Gaudint al Montsent de Pallars 2883m, 28/04/2019

Les nevades de la darrera setmana ens permeten un descens increïble

+/- 1175m, 10kms; S2 (S3), F, #8cims

La nostra jornada de reflexió comença el dissabte anant a sopar a la Pobleta de Bellveí (rest. l’Era del Marxant – recomanable a base de brasa) per després anar a dormir en tenda a peu de l’estany de Sallente – l’hotel de les mil estrelles en una nit en que es veuen totes.

L’endemà ens aixequem ben d’hora, ben d’hora, com marquen els bons costums per encarar la canal de Pigoló amb esquis a l’esquena mentre pel camí ja anem xafant força neu. Un cop som a 2000m ja podem calçar esquis.

Veníem mentalitzats de carregar una bona estona i no podem creure la quantitat de neu que veiem. Mantell continu en totes les direccions amb uns bons gruixos. Està realment increïble.

Com que anem aviat i encara no ha tocat el sol, pugem amb ganivetes doncs la neu està encara bastant gelada.

Seguim pel camí d’estiu i trobem l’indicador de l’estany Gento i el túnel i vies que van en la mateixa direcció. Nosaltres seguim en direcció nord oest resseguint alguna fita que encara es veu.

Anem guanyant desnivell  fins el Tossalet de la Coma 2730 m. Aquí veiem que hem de baixar per arribar a la collada d'Entremonts (2698 m) per després encarar els darrers metres en un tram una mica dret i que cal descalçar.

Un cop feta la primera pujada veiem que hauríem pogut seguir amb esquís però ja els hem deixat al coll. Així que acabem d’arribar al cim.

Retornem a recollir els esquís i d’allà desfem al camí de pujada en una baixada boníssima. Ja ha tocat el sol i hi ha la cremeta perfecta per disfrutar a base de bé.  Quasi sembla que siguem esquiadors avançats ..hehe. I fem tota la baixada en un no-res, pràcticament sense parar.

Quan som novament a 2000 m, tenim la temptació de tornar a pujar uns metres per fer una altra baixada, però com diuen ... les 2ones parts mai són bones i preferim acabar amb el bon regust de boca que ens enduem.

Després d’aquesta excel·lent matinal ja tenim decidit el vot així que ara toca anar cap a casa a exercir els nostres drets.

El Montsent serà sempre nostre ...

Gaspar S i Núria P

Petit Peric des de Formigueres, 27/04/2019

±1400 m, 19 km

Veient les nevades que han caigut recentment al Pirineu, i gràcies a l'entrada a cegesqui de "Tres sortides des del refugi de La Molina" del 19/04/19, ens animem a fer un puja-baixa des de Barcelona el dissabte per fer el Petit Peric des de Formigueres. Quedem a les 6:30 en un polígon de Viladecavalls, i amb molta motivació i una mica d'inconsciència, anem en un cotxe en Mikel, l'Ori, en Lluis i en Paco cap a l'estació de Formigueres. No hi ha massa neu a l'estació, i ja està tancada. Com que encara som una mica principiants (hem fet aquest any el curs d'iniciació), ens posem en marxa amb esquís a l'esquena una mica tard, cap a les 10, amb vent i un temps tapat.

En poc menys de 500 m caminant, ja trobem neu per començar a esquiar. La neu és primavera i una mica pesada, però encara en queda força, i avancem prou be fins la part superior de l'estació. A la Serra de Mauri la neu és escassa, i es pot passar amb esquís amb dificultats. La baixada cap al refugi de Camporells, però, és una altra història. Força neu que permet baixar sense problemes, encara que el dia continua força tapat i comença a nevar. Desprès de fer un descans al refugi (està tancat, encara que hi ha una zona d'accés lliure), continuem l'ascenció final cap al Petit Peric. En aquesta zona hi ha molta neu, això si, primavera. En encarar l'ascenció final, s'obre el dia i ens regala un entorn increïble. A falta de 300 m per arribar al cim, i veient que es fa tard, en Lluís i en Paco fem mitja volta perquè ja anem una mica justos d'energia. En Mikel i l'Ori, que són incansables, continuen i fan cim sense problemes i sense haver de treure els esquís. La visió des de dalt és espectacular amb les Bulloses i la Cerdanya de fons.

Tots coincidim que la baixada del Petit Peric és genial, ja que trobem la neu en força bon estat. La baixada per l'estació també és força bona, encara que la neu és una mica més pesada, i l'esforç fet durant tot el dia el comencem a notar a les cames.

Dia espectacular en un paratge increïble i solitari, ja que en tot el dia no ens hem trobat a ningú. Tots coincidim en una cosa: l'any vinent tornarem!!!!

I per acabar d'arrodonir el dia, la tornada a Barcelona la fem amb la companyia de la lliga número 26 del Barça!!! Oeeeeeee!!!!

 

Paco P.

Una volta pel sud de la Vanoise, 19 a 22/04/2019

Des d’Aussois a Amodon fent nit als Refugis de Fond d’Aussois (1 nit) i Péclet-Polset (2 nits), un 4x4! 

Quatre dies de travessa inventada, treballats i gaudits alhora, amb neus exigents, méteo bona però amb foehn constant emprenyador, ambient alpí amb glaceres, pendents i grans muntanyes. 

Quatre dies de muntanya intensos, colrats pel sol i el vent, viscuts en alçada en refugis amb història i bons companys per traçar, grimpar, esquiar... i fer formatges, birres i genepís. 

Quatre dies de Vanoise! 

Quatre cims!

Només van ser quatre? 

Divendres 19/04/2019: travessa d’Aussois al Refuge Fond d’Aussois pujant la Pointe de Bellecôte

Aussois (forfait randoneur 14€, tres remuntadors fins La Fournache 2750m) – vallon de la Founache, cota 2500m – Pointe de Bellecôte (p.3106m) – Refuge de Fond de l’Aussois 2350m 

+560m/-895m; 9,4km; F, **, S2-S3; 4h 

El poble d’Aussois, enlairat sobre Modane, ha estat la nostra porta d’accés al Parc Nacional de la Vanoise. Aprofitem un forfait especial per a esquiadors de muntanya que dóna accés a la cota 2750 prenent tres remuntadors (14€). Contra pronòstic, el dia és gris, els cims estan tapats, i fa un vent humit desagradable... 

Tot i això, mantenim el pla original: esquiem fins la cota 2500 des d’on posem pells per remuntar la vall de la Fournache fins el cim de la Pointe de Bellecôte : fem la punta que es fa esquís als peus de 3106m amb finestra de sol inclosa i bones vistes sobre la imponent Dent Parrachée (la punta de 3140 requereix una grimpada més aèria). 

Descens relativament bo fins al refugi, on prenem unes merescudes primeres birres al solet de la terrassa. 

El refugi no està ple ni de bon tros i agrairem passar uns dies de Setmana Santa sense multituds. De fet, en la nostra direcció i itinerari dels propers dies només ens precedeix un grup d’alemanys amb guia que seran la nostra traça de referència a seguir, ordre i disciplina a banda. 

Dissabte 20/04/2019: travessa del ref. Fond d’Aussois al de Péclet-Polset pujant a la Pointe de l’Observatoire

Refuge de Fond de l’Aussois 2350m – camí a la Breche de la Croix de la Rue fins cota 2885m (per error) – flanqueig – Pointe de l’Oservatoire 3016m – Col d’Aussois 2914m – Ruisseau de Rosoire – Ritort 1974m (pont) – Refuge de Péclet-Polset 2474m

+1185m/-1060m; 12,8km; F, **, S3; 5h  

Fa un gran sol, llàstima el vent que anirà fent-se cada cop més molest. L’objectiu del dia és fer la travessa del costat d’Aussois al de Pralognan, pel coll més accessible que te fama de gran descens orientat a Nord... 

Tot fa goig, som al Fond d’Aussois i totes les pales llueixen al sol. De fet ens deixem enlluernar pel pendent més dret i estètic cap a la bretxa de la Croix de la Rue on mirem al mapa i veiem que el nostre objectiu queda més al Nord. 

