada de la cabana de Moredo. Des d'allà i ja encarant la vall del riu Arenho ens calcem esquís i foquegem amunt seguint el típic itinerari fins al coll i fem cim pujant per la part esquerre de la pala final, menys exposada al sòl. La resta de la pala està molt (però que molt) pelada. En aquest darrer tram la neu està força regelada, mentre que des del coll fins gairebé allà on ja no podem continuar amb esquís la neu (uns 20 - 30 cm) s'ha preservat agradablement pols, poguent disfrutar de valent del descens. Aquesta vall és força herbosa i arbustiva, el què ens permet ratllar mínimament les soles.

Cap de Vaquèira, 2500 m, 24/12/2006
Manel, Montse

Ja ho sabeu, aquesta és una opció d'emergència per tots aquells que no us poguem estar d'esquiar...

Des del pàrking d'Orri, pugem per la pista Luis Arias (encara tancada) fins al Cap de Vaquèira. El tram de baix està xafat, mentre que el de dalt es manté sense treballar. Des del cim, sorprèn de veure la zona dels Tucs del Bacivèr i Rosari amb tant poca neu. Tampoc la pala del Parros està en condicions. Fem el descens pel mateix itinerari, anant en compte amb algunes pedrotes perilloses i creuant-nos amb diversos grups de gent que amb el mateix pensament han decidit foquejar fins al Cap de Vaquèira.

PIULADA NADALENCA - 3 balades à skis dans le Queyras 22 a 24/12/2006

Participants: Berta A. i Jaume J.

Les ganes de muntanya, l'anticicló i un divendres que ens hem agafat de vacances ens aboquen a matinar i marxar cap als alps: al Queyras i l'Ubaye sembla que hi ha neu i només són a 700 km!

Com que a l'Ubaye hi volem anar per reis, ens decantem pel Queyras, un pel més al nord. És un plaer arribar-hi: no hi ha trànsit (estacions d'esquí molt petites i a mig gas), sol, els pobles i paisatges són de postal, i el tracte de la gent molt familiar.
El Mont Viso, el Grand Queyras, Rochebrune i l'Aguille du Chambeyron dominen la zona. Més al N es veuen els Ecrins.

Condicions generals de la neu:
de 20 a 80cm (un pel més a les cares N de l'Ubaye, especialment al Coll de Vars, on les valls de Crachet i l'Infernet bé es valdrien una altra kilometrada).
el mantell és esquiable a partir dels 1.500-1.700m als vessants N i un pel més amunt al S (moltes valls són herboses, d'alpage, sense cailloux!).
La qualitat és de neu envellida (la darrera nevada va ser el 8-9 de desembre), però a les zones boscoses i més obagues es conserva pols. Les cares sud es deixen fer bé, amb neu dureta, i a les parts altes hi ha de tot: crosta, dura, ventada, pols...
Tot i la poca neu hi ha moltes plaques a O i també a NO (ambient sec i fred, gobelets, vent, "woooofffsss" en foquejar, i una que vèiem ens ha petat als peus, però de poca amplada i recorregut).
El temps anticiclònic: sol, cap núvol, sota zero tot el dia (-9ºC als matins), i una mica de vent (fort dissabte).

Resum de l'activitat:

Divendres 22/12/2006: Sommet Bucher 2254 m

+/-550; F,*, S2; Orientació E i S; 2h30' d'ascens, 30'descens.
La Rûa 1710 m (Molines-en-Queyras, a 27km de Guillestre) - Pont des Achins 1670 m - Col des Prés de Fromage - Sommet Bucher 2254 m.

Bonica passejada per estirar les cames després d'un matí al cotxe, a aquest excel•lent mirador del Queyras. El nom del pic, "foguera", fa honors a la seva utilització en segles passats per avisar als habitants de les valls d'incursions enemigues.

Cal creuar el pont sobre l'Aigue Blanche i remuntar enmig de pastures i un bosc de melézes, fins arribar al coll des Prés Fromage. Ambient de postal amb corrals i refugis alpins. Prosseguim pel costat soleil fins al cim on hi ha un petit cobert. Descens pel mateix itinerari (directament no és possible per unes barres rocoses).

Dissabte 23/12/2006: Pic Traversier 2882 m i Le Queyron 2884 m

+/-900; PD,**, S2-S3; Orientació N-NO; 3-4h d'ascens, 40'descens.
Pont de Lariane 2024 m (en la ruta al Col Agnel, a 10' de la Rûa , i a 33km de Guillestre) - Vallon de Longuet - Col de Longuet 2701 m - Pic Traversier 2882 m - Le Queyron 2884m.

Fem cas a les recomanacions de la gent de la vall i anem a buscar la neu pols d'aquest racó orientat a N... i la trobem! La passejada és magnífica, només es redreça una mica en arribar al coll. D'aquí ens enfilem pel vesant sud cap a l'aresta i un cop dalt la resseguim, esquís als peus, passant pels dos pics, amb grans vistes al Grand Queyras. Baixem per la pala NO (plaques) i després per la vall gaudint de la neu, encara seca.

Diumenge 24/12/2006: Col Furfande i Pic du Vacivier 2631 m

+/- 1.100 m; F fins el coll, PD,**, S2-S3; Orientació NE-N-E; 3-4 h d'ascens, 1h descens.
Arvieux 1565 m (a 15' de La Rûa on hem dormit, i a 21 km de Guillestre) - Torrent de l'Izoard - pont 1850m - Cabane du Plan Vallon 2014 m - Col de Furfande 2500m - Pic du Vacivier 2631 - coll NO 2611m - Cabane du Plan Vallon 2014 m - Arvieux 1565 m.

Sortim, esquís als peus, des del poble d'Arvieux resseguint un camí que puja a la vora del torrent. La vall és molt encaixonada i hi ha força neu. A 1850m encarem direcció S per pendents molt suaus fins al coll (vistes bucòliques al Chalets de Furfande). Enfilem una aresta ampla fins al cim, i veiem que és possible baixar pel coll que hi ha a continuació (en 20' es podria pujar també al Pic du Gazon, de 2744m, però l'aresta està molt ventada).

Bon descens amb neu dura primer, i millor enmig del bosc. La part final, pel camí ens porta ràpidament fins el poble.

Com que és migdia, fem ruta cap a BCN creuant pel Coll de Vars per entrar a l'Ubaye. Resseguim possibles itineraris i prenem nota de Gites per tornar-hi.

I ara toca Sopa de Galets i desitjar Bon Nadal i molt Bones Traces!!!

Com arribar-hi: BCN-Montpelier-Aix en Provence-Sisteron-GAP-Guillestre (730km). Des d'aquí hi ha moltes valls a triar: Col Agnel, Aigue Blanche (Saint-Veran), Ceillac, Col de l'Izoard (Arvieux),...

Per dormir:
Multitud de possibilitats al Queyras. Més difícil a l'Ubaye:
Gîte Les Arolles, 36€ mitja pensió (La Rûa - Molines en Queyras, bonic de visitar per cert, i museus, mel, ...) 0033 492 45 89 50 http://www.lesarolles-queyras.fr/
Una recomenació de 13€:
"52 balades à skis" d'Arnauld Guillaume. Ed.Didier Richard 2006 (hem fet els Itineraris 37, 31 i 2).

Mapes: IGN 3537 OT i ET (Mont Viso i Guillestre), i IGN 3538 ET més al Sud.

Bones traces!
jaume

"Piada" o piulada ?

Enviat per Pere-Joan B.

Sembla que per fi s'acosta la neu i uns i altres ja comencem a treure la pols de les fustes. A alguns ens agrada compartir el que fem amb els companys i ho expliquem. Ho fem amb tanta il.lusió que a vegades no ens adonem de que quasi no deixem parlar als altres. Actuem com els ocellets quan tenen fam i piulen i piulen sense parar.

Per això en els ambients d'escalada quan un escalador explicava moltes aventures es deia que piulava... bé, no, es deia que "piaba" perquè aquesta expressió ens va arribar ja fa molts anys (sobre els 70) d'escaladors de fora (recordeu a en Perez de Tudela? li deien "el pajarito" perquè sempre "piaba"). L'expressió és simpàtica, va arrelar força i ara es fa servir en tots els àmbits de la muntanya. També en l'esquí.

Ara em pregunto: I per què si en català, segons el diccionari general de la llengua catalana Pompeu Fabra, la paraula PIULADA vol dir "Acció de piular ; manera de piular" l'immensa majoria de muntanyencs s'empenyen en usar la paraula castellana PIADA que ve del verb "piar"? No sembla lògic posar el títol en un idioma i redactar en un altre.

Crec que molts ho hem fet sempre per inèrcia, sense parar a pensar en aquesta paraula forana. I per això escric aquest e-mail, per fer-vos adonar de que ho estem fent malament i us proposo que escriviu moltes piulades en català o moltes "piades" en castellà.

Bones traces!
PJ

Collado Oeste del Pic Arcalís 2700m - 10/12/2006

Enviat per Edu.

(Arcalís, Andorra)

10 Diciembre 2006
Naina, y Edu.
Desnivel: +/- 500 m.

Horario: 1h30 subida, 15 min descenso.

Dificultad: S3 en la pala de la portella.

Meteo: Tapado con algo de boira y una pequeña nevada.

