Pico de Alba 3107m y Tusse Remuñé 3041m - 24 i 25/04/2004

Enviat per Luis J.

Viernes 23/04/04: Bivac en el Plan de Senarta, a la entrada del Barranco de Ballibierna.

Sábado 24-04-04 Pico de Alba (3.107 m.)

Desnivel: +/- 1.400 m. de subida y de bajada.

Horario: 4 h. de subida , 45 minutos de comida en antecima y 1,5 h.de bajada.

Meteo: Fantástica, ni una nube y temperatura alta.

Riesgo de aludes: 3-4

Inicio de la nieve: En el mismo aparcamiento del Hospital deBenasque (1.754 m.)

Itinerario de subida: Se foquea por la pista de La Besurta y, antes del Plan de Están, se traza una diagonal pasados los tubos de Paderna para entrar en el valle de la Pleta de Paderna, que se remonta entre la Tuqueta Blanca y el Pico Paderna. Posteriormente se hace un flanqueo bajo la cresta de la Tuca Blanca hasta la pala norte del Pico de Alba, dejando los esquís debajo de la arista cimera, a la cual se sube con piolet por un pequeño canal de unos 12 metros, pasando a la empinada pala oeste, desde donde se remonta hasta la cima.

Nieve: Primavera dura

Itinerario de bajada: Por el mismo camino que la subida hasta llegara la Pleta de Paderna, donde se buscan los tubos de Paderna, que conducen esquiando hasta el mismo aparcamiento del Hospital deBenasque.

Alternativas de bajada: Por la pala oeste, flanqueando hacia el norte y, tras remontar un pequeño collado entre la Tuca del Ésera y la Tuqueta Blanca, desembocar en los tubos de Paderna. Por la pala oeste hasta los lagos de Alba y de allí por la Canal del Turonet salir a los Baños de Benasque

Nieve: Primavera dura hasta la Pleta de Paderna y patatal en los tubos de Paderna.

Nuevo bivac en el Plan de Senarta.

Domingo 25-04-04 Tusse de Remuñé (3.041 m.)

Desnivel: +/- 1.250 m. de subida y 1.450 m. de bajada.

Horario: 4,5 h. de subida , 30 minutos de comida en cima y 1,5 h. de bajada.

Meteo: Fantástica, ni una nube y temperatura alta.

Riesgo de aludes: 3-4

Inicio de la nieve: Al comienzo del Barranco de Remuñé. (1.800 m.)

Itinerario de subida: Se remonta la cascada de Remuñé y el que bosque que la sigue con los esquís a la chepa debido a la irregularidad del manto de nieve, hasta los 2.000 m. donde se foquea todo el valle de Remuñé hasta las inmediaciones de la evidente Forca de Remuñé, donde se gira al suroeste por unas amplias palas que conducen al Portal deRemuñé (2.831 m.), desde donde se flanquea al norte por debajo de la Forca hasta alcanzar la Arista de Remuñé, que en breve tiempo conduce a la cima de la Tusse.

Itinerario de bajada: Se desciende hacia la cola del Ibón de Literola, pasado el cual se enfila el valle de Literola (pudiendo bajar el primer tramo bien por la cascada, bien por las palas de la derecha). Llegados al Ibonet de Literola se sigue bajando por el margen izquierdo del arroyo hasta llegar esquiando a la pedrera anterior al bosque, donde se cargan los esquís a la espalda y se desciende al Puente de Literola.

Alternativas de bajada: Por el camino de subida, con dos inconvenientes: hay que remontar otra vez hasta el Portal de Remuñé, y descenso mucho menos directo y gozoso que por Literola.

Nieve: Primavera dura de subida y primavera a primavera podrida en la bajada (a pesar del fuerte madrugón)

Piada: Vall d'Estós i Pic de la Paul - 24 i 25/04/2004

Enviat per gatsaule.

Hola, soc el Joan i és la primera vegada que escric aquí, però crec que pot ser interessant per tots els fanàtics del final de temporada.

Aquest cap de setmana, 24 i 25, vaig estar a Estós. La neu entre l'aparcament i el refugi lluïa, però per la seva absència. Esquís a l'esquena fins al mateix refugi (1.900 m).

