Enviat per Montse B.
Ascens: per Còth des Aranesi - Artiga de Lin
Descens: per Coll d'Alfred - Val d'Horno (riu Nere)
Desnivell: +/- 1600 mDificultat: S3/S4 (això és el què diu una guia)
Horari: 5h30 ascens - 2h descens
Participants: Rafa i Montse
A les 5h del matí sortim de Vielha cap a la Val d'Horno per tal de deixar un cotxe al punt d'arribada. Tornem a passar per Vileha per a recollir unes pells ... i cap a l'Artiga de Lin on aparquem enmig de tant silenci.
Cap a les 6.30h ens posem en marxa amb els esquís a l'esquena seguint l'itinerari d'estiu per a pujar a l'Estanh des Puis. Poc abans d'arribar a l'alçada de l'Estanhet una llengua de neu de congesta una mica bruta i glaçada ens permet calçar els esquís, de manera que anem pujant deixant a la dreta els dos estanys. Abans d'enfilar Còth des Aranesi posem ganivetes ja que el pendent és més fort i la neu es manté dura.
A Còth des Aranesi (2446m) podem contemplar a l'esquerra la grandesa del Malh des Puis (Forcanada), al davant la glacera del Molières, a la dreta i cap amunt Aneto i les Maladetes i cap a sota el Forat dels Aigualluts. I al darrera, els cims de la Val d'Aran ja amb molt poca neu, el què els reafirma que aquesta serà la darrera sortida a casa nostra.
Flanquegem en direcció al Molières, anant a buscar les pales finals. Una petita despistada ens fa pujar massa cap a la dreta fins a un avantcim del Pic de Salenques. Baixem una mica i decidim flanquejar fent una volta pel final del circ i anar a buscar la pala més oest i assolir el cim amb els esquís calçats.
La creu i la gran fita del Molières ens donen la benvinguda. No ens hem trobat ningú més per aquesta muntanya, en canvi un munt de formiguetes s'atansen cap a l'Aneto ja ben ennovulat i tapat. Mengem, bebem, unes imatges, treiem pells i esquís a l'esquena per a baixar entre roques en direcció al Còth de Molières. Sense arribar-hi, una diagonal amb neu força prometedora ens atansa al Coll d'Alfred (2899m).
I bé, la resta del camí em sembla que és prou conegut per a tots. Baixem amb una bona neu pols-dura que en aquestes alçades de la temporada s'agraeix de trobar. Enllacem boniques pales fins al Lac deth Hòro i des d'aquí neu enganxifosa-xopa-podrida però que es deixa conduir prou bé. Els darrers viratges ja són amb l'ull posat al cotxe, que ens queda a uns 15 minuts de marxa a peu que ens acaba de fer venir tota la gana necessària per a un bon dinar de Sant Jordi.
Estem contents per la sortida i el dia, que tot i tapadet, no ens ha robat visibilitat del nostre trajecte ni tampoc ens ha fet vent. I tot i encara tenir ben present la bellesa dels fjords de Noruega, mai deixarem d'estar enamorats dels nostres Pirineus!!
Bones traces, les que encara es puguin deixar fer.
Montse
Descens: per Coll d'Alfred - Val d'Horno (riu Nere)
Desnivell: +/- 1600 mDificultat: S3/S4 (això és el què diu una guia)
Horari: 5h30 ascens - 2h descens
Participants: Rafa i Montse
A les 5h del matí sortim de Vielha cap a la Val d'Horno per tal de deixar un cotxe al punt d'arribada. Tornem a passar per Vileha per a recollir unes pells ... i cap a l'Artiga de Lin on aparquem enmig de tant silenci.
Cap a les 6.30h ens posem en marxa amb els esquís a l'esquena seguint l'itinerari d'estiu per a pujar a l'Estanh des Puis. Poc abans d'arribar a l'alçada de l'Estanhet una llengua de neu de congesta una mica bruta i glaçada ens permet calçar els esquís, de manera que anem pujant deixant a la dreta els dos estanys. Abans d'enfilar Còth des Aranesi posem ganivetes ja que el pendent és més fort i la neu es manté dura.
A Còth des Aranesi (2446m) podem contemplar a l'esquerra la grandesa del Malh des Puis (Forcanada), al davant la glacera del Molières, a la dreta i cap amunt Aneto i les Maladetes i cap a sota el Forat dels Aigualluts. I al darrera, els cims de la Val d'Aran ja amb molt poca neu, el què els reafirma que aquesta serà la darrera sortida a casa nostra.
Flanquegem en direcció al Molières, anant a buscar les pales finals. Una petita despistada ens fa pujar massa cap a la dreta fins a un avantcim del Pic de Salenques. Baixem una mica i decidim flanquejar fent una volta pel final del circ i anar a buscar la pala més oest i assolir el cim amb els esquís calçats.
La creu i la gran fita del Molières ens donen la benvinguda. No ens hem trobat ningú més per aquesta muntanya, en canvi un munt de formiguetes s'atansen cap a l'Aneto ja ben ennovulat i tapat. Mengem, bebem, unes imatges, treiem pells i esquís a l'esquena per a baixar entre roques en direcció al Còth de Molières. Sense arribar-hi, una diagonal amb neu força prometedora ens atansa al Coll d'Alfred (2899m).
I bé, la resta del camí em sembla que és prou conegut per a tots. Baixem amb una bona neu pols-dura que en aquestes alçades de la temporada s'agraeix de trobar. Enllacem boniques pales fins al Lac deth Hòro i des d'aquí neu enganxifosa-xopa-podrida però que es deixa conduir prou bé. Els darrers viratges ja són amb l'ull posat al cotxe, que ens queda a uns 15 minuts de marxa a peu que ens acaba de fer venir tota la gana necessària per a un bon dinar de Sant Jordi.
Estem contents per la sortida i el dia, que tot i tapadet, no ens ha robat visibilitat del nostre trajecte ni tampoc ens ha fet vent. I tot i encara tenir ben present la bellesa dels fjords de Noruega, mai deixarem d'estar enamorats dels nostres Pirineus!!
Bones traces, les que encara es puguin deixar fer.
Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada