30 d’abr. 2024

Volcans al Kurdistan

Anem al Kurdistan turc, una zona volcànica preciosa i interessantíssima per a l'esquí de muntanya.

El Kurdistan és un altiplà asiàtic que es troba repartit entre Síria, Iran, Iraq i Turquia, que des del final de la I Guerra Mundial reclama un estat propi, i que ha patit diversos conflictes armats, pel que la zona està molt militaritzada. Nosaltres hem anat a la part turca, i durant el viatge hem hagut de passar diversos controls, sense problemes, gràcies a les gestions del guia.

Els kurds parlen un idioma d'origen persa, emparentat amb l'iraní, i tothom s'ha mostrat extremadament amable i acollidor amb el turisme, molt escàs a la zona per la seva llunyania dels principals centres turístics de Turquia, com la Capadòcia o Istambul, i per la situació política més inestable, tot i que nosaltres ens ho hem trobat molt tranquil.


Volcà Suphan 4.056m PD/S3 +-1700m

La primavera és bona època pels volcans al voltant del llac Van. La neu transforma però es manté gràcies a les nits fredes del clima continental.

Després de un parell de dies fent turisme per Istambul, hem volat a Agri, la capital del Kurdistan turc, on el nostre guia Yamal ens ha recollit amb un minibus i sense perdre temps hem arribat a Tatvan, a la riba del llac Van, ciutat situada a 1800m d'altitud.

Haurem d'aclimatar bé a l'alçària, perquè l'objectiu final del viatge és l'Ararat, de més de 5.000m.

El Suphan ens serveix de bona pràctica en altitud, doncs es surt de 2300m, d'una pista on arribem en minibus i sortim amb esquís als peus.

Ens hem llevat a les 3 del matí per sortir a les 4 esmorzats al minibus i ser a les 6 al peu del volcà.

Els primers metres de camí són senzills, i progressem ràpidament, sense que ens calguin ganivetes. La nit ha estat càlida i no ha regelat a cotes baixes.

Quan s'arriba als darrers 300m, la cosa es fica més costeruda i hi ha un flanqueig delicat, que alguns opten per passar amb ganivetes, però que fem sense problemes, poc a poc i bona lletra.

Quan arribem a dalt, aquest és un cràter rodó amb tot de cims en cercle. No tenim temps de fer tot el circ, fem el pic principal i tirem avall.

La baixada és molt divertida, neu primavera però prou esquiable, la primera pala S3, a partir d'aquí S2.

Arribem a la furgo que ens ha vingut a recollir on ens havia deixat. 

Per començar, gran esquiada de 1700m de baixada.


Volcà Nemrut 2950m F/S2 +-950m

L'endemà volem dormir una mica més, així que ens llevem a les 6 per sortir a les 7 i fer un volcà més baixet, però molt espectacular.

Cal destacar que el menjar a Turquia és esplèndid. Molt de iogur, carn de xai, pa de pita, amanides de cogombre i tomàquet, formatges estil feta, ous, llegums, te tot el que vulguis, cafè turc, dolços de postres... Ens alimentem de manera excel·lent, ningú passa el mal del viatger i això segurament ens ajuda amb l'alçada i les matinades.

Després de llevar-nos a les 3 el primer dia, llevar-nos a les 6 ens sembla gairebé un luxe. Per pujar al Nemrut, sortim d'uns 2000m, també amb esquís als peus, per fer uns 950m de desnivell amb una pendent molt suau.

Cal no confondre el volcà Nemrut amb un altre Mont Nemrut que es troba al centre de Turquia en un parc amb restes arqueològiques, ja que el del centre de Turquia és a força quilòmetres i no és esquiable, encara que deu ser interessantíssim per les seves troballes.  

El Nemrut esquiable és un cim molt senzill,  agraït, i ple de sorpreses. Deixant la furgoneta per una llengua de neu, trobem una tortuga de terra sortint de la hivernació, però el més espectacular és el cràter. Si el Suphan era un cràter rodejat de cims, el del Nemrut conté un volcà més petit, un llac d'aigua termal i un llac d'aigua gelada. El guia ens comenta que a l'estiu hi ha passat alguns dies amb amics, fent canoa i acampant, sense més companyia que un os, que no té un pèl de ruc i li agrada passejar-se pel llac calent i es deixa veure fàcilment. També trobem molts ocells, una guineu i sospitem que el Ieti visita la letrina a la nit, perquè allò que hi ha allà no pot ser humà.