Som a temps d’arreglar-ho i en un flanqueig fàcil a 2800m ataquem directament el cim de la Pointe l’Oservatoire 3016m, de S a N i després esquiem al Col d’Aussois 2914m. 

El descens és dret i prou constant però la neu està vellota i treballada pel vent. Més a baix, transforma a primavera i arribem al pont de Ritort, d’on cal remuntar 4km i 500m fins al refugi, on passarem dos tardes (billar, ping-pong,..) i dos nits de bon veure i menjar. 

Diumenge 21/04/2019: Dôme de Polset 

Refuge de Péclet-Polset 2474m – Lac Blanc – coll 2734m – Glacier de Gréboulaz – Dôme de Polset 3497m i 3501m - Refuge de Péclet-Polset 2474m

+/-1140m; 12,1km; PD, ***, S3; 6h  

Avui el foehn és més fort, els grisos corren pel cel a tota velocitat però per sobre dels cims... tirem amunt! 

Neu ben dura per descendir al Lac Blanc (en el descens el flanquejarem a mitja alçada) i després cal enfilar un coll menys dret que no sembla quan el veus de cara fins els 2734m on entren a la glacera de Gréboulaz. 

Ja en direcció sud i contra el vent la remuntem tota amb seracs i esquerdes a una banda i grans vistes a l’altra. Al plató abans del cim, el vent ens dóna una treva per fer-lo. Pugem pel dret 50m fins el cim i després veiem que hi hauríem arribat amb esquís fent volta per l’oest. Més enllà ens tempta l’Aguille de Polset però una lleugera nevada entra de cop com per dir-nos que ja podem estar contents, i ho estem! 

La baixada pel mateix camí sobre neu dura i treballada pel vent... 

Dilluns 22/04/2019: travessa del Refuge de Péclet-Polset al poble d’Amodon pujant a la Tête Noire 2685m 

Refuge de Péclet-Polset 2474m – Col de Chavière 2796m - Lac de a Partie – cota 2300m – Tête Noire 2685m – Refuge de l’Orgere 1935m (a peu a partir d’aquí) – Amodon 1370m (taxi a Aussois, 7km) 

+685m / -1750m; 14,0km; F, ***, S2-S3; 5h  

Rematem la travessa, casi obligats a passar pel Coll de Chavière 2796m per tornar a la civilització (hi ha altres passos i bretxes que ens portarien a Aussois però que descartem per llargada o per no repetir part del primer dia). 

La sorpresa en forma de regal és quan deixem el nord i gaudim d’un descens tipus moqueta a la cara sud del coll. Boníssima baixada que allarguem més del compte fins els 2300m... el camí normal obliga a remuntar a partir dels 2400m... Nosaltres com que ha calgut posar pells més a baix ja portem inèrcia de pujada i enfilem fins el cim de la Tête Noire 2685m, fantàstic! i millor baixada, altra cop a sud. 

A 2200m el pendent es redreça per uns canalots amb neu ja primavera i arribem a l’Orgere, a 1900m on de cop el blanc deixa pas al verd. El que ve, ja és baixada per bon camí, però a peu i amb amb esquís a la motxilla (3,5km, -600m) fins el poblet d’Amodon... 

Ha estat un dia de contrastos: de l’ambient hivernal i vent fort d’alçada a la primavera avançada de la vall, del nyic-nyic de les ganivetes clavar-se a la neu al cant dels ocells... dels blancs i grisos al blaus i verds... baixem en poques hores de prop de tres mil metres a no gaire més de mil, l’olor a bosc va increscendo, el bullici d’insectes també. Al llogarret d’Amodon, a 1370m, trobem finalment la font: brolla aigua abundant, a batzegades però amb força, fresca... en bec molta, em mullo el cap com altres vegades no per fer net sinó per impregnar-me del món de les muntanyes que anirem deixant km enrere però que tardarà temps en esborrar-se.

Bones traces! 

Ricard, Roser, Pep, Marta i Jaume (tots tocats pel fogony...)