Nieve: Polvo en la pala del collado, y dura a las pistas.

Orientación: NO, N.
Itinerario: Punto de salida "La Coma" remontador de las estación D'Arcalís. (2200 m). Les Portellas (2552 m). Collado Oeste del Pic Arcalís (2700m).

Resignados a no esquiar, a ultima hora del sabado nos dan el chivatazo, el único sitio que hay un poco de nieve en Andorra es la zona de La Coma en Arcalís. Y así es, el domingo por la matina la estación d'Arcalís parece una reunión de yonkis de nieve, hi ha un bon grapat d'esquiadors de muntanya.

Salimos de la Coma (2200 m) y empezamos a foquear dirección SE, siguiendo traza por las pistas más occidentales (cerradas) hacia Les Portelles (2550 m), ya llegando vemos que hay gente remontando la pala del collado oeste del pico d'Arcalís, eso ya pinta un poco mejor, nieve polvo ya fuera de la pista 100 m de desnivel y ganamos el collado (2700 m). De bajada, la pala inmejorable (S3), que dibuja una sonrisa en nuestro rostro. Continuamos por la única pista abierta de la estación para llegar ya de vuelta a la Coma.

No es ninguna maravilla... pero quita un poco el mono.

Bones Traces!.

Edu.

Piada - Bataillence (punta 2574m), 10/12/2006

Participants: JoanManuel C., Berta A. i Jaume J.
+/- 800 m (3h pujada, 0,5-1h baixada), PD, S2 (S4 la canal de la punta 2.574 m)

Neu: de 10 a 20cm de neu pols, però només esquiable (base de neu dura) per sobre els 2.100m en cara nord.
Meteo: temperatura negativa, clarianes al matí i boira a migdia, sense vent.

Quasi ens havíem resignat a no esquiar aquesta pu_íssima. De fet vàrem començar pedalant pels Ports, i allí uns "senyals" ens van acabar de convèncer de canviar les bicis pels esquís: primer, tot pedalant envoltats de tarongers, els més creients vam veure un Mont Caro enfarinat, després, la història del traginer que anava a vendre sabogues a Gandesa amb una mula la tarda d'un dia borrasquer immers en una gran nevada... i més tard, la vista des de la Serra de Pàndols! dels cims emblanquinats del Pirineu Occidental enlluernats pel sol que es ponia...

I així fa unes hores hem matinat per anar a la boca nord del Túnel de Bielsa. Tot està enfarinat però sense base. Caminem 3/4h fins la cota 2.100 m on ja hi ha prou gruix per calçar esquís: quines sensacions!

La ruta no hauria d'amagar cap secret: direcció sud cap al Port de Bielsa, girant cap a l'E als 2.200m. Des d'aquí, per terreny més suau i amb el marcat Port de Bataillence davant, cal apropar-se a una valleta lateral que accedeix al llom oest del pic. Nosaltres (i 5 ó 6 grups més) hi hem pujat abans d'hora (i per un lloc més dret!), i ja a dalt ens hem conformat amb una de les puntes de la llarga cresta de Bataillence.

La neu a la baixada excel·lent, però amb poca visibilitat. Hi haurà moltes més oportunitats segur!

Bones traces i bona temporada!!!

jaume

Una nueva revista de montaña

Enviat per Edu.

Hola!

Parece que la nieve le cuesta llegar este año, bueno paciencia.

Unos amiguetes han sacado una revista nueva de montaña de Catalunya y Andorra, y os la quería presentar, es GRATUITA y la podreís encontrar en las tiendas de montaña, se llama NATURA I AVENTURA, os paso la web por si quereis echarle una ojeada ( http://www.naturaiaventura.com/). Está hecha con mucho cariño y trabajo, espero que os guste.

Os desearía buenas trazas pero... bueno a esperar q nieve, salut.

Edu.

Link a PIADA - Glacera del Tallon 2.800m, 17/09/2006

La temporada ha començat? Si!!!!(*)

(*) només per a malalts de neu:

http://skisylvio.com/spots/2006/septembre/taillon/index.php3

De fet la web d'aquest freerider no té desperdici!!! Mireu el reportatge de xile, i quines fotos d'altres sortides!!!

http://www.skisylvio.com/

Bones traces!

Un any més d'esquí de muntanya

"Com que hi ha muntanyes, tu les has de pujar.
És l'única manera de tirar endavant."

Refrany suís.

I és que amb aquesta calor potser oblidem que portem 7 mesos d'esquí de muntanya o millor encara: en falten pocs perquè les muntanyes properes tornin a ser blanques.

Set mesos! Des que vàrem pujar al Bastiments el darrer 19 de novembre, hem "piat" a cegesqui més de 120 cims o travesses: vora 130.000 metres de desnivell compartint 140 dies a la muntanya amb esquís plens d'experiències i moltes coses per recordar.

Novembre va ser un mes fred amb neu justeta però que ens va permetre fer unes quantes sortides pel Pirineu Oriental: Costabona, Fontlletera, Balandrau, Vall d'Eina, Cambre d'Ase...

Amb el pont de desembre van arribar noves nevades. Abans, però, un altre Bastiments acompanyat del Pic de l'Infern i el de Freser, i un Corronco de Durro a punt de nata pels nostres amics de la Val d'Aran.

I fins a 15 de nosaltres vam gaudir de dies d'hivern, fred, vent, sol i nevades a Anso i Hecho. Molta activitat aquells 8 dies: vam lluitar al Petretxema i a la segona es va deixar vèncer; el Bisaurín va ser memorable, amb descens esquís als peus des del mateix cim; i el Chinebral i el Mallo d'Atxerito... quina llum, quina neu, quins paratges! El pont el vàrem acomiadar, vent en contra, a Hiru Errege Mahaia: la Mesa de los Tres Reyes.

El Tres Vents va fer honor al seu nom, i el Sarrera també es va resistir, mentre d'altres pujaven al Puigmal de Llo i al Mahl Blanc.

Record especial d'una carn d'olla aranesa de 23 de desembre com a excusa per pujar, en travessa, de Beret a Baguerge, al Tuc de Parros: enlluernats per la neu pols vàrem començar a fer plans per a neus àrtiques.

El 2005 es va acabar amb fred extrem a la travessa del Thabor, i gener va servir per descobrir Dormillouse, també als Alps: Gran Pinier, gran cim, Lauzes Rousses, intimitat de la Gite d'un poble de postal, caliu de la raclette del refugi de Prapic, i obrir traça en neu pols.

L'hivern va existir: Tuc d'Aubàs, Serra de Mauri, Tarbessou, Estanyó, Pic Royo, Montmalús, Bastiments, volta al Midi d'Ossau, Gallina Pelada, Rouge de Bassies, Skitourroutenbeschreibung (Port de Siguer), Canal Roya, Pedrons... i el 14 i 15 de gener la primera sortida del Cicle d'Esquiadors de Muntanya del Club Excursionista de Gràcia, la memorable Vallter-Mentet desorganitzada per en Manel: és Mentet el nostre Shangri La? van trobar el seu camí els més de 20 participants?

Pel Curs 2006 d'Iniciació a l'Esquí de Muntanya, intensiu de progressió ...amb cadenes! el 28 de gener queia la gran nevada: tot blanc des del Bruc! Sortides a la Val d'Aran, la travessa "prohibida" de Coma de Vaca amb risc 10 sobre 5 i un intent al Montardo... I ens ho vam passar molt bé amb uns participants de nivell!

"Pel febrer abriga't bé" Pic de la Gelada, Salana, Cap Llitzet, Tagues, Roca Blanca, Rouquette, Aspe, Estanys de la Pera, Costa Pubilla, Peña Telera (Cicle), Estanyó, Comapedrosa, Sarraèra pera passada deth Nebot, Estanyó, lluna plena al Montcorbisson, Rocs Blancs, Finestrelles, Nerassol, Pedraforca, Puigmal de Llo (dinar "gloriós" i traces tàntriques), bufffff, Open Vall Fosca i la travessa del Cicle a Merens les Valls amb 21 esquiadors d'aquí i d'allí i condicions molt bones.

El fred, el vent, el torb van obrir el març... una altra Salana, un desafortunat Monturull, Pedró dels Quatre Batlles amb pedres a les butxaques, tres o quatre Tagues, la Peña Ubiña, marron a Tabernés, lluna plena a la Tuca de Betrén, Finestrelles i travessia dels tres Colls, Tuca Blanca de Pomèro, Puigpedrós i una més multitudinària del Cicle a la Pica Roja, passant ben carregats pel Norís. També en aquest mes pugem al Tuc des Estanhets, al Petretxema de nou, al Midi de Bigorre i al Cap des Cròsos.

Amb la Punta Senyalada i els seu gran descens iniciem un abril per recordar. Posets, Mont Vélan, Montorge, Pessons, Tallada Llarga, Molières, Signalkuppe, Zumsteinspitze, Gran Paradiso, una travessa a St Luc-Zinnal amb el Bishorn, una Chamonix-Zermatt i el viatge a la Norge, als alps de Tromso i Lyngen, esquiant i navegant enmig dels fiords de l'àrtic, amb aurores boreals i moments inoblidables. Nordfjellet, Storgalten, Kavringtinden, Daltinden, Kagtinden, Trolltinden, Tromsdaltinden... diuen els inuït que els viatgers que agafen la febre àrtica, tota una vida després no s'han lliurat d'ella.