Nosaltres no podem entrar al cràter, però gaudim d'una baixada fàcil i amb neu cremeta molt correcta.


Mont Ararat 5.166m AD-/S3-S4

El principal objectiu del viatge és el Mont Ararat, una muntanya per sobre els 5000, per la que cal fer aclimatació d'alçària, dormir a un camp d'altura i diversos dies acampant.

Dia 1 +600

Ens porten en furgoneta fins a 2.200m d'alçària, on hi ha un petit poble on tots els habitants es dediquen als cavalls. Els animals pasturen tranquil·lament a la praderia fins que els homes i nens del poble els intenten agafar per carregar-los amb les bosses que portem i el material necessari per acampar. L'espectacle és d'un altre temps, amb alforges carreguen tot el material fins el camp d'alçada, situat a 3.400. 

La nostra furgoneta es nega a pujar-nos per sobre dels 2.200, però el camió amb que hem pujat el material ens acosta fins a 2.800.

A partir d'aquí fem 600m de desnivell a peu. Hi ha una llengua de neu que permetria foquejar des dels 2.800, però seria un merder desfer la caravana de cavalls, i com s'arriba fins els 3.400 podent esquivar la neu i remullar-se els peus, fem amb la calma fins al camp base.

Muntem tendes, cuina, i ens organitzem. Hi ha un grup de russos i un d'italians al mateix camp, i hem de compartir espai amb ells, però trobem bones places on plantar les tendes.

Dia 2 +-600m

Per tal d'aclimatar correctament, el segon dia ens llevem sense presses, a les 8, per sortir a les 9 a fer 600m de desnivell amb esquís, menjar i passar una estona a 4.000m. Com ens hem llevat a bona hora, no ens calen ganivetes per pujar, i fem una baixada divertida. 

Dia 3 +-1700m

El dia de l'atac al cim ens llevem a les 2 per sortir esmorzats a les 3, per poder tenir hores per gestionar l'altitud i una jornada llarga d'ascensió. Com l'hora és tan matinera, calen ganivetes per fer el tram que hem fet el dia anterior sense problemes. De totes maneres, fins a 4.200m, els primers 800m de pujada, hi arribem sense grans dificultats.

A partir de 4.200 la pendent es fa més costeruda, i a l'hora que estem està força regelat, pel que decidim pujar amb grampons. Els italians que han pujat el dia anterior ens han comentat que a partir de 4.600 el vent ha treballat i ja no es pot esquiar, ja que han sortit les pedres, pel que afegit que de 4200 calen grampons i que a 4.600 ja no és esquiable, decidim deixar els esquís a 4.200 per anar més lleugers de pujada.

El pendent fins 4.600 és empinadet, de fet, fins 4.800 puja dret i cal assegurar bé els grampons. A aquesta altitud, un parell del grup noten l'alçada i es troben força marejats. Abans que s'agreugi el mareig, decideixen perdre nivell per si de cas, renunciant a seguir ascendint.

Els altres 6 i els dos guies seguim endavant. A partir de 4.800 el pendent es suavitza, però el vent comença a fuetejar amb força. Ens abriguem per seguir avançant, la cara completament coberta, fins i tot amb manyoples per protegir les mans del fred i vent intensos. El vent té ratxes molt fortes que fins i tot fan caure una de les noies a terra.

Arribem a l'avantcim com podem, a 5.100 m, i veiem que falta travessar una aresta estreta de neu molt dura per arribar al cim. Veient el temps que ens prendrà, la dificultat i la meteorologia, decidim començar a baixar i no assumir riscos. 

Arribem als esquís prou de pressa i fem un descens de 800m molt entretinguda amb la neu ja transformada i molt esquiable, tot i que a la part baixa entra la boira i hem de mirar de baixar en grup i no equivocar-nos d'itinerari. 

Arribem a les 16h després de 13 hores de camí i d'haver-nos llevat a les dues, així que celebrem que l'excursió ha estat preciosa, i tothom es troba bé, amb un sopar magnífic a les 5 de la tarda, rematat amb baclava i cervesa.

Dia 4 -1200m

Ens llevem sense moltes presses, a les 7 del matí, per recollir tot el campament, carregar els cavalls i baixar caminant fins a 2.200 on ens espera la furgoneta. Hi ha la opció de baixar esquiant per una llengua de neu fins 2.800, S2, però els darrers 600m s'han de fer a peu sí o sí.

