Curs de Tècniques Alpines aplicades a l’Esquí de Muntanya (TAEM) - edició 2025

   

Obrim les inscripcions per al curs de Tècniques Alpines aplicades a l’Esquí de Muntanya - edició 2025.

Aquest curs pretén fer un repàs, sempre necessari, de progressió amb grampons i tècniques d'autodetenció, i aprendre a fer cordades per progressar en glaceres i zones d'esquerdes, polipastos, ancoratges i diferents mitjans de fortuna, des d'una vessant defensiva.

Es farà el dimarts 1 d'abril (sessió teòrica de 19:30 a 21 telemàtica) i el cap de setmana del 5-6 d'abril (sessions pràctiques en principi a la zona de la Cerdanya o Capcir).

El seminari està destinat principalment a socis del CEG que siguin membres de la secció d'esquí de muntanya, número de places entre 6 i 10 persones. Tot i que està obert als esquiadors de muntanya en general.

El cost del curs serà de 95€, despeses d'allotjament, menjar i transport a banda. En principi anirem al refugi del CEG a la Molina (subjecte a possibles canvis degut a condicions meteorològiques, o altres causes alienes a l'organització).

Les persones que es vulguin inscriure han omplir el següent formulari: https://forms.gle/3kL72GtEuUMBmSXq9

Les pre-inscripcions es tancaran el dimarts 25 de març. Després els coordinadors del curs us enviaran un correu indicant si esteu inscrits, i serà quan caldrà fer l'ingrés de l’import del curs al compte que se us indicarà.

Aquest curs, com sempre, requereix de la llicència federativa que cobreixi aquest tipus d’activitat.

Caldrà portar el material de seguretat habitual, (arva, pala, sonda, grampons, piolet) i material adicional

• material obligatori:

  - material complert d’esquí de muntanya, inclòs ARVA, pala i sonda

  - casc d’alpinisme o específic d’esquí de muntanya

  - arnés, preferiblement lleuger d’esquí de muntanya

  - 2 cordinos de 5mm de diàmetre i d’un metre de llarg per a Prusik

  - 2 vagues d’escalada de 60 diàmetre (cosides o nuades)

  - 1 vagues de 120 de diàmetre (cosida o nuada)

  - 3 mosquetons (preferiblement lleugers)

  - 1 mosquetó amb tanca

• material opcional (si no disposeu d’aquest material contacteu amb l’organització per a preveure’n el suficient):

  - 1 o 2 cargols de gel

  - parella de tiblocs Petzl. 

la Tosa d'Alp 2536 m, diumenge 9 de març de 2025

 Sortida improvisada, igual que la de la Núria i el Josep, sortint passades les 11 de l'aparcament de Coma Oriola, per fer una pujada a la Tosa d'Alp.

S'ha passat la nit plovent i nevant, de manera que decidim començar a una cota relativament alta per tal de trobar neu. Pugem per la pista dels Isards, que està tancada, i enllacem amb les pistes que pugen dalt de la Tosa, també tancades als esquiadors de pista. Comencem a foquejar que ja no plou i esperançats anem guanyant terreny  i el cel es va mig obrint. Fem temps al refugi, i se'ns obre tot baixant la pala cimera. Gaudim de valent i remuntem des de l'inici dels telesquís de la cota 2100 per repetir la baixada! El tram final el fem per una pista que es deu dir Cometa. Intentem fer una incursió al bosc però hi ha una bona fisura ens fa escampar la boira ben ràpid.

Dia molt ben aprofitat!

Relive: https://www.relive.com/es/view/v8qV5MXoL36

Matinal al Port del Comte, 9/03/2025

Diumenge, 9/03/2025    +/- 675m 12,5kms  S2 

Circular: Pk. Sucre 1.768m - Vulturó 2.347m - Padró dels Quatre Batlles 2.385m - Tossa Pelada 2.377m - Tossal d'Estivella 2.334m - Pk. Sucre

Contents de que ens arribi neu però, no ho podria fer entre setmana? 

Estem amb ganes de sortir i veiem una possible finestra diumenge, amb molts dubtes de en quin moment farà net. Al final el mateix dissabte a la tarda ens lliguem la manta al cap i decidim anar a provar ... serà molt que haguem d'acabar fent només un dinar a Solsona!