L'endemà volíem anar als Clarabides, però en el vessant sud la neu comença a ser esquiable a partir d'uns 2.500 m. Amb les espatlles dolorides del dia abans, vam preferir canviar de ruta i enfilar el vessant nord, cap al coll de la Paul i el pic del mateix nom, al costat mateix del coll.

Per cert, veig que sou amants de la gastronomia de muntanya, per tant mai aneu al refugi d'Estós, hi vam menjar els pitjors macarrons de la història. I de segon, lluç fred amb maionesa dubtosa,..., sobren els comentaris.

També cal comentar que la simpatia del guarda lluïa com la neu. Gràcies a ell, vam poder passar la resta de la tarda entretinguts llegint els agradables missatges que omplen les parets delrefugi: "Pensa abans de parlar, si és que tens cervell", "Si no saps plegar les mantes, no les usis", "No t'han ensenyat a casa que s'ha de netejar la taula ?", i perles per l'estil.

La pujada al coll de la Paul és molt interessant, comença amb un llarg flanqueig amb neu dura (al matí) fins la coma de la Paul, i ja només cal seguir la coma fins el coll (1.100 m de desnivell). Tot i que la cresta dels Posets estava força bé (gairebé sense neu a la roca), ens vam decantar pel pic de la Paul, molt més proper.

La baixada genial fins a la part baixa, on la neu era una mena de pasta molt perillosa i gairebé inesquiable. I el millor de tot, és que al refugi les cerveses eren gelades,..., brutal !

Fins la propera,

JOAN

Piada Travessa Núria Ull de Ter - 24 i 25/04/2004

Enviat per Roger Ll.

Dia 24/4. Núria - Ull de Ter

Neu: primavera, primavera. Fins a 200cm.

Temps: sol.

Desnivell: +1020/-750

Qui: Ramon, Aureli i Roger.

Sortim de Núria cap a les 8:30 després d'agafar el 1er cremallera de Queralbs (7:45). Ens enfilem seguint el torrent del Noucreus fins al coll del Noucreus, i fem el Pic de la Fossa del Gegant (2801). A partir d'aquí, encara amb les pells posades baixem al coll de Carançà, pugem fins al coll de la Vaca i arribem al coll de Tirapits, on ens treiem les pells per fer un petit descens(neu primavera) que cal fer abans d'arribar al coll de la Marrana, altre cop posant pells i ascens.

El descens fins al refugi d'Ull de Ter, amb neu primavera, primavera. Fem mitja pensió al refugi. Menú: Ous al plat, xai a la planxa, vinillo peleón i flam.

Dia 25/4. Ull de Ter - Núria.

Neu: dura-primavera. Fins a 200cm.

Temps: sol.

Desnivell: +1360/-1630

Neu: Dura - primavera

Qui: Ramon, Aureli i Roger

Esmorzem llet condensada amb cafè o xocolata, pa amb mantega i melmalada, i unes galetes. Abans de les 6:30 ja estem foquejant, i a les 8:15 hem fet el cim de Bastiments. La neu dura ens ha fet posar les ganivetes per arribar al coll de la Marrana, però no han calgut per fer l'última pala del cim. Bon descens fins al refugi de Coma de Vaca pel Freser. Després de descansar una estoneta al sol, a les 10:00 comencem a pujar per la coma de Vaca. Falta una mica de neu i passem per algun tros amb herba i pedra, fins que enfilem la pala nord cap al coll de Torreneules, per atacar finalment el Torreneules, fent un últim tros per la carena (12:00).

Descens fins al coll de Torreneules, "flanqueig" per la coma del Gispet i flanqueig que es fa molt dur per la coma del Clot. Saltem de vall entre el Pic de l'Àliga i el Pic de la Pala, i fem l'últim descens (13:45) fins a Núria :_)

Agafem el cremallera d'1/4 de 3 i cap a les 3 ja ens aturem a "La Corba": escalivada, empedrat, pollastre, conill i peus de porc a la brasa amb patates fregides, i el vinet. I de postres, pastís de crema, d'aranyons i nata amb nous (entre els 3, eh?!)

Gran cap de setmana d'esquí.

Piada - Pic d'Envalira 2827m - 25/04/2004

Enviat per Marina G.