A la tarda fem una visita cultural al palau d'un paixà otomà, amb el seu harem, i també veiem l'antiga ciutat de Bayazit, habitada des del segle VIII abans de Crist.   

La zona de lArarat és històricament molt interessant. LArarat és un volcà que sobresurt de lestepa de l’Àsia, a lOrient més proper, i que es veu des de lIran, Geòrgia, lAzerbaian, Turquia, Síria o Iraq. Ha estat una muntanya simbòlica per a moltes cultures. És la muntanya sagrada dels armenis, que van ser expulsats de Bayazit amb el genocidi armeni, només fa un segle, al final de la I Guerra Mundial, i és on la tradició cristiana hi situa larribada de Noé, amb lArca, després del diluvi.

Ha estat territori de lluita entre georgians, armenis, perses, otomans, kurds, ha estat regne de Bizanci, Imperi Romà dOrient i Imperi Otomà.

A nivell cultural la riquesa històrica de Turquia i el Kurdistan és espectacular, així que també hem passat un parell de dies a Istanbul i ens hem quedat amb ganes de veure molt més.

El guia principal, en Yamal és súper professional. No esquia, però està molt en forma i adaptat a lalçada i puja i baixa muntanyes amb molta facilitat, no lhem desperar enlloc, més aviat al contrari. Ho té tot previst i preparat, transport, menjars, ens ha permès una estada comodíssima. Pels dies de lArarat sha incorporat un guia esquiador, en Dogukan, que participa en competicions desquí de muntanya a nivell internacional i que ha estat en competicions a Alps i Andorra, però amb el Yamal ja hauríem fet. Té més experiència i millor anglès, però ha cridat lesquiador per tenir-ho tot cobert.

LArarat és la muntanya més emblemàtica de la zona, i també la més alpina, pel que hi ha molt tros que anem sense esquís, però en Yamal ens comenta que a clients que només volen esquiar els ofereix un paquet de 7 cims desquí en 7 dies, amb un cim cada dia, entre 3.000 i 4.000 metres daltitud, baixant a dormir cada dia en hotel. També fa viatges per lIran i ha fet de guia a altres zones muntanyoses, com Eslovènia o Pakistan. Un guia 100% recomanable.

A tenir present que al Kurdistan cal permís i guia obligatori per llei, per les circumstàncies de militarització de la zona, però ens hem sentit completament segurs.

Hem gaudit de paisatges, neu, cultura, menjar, de la gent, en un viatge inoblidable.

Cal tenir en compte que lArarat és una muntanya molt desprotegida, amb un clima molt canviant, pel que cal ser prudent i atent a la meteorologia, les temperatures baixes i els temporals de vent i fred poden sorgir sobtadament.


Hi hem estat Aurora, Maribel, Belén, Leti, Monchu, Oskar, Víctor, David i Hèctor, a més dels guies Yamal i Dogukan. 


23 d’abr. 2024

L'Ubaye primaveral en record del Joan Cervera

Escapada a Maljasset

 

Tot just marxant de Barcelona ens arriba la notícia del traspàs del Joan Cervera, company del club i inspirador d'una manera de fer i de fer muntanya. Com molts d'altres el Joan ha estat d'aquells líders naturals que donen pistes i que com en Johan seguien la guia: Si vols alguna cosa fes-la !!!

Dissabte 20 d'abril Tête de Cialancion 3014m +1200m F+ S2

Hem fet la jugada mestra sortint el divendres per anar a dormir a l'entrada de l'Ubaye a Le Lauzet, ens allotgem a un hotel digne d'una comèdia del Tricicle, això si, era econòmic.

A quarts de nou ja som a Maljasset, un llogarret al final de la carretera de la vall on neix el riu Ubaye. Una mena de paradís de l'esquí de muntanya, al voltant hi ha un munt de cims de més de tres-mil metres amb varietat de dificultats. Ja hi havíem estat, però l'indret i les tres opcions d'allotjament et conviden a tornar abril 2014, març 2011, desembre 2007, abril 2016.

Fa fred i anuncien vent de nord, fem tota la sortida abrigats fins a les orelles. La neu al vessant nord comença ben aprop del poble i, després de saludar unes simpàtiques marmotes, ens endinsem per la bonica vall de Mary. L'itinerari per pujar el cim del Cialancion està ressenyat seguint el fons de la vall en direcció al coll de Mary i desviar-se a l'oest pujant pels llacs de Roure. Nosaltres decidim pujar a mitja cota de la vall, seguint l'itinerari de la Pointe Basse de Mary fins a la cota 2500m i anar planejant (puja i baixa) fins la part alta dels llacs. Arribats fàcilment al coll de Cialancion deixem els esquís i ens enfilem amb grampons per la carena i sense dificultats fins el cim.