Avui toca horari de "senyors" i una mica abans de les 11h sortim de l'aparcament del Sucre amb esquís al peus. L'estació sembla tancada - no es mou cap telecadira (després un noi ens comentarà que la part de debutants si que està oberta) - i el paissatge està espectacular.

El temps es mantè una mica rúfol i canviant: s'obre i es tanca. En algun moment no tenim visibilitat però acabem amb sol ... i un cop al cotxe es posa a nevar.

De neu n'ha caigut molta i n'hi ha un bon gruix que ens garanteix no rascar en cap moment. De tota manera està una mica pesada (no és neu pols) i es baixa sense grans dificultats ... però no és perfecte. Sobretot al cim del Padró i la Tossa el vent ha escombrat la neu i surt una mica de gel.

Del Padró a la Tossa no hem tret pells. Descens des de la Tossa i tornem a posar-les per fer el Tossal de l'Estivella.

Us deixem un recull de fotos de la jornada que acabem ben satisfets quan no teníem clar si podríem fer res. Al final, una matinal ben aprofitada!

Vulturó

Padró dels Quatre Batlles

Tossa Pelada

Tossal d'Estivella

Josep i Núria

Pic dels Pedrons, 2716m, 2025-03-06

+800 m, -800 m, 8.5 km, 3h 30min,  PD-S2, **
6/març/2025

Cim que tenia pendent de fa molt de temps. Fins i tot vaig fer un intent fa uns anys, però vaig girar volta per estar la neu com un roc de glaç.

Pujo i noto certa intranquil·litat i m'adono que no havia tornat a fer una sortida tot sol des de la pandèmia. Vaig buscant excuses per deixar-ho estar, però el temps és bo, la neu està bé, no estic cansat, no en trobo cap. Vaig seguint una traça que no m'acaba d'agradar perquè fa la volta maria molt a prop de l'aresta amb perill de caure cap a l'altra banda, faig la volta maria i em rellisca un esquí i ja em trobo allà espatarrat amb els esquís creuats en l'únic lloc problemàtic de tota la muntanya, afortunadament sense caure. Penso a treure el piolet, però com que la neu està bastant dura clavo la punta del pal i resolc la situació de des-creuar esquís i cames. No sé per què les fixacions permeten que l'esquí pivoti 180 graus sobre la punta, en què pivotes uns 30 graus ja seria suficient inclús amb voltes maria donant el cop de taló, però que es quedi l'esquí totalment girat complica molt les coses si caus.

Un cop pugem la primera rampa sortint del cotxe ja veiem el pic i la seva carena de pujada (a la dreta), amb el Pic de la Mina sempre a la nostra esquerra.

Sense més incidents segueixo pujant. A la cresta final em poso els grampons, si anés amb gent segur que algú diria, aquí no calen grampons, quan sovint els que vol dir és que a mi no em calen o de vegades és que no en té ni idea. A falta d'aquesta figura em poso els grampons, es pot passar sense, però vaig més tranquil així.

Principis de març i el Roc Meler es pot pujar sense trepitjar neu fins quasi la carena

.

Foto del del cim amb el Pas de la Casa a l'esquerra.

Foto de cim amb els Pics de Fontnegre al fons.

Foto de cim.

A la baixada. Pic de la Mina a l'Esquerra, Pic dels Pedrons dreta i Pics de Fontnegre entre la boira al fons.

A sobre el pi es veu el Pic dels Pedrons des del Pas de la Casa. La ruta puja per la carena que es veu a l'esquerra.

Descripció de la ruta

El punt de partida és la carretera entre el Coll de Puymorens i Pas de la Casa (https://maps.app.goo.gl/gnSdgredezT8oESh8). Hi ha dues esplanades on es pot aparcar fàcilment i legalment encara que en plena temporada i en cap de setmana més val arribar aviat perquè pot estar ple i no hi ha alternatives.

L'ascensió és bastant fàcil i segura, més o menys seguint la carena o una mica a la dreta d'aquesta. Sense pendents de més de 30 graus que puguin provocar una allau (sempre que no ens acostem massa al costat oriental, a l'esquerra). I sempre que la neu no sigui un bloc de gel com de vegades passa al Pirineu Oriental.

