27 de des. 2017
26 de des. 2017
Solstici d'hivern a l'ombra de la serra de Vacanera, 22 i 23 de desembre de 2017
Banhères de Luishon, Occitània
Per celebrar el solstici d'hivern d'aquest any escollim una cabana del Luishonès, concretament la de Salòda que es troba situada en un coll proper al poble de Guau-de-Luishon. I fent honor al nom del poble vam passar dos dies "Guau!" amb una vetllada mengívola com cal.
Pista forestal de Guau-de-Luishon (1.320 m.)-cabana de Salòda (1.549 m.)-pic de Bassiouès (2.126 m.)-cabana de Salòda (1.549 m.)
+ 900 m., 11 km, 4h30; S3-S4 (part final del Bassiouès), **
Amb vehicle resseguim la pista forestal de Guau-de Luishon fins a la cota 1.320 m. on ja podrem calçar esquís. Aquesta pista comença a les granges d'Hournets, just abans del poble de Guau.
Amb els esquís als peus, en algun tram descalcem, anem resseguint la pista que puja suament. Aviat ens desviem per una pista secundaria a l'esquerra i després d'una baixada travessem el torrent de la Sarrouègère. Avancem una mica més, deixem un corriol a la dreta que marxa amunt i més endavant retallem NE fins a trobar una pista secundaria que puja a una cabana (1.400 m.). Continuem pel camí que passa per sobre de la cabana i arribem a un coll. Curta baixada fins al torrent de Gouardiole, el resseguim amunt fins a la cabana de Salòda. Abans d'arribar a la cabana veiem un grup de gent que marxen i que ens han deixat la llar de foc a punt.
La cabana és molt agradable i espaiosa, hi caben unes 20 persones. Té llenya i aigua a prop, i alguns matalassos que són suficients per a les 7 persones que hi farem estada.
Ara es tracta d'aprofitar el que queda de tarda i fer algun objectiu proper. Des de la cabana pugem suaument E resseguint el camí de la cabana deth Moscader. Deixem el camí i anem directament a un collet que es veu més amunt E. Des d'aquí ens enfilem a buscar la carena SE del pic de Bassiouès (2.126 m.). La part final es redreça molt i alguns decidim pujar amb grampons. Arribem al cim amb les darreres llums del dia i amb unes vistes increïbles.
Provem la pala W que baixa pendent i directa a la cabana però la neu està massa dura i reculem. Recuperem el camí d'anada, 4 girs exposats i passat el tràngol tenim una baixada plàcida sobre neu dura. Llarga vesprada compartint àpats d'origens diversos.
Cabana de Salòda (1.549 m.)-Tuc de Sahaja (2.162 m.)-Tuc deth Plan der Òme (2.193 m.)-cabana de Salòda (1.549 m.)-Pista forestal de Guau-de-Luishon (1.320 m.)
+ 1.000 m., 13,5 km, 5h30; S2, **
Ens llevem tard. Cel ben net que convida a bones esquiades... Resseguim el camí de pujada del dia anterior i una vegada situats al collet que es troba al S del Bassiouès, el travessem i anem a buscar l'ampla coma que ens durà per terreny suau fins al Tuc de Sahaja (2.162 m.).
Des del cim fem un curt i divertit descens S amb neu crema al punt i tornem a remuntar SE en direcció al Tuc deth Plan der Òme (2.193 m.). Les vistes des de qualsevol punt de la serra són impressionants!! Al cim trobem una parella de francesos, aprofitem per "adoctrinar-los".
Còmode i ràpid descens sobre neu dura fins a la cabana de Salòda. Recollim el material deixat i tot seguit continuem el descens que serà una mica entretingut.
 |
| D'esquerra a dreta: Bassiouès, Burat i Sahaja des del Tuc deth Plan der Òme |
Resseguim el camí del dia anterior, arribem a la cabana però no trobem el camí per baixar directament fins al torrent de Sarrouègère. Decidim resseguir les traces del dia anterior, fem bona part del camí amb els esquís a l'esquena.
Anna, Manolo, Miquel, Oriol, Jaume, Enric i Pep
Bones traces i feliç Sant Esteve!
25 de des. 2017
Montgarri i la Sèrra des Bandolèrs, 24/12/2017
Travessa de Beret a Montgarri (nit): Tuc des Bandolèrs 2306m i Tuc de Gurièr 2536m
Al backdoor del Refugi de Montgarri, lluny del soroll de les motos de neu hi ha terreny salvatge i moltes valletes i cimets per esquiar, amb el desafiant Barlonguera que provoca més quan més a prop hi ets... anem-hi?
En Jordi i jo estem rebentats despés d'un gran dia flirtejant amb el Tuc dera Gerbosa, i ens reposem amb un berenar a Vielha... d'olla aranesa! Fem temps i arriba en Pep, que ve de dormir el solstici a una cabana del Luchonnais, i marxem junts cap a Beret.
