L’ambició satisfeta embriaga
Bivio (Beiva en romanx) el diumenge 14 de novembre.
Les ganes d’hivern i de neu escurcen les distàncies i dissabte a les 9 del matí em trobo de nou de ritual d’esquí de muntanya acariciant els esquís amb les pells, el thermo, l’ARVA, quin plaer! Els previs també són importants aquí i ja feia dies que remenava mapes, llibres, webcams, meteo… vaja, que tot plegat no ha estat un rampell precisament.
En aquesta part dels Alps, als Grisons, hi va nevar prou per esquiar en condicions i les possibilitats d’itineraris són moltes, més de cara a la primavera, però també ara ja que és possible arribar a punts de sortida elevats i triar cims modestos, d’aquells que fan escola.
Vall d'Avers pujant al Grosshorn el dissabte. Juf al fons.
Fa anys ja vam fer tastets tant a la zona Juf com al Julierpass, i més que en farem, paga la pena!
Dissabte 13 de novembre de 2021: Grosshorn 2.781m des de Pürt
+/-950m; F,**, S2-S3; 3-4h. It.626 del llibre del CAS-SAC 'Scialpinismo in Svizzera'; Mapa 267 San Bernardino 1:50.000
El Grosshorn, a mig camí.
La carretera que s’enfila al llogarret de Juf per la Vall d’Avers fa respecte a l'hivern doncs puja fins als 2.117m i és un cul de sac, però aquest matí és neta amb el cel encara blau, i resseguir-la escoltant la radio local amb cantarella en italià i música del segle passat passant pobles de postal amb noms de muntanya és un increscendo: Ferrera, Lei, Cröt, Cresta...
A Juf ja hi vaig esquiar al 2008 i avui em quedo poc abans, al poblet de Pürt. Cap més cotxe ni esquiador al pàrquing (a 1.921m, abans del poble), que porta el nom del cim i n'és mirador alhora: les traces a centenars revelen que és un clàssic i els locals l'han trillat els darrers dies.
Surto en descens cap al poble i m’aturo embadalit per un món atrapat en una altra època: decoracions de fusta funcionals, la font congelada, alguna casa que fumeja i el remor del bestiar que és a cobert.
Segueixo baixant fins el pont que creua el riu Avers, i toca posar pells i enfilar-se en marcada direcció sud-oest. L'itinerari és molt directe i només redreçat en aquest tram inicial i poc abans del coll a l'est del cim.
El llom final es pot resseguir amb esquís fins al pic, que és un gran mirador. Pujar-hi sol també té el seu què, més quan és el “primer” dia i exploten emocions positives i estats d'ànim que han contrarestat el canvi de temps anunciat, que no m'ha atrapat...
Només bons viratges dalt de tot i després la que serà la pitjor crosta de la temporada, haha! Ja al cotxe s'han començat a escapar volves de neu i fujo content al fons de la vall a buscar una Gasthaus: s'anuncia una nevada forta!
Diumenge 14 de novembre de 2021: Valleta de Beiva i pendents del Mot Scalotta (2.444m) fins la cota 2.300m, des de Bivio
+/-600m; F,*, S2; 2-3h; mapa 268 Julierpass 1:50.000
La nevada de la nit i que durarà tot el diumenge ha estat intensa deixant entre 30 i 60 cm de neu nova segons la cota, en una zona que ja estava ben innivada.
La carretera que puja al Julierpass és un frenesí de llevaneus, però per sobre els 1.500 ja és blanca, i més amunt de Bivio (1.769m) no m’atreveixo a continuar: havia planificat l'excursió ideal per un dia de neu: des del Julierpass (Pass dal Güglia) pujar a dinar a la Capanna da Jenatsch que fa anys ens va descobrir en Daniel.
Així doncs, m'aturo a Bivio i trio els pendents que van direcció sud cap a Mot Scalotta resseguint una pista d'esquí que no obren fins Nadal i que només té un parell de remuntadors.
Feinada i gaudi màxim d'obrir traça fins que la prudència i la nul·la visibilitat aconsellen no continuar...
En el descens aprofito la traça per agafar velocitat i sortir a fer viratges cada pocs metres fins que la neu pols em colga fins la cintura i m'atura... i així anar fent, perquè amb més pendent me l'hagués fotut per barret!
Sort que vaig sol i no veu ningú la meva cara de satisfacció: la quilometrada de tornada no m'ha tret el somriure!
Bones traces i bona temporada a tothom!
Jaume