A la part de dalt cal arribar a un avant-cim que passarem per la dreta molt a prop del cim i ja arribem a les roques del cim del Pic dels Pedrons. Pugem amb esquís tan a dalt com sigui raonable i fem caminant la petita cresta que ens porta al cim, pot ser uns 20 m. És una cresta fàcil, amb caiguda en un sol dels costats. Jo em vaig posar els grampons per anar més segur.

La baixada més o menys com la pujada encara que si està ventat igual hem d'anar buscant les parts amb més neu. Hi ha dos punts en què cal agafar una mica de velocitat, tampoc no massa, per no quedar enclotats.

Fitxa de ruta:

Distància: 8.5 km
Desnivell positiu acumulat: 800 m
Desnivell negatiu acumulat: 800 m
Alçada màxima: 2716
Alçada mínima: 1916 m
Dificultat: PD S2, pendents menors a 30 graus, al final hi ha una cresta curta d'uns 20 m, fàcil, exposada sols a una banda..
Track de la ruta: Visualitzar i baixar el track de la ruta

el vídeo dels dimecres... els saltirons de tota la vida

 

 

PIULADA “Carnaval de trios” pel Pallars

El Rei de Carnestoltes crida a files divendres tarda intempestivament, tanquem ordinadors i fugim cap a Arcalís per gaudir d’un gran cap de setmana !

 Dissabte 1 de març de 2025: Pic de l’Orri

Desnivell + :  800 m.

 El trio de carnestoltes disposat a transgredir en aquetes dates, disfressat de skimo es lleva a l’hora de la ressaca per gaudir de l’enfarinada del confetti caigut durant la nit. Ens castiguen al parking inferior de Port Ainé. Triem una ruta ben bucòlica en el primer tram per gaudir de la solitud, enllacem amb la disbauxa i el ritme de xaranga a la plaça de l’estació i seguim pel bosc fins dalt el Pic de l’Orri. La rua de baixada segueix el rei de Carnestoltes que ens guia per unes fantàstiques pales fora pista. PRIMÍCIA a Port Ainé !!! Acabem contents de la jornada

 

 

 

Diumenge 2 de març de 2025: Campirme i Coma del Forn

Desnivell + 870 m.  / desnivell -  1.265 m.

Continua el cap de setmana carnavalero i matinem per pujar a Tavasacan. Tot passant per Sort encara veiem algun mariatxi que corre pel carrer i a la Pleta del Prat els pisters continuen de carnaval, així que avui encara la farem més grossa: agafarem el cadira per guanyar 500 m. de desnivell a canvi de fer dos cims (forfait de pujada per 6€).

Ens plantem a la cota 2.200, posem pells i pugem 200m. força drets però amb neu nova  fins a la carena des d’on es pot seguir cap al tuc de la Cima o Campirme. Nosaltres anem cap al Campirme, per tant, continuem la carena amb vistes de la Coma del Forn i el majestuós Ventolau de tant en tant, quan els núvols ho permeten. A mesura que ens anem acostant al cim es va tapant, però encara podem gaudir d’algunes vistes entre els núvols. Foto de rigor i desfem camí fins a l’entrada de la canal del Campirme per baixar als estanys de Mascarida, que gaudim molt per la bona neu.  Posem pells de nou, i cap al segon cim per pales amples entre els estanys de Mascarida de Dalt anant a buscar la carena per arribar a la Coma del Forn. Més fotos i avall amb bona neu a retrobar el torrent de Mascarida que baixem per la banda esquerra fins a trobar les pistes i arribar a l’aparcament.

 

Hi hem estat, Koki, Roser i Pili ! 

Pic de Pinet 2.420m de del pont de Bisp 1.113m (Orlú) – 1/03/2025

A l’ombra del Pic d’Ouxis i amb descens abocat a la Dent d’Orlu 

Pic d'Ouxis des del Pic de Pinet

L’essència de l’esquí de muntanya que m’agrada es concentra en aquesta excursió: descoberta, bosc, pendent, ambient, solitud... 

He començat a traginar al Pont de Bisp (1.113m), a l’aparcament que hi ha pocs km més amunt de les Forges d’Orlú, just sota la paret sud de la Dent. 

Neva feblement, el dia és fred i gris sense vent i no es veuen els cims, encara... hi ha l’atmosfera perfecte per submergir-se al bosc! 