Participants: Marta, Fer, Laia, Toni, Xavi, Toni, Berta i Marina

Desnivell: +/-800m

Horari: 3h pujada, 1h baixada

Diumenge ens llevem a Aina, el dia esplèndid com l'anterior, les cames cansades però les ganes i mmenses. Comencem l'excursió a l'aparcament de Pas de la Casa (Abelletes, no cal caminar i podem començar a foquejar. Ens dirigim cap el Port de Fontnegra 2654m, per un pendent més aviat suau, excepte al final que és un xic més pronunciat. Un cop al coll el pendent ja és molt suau fins al cim, 2827 m. Neu crosta de pujada i el primer tros de baixada (unes quantes òsties i colls adolorits) i neu primavera el tram final....

Piada - Pic d'Anrodat 2729m - 24/04/2004

Participants: Marta, Fer, Marina i Berta

Desnivell:+/-900m
Horari: tot i que sembli impossible....5h pujada, 4 h baixada...jejeje

Bé, el divendres tarda pugem cap a Andorra i dormim a una borda de la casa de colònies Aina, on farem dues nits......molt comfortables....tot i les formigues i l'escàndol dels veïns.....

Dissabte fa un sol espatarrant......com pocs caps de setmana!!!!.....i decidim anar a fer el Pic d'Anrodat....tot i que ja sabíem que no era una bona elecció, essent una cara sud de llibre......i amb el relleu abrupte de la zona.......

Aparquem el cotxe al final de la Vall d'Incles i sort que hi ha una parella que també van amb esquís i ens diuen per on va la ruta..... (de fet, és una variant de la de la fitxa del Vèrtex)...... Així,
doncs, posem esquís a l'esquena (tot i que hi ha una mica de neu) fins a uns 2000m, just on acaba una primera pujadeta.....allí ja comencem a foquejar (excepte el Fer que va amb raquetes) i ens encarem cap a la Bassa d'Anrodat, on per pendent relativament suau arribem a un coll a 2644m. Des d'allí, carenagem fins al coll que ens interessa, que està a 2661m, tot i que decidim posar grampons......

Aleshores bé una part molt emocionant en què puges força dret fins al cim.....sort que hi ha les petjades d'aquella parella, perquè sinó no sé pas si ens hauríem atrevit...... Arribem al cim cap a les 14h!!! i la neu està taaaaaaan tova....... Grans vistes de tot Andorra i méééés......però decidim tirar avall "ràpid"....juasjuas.... Baixem d'esquena i en compte......i ja tornem a ser al coll.....allí esquís i cap avall!!!!!!!!!! quina baixada més xula!!! el problema és que la pala està molt carregada i no para de baixar neu per totes bandes.......és espectacular el soroll de les allaus......i fins i tot en veiem baixar dues!!!!! impressiona, eh?????????? i més, quan saps que estàs tenint tots els números que caigui la que téns a sobre teu...... Però tenim sort.....Intentem trobar l'itinerari de pujada (cal pujar uns pocs metres....) i així esquiem fins ben bé on ens calçat el matí...... Tot i aixi, hi ha una gran diferència......pel matí, la vall estava blanqueta.....i ara està ben verda!!!!!!!!!!!! és primavera!!!!!!!!!!!!

NEUUUU: 0-160cm ???....i es pot dir que la neu era mooolt humida.....

més tard vindrà la segona part.....

Berta

Piada Puigpedrós - 16/04/2004

Enviat per Belén A.

Desnivell 800m.

Orientació S/ SE.

Jérôme, Belén i dos amics

Pugem al Puigpedrós des del refugi de Malniu(2120m). Allà ens diuen que no hi ha cap problema per fer-lo però per la ruta normal; no desviar-se per l'altre vessant a la baixada pel risc d'allaus.

Hem tingut molta sort amb el temps, ens ha sortit rodó !!; hem fet el cim amb sol i només arrivant al cotxe ha començat a nevar.

Vistes impresionants i baixada curta, però pel nostre nivell ja ens està bé... La neu molt bona a dalt i una mica humida a la part final.

Una sortida molt simpàtica; una bona opció si a d'altres llocs hi ha risc d'allaus. Gràcies pels vostres consells.