I maig sembla juliol! No a als Alps de l'Isère i Rhêmes on ens escapem per fer la Pointe de la Galise i la imponent Tsanteleina, ni tampoc a un altre Gran Paradiso o a l'Strahlhorn i l'Allalinhorn. Però més justet al Balaitús per les Neous o a uns quants Anetos (Cicle).

Tot i així uns quants encara ens resignem a acabar la temporada, o simplement la continuem allí on hi ha la neu: juny ja ens ha portat a la desitjada travessa dels Dômes de Miage amb descens per Armancette i el Mont Tondú, i la propera serà a...

Bé, i res més, ...de moment.

Bones traces!!!

Piada - Mont Tondú i Dômes de Miage - 3, 4 i 5/06/2006

Travessa a Tré-La-Tête 3,4 i 5/06/2006: Mont Tondú i travessa als Dômes de Miage amb descens per Armancette.

(Alps de Tarentaise-Beaufortin, 10km a l'oest del MontBlanc)
Manel B., JoanManuel C., Berta A. i Jaume J.

(base per l'aricle de la Berta, publicat al Vèrtex 211 de març-abril de 2007)

Tres dies molt ben aprofitats visitant les muntanyes que vigilen el MontBlanc i l'Aguille de Bionasay, amb itineraris per glacera i trams alpins i, sobretot, gaudint d'un dels descens més bonic d'aquesta part dels Alps: el descens d'Armancette.

Dissabte 3 de juny: Pujada al Ref Tré-la-Tête

+800m; 2hores; F.
Itinerari: Hameau de Cugnon 1.180m - Ref.Tré-la-Tête 1.970m.

Diumenge 4 de juny; Cap al Ref des Conscrits, pujant al Mont Tondu

+1.400m/-800m; 3-4h ascens, 1h descens; PD+, S3-S4 (uns quants passos exposats: el Mauvais Pas per accedir a la primera gelera, un flanqueig per sobre uns seracs en la gelera del Mont Tondu i l'accés al coll).
Itinerari: Ref.Tré-la-Tête 1.970m - Mauvais Pas 2.100m - Gelera de Tré-la-Tête 2.000m - Gelera de Mont Tondú - aresta NO 3.050m - Pain de Sucre du Mont Tondu - Gelera de Tré-la-Tête 2.400m - Ref des Conscrits 2.600m.

Dilluns 5 de juny; travessa dels Dômes de Miage i descens per a gelera d'Armancette

+1.200m /-2.600; 3-4h pujada; 1h d'aresta; 2-4h descens; PD+ (AD a Skirando?), S4 (força estona). Cap dificultat fins al coll. A partir d'aquí es fan tots els Dômes, amb piolet i grampons (no és difícil però si exposat).
El descens és del millor que hi ha: més de 2.400m de baixada (avui 1800 amb esquís) molt sostinguts (uns quants trams de 40º), i per recorregut "entretingut", on cal trobar cada pas.
A 1700m "descens de barrancs" amb rapel de 25m inclòs!
Itinerari: Ref des Conscrits 2.600m - Gelera de Tré-la-Tête 3.000m - Col des Dômes 3.564m - 1er Dôme 3.173m (anar i tornar, a la dreta) - Travessa dels Dômes 3.633, 3.670m - per sobre Col de la Berangere (150m 40º) - Gelera d'Armancette fins a 3100 - flanqueig a la dreta - coll a 2.772m - colouir 2.450m - Vall de Covagnet - fi de la neu 1.900m - llac d'Armancette (camí per la dreta o rappel per l'esquerra) - Hameau de Cugnon 1.180m.

Meteo i neu: "Gran Bo", amb gelades fortes a la nit, calor a migmatí i cúmuls a migdia. Vent fort el diumenge. La neu comença als 2.000m i les geleres estan ben cobertes. Ha estat dura pel matí, poc transformada per sobre els 3.000m, i primavera a migdia per sota.

La zona té moltes més possibilitats de cims i travesses. Val la pena allargar-ho un dia cap al Ref.Robert Blanc per pujar a l'Aguille des Glaciers.

Al vespre penjaré alguna foto: l'aresta dels Dômes, l'Aguille de Bionassay i el MontBlanc darrera el Col Infranchissable es mereixen la kilometrada!

Bones traces!!!

Piada - Aneto 3404m, 14/05/2006

Eniat per Xavier D.

Sortim a les 6 des del lloc on hem pogut aparcar a 5 min de la besurta i enfilem camí cap a Aigualluts per anar a fer l'espalda. en 1.45 ens calcem els esquís. flanquejem cap a Barrancs amb un vent molt molest. arribem fins el fons de la vall i pujem per la pala de neu fins l'aresta. amb la boira ens equivoquem i anem a l'aneto.

tornem al coll i resseguim 20m fins a un bony que suposem que es l'espalda

els 200 primers metres genials, despres neu molt pesada i al finalavalantxosa, força curiós esquiar mentre avancen els allaus de fusió finalment ens ajuntem amb la rua de l'aneto

Piada - Aneto 3404m, 14/05/2006

Participants: Eli, Roger, Laia, Marina, Jaume i Berta.
+/- 1.550 m (6 h pujada, 3 h baixada), PD+, S2-S3.

Dissabte fem bivac al costat del cotxe per dormir ben poc! A les 3 h passades comença la nostra particular pujada a l'Aneto per la via normal. Veiem la lluna just abans de sortir del sac, però després hi ha un nuvolet que ens la tapa tota l'estona. Sort que tenim frontals!
Carreguem esquís a l'esquena fins a La Renclusa. Arribem al Portilló Superior amb la sortida del sol i el tram de la glacera es fa molt amè, amb les vistes de cims propers i llunyans.....fins i tot l'Aneto es deixa veure uns instants! Del Coll de Corones al cim ja és "un moment" i feliços i contents passem el Pas de Mahoma, on ens trobem amb uns que vénen en direcció contrària. La pujada ha estat molt tranquila i sorprenentment no ens ha atrapat ningú......És a la baixada quan poc a poc ens va avançant, escopetejada, bona part de la gentada que estava aparcada a La Besurta. El descens per Aigualluts el disfrutem moltíssim, amb una neu que sembla nata! Però tot el que és bo s'acaba, i ens toca carrejar esquís a uns 2150 m.

Primer 3 mil amb esquís de la Laia i la Marina, uéééé....Tot i els diversos intents dels participants a boicotejar la sortida de cicle (vòmits, menstruació monstruosa, ceguera de les neus, son....dormim mitja hora més, nosaltres fem bivac al cim, nosaltres no ens volem llevar tan aviat.....), l'Aneto s'ha deixat fer i arribem al cotxe amb una mescla de cansament i felicitat. La Rosa, L'Enric Tomàs i la Kristin també hi han anat, però sense matinar tant.

Bones traces de primavera....jajaja

Torna cegestiu !!!!!!

Enviat per Manel C.

Hola a tothom,

S' acaba la neu, tot i que molts de nosaltres continuare'm esquiant la última taca de neu que quedi. Alguns ja hem començat a sortir amb la bici de muntanya, altres nomès es dediquen a l' escalada, etc, i vist que comencen a aflorar tota mena de trastorns, ansietat, i altra sintomatologia, en alguns casos com a causa de la manca de neu - en aquest cas m' incloc - em permeto la licencia de recordar-vos que el CegEstiu està per l' estudi d' aquest casos, i qualsevol mena de psicopatogia estiuenca, o simtomes dignes d'estudi com farres, platja, merendero, kaiac, btt, i qualsevol altra cosa que us roti.

AIXI QUE .......!!!!! TORNA CEG ESTIU !!!!!!!

- QUE PASSA QUAN ES FON LA NEU ???

- QUE PASSA QUAN ARRIBA L' ESTIU I L' ALTA MUNTANYA ESDEVE VERDA I SOLEJADA,I LA PERDIU BLANCA MIGRA CAP A TERRES INCOGNITES???

- QUE FAN ELS MUNTANYENCS DROGODEPENDENTS DE LA NEU ????

- COM S' ADAPTEN A LA NOVA SITUACIO ?AQUEST GRUP PRETEN SER UN ESTUDI ANTROPOLOGIC QUE ENS AJUDI A TENIR UN MILLOR CONEIXEMENT DE NOSALTRES MATEIXOS I CONTESTAR ALGUNES DE LES NOSTRES "PALLES" PSICO-EXISTENCIALS.

Al vostre servei Manel Castelló

Un dels moderadors.

Piada de 5 dies de maig als Alps - 1 a 5/05/2006

Enviat per Carles Ll.

Aprofitant una setmana amb bona previsió de temps, ens escapem uns dies en busca de la neu que ja trobem a faltar als Pirineus. Com son ascensions molt ressenyades no detallo els itineraris.

1,2 de maig: Vall d’Aosta (Italia). Pont (1960m) – Ref. Vittorio Emanuele (2732m) – Gran Paradiso (4061m) – Pont (1960m).
Poca neu en cotes baixes, només calcem els esquís a partir del refugi. De baixada és possible esquiar fins aprox. 2400m si baixem per l’altre costat del barranc. Ganivetes tota la pujada. Fàcil fins al coll, ús de corda fins al cim (grimpada aèrea). Poques esquerdes visibles.