Un bosc atlàntic en fort pendent que difícilment seria esquiable. Em sento observat per bestioles i pujo xino-xano per un sender ben marcat, sense fer soroll sobre un estol de fulles que poc a poc dona pas a la neu. 

A 1.550m creuo el torrent i viro a l’est en direcció a una clariana on ja puc calçar els esquís. Em sorprèn l’important gruix de neu que em trobo de cop en aquesta cota, que ja ho deixa tot ben esquiable. I el polsim de neu pols que he trobat des dels 1.300m serà més de mig pam de neu nova més amunt. Altra cop prenc marcada direcció sud per un replà que porta a una mena de tub, ample però dret i escombrat per velles allaus que dona pas, ja a la cota 1.900m, a una fabulosa cubeta perfectament orientada a nord i envoltada de cims que només veuré en el descens... m’ha atrapat la boira i segueixo a les palpentes: Roca Roja a l’oest, Bourbou a l’est, i el Pic de Pinet que tanca la vall al sud. 

Trec el nas a la cabana (tancada, llàstima!) que hi ha a la jaça de Parau i segueixo enmig del blanc per pendent sostingut fins el collada de Pinet (2.220m), on arribo just quan comença a escampar la boira... em sento com a les portes del Paradís i ja veig el Pic de Pinet i més enllà i desafiant, el Pic d’Ouxis. 

Aquí dalt el terreny és molt esquiable i veig bon descens cap a la presa de Naguille... Baixo uns metres i vorejo el Pinet per l’oest fins a mitja pala sud-oest que és dreta, però permet arribar amb esquís als peus al cim. 

Pic d'Ouxis i Pic de la Baynaye

M’encaterino amb les llums de tarda a l’Ouxis tot recordant aquella excursió memorable de fa uns anys... i faig un descens dels bons de cara a la paret sud de la Dent d’Orlu. 

Dent d'Orlu

Arribo al cotxe amarat d’esquí de muntanya! 

Pic de Pinet 2.420m de del pont de Bisp 1.113m i la jaça de Parau; +/-1310m, 14km; PD, ***, S3; 4-5h 

Itineraris relacionats: Pic d'Ouxis 2.510m (22 i 23/01/2010) i Dent d'Orlú 2.222m (19/04/2008)

Bones traces!!!

Jaume

ASCENSIÓ AL ROFANSPITZE (2259 m) I SEEKARLSPITZE (2261 m) - 16/02/2025

Aprofitant una escapada de cap de setmana llarg a casa del fill, Roger, hem agafat els trastos i hem anat cap a la zona del llac Achen (Achensee en idioma local) una zona de primer ordre per practicar esquí de muntanya, de fons i alpí a banda d'altres opcions esportives hivernals https://www.achensee.com/en/   PDF

Volíem fer una ruta sortint prop del llac Achen (929 m), però fa temps que no cau una bona nevada i les temperatures no han estat prou fredes darrerament per garantir prou neu en cotes baixes. En conclusió, hem agafat el telecabina que puja a l'estació d'esquí alpí des de Maurach, el Rofan seilbahn, que et puja en un tres i no res a 1831 m d'altitud https://www.rofanseilbahn.at/en/winter-panorama/

Des d'aquest punt s'accedeix a un munt d'itineraris per fer amb esquí de muntanya, raquetes i també les pistes d'esquí alpí. Quan hi ha prou neu, es pot baixar fins la base, però avui no era el cas. 

El panorama de muntanyes només sortir del telecabina és captivador. Només una mostra del que pot venir després. 

Sortint del telecabina, posem pells i enfilem cap als cims. Hi ha uns indicadors winter hiking trail que mostren el camí a seguir.

Un cop deixem la zona amb esquiadors alpins, seguint una traça ben marcada, aviat trobem un control d'arva: flipa com està d'organitzada aquesta gent.

El camí es va enfilant sense massa dificultats. Hi ha un petit tram estret i més dret, però la resta puja molt suau, quasi sense necessitat de fer voltes maria. L'entorn és molt bonic i a mida que t'enfiles, les vistes sobre les muntanyes del voltant et deixen sense alè. 

En acostar-te a la mola impressionant del Rosskopf, es separen els camins que duen al Rofan i al Seekarlspitze. 

El Seekarlspitze a l'esquerra i la mola del Rosskopf a la dreta.