A quarts de 7 del vespre, ben fosc, comencem a lliscar cap a Montgarri. Tot i el cansament del dia no ens fa mandra, casi és un regal pel plaer de recòrrer la muntanya de nit, esquiant a bona velocitat sota els estels i tornat a fer gana per un sopar que serà memorable, a la vora de la llar de foc, i ben regat amb aminoàcids del Montsant!
A la nit quedem sols al refugi i hem recuperat forces per un altra dia que preveiem intens, i que ho serà.
A quarts de 9 del matí seguim la Noguera Pallaresa en descens fins a una palanca a l'Arriu de Porquèr. Recorrem uns plans en direcció nord sota l'imponent Tuc del Milh. Quan el barranc s'estreta hi entrem per recular poc després: està gelat i molt exposat. Els isards corren més amunt... girem totalment a l'oest i ens enfilem amb grampons primer i ganivetes després per uns pendents que ens porten al Tuc des Bandolèrs.
Seguim amb pells pel llom de la Sèrra de Bandolers fins prop del Tuc deth Cap dera Serra, el descens cap al nord està com un vidre i fem un descens per la solana per saltar la vall per sota el contrafort.
Encarem l'ascens al Tuc de Gurièr prenent un llom a l'oest del cim, on arribem amb grampons.
El descens és molt bo fins 2200m on decidim remuntar per recuperar el cami de pujada envitant el barranc de Porquèr.
La remuntada després a Beret és una barreja de penitència i satisfacció... ha estat un gran dia d'esquí-alpinisme!
Tuc des Bandolèrs 2306m i Tuc de Gurièr 2536m
+/- 1450, 5+21qm; PD+, S3-S4, ***; 6-7h
Pep, Jordi i Jaume
Bones traces i Bon Nadal!
 |
| Tuc de Gurièr, hem pujat i baixat pel llom que es veu en primer terme, a l'esquerra del cim (oest) |
En Jordi i jo estem rebentats despés d'un gran dia flirtejant amb el Tuc dera Gerbosa, i ens reposem amb un berenar a Vielha... d'olla aranesa! Fem temps i arriba en Pep, que ve de dormir el solstici a una cabana del Luchonnais, i marxem junts cap a Beret.
A quarts de 7 del vespre, ben fosc, comencem a lliscar cap a Montgarri. Tot i el cansament del dia no ens fa mandra, casi és un regal pel plaer de recòrrer la muntanya de nit, esquiant a bona velocitat sota els estels i tornat a fer gana per un sopar que serà memorable, a la vora de la llar de foc, i ben regat amb aminoàcids del Montsant!
A la nit quedem sols al refugi i hem recuperat forces per un altra dia que preveiem intens, i que ho serà.
A quarts de 9 del matí seguim la Noguera Pallaresa en descens fins a una palanca a l'Arriu de Porquèr. Recorrem uns plans en direcció nord sota l'imponent Tuc del Milh. Quan el barranc s'estreta hi entrem per recular poc després: està gelat i molt exposat. Els isards corren més amunt... girem totalment a l'oest i ens enfilem amb grampons primer i ganivetes després per uns pendents que ens porten al Tuc des Bandolèrs.
Seguim amb pells pel llom de la Sèrra de Bandolers fins prop del Tuc deth Cap dera Serra, el descens cap al nord està com un vidre i fem un descens per la solana per saltar la vall per sota el contrafort.
Encarem l'ascens al Tuc de Gurièr prenent un llom a l'oest del cim, on arribem amb grampons.
El descens és molt bo fins 2200m on decidim remuntar per recuperar el cami de pujada envitant el barranc de Porquèr.
La remuntada després a Beret és una barreja de penitència i satisfacció... ha estat un gran dia d'esquí-alpinisme!
Tuc des Bandolèrs 2306m i Tuc de Gurièr 2536m
+/- 1450, 5+21qm; PD+, S3-S4, ***; 6-7h
Pep, Jordi i Jaume
Bones traces i Bon Nadal!
Pels voltants del Tuc dera Gerbosa, 23/12/2017
Val de Molières, Bretxa Est (2651m) i Coll Oest (2734m)
A l'Aran el mantell s'ha transformat molt els dies abans de Nadal, regelant-se o encrostant-se a moltes orientacions, i creant condicions 'crema' en algunes solanes... les anem a buscar?
El Carles i la Montse ens proposen acompanyar-los cap al Tuc dera Gerbosa, buscant bones baixades i trepitjant terreny nou.
Deixem els cotxes a la boca sud del Tunel de Vielha (Espitau de Vielha 1626m) i pugem per la Val de Molières en direcció al refugi. Abans d'arribar-hi i per terreny exposat (ganivetes) girem al nord a la cerca d'unes comes amagades sota el Sarrat dera Gerbosa. L'entorn és salvatge i aviat veiem el nostre primer objectiu del dia: una bretxa a l'est del Tuc que demana ser esquiada (30-35graus).