3,4,5 de maig: Valais (Suïssa)- Saas Fee. Pugem amb el telefèric de Felskinn fins a 3000m. En 30 min s’arriba al Britannia Hütte (3030m) (excel·lent, fundes nòrdiques incloses).
Stralhorn (4190m) amb molt bon temps. Fàcil, tan llarg com bonic, només uns metres de cresta abans del cim en que és recomanable encordar-se. Descens llarg i sense problemes, sortejant les zones d’esquerdes prou visibles.
Allalinhorn (4027m). Temps tapat però amb calma. Tornem a Felskinn i passem a peu pel túnel que mena a les pistes. Remuntem l’estació (ja tancada). Ja abans del coll la boira ens envolta per estones. Esquerdes abans del Feejoch que cal vorejar fent un parell de llargues ziga-zagues. Amb esquís fins pocs metres abans del cim. Descens esquiant fins a Saas-Fee (no per gaires dies ja).

Lali (telemark).
Carles (esquis)

Piulada pic de Balaitús (3151m.) per les Neous - 29 i 30/04/2006

Eviat per Rosa S.

Aquest llarg cap de setmana va arrivar per fi el moment de qu'el Balaitús caigués sota els nostres peus. Cinc cents kmts. separen Barcelona del punt on deixem el cotxe per iniciar aquesta bella ascensió, al final de la carretera de la vall d'Arrens, més enllá de Lourdes.

Sortim de 1.470 mts. amb esquís, tenda i demés trastes a l'esquena. Uns 200 mts. més amunt veient la neu a prop i decidim aprofitar un plá amb herba per acampar. Tanmateix l'endemá no calçarem els esquís fins a 1.900mts, ja se sap, de vegades tenim miratges amb la neu. L'endemá des d'aquípujem una mica i arrivem al pla de Labassa, on la vall es bifurque i hem d'agafar la de la dreta. Després seguim pel fons de la vall. Arrive un moment en qu'es pot seguir per l'esquerra en pendent més suau o per la dreta remuntant una forta i llarga pala amb boniques traces de descens. Nosaltres elegim, equivocadament segons veuríem després, la de la dreta; les dos arriven al mateix lloc pero aquesta última resulte dura i treballosa ja qu'está molt gelada i el pendent es fort; així dons es millor pujar per l'esquerra seguint el fons de la vall.

Arrivem a la base del cim on hi ha una multitud esperant per accedir a la canal, pero com que no hem fet mai per aquest cantó aquest cim, ens carreguem de filosofía i esperem fins qu'ens toca el torn, La canal que s'ha d'agafar es la segona començant per la dreta. Aquest diumenge passat la canal estave bastant asequible: el primer tram mitj glaçat amb un grau de dificultat no alt, el equivalent aproximadament a un 3 - en roca. Tothom ho passem encordats per si de cas, montant un segur a la roca. La resta dela canal la pendent es forta pero no está glaçada i la pujem sense corda.

Al cim boniques vistes de Penya Telera, Taillon i Vignemale entre d'altres.

El descens magnific, amb una neu primavera ben transformada. Esdevé unallarga i rápida esquiada enmarcada en belles vistes desde la glacera de les Neous. Apurem el descens fins a 1.800, més avall d'on ens avíem calçat els esquís a la pujada, dons tenim delit de neu.

I la tornada a Barcelona, ja amb l'esperit satisfet, anar fent. Hi vam ser: Carme S., Xavier M., Josep María i jo mateixa.

Bones i animoses traces primaverenques,

Piada - La Tsantelèina en travessa, 30 i 1/05/2006

Jaume J. i Berta A.

1er dia: Val d'Isère (Le Fornet) 1930 m (bivac)-Pont St. Charles 2056 m-Gorges du Malpasset-Refuge Prariond 2374 m-Glacier de Bassagne-Pointe de la Galise 3343 m-Glacier de Fond-Rifugio Benevolo 2285 m.

+1400 m/-1100 m; PD, ***, S3 (trams gelats a les gorges, accés exposat a la gelera de Bassagne); 5-6 h ascens, 1 h descens.

2on dia: Rifugio Benevolo 2285 m-Glacier de Tsantelèina-Glacier de Sauches-Col de Tsantelèina 3154 m-Aresta NE-Tsantelèina 3601 m-descens cara N-Glacier de Rhêmes Golette-Llac de la Sassière 2461 m-Embassament de Sassière 2301 m-La Reculaz 1800 m (a 7 Km de Le Fornet).

+1350 m/- 1800 m; AD+, ***, S4 molt sostingut (S5 des del cim , ressalts de 50º a l'accés al coll de la Tsantelèina); 6 h ascens, 2 h descens.

Meteo i mantell nival: Sol amb alguns núvols alts. Neu a partir dels 1800 m! Per sota dels 2500 m està dura pel matí i primavera al migdia; per sobre, neu transformada amb algun tram de neu pols a les cares N.

"Cap de setmana" molt ben aprofitat, entre La Vanoise i La Val di Rhêmes, fent travessa. Aquesta zona presenta múltiples possibilitats, amb els refugis de Prariond i de Benevolo com a base d'ascensions.

Diumenge al matí sortim de Le Fornet, on hem fet un bivac a peu de cotxe. Per arribar al refugi de Prariond ens endinsem per les Gorges de Malpasset, tota una experiència! El passem de llarg i ens enfilem cap a la Glacera de Bassagne. Amb esquís als peus assolim la Pointe de la Galise, des d'on tenim una gran panoràmica dels alps en majúscules: Mont Blanc, Gran Combin, Cerví, Mont Rosa i el Gran Paradiso a tocar! Descens per la Glacera de Fond (ara ja ens trobem a la banda italiana.......on ens espera una lassagna terriblement deliciosa!).

Dilluns és un gran dia d' "alpinisme"....Creuem les glaceres de Tsantelèina i de Sauches, tapadetes de neu, i posem grampons per assolir el Coll de Tsantelèina. Cal dir que tot i que només és una paret de neu d'uns 60º (i d'uns 50 m), on no passa res si caus, jo em passo una bona estona clavant cada peu i el piolet, amb molt poca desimboltura! Ja no traiem grampons, perquè ens esperen encara més de 400 m d'aresta, majoritàriament de neu, amb un pendent menys pronunciat però que no permet desconcentrar-te. Deixem els esquís sota d'un ressalt de roca a 100 m del cim, on considerem que podrem començar el descens trepidant! Aquesta ascensió és molt espectacular i el fet de no trobar-nos ningú més, encara la fa més especial per a nosaltres. La neu està relativament transformada, però es deixa fer molt bé. A la part baixa de la pala, la neu s'endureix lleugerament alhora que el pendent es fa més acusat. Fabulós, el descens per la glacera de Rhêmes-Golette, fins que arribem a la zona de llacs, on cal remar una mica. Una opció per arribar a Le Fornet és remuntar el Coll de la Bailletta. Nosaltres decidim tirar avall, amb esquís als peus fins al Llac de Chevril (Notre Dame des Neiges), on de cop ens trobem a la carretera. Auto-stop i amb un moment ja som al cotxe.

En el llibre de l'Oriol Guasch dels alps amb esquís, hi ha una proposta de travessa per aquesta zona, i diferents cims alternatius. Altres colls que fan possible fer travessa una mica més alpina són:
- Col de Fons, amb el Roc de Bassagne
- Col de Rhêmes, amb Pointe de Calabre
- Col de la Bailletta
- i el descens del glaciar de Couart dessus, a la cara SO de la Tsantelèina.

Bé, hi ha múltiples possibilitats i encara moltíssima neu per gaudir......encara queden unes bones esquiades!!!

Bones traces,

Berta

Piada Chamonix - Zermatt 17 a 24/04/2006

Enviat per Xavier D.

Aprofitant la possibilitat de disfrutar les vacances la setmana despres de setmana santa hem anat amb una colla d'amics a fer la chamonix-zermatt

Molta neu, meteo boníssima i força gent, tots amb guia excpete els habitants de la península

L'itinierari per:

Argentiere-Teleferic Grans Montets-Refugi Argentiere

Refugi Argentiere-Pas del Chardoney- Ref. Trient

Ref. Trient- Champex- Verbier- Ref. Monfort

Ref. Monfort- Roseblanche - Ref. Dix

Ref. Dix - Pigne Arolla- Ref Colon (Italia)

Ref. Collon- Col de Valpeline - Zermatt

Molta neu també al massís del mt. blanc

Després de Setmana Santa (Mont Rosa i D.Paradiso) - 23/04/2006

Enviat per gatsaule.

No us podeu imaginar la sort que tenim els afortunats que podem escapar-nos la setmana posterior a les festes. Als Alps, bon temps, neu a dojo i un temps magnífic. Fins i tot massa fred i la neu que baixa fins als 1.100-1.200 m segons les valls.

A més, molt poca gent, els refugis semi-buits i un tracte excel·lent dels guardes.

La primera sortida fou el vessant italià del Mont Rosa, amb dues puntes: la Signalkuppe (4.554 m) i la Zumsteinspitze (4.563 m), desdel refugi Mantova i amb un descens final de 3.900 m de desnivell. No érem més d'una vintena en total. La història completa i les fotos aquí:

http://muntanyenc.blogspot.com/2006/04/el-vessant-itali-del-mont-rosa.html

La segona fou la clàssica del Gran Paradiso, neu des del cotxe, temps excel·lent i no arribàvem a 30 els esquiadors al refugi. Si us interessen els detalls i voleu veure algunes fotos:

http://muntanyenc.blogspot.com/2006/04/gran-paradiso.html

En conclusió: sembla que aquesta setmana hi ha una baixada important de gent a tot arreu després del boom de les festes.

Apunteu-vos-ho !

JOAN

La ment i l'entorn nival

Enviat per Manel C.

Jaume,

Com a moderador del grup, t' aseguro que no he estat jo el que ha enviat aquest mail - ¿TE INTERESA APRENDER A MANEJAR TUS PENSAMIENTOS??? -publicitari. Afegir també, que em preocupa una mica aquesta situació, doncs es clar que tinc molta competencia en aquest camp. He estat pensant sobre el tema i tot i que està prohibit enviar publicitat, puc fer una oferta a tots els membres de cegesqui, consistent en un curset adaptat al esqui demuntanya amb un programa consistent o que podria ser el següent:

- Introducció: La Ment i sinergia amb l' entorn nival ?

- Psicopatologies de la Ment, i de l' Ensigalada. "El mal temps no existeix, es un estat de la ment".

- Psicopatologies de la Ment, i de l' Ensigalada. Catharsis.

- Psicopatologies de la Ment, i de l' Ensigalada. Drogodependencia.

- La tecnologia GPS com a element condicionant de l' Ensigalada.

- Matrix Nival, visualitzar el flocul perfecte de neu pols. Cada flocul alseu lloc.

- Matrix Nival, com accedir a l' altra realitat, la dualitat entre esquiador i medi es una il.lusió, com trencar la barrera mental. "No hi ha neu bona i neu dolenta, nomès esquiadors bons i menys bons".

- Entrenament mental. Meditació nival. El Tantra de les Neus.

- Etc.

Descomptes per a membres de "cegesqui".

A més recordar que per aquest temes i d' altres, ara que estem a la primavera, els trastorns que aquesta ocasiona als esquiadors de muntanya, l' estress de observar que la neu cada dia està més alta, i d' altres emocións i patologies com la abstemia primaveral - potser te a veure amb aquest estat de coses - teniu el"CegEstiu" que aviat començarà a funcionar.

Fins aviat,

Una abraçada,

Manel

P.D.Sortim el proper cap de setmana,

El Sant Jordi m' ha causat lesions mentals irreversibles.

PIADA – Tuc de MOLIÈRES (3010m) – Val d’Aran – 23/04/2006

Enviat per Montse B.

Ascens: per Còth des Aranesi - Artiga de Lin
Descens: per Coll d'Alfred - Val d'Horno (riu Nere)
Desnivell: +/- 1600 mDificultat: S3/S4 (això és el què diu una guia)
Horari: 5h30 ascens - 2h descens
Participants: Rafa i Montse

A les 5h del matí sortim de Vielha cap a la Val d'Horno per tal de deixar un cotxe al punt d'arribada. Tornem a passar per Vileha per a recollir unes pells ... i cap a l'Artiga de Lin on aparquem enmig de tant silenci.

Cap a les 6.30h ens posem en marxa amb els esquís a l'esquena seguint l'itinerari d'estiu per a pujar a l'Estanh des Puis. Poc abans d'arribar a l'alçada de l'Estanhet una llengua de neu de congesta una mica bruta i glaçada ens permet calçar els esquís, de manera que anem pujant deixant a la dreta els dos estanys. Abans d'enfilar Còth des Aranesi posem ganivetes ja que el pendent és més fort i la neu es manté dura.

A Còth des Aranesi (2446m) podem contemplar a l'esquerra la grandesa del Malh des Puis (Forcanada), al davant la glacera del Molières, a la dreta i cap amunt Aneto i les Maladetes i cap a sota el Forat dels Aigualluts. I al darrera, els cims de la Val d'Aran ja amb molt poca neu, el què els reafirma que aquesta serà la darrera sortida a casa nostra.

Flanquegem en direcció al Molières, anant a buscar les pales finals. Una petita despistada ens fa pujar massa cap a la dreta fins a un avantcim del Pic de Salenques. Baixem una mica i decidim flanquejar fent una volta pel final del circ i anar a buscar la pala més oest i assolir el cim amb els esquís calçats.

La creu i la gran fita del Molières ens donen la benvinguda. No ens hem trobat ningú més per aquesta muntanya, en canvi un munt de formiguetes s'atansen cap a l'Aneto ja ben ennovulat i tapat. Mengem, bebem, unes imatges, treiem pells i esquís a l'esquena per a baixar entre roques en direcció al Còth de Molières. Sense arribar-hi, una diagonal amb neu força prometedora ens atansa al Coll d'Alfred (2899m).

I bé, la resta del camí em sembla que és prou conegut per a tots. Baixem amb una bona neu pols-dura que en aquestes alçades de la temporada s'agraeix de trobar. Enllacem boniques pales fins al Lac deth Hòro i des d'aquí neu enganxifosa-xopa-podrida però que es deixa conduir prou bé. Els darrers viratges ja són amb l'ull posat al cotxe, que ens queda a uns 15 minuts de marxa a peu que ens acaba de fer venir tota la gana necessària per a un bon dinar de Sant Jordi.

Estem contents per la sortida i el dia, que tot i tapadet, no ens ha robat visibilitat del nostre trajecte ni tampoc ens ha fet vent. I tot i encara tenir ben present la bellesa dels fjords de Noruega, mai deixarem d'estar enamorats dels nostres Pirineus!!

Bones traces, les que encara es puguin deixar fer.

Montse

Piada - Pic de la Tallada Llarga 2751m - Val d'Aran - 22/04/2006

Enviat per Carles Ll.

Pic de la Tallada llarga o de Balaguera (segons font) – Vall d’Aiguamòg.
Desnivell: +/- 1000m des de Banys de Tredòs
Dificultat: S2/S3
Horari: 3/3h30 l’ascens – 1h30/2h descens

De les moltes esquiades a fer al circ de Colomers, aquesta no és precisament de les més conegudes. Entre el Pic de Llucià i el Port de Colomers, és una ràpida i propera ascensió des del refugi.

Cal sortir del refugi cap al Port de Caldes com si anéssim al Llucià. Superat un engorjament del barranc, deixar aquesta i seguir cap al Sud fins l’Estany Mort, que voregem per la dreta. Anar guanyant alçada conservant com a referència la cresta que tenim a la nostra dreta. Remuntar una coma més definida i dreta que ens duu fins a l’olla suspesa sota el Pic. Dirigir-se cap al coll ben definit que es guanya amb esquís als peus. D’aquí al cim només resten uns 50m que podrem fer amb esquís si hi ha suficient innivació (no era el cas avui).

Condicions: comencem a anar curts de neu. La neu es troba alta, es calcen esquís poc abans de deixar la pista forestal per seguir el camí cap al refugi (1950m aprox). Tanmateix, cal posar i treure en diverses ocasions més amunt. En altres valls properes, tres quarts del mateix. Qui vulgui anar al Montardo es calçarà esquís per sobre la Renclusa, per sobre els 2000m (per tant uns 600m més amunt del cotxe). Pel que fa a la banda solana, millor no parlar-ne. Jo diria que la primavera va 2 setmanes avançada sobre el calendari. I amb les temperatures que tenim, em temo que aquesta haurà estat la darrera esquiada de la temporada a la Vall (pel que fa a mi).

Qui vulgui anar a les Maladetes, un amic que hi va anar dijous em comentava que, pujant per Paderna cap al Pic d’Alba, es va calçar els esquís al cap de poca estona de sortir del cotxe.

Bones traces.

Piada Travessa St-Luc-Zinnal, Alps suïssos, 12 a 15/04/2006

Enviat per Roger Ll.

Participants: Pere Joan, Ramon O., Manel C., Eli R., Ricard E., Roger Ll.

Inicialment volíem fer la travessa sortint de la vall de Turtmann, del poble de Gruben, però la pista està tallada a l'alçada d'Oberems, i decidim variar l'inici tot seguint els consells del guarda de la Turtmannhütte: començarem a les pistes d'esquí de St. Luc.

1a etapa: St. Luc - Turtmannhütte (2519m)
St. Luc (1684m) - Pas du Boeuf (2817m) - Borterpass (2838m) - Masstafel (2235m) - Bitxu Oberstafel (2268m) - Vord. Sänntum (1901m) - Turtmannhütte (2519m)
Desnivell: +844/-1007, als que cal afegir 4 remuntadors i 717m de descens per pista d'esquí.
Dificultat: S2, poc difícil.
Horari: 9h.
Participants: PJ, Ramon O., Manel C., Eli R., Ricard E., Roger Ll.
Temps: boira, neu i vent fluix.
Neu: pols.
Flanquejos bastant exposats. L'horari es pot veure molt reduït si les condicions són més bones.

El que havia de ser un ascens tranquil de 3 horetes fins el refugi, es converteix en una bona aventura. La carretera està tallada a Oberems, i seguim les recomanacions del guarda de Turtmannhütte, que ens vol "simplificar" l'ascens: agafem diversos remuntadors de les pistes de St. Luc, i fem l'aproximació al refu des d'allà, saltant pel Pas du Boeuf. Segur que és una opció molt bona per dies amb visibilitat, però si neva, fa boira i has d'obrir traça... Sort del nostre amic GPS... Arribem al refu amb les últimes llums del dia.