Continuem per relleus suaus i voluptuosos amb orientació general oest. Degut a les temperatures altes de dies anteriors durant el dia i el fred de la nit, les traces antigues estan molt dures o glaçades, però quan la neu ha quedat a l'obaga, s'ha conservat prou bé.

Després d'una hora i mitja de foquejar, arribem a un petit coll, Grubersattel:

Els indicadors al coll Grubersattel

El Rofanspitze al fons, des del coll Grubersattel

L'indicador marca només mitja hora fins al cim del Rofan. Davant ens queda un llarg flanqueig, bastant dret i les ziga-zagues finals fins al cim. La neu està molt dura i relliscosa. La botiga on he llogat el material no donaven ganivetes amb el lloguer. Espero que pugui fer cim. 

Posant-hi tècnica i una mica de pebrots, anem enfilant el darrer trem acompanyats d'un vent cada cop més violent. En mitja hora més, arribem al cim (2 h en total). A la creu el cim només tenim esma de fer la foto de rigor, treure pells i començar a davallar pel mateix camí per on hem vingut.

La neu està molt dura i cal vigilar per no caure i relliscar muntanya avall. Un cop arribem al collet Grubersattel, el vent ja no molesta tant i trobem millors condiciona de neu. Com que el desnivell no ha estat gran cosa (+450 m), comencem a maquinar en completar el dia amb el proper Seekarlspitze. 

En arribar a la base del Rosskopf, tallem per anar a buscar les traces que veiem que s'enfilen cap al nou objectiu. Posem pells de nou i pugem per una coma més suau que la del Rofan. En menys de mitja hora fem un nou cim:

Traiem pells de nou i des d'aquí busquem un camí de baixada més directe, sense seguir el camí de pujada, que fa algunes sifonades incòmodes de baixada en el tram final. Trobem un parell de pales molt bones i sense gaire traces per tornar al punt de partida sense haver de remar. 

Total: 10,5 Km; 3 h 30'

Dificultat: AD global. Baixada S3

Participants: Roger L, Manu 

Parros

 Ahir 26F, amb en Jan, vam fer el Tuc de Parros des del Pla de Beret. Bones condicions amb neu pols/dura, però la neu segueix sent poca. 

el vídeo dels dimecres... Loppa

 

Castanesa, en travessa

Un altre cap de setmana amb inestabilitat... però només dissabte, així que decidim apostar per fer el Castanesa, a la sierra Negra, cim molt agraït amb unes vistes espectaculars als cims emblemàtics del Parc Natural Posets-Maladeta, i fins i tot s'ha deixat veure les tres Soroes, allà, lluny... però eren elles.

Fem el viatge dissabte vespre, esperant trobar pluja... només un petit xàfec... i ens allotgem a l'alberg de El Run (cost molt competitiu) i amb un guarda, que coneix la zona i ens acaba d'aconsellar el recorregut per diumenge.

En el trajecte cap a l'estació de Cerler, ja observem que aquest any, hi ha poca neu, i que dissabte no va nevar tant com s'havia previst: la pista que arriba fins a la cabana d'Ardonés la podem foquejar únicament en les seves vessants més orientades a nord, a les solanes, tot i estar a uns 2.000m, hem de carregar els esquis en diverses ocasions.

Pista a Cabana d'Ardonés

Al pont que creua el Barranc del Obago, acabem de decidir el recorregut o bé cim directe o la ruta circular. Com que el dia allarga, pujarem per les pales suaus de la Sierra Negra, al principi buscant la neu, en direcció al primer cim del dia: pico de Estibafreda (2.694m) 

Pales d'accés a l'Estibafreda

Pico Estibafreda

Després d'un descens amb pells cap al cuello Gordo (2.636m), enfilem ràpidament el nostre segon objectiu: Tuca de Roques Trencades (2.755m). 

Castanesa, vist des de Roques Trencades

Tuca Roques Trencades

 

I després un segon descens, aquest més llarg, arribem al Collado de Castanesa (2.685m). Ataquem la pala cimera est, per assolir el nostre 8cims. 

Accés al cim

#8cims, Castanesa

Molt bon descens per la vesant més nord, amb neu pols fins a cota 2.400m, tot i que vigilant algun tauró. 

Hi hem estat: Berta A., Oriol C., Lorena T., Marina, Marta C i Eli C.