Bones traces !!!

Belén

Piada Vall Fosca i SOS Pirineus - 17 i 18/04/2004

Carles, Eli, Berta, Manel i Jaume
+/- 1000m dissabte, i +/-800 diumenge.

A la Vall Fosca encara no és primavera... La neu comença als 1900m, com la boira! però encara en hi ha molta.

Dissabte, el mal temps no ens va deixar arribar al Montsent de Pallars. Hi vàrem ser a prop, a la collada d'Entremons a 2.650m, però el cim ni es va deixar veure. El descens és ràpid i directe per sota el Tossalet de la Coma i la Canal de Pigoló fins a l'embassament de Sallente.

Per la tarda vàrem visitar l'oncle d'en Carles a Naens... Queden pocs llocs com aquest!

Diumenge hem participat en l'acte en contra de les pistes d'esquí en aquestes valls encara verges. El temps tampoc ha acompanyat però molts hem pujat per la Vall de Filià des de Cabdella fins a sota el Fiteró on s'ha llegit un manifest.

En resum, un cap de setmana en molt BONA companyia!

Bones traces!

Ah! unes recomenacions: Restaurant Ca l'Arturo i pa de Casa Felip, a la Pobleta, i el formatge de cabra de Puigcerver!

Piada - Pic de Cibollés 2749m - 8/4/2004

Enviat per Roger Ll.

- Desnivell: +850/-850

- Neu: humida a 2.000m, crosta a 2.400m, pols/dura a 2.700m. Cares sud pelades,cares nord molt carregades.- Meteo: marrons a Maladeta, Posets, Perdiguero... solet a Cerler, Gallinero, Cibollés, tapant-se cap al migdia.

- Temps: 2-3 horetes d'ascens / massa poc temps de descens

- El grup: Ricard i Roger.

- Traça:

Després de dormir al refu del camping Ixeia, seguim amb la tònica del cap de setmana anterior (veure piada Pilarín) de dubtes i més dubtes. Quan ja hem canviat d'opinió unes quantes vegades i després d'haver tornat al refu per recuperar la càmara del Ricard, decidim fugir de les boires del Nord i intentar fer algun cimet fàcil que ens asseguri una bona esquiada en un dia sense complicacions, que serveixi d'escalfament per als propers dies: Pico Gallinero.

Deixem el cotxe a l'aparcament de l'estació de Cerler i ens enfilem pistes amuntmentres arriben els primers cotxes dels esquiadors. A mesura que anem pujant, la vista sobre la Maladeta i els seus núvols ens confirma que hem triat l'opció adequada. L'ascens és senzill fins al coll, on decidim desviar-nos de l'objectiu inicial per dirigir-nos cap al cim a l'Est del Gallinero, el Cibollés, que ofereix una pala prometedora allunyada de les pistes de Cerler.

El descens, com era d'esperar, comença molt bé a la primera pala del cim (neu pols-dura), però a mesura que baixem empitjora, passant a crosta i acabant en humida (massa humida).

I per acabar el dia, buti a la Pizzeria de Benasc i pintes a l'irlandès mentres esperem que se'ns afegeixin els reforços per fer la travessa per Posets.

Piada - Travessa al Stelvio - 4 a 11/04/2004

Quina travessa! i quantes coses per recordar i explicar... Els que en volgueu saber 5 cèntims podeu llegir la piada d'en Pere-Joan a continuació (tant llarga com els metres que hem fet, més de 10.000!), o veure algunes de les "Fotos".

Buona settimana a tutti. Ciao amici sciatori!

Els participants, Peter, Pepe, Toni R., Pili, Lorena, Àlex, Sergi, David, Berta, Carles, Pere Joan, Cinta i Jaume.

Escrit per Pere-Joan:

Ep Colla!! ja hem tornat del Parco Nationale de l'Stelvio, al Ortler-Cevedale Gruppe.

Hem estat seguint la ruta ressenyada per l'Oriol Guasch. 7 dies de neu, de refugi en refugi, gaudint del bo i millor de la muntanya... i del dolent també... No us fotaré la tabarra amb allò de que vam sortir al vell mig de la gèlida matinada quan la muntanya cridava a les nostres ànimes a engrandir-se amb l'esforç de la superació de cada metre... no. Deixeu-me que us ho expliqui una mica a la meva manera... un pel sarcàstica...