Fem el primer descens per pendents moderats i amb la neu que el sol ja ha escalfat, xalant força.
Un flanqueig exposat a 2300m ens situa sota el refugi i tornem a posar pells per remuntar cap al Coll Oest del Tuc dera Gerbosa (2734m). Alguns hi arribem més cansat que els altres, i el Tuc requereix molta més feina.... que queda per a un altra dia.
La baixada torna a ser bona fins a arribar a l'obaga, on la neu dura requereix precaució (prenem uns pendents al nord del barranc que ens permeten evitar l'esglaó amb pendent més fort i neu dura de sota el refugi).
Bretxa Est (2651m) i Coll Oest (2734m) del Tuc dera Gerbosa
+/- 1500m, 14qm; PD, S3 (S4 puntualment), ***; 5-6h
Montse, Carles, Jordi i Jaume
El Carles i la Montse ens proposen acompanyar-los cap al Tuc dera Gerbosa, buscant bones baixades i trepitjant terreny nou.
Deixem els cotxes a la boca sud del Tunel de Vielha (Espitau de Vielha 1626m) i pugem per la Val de Molières en direcció al refugi. Abans d'arribar-hi i per terreny exposat (ganivetes) girem al nord a la cerca d'unes comes amagades sota el Sarrat dera Gerbosa. L'entorn és salvatge i aviat veiem el nostre primer objectiu del dia: una bretxa a l'est del Tuc que demana ser esquiada (30-35graus).
Fem el primer descens per pendents moderats i amb la neu que el sol ja ha escalfat, xalant força.
La baixada torna a ser bona fins a arribar a l'obaga, on la neu dura requereix precaució (prenem uns pendents al nord del barranc que ens permeten evitar l'esglaó amb pendent més fort i neu dura de sota el refugi).
Bretxa Est (2651m) i Coll Oest (2734m) del Tuc dera Gerbosa
+/- 1500m, 14qm; PD, S3 (S4 puntualment), ***; 5-6h
Montse, Carles, Jordi i Jaume
24 de des. 2017
Primer contacte de la temporada 17/18
Pic dels Pedrons 2.715m. Ariège (+-835m. BE, S2,F)
Prudent inici de temporada e l'inefable cim dels Pedrons.
Trobem més neu de la que esperàvem, de bona qualitat a les cotes altes i regelada a cotes baixes.
Si no hi ha canvis en el mantell o noves nevades, és recomanable esquiar en cares sud on el sol transforma la neu dura en neu primavera.
Cesc i Carles, dissabte 23 de desembre del 2017
Prudent inici de temporada e l'inefable cim dels Pedrons.
Trobem més neu de la que esperàvem, de bona qualitat a les cotes altes i regelada a cotes baixes.
Si no hi ha canvis en el mantell o noves nevades, és recomanable esquiar en cares sud on el sol transforma la neu dura en neu primavera.
Cesc i Carles, dissabte 23 de desembre del 2017
20 de des. 2017
el vídeo dels dimecres... Ski Hard, Ski Fast, Ski Long
Després de Greg Hill ens sorprèn Aaron Rice, esquiant en un any 330 dies i casi 800.000 metres de desnivell, '2.5 Million self-propelled vertical feet' com diu el seu projecte... Viure per esquiar, i esquiar per viure...
18 de des. 2017
Esquí de muntanya en essència, entre pare i fill.
Cap al Tuc de Costarjàs des del Pla de Beret, Val d'Aran, 16 de desembre de 2017
Hi ha moments a la vida macos de viure... i sí, és el primer dia del Bernat (9 anys) amb esquís de muntanya. I ha estat millor que no em pensava, no tant pel debut en si, sinó les sensacions, les complicitats compartides, els sentiments enfortits, les mirades i emocions, veure'l content, 'no cansa, papa!', gaudir plegats.... Una infinitat de meravelles minúscules, entre pare i fill.
Erem esquiant amb els enginys de Baqueira, amb fred i molta neu pols i unes esquiades sensacionals. Veient però que el cel quedava blau, i un cop satisfets de petar pales, a quarts d'una hem canviat d'eines i des de Beret hem començat el ritual: l'arva, les pells (les primeres colltex de la seva mare), les fixacions d'esquí de muntanya (Hagan Z02 Junior, tipus diamir, de 1600gr el parell, amb frens, seguretat millor que lowtech, que admeten varis tamanys de bota... i que aviat podrà fer servir la Joana)...
La progressió l'ha agafat a la primera, i ja ha obert traça en neu fonda.
Les voltes també bé, però pel proper dia, bastonts telescòpics amb roseta per neu pols!
Aviat s'ha tapat de nou i ha tornat a nevar. El mal temps no existeix, haha!
Felicitats Bernat, t'estimo!
La progressió l'ha agafat a la primera, i ja ha obert traça en neu fonda.
Les voltes també bé, però pel proper dia, bastonts telescòpics amb roseta per neu pols!
Felicitats Bernat, t'estimo!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)