2a etapa: Turtmannhütte (2519m) - Brunegghorn (3833m) - Turtmannhütte
Turtmannhütte (2519m) - Pas Gassi (2641m) - Bruneggglestcher - cota 3400m
Desnivell: +/-900
Dificultat: S2, poc difícil (fins la cota 3400). S4 durant 50m al Pas Gassi.
Horari: 3-4h ascens, 1-2h descens.
Participants: Manel C., Ramon O. i Roger Ll. El Pere Joan, Eli R. i Ricard E. intenten el Barrhorn, quedant-se a la cota 3200m.
Temps: boira, neu i vent moderat.
Neu: pols.
La glacera està tancada.

La mala sort amb el temps continua. Malgrat tot, uns quants intentem el Brunegghorn, mentres que la resta del grup intenta el Barrhorn (més proper al refugi). El dia aguanta fins que entrem a la glacera, on ens espera la boira i la neu, acompanyada d'un vent moderat. A mesura que progressem les condicions es fan més dures, fins que decidim abandonar l'objectiu cap a la cota 3400m.

3a etapa: Turtmannhütte (2519m) - Barrhorn (3610m) - Cabana de Tracuit (3256m)
Turtmannhütte (2519m) - Pas Gassi (2641m) - Barrhorn (3610m) - Bruneggglestcher - Turtmannglestcher - Cabana Tracuit (3256m)
Desnivell: +1750/-1000
Dificultat: S3, bastant difícil.
Horari: 10-11h.
Participants: Ramon O. i Roger Ll. La resta del grup va directament a la Cabana de Tracuit sense intentar el Barrhorn.
Temps: sol espectacular i vent moderat.
Neu: pols, excepte els últims metres del cim on és dura.
Fem els últims 50m del Barrhorn sense esquís, el cim està ventat i hi ha glaç i roques.
Les glaceres estan tancades.

Després de 2 etapes dures i amb males condicions meteorològiques, només 2 de nosaltres decidim intentar el Barrhorn, mentres que la resta del grup decideix anar directament al següent refugi, la Cabana de Tracuit. Per sort, però, el 3er dia farà un sol magnífic, que farà que gaudim de les vistes dels Alps amb tota la seva espectacularitat. Ni tan sols el vent moderat podrà espatllar un genial dia de muntanya i esquí.

4a etapa: Cabana Tracuit (3256m) - Bishorn (4153m) - Zinal (1675m)
Cab. de Tracuit (3256m) - Turtmanngletscher - Bishorn (4153m) - Turtmanngletscher - Cab Tracuit - Roc de la Vache (2581m) - Pista (1900m) - Zinnal (1675m)
Desnivell: +850/-2530
Dificultat de l'ascens al Bishorn: S2, poc difícil.
Dificultat del descens des de la Cab de Tracuit: S2, poc difícil, a excepció de la sortida del refugi, que són 100m de S3-S4.
Horari: 3h/45min en l'ascens i descens del Bishorn, i unes 3-4h per al descens a Zinnal des de Tracuit.
Participants: PJ, Ramon O., Manel C., Eli R., Ricard E., Roger Ll.
Temps: tapat en l'ascensió. Boira i neu en el descens des de Tracuit.
Neu: dura en les pales del Bishorn, crosta i podrida en el descens de Tracuit.
Algunes esquerdes a la glacera. El temps del descens de tracuit es pot reduir molt si les condicions de visibilitat i neu són mínimament bones.

El refugi de Tracuit no és tan acollidor com el de Turtmann, i com que el temps no ens acompanya, decidim ajuntar les 2 últimes etapes en 1, i fer l'ascens al sostre de la travessa i el descens a la vall en el mateix dia. Es pot dir que el dia aguanta en l'ascens i descens del cim, però baixant del refu entra la boira densa i la nevada, que ens complica una mica l'orientació. De totes maneres, el descens està molt traçat i no hi ha massa dubtes. Quina llàstima de descens!!! dels 2500m, uns 1700 són amb neu crosta o podrida, i amb boira que no deixa veure el relleu...

I un cop a Zinnal, només cal agafar un taxi per recuperar els cotxes i tornar cap a casa...

Bones traces!

Piada Noruega - Esquiant i navegant per sobre els 69º latitud N, 8 a 16/04/2006

Tracks GPS disponibles a wikiloc

Participants: David T., Carles Ll., Joan Manuel C., Rosa S., Montse B., Àlex M., Berta A., Emilie (logística des de terra), Ivar M.Bertelsen (Capità) i Jaume Jubert.

'esquiar i navegar, l'essència de la vida' (JMC, 9-04-2006)

Costa piar una setmana tan fantàstica com la que hem gaudit!

Després d'uns dies d'incerteses per vagues de controladors i de la cia. amb què volem, dissabte 8 d'abril a les 9 del vespre aterrem a Tromsø. Algun embalum es resisteix a arribar, però en poca estona embarquem en el que serà el nostre refugi i transport els propers 7 dies: el Fri Flyt, veler de 45 peus nou de trinca!

Ens rep l'Ivar, l'skipper amb qui compartirem uns dies inoblidables.

Fem una primera estesa de mapes sobre la taula i planegem la navegació i cims que podrem atacar els propers dies. Som al nord de Noruega a una zona coneguda com a "Alps" de Tromsø i Lyngen, en ple Cercle Polar Àrtic on, a parts iguals, oceà, fiords, illes, penínsules i sobretot moltes muntanyes formen un paisatge irreal. La neu trenca amb les ones a les platges, i terra endins apareixen glaceres en alçades on no estem acostumats a veure-les.

Només a la península de Lyngen hi ha 50 muntanyes de més de 1.300m, amb neu des de cota "0", essent el cim més alt el Jiehkkevarri, de 1.834m.

La millor manera per moure-s'hi és en vaixell: el mar es troba entre els 6 i 8 graus, sense glaç gràcies al corrent del golf. Hi ha zones verges, sense ports de cap mena, on cal fer servir la "dingy" (petita zodiac) per acostar-se a la platja. Amb la meteo també hem estat de sort: 7 dies de sol, amb temperatures entre els -5 i +5º a nivell de mar, neu pols a les cares nord, i més compactada o lleugerament primavera a les sud, sempre des de cota 1m.

I el mar? una bassa d'oli els primers dies, i vent els dos darrers per gaudir de la navegació a tota vela!

Més sensacions inoblidables han estat les aurores boreals que hem vist! Dubtàvem si eren efecte del Rom de Port Linie Aquavit... però no! les tenim a les nostres pupil·les i en-megues-tzamades!
Detallo a continuació els pics que hem assolit:

Nordfjellet 1.000m, diumenge 9/04/2006.
+/- 1.000m; 2-3h de pujada; 1h de baixada; F,**,S2-S3; Orientació: S-SO.
Illa de Ringvassølla. Accés amb dingy a les platges de Røssneshamn (a 2 h en vaixell des de Tromsø).

Deixar la platja i accedir al llac de Ringvatnet. Cal creuar-lo (2km) i pujar cap al coll que s'alça en direcció E, primer per bosc despullat i després per pendents més forts. Enlairats a la carena s'arriba fàcilment al cim. Vistes impressionants (no ho diré més! així ha estat a tots els pics). Grans cornises cap al nord i alguna placa en el descens.

Com la resta de dies, sopeta, embotits i formatges en arribar al vaixell. Aprofitant que el dia s'allarga naveguem fins a Hamnes, a la península de Lyngen (4h). Gran sopar: estofat de carn de ren "finnbiff" i de postres, aurores boreals!

Storgalten 1.219m, dilluns 10/04/2006.
+/- 1.219m; 3-4h de pujada; 1h de baixada; PD,**/***,S3-S4; Orientació: O-NO.
Península de Lyngen. Fiord de Nordlenangen. Accés en vaixell a embarcador de factoria de peix de Sandnesset.

Creuem la fàbrica i les casetes aïllades del llogarret. Hi ha una calma absoluta, el mar és un mirall, l'horitzó ple de cims, esquís de fons a les portes de les cases... Enfilem uns pendents cap a l'E seguint un torrent. A 300m deixem els arbres enrera i apareix la pala del cim. Ens diem: això és el Font Blanca però a lo bèstia! Són 1.000m de pala sostinguda. La pujada es pot moderar buscant un collet al nord, però el descens el fem directe fent fotos del pendent i el mar als peus.

Darrera el cim hi ha la glacera de Gammvikblåisen des d'on també s'hi pot accedir fent la travessa E-O.

Naveguem tota la tarda (4h30') vorejant la península fins al poble de Lyngen. El paisatge de la cara E és esquerp amb barrancs i petites glaceres que cauen directament al mar. També ens sobta la verticalitat de la paret de roca del Støvelen.

S'ha espatllat la calefacció del vaixell, i la dona de l'Ivar ha agafat cotxe i ferrys per portar-ne una de nova.

Kavringtinden 1.289m (Goalsevárri), dimarts 11/04/2006.
+/- 1.300m; 3-4h de pujada; 1h de baixada; PD+,***,S4; Orientació: N-NE.
Península de Lyngen. Des de poble de Lyngen (bon port).