Comencem per sortir el dissabte a les 04.15 del matí (això, així ja no pot anar bé!). Més de 14 hores de cotxe per arribar a Santa Caterina de Valfurva !! On és això? I jo que sé! : A Itàlia, al Süd-Tyrol... o sigui que no és Itàlia....però si que és Itàlia. Bé són Austríacs però no! Són italians... bé i que voleu que us digui!? Catalunya i Espanya, oi? Doncs Süd Tyrol i Itàlia... entén millor? Bé, si! El Berlusconi encara hi és...però ja li arronsaran el lifting aviat, ja... i llavors... tornarem al començament: A l'Albergo Gletschers Forni.

Només arribar ens vàrem adonar d'on érem: Al regne de la pasta chiuta amb fromaggio (pel delir d'alguns i algunes...que no tots i totes!). Guardes raonablement atents i simpàtics, habitacions confortables (llençols i aigua calenta)...i poc temps per dormir perquè hi ha feina a fer i a les 6.00 ja sona la primera de les 15 alarmes (som 13 però algú en deu portar més d'una per allò de que posats a tocar...)...

1ª etapa. Dia 04.04.04 (bonic,oi?)

Ref. Cesare Branca (2493) + Cima Pasquale (3553).

Dia: Mig bo al començament i cada cop pitjor. Neva i fa boira. Ja coneixem al personal, oi? Pujar al refu i descansar per demà? Algú té mal d'altura per pensar això? Si és migdia? El guarda diu que el Pasquale és el més proper dels cims... no explico més. Al cim hi ha una vista increïble.... vaja, que no t'ho pots creure! Pujar tant amunt per veure tant poc...bé, poc no. Simplement RES. Això si, al cim hi neva de valent i fa molt fred i no hi ha prou boira com per impedir una foto. Estem contents. Només arribar i el primer cim! Ara, a veure qui és el maco que baixa d'aquí! Sort que el Carles i en Jaume saben resseguir el que queda de les traces de pujada i encara fem una bona esquiada abans de l'esperada pasta i la birra di quaranta!

Anècdota 1 : Pugem a 3553 el dia 04.04.04

Anècdota 2 : Trobem al mateix grup de catalans que l'any passat a laSilvretta i fan el mateix que nosaltres. Tothom es compra els mateixos llibres!

2ª Etapa. Ref. Brianca i...

Fa un temps de gossos i el refu està de conya... però sempre hi ha algun integrista que ha d'aixafar la guitarra: Per què no sortim? Queeee??? Has vist om neva? Però si no et veus la punta del nas!... però ja hi som. Jo dic que vam fer el cim de l'Isolda Persa (2742) i em quedo tant ample i puc anotar la bretolada de sortir, però el cert és que ens plantem al mig de la gelera...bé, en mig de la boira en algun lloc on només hi ha molta beu. La baixada però, molt disfrutona. Seguint l'ombra del del davant i plena d'emoció. Un cop al refu, uns, els de més edat i seny, ens quedem gaudint de la tranquil·litat de l'hotelet d'alçada. Uns altres els hi agafa per enfilar-se a una cascada de gel i quedar com pollets de geladets. I encara a quatre més els hi dona per tornar a foquejar a munt en mig de la boira fins que aquesta escampa i acaben fent el cim de la Punta San Mateo (3678). Són l'enveja i l'admiració del grup.

Anècdota: Jo estic més mort que viu. Una bona febrada, tos, mal de cap i ni gota de gana... si,si, de veritat: Quasi ni sopo ni esmorzo. Cardat de veritat.

Etapa 3. Refugi Casati (3254) Palon de la Mare (3703) Monte Cevedale (3769)

Avui si! Avui si que quasi la caguem... Palon de la Mare...la Mare del palón!. 1600 metres de desnivell de pujada i quasi 14 hores non-stop. Us ho explico? La veritat és que entre la febre, la manca d'entrenament i de menjar s'em va produir una mena d'hipòxia cerebral que em va deixar arrossegar pel grup cap al dur camí de l'èxit... quasi exitus. Em faltava oxigen al cervell quan vaig estar d'acord amb continuar... em sembla que a tots en faltava oxìgen...o seny! De fet a dalt del palon de la Mare quasi ningú del grup tenia massa clar continuar. No es veia res i estàvem a mil graus sota zero amb molt de vent i havíem de baixar un grapat de metres fins al Col de la Mare. No hi havia quasi neu. Només gel que obligava a anar sense esquís i amb crampons. S'ha d'estar boig... però hi havia en Tonio, un navegant (això si: com navegava de bé) del grup de la Silvretta que ho tenia molt clar i ens va engrescar. Mare meva amb la mare del Palon de la mare. Quin palón!!. No hi havia nassos de baixar amb esquís (cap a on??!!) i a peu el temps passava i passava...Vam remuntar al coll de sota el cim del Cevedale (uns 40 metres per sota del cim però si ningú es xiva, per nosaltres el cim ja està fet!!). L'altre costat només és qüestió de posar els esquís i fer una ràpida i plaent baixada fins al refugi... ??? però aquesta any hi ha poca neu!!! Ja ens veieu en una pala de més de 50ª amb els motxilots, el cansament, el fred (uns -17 o -20ºC), el vent, la boira, els esquís a l'esquena, els crampons d'alumini, la neu que deixa pas al verglass...i com no! la nit que s'acosta! Sport d'aventura total. Si un cau, caiem tots: Algú deia que ja no hi havia solidaritat al monte? Sort del bon ofici de la concurrència i no va passar res. O sí... va passar l'inevitable:

Es va fer de nit.

Al mig de la gelera, nevant, amb boira, a 3500 metres, mil graus sota zero, mitja penya (jo el primer) esconyada... i de nit !!! Morts per congelació? Nooo! Il navegante!, Antonio, il navegante! Va sorgir amb el lideratge innat del capità de vaixell, amb una estupenda brúixola, un mapa mullat i mal plegat un altímetre ens va guiar cap avall. Això si, la brúixola no marcava les esquerdes i l'amic i en Carles en van tastar una cada un... però sense consequències. Quasi a les 10 de la nit vam veure una llumeta i vam sentir la sirena que el guarda feia sonar per a nosaltres.

Vam arribar fets pols.

Neu pols. Perquè érem un grup de "copitos de nieve" però amb la cara morada i el nas blanc.
De la birra, aquest cop de mezzo litri, que ens vam fotre ja en parlarem una altra hora perquè es mereix un capítol a part.

Etapa 4. Baixada al Zufallhütte.

Més de 1100 metres de baixada!!!De fet havíem de pujar al Butzen-Spitze però el dia va començar com havia acabat: Boira, nevant, fred... (al rebedor del refugi estàvem a -5ºC) i, a part d'algun boques com ara jo (que ja no podia ni pronunciar el meu nom però encara insistia con un ruc) que volíem pujar a un cimet de 3500 de davant del refu, la majoria que encara conservava una mica de senderi va decidir de baixar per la gelera en un moment de clariana. Quin encert!!!

Neu pols fins els genolls i baixant per on i com volíem! uauuuu!!! Tant va ser que a poc per arribar al refugi uns quant van decidir pujar quasi 800 metres més amunt per només gaudir d'aquella estupenda neu alpina. Els altres ens vam esperar al refugi resignats amb uns snabs de benvinguda i un kaissesmarhs (o com es digui) i, of course, una birra grande.

Etapa 5. Refugi Pizzini (2706) i Cima Marmotta (3330)

Increïble!!!! Fa bo!!!! Cel blau! Aquí també és blau el cel! Quin fred però... Pugem al cim que he dit i per fi podem gaudir de la vista: Dolomiti di Brenta, Adamello, el fet els dies anteriors i... el Gran Zebrú, que és per demà. Quin tros de muntanya!. Pujada bé de poc més de mil dos-cents metres i baixada super de quasi 500... i... la Zufallfernen. Què és això? Com us ho diria... és com un mal son molt llarg i blanc que mai para de pujar. Quan creus que s'acaba torna a començar i anar fent... i de mica en mica torna a nevar!! I doncs si no?. Tornem al refugio casati (3254) fem un té i la gran recompensa: Baixada amb neu super pols cap al refugi Pizzini on retrobem als amics bascos que també van seguint l'itinerari amb certes variants.