Fem el descens seguint l'itinerari de fons de vall amb neu primavera endurida i una mica transformada a les cotes més baixes. 

Ha estat una jornada llarga, l'acollida i el menjar al refugi del CAF de Maljasset és excel.lent, estem sols i l'endemà tanquen la temporada.

Diumenge 21 d'abril Pointe Basse de Mary 2126m +1230m F+ S3 

Quarts de nou i ja som amb els esquís als peus, seguim el mateix itinerari que el dia anterior fins a la cota 2400m, també hem saludat les mateixes marmotes...

A la cota 2400m s'ha obert la vall i girem clarament direcció oest per pujar per amples pales en direcció al cim que s'intueix al fons. Ens han passat davant els típics dos veterans (vaja més veterans que nosaltres que ja tenim una edat...) que anaven a ritme àgil jovencell.

A mesura que ens apropem a la cota 2900 la pala es fa més dreta i segons condicions de la neu és recomanable fer un tram a peu per superar l'ample coll planer. Des d'allà seguim amb esquís fins a la base del cim que fem a peu els darrers 100m.

El descens el fem amb neu primavera cremeta...

A les 15h ja som de tornada capa casa per fer la darrera aventura, trobar algun lloc obert per menjar alguna cosa un diumenge a la tarda a França.

Aprofitant que és Sant Jordi..., hi ha llibres clàssics (com els cims) que cal llegir alguna vegada, també hi ha llibres moderns bons que els trobes remenant, xerrant i mirant ressenyes (com els cims) i hi ha allò de la moda i el que fa tothom (com els cims).

Agus i Ricard

Bones traces !!

22 d’abr. 2024

Maladeta i Tuca d'Alba des del refugi de la Reclusa 19-21 d'abril de 2024


Teníem una reserva a la Renclusa pel mes de febrer però va coincidir amb un capde de mala meteo i ho vam postposar al passat cap de setmana, que ha fet un temps ideal amb sol i poc vent, amb una temperatura adequada per començar amb neu endurida i baixada cremeta. A part, ha estat oberta la carretera de Llanos a la Besurta, o sigui que patejada curta divendres per pujar a sopar a la Renclusa i ja no baixarem fins diumenge.

Dissabte fem la Tuca de la Maladeta, de 3312 m i diumenge la Tuca d'Alba. Tots dos cims tenen un últim tram força vertical, que els fem amb grampons i piolet.

Em vaig estar mirant el Cordier....no sabia que hi éreu, Núria! Algun dia m'agradaria anar-hi, fa impressió aquell passet....hehehe...

Hi hem anat amb una bona colla d'amics amb esquís i algú amb raquetes :)

A veure si encara hi podem tornar al maig!

Relieve: el meu track no va gravar bé l'arribada a la Tuca d'Alba.....i també fa alguna línia recta en algun tram...no li feu cas :) https://www.relive.cc/view/vJOK48z9gw6

Bones traces, 

Oriol i Berta


21 d’abr. 2024

Pico Cordier (3254 m)

Menys freqüentat que els seus veïns, el Cordier ofereix una molt bona esquiada de final de temporada i unes vistes des del cim que no et deixen indiferent. Ens retrobem amb la Nuria després de molt temps, sempre fan il·lusió aquests retrobaments per fer esqui de muntanya. Nosaltres i uns quants "pardillos" més, hem fet cas de les indicacions i hem deixat el cotxe al pàrquing de Llanos. Quan arribem a la Besurta veiem que hi ha una munió de cotxes i furgos aparcades. Calcem esquis uns 100 m per sota de la Renclusa i tracem primer en direcció al barranc d'Alba i després virem a sud paral·lels a la ruta que va als portillons sempre per la dreta del barranc de la Maladeta. Ens plantem davant d'un mur de roca que sembla infranquejable, però que es pot superar per dos punts clau. Ambdós força justos de neu, descartem el de sota i provem per sobre. El primer tram és pedra descomposta i el segon neu tova. El pas és exposat i incòmode, especialment a la baixada. Suposo que amb més neu es fa millor. Després queden uns 100 m de pala dreta però que es deixa fer bé amb grampons. 