Pels carrers del poble, i per les traces de motos de neu i esquí de fons, ens anem acostant a la pala del cim. A 300m trobem un refugi per a esquiadors de fons. Una fondista local se sorprèn que vinguem de tan lluny, nosaltres envegem la seva baixa d'un any per maternitat!

El pendent és fort, amb algun tram gelat o ventat. Finalment una gratificant carena ens porta al cim.

I el descens encara millor, per una pala que cau a la cara NE, amb neu pols i emocions assegurades!

Per la tarda fem una curta navegació (2h30') cap al sud.

Daltinden 1.533m, dimecres 12/04/2006.
+/-1.600m; 4-5h de pujada; 1-2h de baixada; PD,***,S4; Orientació: E-N.
Península de Lyngen. Des del poble de Lyngsdalen (Furuflaten).

Els prop de 4 km planers que cal seguir fins a arribar a la cara nord del cim no són res per les recompenses que dóna aquesta muntanya: una pala ben orientada, amb neu pols, forts pendents,... vistes sobre el cim més alt de la zona, el Jiehklevárri de 1.834m, multitud de glaceres que et fan sentir a 4.000m, i el mar!

El fort desnivell i el vent que bufa al darrer tram ens fan duplicar els esforços. La baixada és preciosa.

I el dia no s'ha acabat! Tant abrigats com a dalt del cim naveguem, avui a tota vela, cap al nord. Disfrutem fins que el vent afluixa... Com quan perduts a la muntanya, hem de buscar un port per dormir. Al primer no hi cabem, i a les 10, atraquem al port de Havnes, al sud de l'illa d'Ulöy. Aquest llogarret el visitem l'endemà: és dels pocs que es van salvar de la crema de cases quan els alemanys van deixar Noruega a la fi de la 2a guerra mundial. S'hi respira una calma absoluta. Milers de bacallans s'assequen al sol.

Kågtinden 1.228m (travessa de l'illa de Kågen E-O), dijous 13/04/2006.
+/-1.228m; 3h de pujada; 1h de baixada; PD,***,S3; Orientació: O-SO-E.
Illa de Kågen. Accés delicat amb dingy a la platja de la costa O. Arribada al pont que connecta amb petita illa de Skjervoya. Taxi fins al port.

Matí navegant. A les 2 del migdia, després d'alguns dubtes, desembarquem en varis viatges de dingy a la la platja. En el darrer viatge, el vaixell queda a la deriva... fins que l'Ivar no hi torna...

De manera molt directa ens enfilem cap a l'E. Hi ha la possibilitat de sols creuar l'illa passant per un coll a 500m, però no desaprofitem l'oportunitat de fer el punt culminant. Desfem part de la pujada pel mateix camí amb neu no tan bona com als darrers dies (cara O), però amb la llum de la tarda i el reflex del sol sobre els fiords... Creuem el coll i continuem el descens. Entre illes veiem un horitzó que no s'acaba cap a l'àrtic.
Trolltinden 850m, divendres 14/04/2006.
+/-850m; 2h de pujada; 30' de baixada; F,*,S2; Orientació: SE.
Illa d'Arnøya. Port d Akkarvik (SO de l'illa).

És el dia de més vent i la navegació és un constant d'emocions. Estem de camí a Tromsø (queden més de 7 hores), però l'Ivar ens ofereix fer aquest cim, amb un repetidor de TV al cim i unes vistes als 360º de l'activitat de la setmana.

Per la tarda continuem navegant mentre el dia s'apaga. Sopem "de camí" i arribem a Tromsø a mitjanit.

Tromsdaltinden 1.238m, dissabte 15/04/2006.
+1.000m/-1300m; 4-5h de pujada; 1h de baixada; F,**; Orientació: O-SO.
A l'E de Tromsø. Accés en bus i telefèric permet escurçar una mica el recorregut.

La majoria dediquem el dia a descansar, fer el petate i visitar la ciutat... Però el cim és massa temptador i en David, el Carles i la Montse s'hi enfilen, com molts dels habitants de la ciutat que aprofiten el dia de sol (un més!) per gaudir. L'ascensió és llarga, per pendents suaus i ondulats.
I diumenge toca volar cap a casa, cansats però més que satisfets. A l'aeroport agafem informació de les Svalbard, salmó,... Ricard, això ens ha agradat massa! Hi tornarem segur.

Bones traces!

(si algú està interessat en info de material necessari, contacte pel vaixell, tracks de GPS o més informació, no dubteu en demanar-nos-ho!).

Piada - Punta Est del Gargantillar o Pessons 2864m - 09/04/2006

Enviat per Laia S.

Zona: Grau Roig

Desnivell: +/- 725m.

Dificultat: **, S2-S3

Horari: 3.30h de pujada - 1.30h baixada

Participants: Santi, Gemma, Roger i Laia.

Sortim a les 4h30min de la diagonal amb lleganyes al ulls, i ensdirigim cap a Pallejà, on pujem els quatre en la 'fantàstica':) furga del Santi i la Gemma.

Començem l'ascenció sobre les 9h del matí des del pàrking de les pistes d'esquí de Grau Roig (per sort els pisteros encara no estanen marxa). Començem a foquejar per pistes (uns 10min), fins un punt on ens endinsem cap un bosc no massa dens. Voltes i voltes maria fins arribar sortir del bosc i situar-nos sobre el llac inferior del Pessons.

Anem guanyant altura en direcció SO, la neu està força bé i el dia una mica ennuvolat encara ens acompanya.

Sobre les 2hores ens situem sota l'esplèndid circ de Pessons, comença a bufar el vent...després d'un te calent, ens disposem a atacar la empinada pujada que ens durà al coll. Comença traçant el Santi endirecció al coll més proper (que no era el ressenyat...). La cosa és força dreta, i a mitja pendent uns instants de dubtes, crampons?! i finalment ens decidim a treure esquís i calçar crampons (inclinació S3, tot una bona práctica). Sortim al coll i ja només ens queda crestejar per arribar al cim. Deixem esquís i amb els crampons i piolet fins al cim falta gent. Fantàstic, objectiu de pujada aconseguit, ara la baixada!

El descens, començem a pensar que es millor intentar baixar pel coll ressenyat, tot i així es veu la cosa força empinada. Un cop enposició d'afrontar la pala, una mica de dubtes fent flanqueig i al final fantàstica neu i meravellòs descens!A part de la pala de sortida del coll, la resta del descens es suau.

Acabem fent un dinaret a Pons i tornem cap a BCN-Pallejà, en resum una sortida complerta amb molt bona companyia!

Bones traces.

Piada Mont Vélan 3727m (Suïssa), 1 a 3/04/2006

Enviat per Joan B.

És una piada de la mateixa sortida que el Manel però en versió extensa!!!

MONT VÉLAN 3727m i MONTORGE 2881 m (ALPS, SUÏSSA)

Dies: 1, 2 i 3 d'abril de 2006

Carles L., Jordi T., Montse, Josep Maria, Antoni, Oriol, Xavier, Miquel, Manel, Jordi L., Carles S., Laia, Joan Manel i Joan.

Itinerari: Bourg-Saint Pierre (1710m), Cabanne Mont du Vélan (2642m), Glacera de Tseudet, Col de la Gouille (3150m), Glacera de Valsorey, Mont Vélan (3727m), Glacera de Valsorey, Cabanne du Vélan, Chaux de Jean Ma (2260m), Pic du Montorge (2881m), Bourg Saint Pierre.

Neu: tova molt humida el primer dia a la pujada al refugi, pols-humitejada- poc transformada el segon i tercer dia durant les ascensions i les baixades.

1r dia, dissabte 1/3/06: Bourg-Saint Pierre pàrking de la carretera (1710m), Cabanne Mont du Vélan (2642m),

Desnivell: 900 m. Durada: 3.30 h d'ascens.

Dia amb pluja a les cotes inferiors, boira i nevades entre 2200 i la cota del refugi.

Sortim sota la pluja, a peu de la carretera, des d'un parking situat al damunt del poble de Bourg Saint Pierre. Comencem pujant per una pista que al principi guanya desnivell ràpidament amb unes quantes giragonses, en alguns petits trams la neu és escassa i aflora el substrat d'herbes i roca. Tot seguint els indicadors del refugi ens acostem al fons de la vall per creuar el riuet i començar la pujada més forta cap la immensa morrena, neva fort i hi ha boira. Al capdamunt de la morrena es troba el refugi, la part final de lapujada al refugi la fem seguint la carena de la morrena, la neu fauns pans considerables als esquís la pujada esdevé molt pesada (per no dir una cosa pitjor...). Com a consolació en alguns moment la boira escampa i ens permet veure la peculiar silueta del refugi del Vélan al front i la impressionant silueta del Gran Combin darrera....

El gruix de la "miniexpedition" arribem bastant xops al refugi a les 18h i alguns minuts, poc abans de l'hora de sopar, no ens podem queixar; aquest era el nostre objectiu del dia. Fora continuen passant les boires i segueix nevant de forma intermitent. El refugi és d'un disseny modern, bastant agradable (val a dir que no és ple ni molt menys... en total som uns 24 esquiadors), és el primer dia de la temporada que està guardat, el guarda és senyor seriós i molt correcte en les seves tasques: prepara un bon sopar.