Molta més birra i aquest cop un mal vini rosso di la casa que entra de mort.

Etapa 6. GRAN ZEBRÚ (3859)

Quina muntanya! Molt dreta, bona neu, bona traça (si els gavatxos no la trenquen)...El dia segueix com tots: Ara sol ara neva. Un fred que pela però... Hem fet el cim!!!! Alguns companys baixen des de quasi el mateix cim amb els esquís als peus!!! Si coneixeu aquest cim ja sabeu el que vull dir... i si no us quedareu més tranquils si no ho sabeu. Això si, quasi tots baixem esquiant a canal d''accés. Quin nivell!!! Fins al refugi és tot neu pols i amples i verges (més o menys que avui en dia...) pales.

Avui la birra és més dolça!! i la guarda a qui l'Àlex quasi s'ha lligat ens deixa repetir de tot!!

Etapa 7 Cima di Forni (3233)

El dia que sap que és el nostra darrer es lleva més bonic que mai. Neu pols per on miris! Uns quants decideixen tornar al Cevedale (els molt esquirols no estan d'acord en que vam fer cim i el volen pujar!) El cert és que aquest cop si que fan el cim fins dalt de tot. Això si. amb l'ajuda de les eines de tallar perquè hi ha molt gel. Els pobres marxem cap al Forni on hi arribem còmodament amb els esquís als peus. La vista sobre el Zebrú, el Gran Zebrú i l'Ortler val la pena imaginarse-la ja que les boires no permeten gaire mes.

La baixada torna a ser espectacular. Neu pols, bones pendents i nivell... molt de nivell de tots els participants/es.

Al refugi Forni una mica de tot: Pasta amb funghi, birra, capuccino i un bon gilatto.

En Jaume, en Carles i la Berta no tenen prou voluntat i es veuen arrossegats a quedar-se un dia mes per fer el Tresero (3594). La resta agafem els cotxes i afrontem la mes penosa de les etapes: l'autostrada cap a casa on hem arribat aquest matí.

Salut i molta, molta neu!!!!

Piades del 3 i 4 d'abril: Pic de la Cabaneta i Puigpedrós

Enviat per Pilar L.

[PREVIS] "Dudare Humanum Est" o "El cap de setmana delsCagadubtes (amb perdó)"

Dimecres 31. Risc d'allaus 2/3, pujant. Anem a fer el Pic de la Cabaneta dissabte??

Dijous 1. Risc 3/4, pujant… Nooooo! Ni de conya! Doncs quèfem? Doncs anem a la Vall d'Aran, que hi ha risc 2.. Al Colomers! Som-hi!.. Ep, que no hi ha lloc al refu. Doncs acampem! Amb tanta neu? Apa, quin pal! Llavors? No sé, pensem-ho demà..

Divendres 2. Nois, anem a la Vall Ferrera. Val! […] No,millor anem a Tavascan. D'acord! […] ..I si anem a la Vall d'Aran? Bé…[…] Tot i que… es podria anar a la Cerdanya.. […]

Prou!!!

Martínes, aon coi anem??…

Doncs al refu de la Molina, i ja veurem…

Dissabte 3. 5h00 AM. El despertador no perdona.. Durant l'esmorzar, encara tenim temps de canviar d'objectiu unes 22,5 vegades (a raó d'una nova proposta cada 1,5 minuts..). Ens decidimpel Pic del Nérassol. Bé. Cotxe i cap allà. Sorpresaaaaaa… Està més pelat que les natges d'un mandril…I ara, què ??

Cap problema, nois, anem a fer… (tatxííín..)

[PIADA del 3 d'abril] EL PIC DE LA CABANETA (2818m).

Desnivell 1070m.

Orientació SO/O/NO.

Roger, Ricard, Ramon i Pilar.

Unes 5 hores depujada. Al voltant d'una hora de baixada. (…i tant marejar la perdiu per això??)

08h15: Enfilem la Vall d'Incles (per una pista que comença a l'aparcament d'Incles, entre Soldeu i El Tarter) fins al Pont de la Baladosa (1825m), des d'on sortim foquejant. Girem per agafar la Vall de la dreta, cap a l'Est, deixant el torrent a l'esquerra. Progressem per un bonic bosc de pins les branques dels quals, àvides de la presència humana, s'entretenen a juguetejar amb les cordetes, gometes i piolets de les nostres motxiles.. De seguida ens desviem a la dreta (cap al sudest) per agafar una vall secundària al final de la qual, i després d'una curta pujada, ens situem al damunt del replà de les Bases del Siscaró. Més avall, a l'esquerra, queda el refugi del Siscaró, al qual no ens atansem, ja que continuem flanquejant fins a pujar una pala que ens porta a l'Estany de les Canals Roges. Es obligat destacar la bellesa i solitud de les valls recorregudes…En aquest punt, després d'uns instants de dubte, decidim pujar per una ampla pala a l'esquerra (direcció est) que ens porta finalment al coll del Senyal del Siscaró (2770m), des d'on, cap a l'Est, carenant, s'arriba al Pic de la Cabaneta.

El dia és esplèndid i la calma meteorològica ens permet gaudir d'uns instants de fascinant contemplació del paisatge envoltant, tot com si els cims nevats s'extenguessin fins a un punt proper a l'infinit.. Uns glopets del ja clàssic, gustós i gairebé imprescindible te al cim (gentilesa de casa Martínes) i ens preparem per regalar-nos amb una baixada per una succesió de pales, replans i flanquejos (bonificació addicional de flanqueig-"en Ramonada" sota el títol "Se m'acut un camí de baixada alternatiu..") que ens duran de nou al bosquet de l'inici.

La neu comença a humitejar-se, però encara és prou bona com per oferir-nos una esquiada en bones condicions. Un cop al bucòlic bosquet, nomès ens queda deixar-nos lliscar per les seves neus, tot dibuixant una traça verge entre els pins que, mostrant-nos un cop més el seu caràcter entremeliat, juguen a forçar als esquiadors hàbils a invertir-hi la seva destresa..

Per finalitzar el dia, i per tal de temptar un esport de risc, ens decidim a travessar tota Andorra amb l'excusa (gràcies,Roger..) d'una peça d'una fixació trencada. Decebuts de no haver trobat cues quilomètriques, acabem ofegant les penes al voltant d'unabirra (de nou gràcies, Roger, no calia…), amb vistes al mur del Cadí.Es el moment precís i adequat per recomeçar amb el foro-debat al voltant del tema "I quin cim podem fer demà ??- capítol1")

[PIADA del 4 d'abril] EL PUIGPEDRÒS (2914m)

Desnivell 800m.

Orientació S/ SE.

Roger, Ricard, Ramon, Daniel, Aureli, Marc i Pilar(je, je,…es pot dir que vaig ben acompanayada...). Un parell d'horetes de pujada. No sé quant de baixada, però molt poc…

Desprès d'un procès d'elecció d'objectiu tan o més intens que el dels dies anteriors, ens decidim per un cim fàcil però que és un dels miradors privilegiats de la Cerdanya.

Sortim cap a les 7h15 del refugi de Malniu (2120m), després de conduir per la llarga pista des de Meranges. Prenem el camí cap a l'esquerra, al costat d'un petit estany i, sempre en direcció noroest, anem guanyant cota de forma progressiva, fins arribar a un replà previ al darrer pendent que ens porta al cim. Durant tot el camí, els canvis de llum de primera horadel matí i el paissatge que es va apareixent fan que la potencial monotonia de la pujada es converteixi en pur gaudiment. Un cop a dalt, els núvols s'esvaeixen i la visió dels massissos circundants es fa esplèndida. L'estat de la neu és inmillorable i això fa que la suau lliscada de baixada sembli molt curta..

Malhauradament, a prop del final, en Ramon, en caure i topar amb el cantell dels esquís, es fa un tall a prop del genoll que ens porta a l'hospital de Puigcerdà. Sis punts i una estona més tard(molta estona… Ramon… vols dir que la cura nomès va consistir en 6punts?? ), l'optimisme de l'accidentat fa que acabem el dia, amb alegria i voltarén, al voltant d'un bon àpat.

Gaudim del paradissos blancs…

Bones traces !!!

Pilar