2n dia, diumenge 2/3/06: Cabanne Mont du Vélan (2642m), Glacera deTseudet, Col de la Gouille (3150m), Glacera de Valsorey, Mont Vélan (3727m), Glacera de Valsorey, Cabanne du Vélan

Desnivell: 1400 m.

Durada: 6:30 h fins al cim i 2:30h de descens iretorn al refugi.

Dia molt bo, assoleiat sense vent, fred al vessant W del Coll de la Gouille i molta calor a la remuntada final al refugi.

A les 5:00 h. ens llevem i OLÉ!!!!! FA BO, MOLT BO! No ho teníem gens clar la nit anterior, tot i que la previsió ja era aquesta. Està destapat, ni un núvol, gens de vent... és de nit i es veuen els estels! Esmorzem a les 5:30. Un grup de 7 esquiadors francesos que també és dirigeix cap al Mont Vélan per després anar a la Cabanne de Valsorey esmorzen abans i surten uns tres quarts d'hora abans que nosaltres. Aquest grup té un "líder-guia" molt competent i que deu estar molt fort: obrirà la major part de la traça cap el cim (amb el gruix de neu tova que hi ha és un esforç immens... chapeau!!).

A les6:15 h. sortim, anem seguint les traces del grup anterior que veiem a la llunyania, la pujada comença suau per damunt de la glacera de Tseudet, al terç final de la glacera a mida que ens acostem al pas del Coll de la Gouille va incrementant el pendent i es fan varies llaçades llargues deixant a la dreta una zona on aflora el gel blau dels sèracs. Arribem al peu de el mur rocós del coll de la Gouille, cal descalçar-se el esquís i grimpar un tram equipat amb cadenes ha permet passar a la glacera contigua de Valsorey. A la base del mur ala roca hi ha algunes marques vermelles que indiquen els punts d'accés a l'itinerari de les cadenes, hi ha molta neu i l'itinerari no és gens evident.

Els del primer grup anterior estan aturats a poc de començar han perdut les cadenes i no ho s'ho veuen,. Vist des d'avall obrir la traça i netejar les vires de neu sembla molt dur i el punt on és aturat el "líder-guia" que va de primer no sembla tenir una sortida raonablement viable ... finalment gràcies les indicacions del Carles i d'en Jordi (molt ben vist!) retroben les cadenes i el bon itinerari. Cal seguir unes vires de neu tot flanquejant a la dreta per acabar pujant a buscar el pas a l'altre banda de la cresta la part més baixa del mur. A l'altre banda toca sol de ple i s'agraeix perquè a l'ombra feia un fred important. Un descens d'uns 20 m fàcil però dret el fem cara el pendent i piolet en ma i ajudats en algun punt per les cordes que hem instal•lat (hi ha instal•lació per equipar el possible rappel), ens posem damunt el lateral de laglacera de Valsorey.

Remuntem pujant suaument fins a un ressalt que fa la glacera a cota 3370m que amb algunes llaçades mena una pendentmés suau a cota 3500 on ja es veu la pala final que mena al cim amb el Carles obrint la traça. A aquestes cotes la vista és immillorable, grandiós!!! els grans cims del Valais des del Mont Rosa al Weisshorn, passant pel Cerví, la Dent d'Herents i la Dent Blanche, I en primer terme el Gran Combin amb el seu dret vessant sud i l'aresta Meitin...

La pala final que mena al plateau del cim del Vélan és força dreta i el gruix de neu requereix certa precaució, cal marcar una distància entre nosaltres per evitar sobrecarregar la pala... Mentre esperemper passar un a un, comença a baixar el "líder-guia" de l'altre grup, abans d'atacar el primer tram més dret de la pala, s'ho mira i s'hopensa, li entra un riure tonto..jeje, no és per menys,. finalment s'hi llença, trencant una placa d'uns 30-40 cm de gruix i 7 x 4m.L'home ho té claríssim i de forma molt hàbil i ràpida s'escapa ràpidament esquiant fora de la placa (un altre chapeau pel col•lega, com s'ho treballa! L'hauríem de fitxar pel CEGESQUÍ...) La placa que cau arrossega la neu inestable i obre un pas relativament segur per a la baixada... Els altres membres d'aquest grup segueixen les instruccions del primer i van baixant d'un a un pel pas delicat, nosaltres anem pujant d'un a un. Algun dels que baixa no fa cas de les indicacions i en comptes de baixar dret per la neu esllavissada vol flanquejar cap on som nosaltres i provoca l'esllavissada d'algun tros de la placa.. Un altre riure, tonto! la veritat per a nosaltres que encara som al mig de la placa esperant no fa gaire gràcia...

Al cim som els 14! Eufòria general, abraçades, vistes, fotos, ganyipades i a pel descens! Esquiem d'un en un el tram delicat de la pala superior sense problemes, i a gaudir de la resta de la baixada!!

Un festival de descens, d'aquells per recordar, alguns membres del grup embogeixen d'entusiasme, són addictes a les pales blanques (nodiré noms) ... Neu molt fonda, pols-lleuregament transformada o humitejada, però en general es deixa fer molt bé!

Molt bon descens per la banda dreta de la glacera, a cota 2995m entrem a un estret i pendent corredor-tub encaixat entre roques per evitar una zona del ssèracs de l'esquerra. Després del tub es segueix baixant per la dreta fins aproximadament a cota 2500m on passem a l'esquerra per arribar aun pla a cota 2400 m. Aquí cal posar pells i remuntar uns 250 m per una coma al peu de la morrena cap el refugi. En aquesta remuntada final la Montse i el Carles obren la traça, està clar que això deviure a l'Aran els prova...

3r dia, dilluns 3/3/06: Cabanne du Vélan, Chaux de Jean Ma (2260m), Pic du Montorge (2881m), Bourg Saint Pierre.

La nit anterior va estar nevant però el dia surt destapat i bo, sortim del refugi cap avall seguint la carena de la morrena en el primer tram preocupats per l'estabilitat de la neu al vessant més dret de la morrena, després esquiem pel vessant cap el NW avall fins a cota aproximada 2270 m al Chaux de Jean Mâ, on posem pells i deixem un niu de material. Remuntem una coma fins a cota 2600 m on fent un flanqueig i llaçades per un vessant NE del cim Montorge anem a retrobar l'esperonet NE del cim per on ascendim els darrers 70 m. Al cim neva, està força tapat i fa una mica de vent, dalt del cim semblem els pingüins de l'antàrtic tots 14 drets agrupats.

Aprofitant moments de visibilitat baixem per on hem pujat, la neu està prou bé, però també hi ha un tram que ens hem de mirar i passar d'un en un. Al fons de la coma, recuperem el material del niu i seguim pel camí recorregut el primer dia fins al Bourg Saint Pierre, en alguns moment hi ha boira i neva, s'observa clarament que hi ha més neu que el primer dia tot i això en algun punt rasquem esquís amb algun roc...

A la part de baix tota nevada, els arbres estan preciosos, a les 12 hsom als cotxes canviant-nos per començar el viatge de tornada.

En aquesta sortida dels 14 un grup d'onze hem viatjat amb avió a Milà (Malpensa) i desprès amb cotxe de lloguer rel la Vall d'Aosta i pel túnel del Coll de Gran Sant Bernat a Bourg Saint Pierre (3h).

Dissabte al matí al moment de sortir de Barcelona vam tenir moments de "crisi" ja que Alitalia va cancel•lar el nostre vol que havia de sortir a les 6:50h... Per sort vam poder col•locar-nos en un vol de Vueling de les 8:15.,

ALGUNES CONSIDERACIONS RESPECTE L'ESTRATÈGIA EN LA PLANIFICACIÓ DELES SORTIDES D'ESQUÍ ALS ALPS:

Aquesta és la nostra 3a mini-expedició de 3 dies d'esquí de muntanya als Alps (veure les piades del Galenstock i el Gran Paradiso de la temporada passada) Amb el següent esquema:

- 1r dia, viatge amb d'avió, lloguer i viatge amb cotxe, aproximació a un refugi

- 2 n dia, d'ascensió a un cim llarg i tornada al refugi

- 3r dia ascens a un cim més curt i viatge de tornada.

- El pressupost depèn bastant del bitllet d'avió però amb les refugis, lloguer de cotxe, benzina i peatges, es a dir tot inclòs pot sortir per 270-300 €.

Hores d'ara, amb la avaluació de les 3 mini expedicions jo diria que és una bona manera d'anar a fer esquí de muntanya als Alps, ja que permet fer algunes ascensions molt interessants agafant només un dia extra de cap de setmana. Si es pot aconseguir un bitllet de menys de 130 € econòmicament pot ser bastant similar al viatjar amb cotxe als Alps (si a més de benzina i peatges es suma al compte l'amortitzaciódel vehicle, clar que això també depèn del número de places delvehicle...).

Els inconvenients d'aquest tipus de sortida poden venir per problemes amb els vols i/o pèrdues d'equipatges i la meteorologia adversa i condicions de neu dolentes, ja que per a obtenir un bonpreu en el bitllet (120-130€) la compra l'hem fet sempre amb uns 4-5mesos d'antelació...

Fins ara amb la meteo i la neu, hem tingut sort, no ens podem pas queixar!.

Joan B.