+1600 m

20 Km

BEA/S3

Nuria i Marc

21/4/2024

19 d’abr. 2024

 

VOLTA AL MONT THABOR DEL 14 AL16 D’ABRIL

Ruta circular de 3 dies a la zona del Hautes Alpes, prop de Briançon i frontera amb Itàlia.

Per la dates que estem, ja tenim refugis que han tancat la temporada d’hivern, així que hem de cenyir als que pocs que encara resten oberts.

Observem que la neu ha minvat en 10 dies força a les parts més baixes així que hem carregat esquí.

Diumenge 14 d’abril

Névache (1769)–  Válle de la Clarée (Auberge La Fruitière- l’Argentière-  Cime de. Laval ) – Refugi des Drayères (2170)

Desnivell: + 400m, Fàcil, distància: 11 km

Després de fer nit el dissabte a Guilletre a Le Catinat Fleuri, arribem a Névache i enfilem la carretera que entra a la Vallée de la Clarée, deixem el  cotxe al pàrquing a 2,5 km del poble.

Ens posem en marxa a les 10 del matí amb una forta calorada i ens queden per davant prop d’11 quilometres de poc camí, algo de pista i més carretera (D301T)

La neu continua la trobem a partir de l’Auberge la Fruitière a l’Argentiere (1860) a l’alçada del Pont du Jadis prenem el camí d’estiu fins al pla de Laval, on s’acaba la carretera i comença la pista que  ens durà fins al Refuge des Drayères.

 

I mentre uns encara no en tenen prou, pugen una mica més per fer una baixada, el altres gaudim de la terrassa i el solet de tarda.

Dilluns 15 d’abril

Refugi des Drayères (2170) – Col de Névache (2808) – Lac des Glaciers (2660) – Passage du Pic du Thabor (2952) – Col de Payron (2851) – Col de Cheval Blanc (2791) – Refuge de Mont Thabor (2490).

Desnivell: +900 / -544, Distància: +/- 14 km. S2-S3

El bon temps del dia anterior ens ha deixat, els núvols ens acompanyen, el guarda del refugi ens comenta que per anar bé hauríem de passar el col de Névache cap a les 9, com més aviat millor. Cosa que aconseguim.

Al coll observem que els núvols avancen de Nord, està més encapotat. Decendim cap el Lac des Glaciers on tornem a posar ells i encarem cap el Passage du Pic du Thabor observan tota la serralada del Mont Thabor  que podem guadir amb un sol tènue.

Un parell o tres de trons a la llunyania ens fan decidir als que anem una mica més a poc a poc, que, malgrat el poc desnivell que hi ha (100 m) no fem la Pointe de Terre Rouge (3080), encara que dos del grup que s’han avançat si que l’han fet.

Al companys que han fet la Pointe, tot just abans d’arribar al cim, a un se li sortit la puntera de la fixació i ha hagut de fer tota la baixada fins al refugi amb una habilitat de combinar un esquí posat i un grampó, tot una proesa.

La meteo continua empitjorant, veiem el núvols que va guanyant alçada, però ens deixa veure per on hem d’anar. La baixada és fa lenta, esperant al company, però Déu-n’hi-do la marxa que li posa.

Flanquegem per sota del Pis du Thabor per no perdre alçada per anar a buscar el Col de Peyron (2851) per continuar flanquejant fins al col de Cheval Blanc (2791). Si està carregat de neu, s’ha d’anar en compte en aquest flanqueig per les purgues que hi poden haver.

Des del Col de Cheval Blanc la baixada cap el refugi és franca, baixem cap el Lac Rond que es troba just a sobre del refugi que està ben a resguard i no el veus fins que ja estàs a sobre.

Tema esquí: al refugi intenten fer una reparació precària amb cola de fuster, però ja veiem que no tindrà futur (ja sabem com van aquestes reparacions per altres vegades). Els hi comentem, si per una d’aquelles casualitat lloguessin esquís,... i ves per on, que llogar, no, però algú deuria trobar un esquí perdut i el va portar al refugi. Es mira si ens pot treure de atzucac i sí, la bota li encaixa i les pells de recanvi que duu, i la llargada és similar, es poden adaptar.

Tot amb això, ens replantegem la ruta de l’endemà que havia de ser ascendir al Mont Thabor i anar a buscar el Col de Muandes, per tornar al refugi de Drayères.

La meteo marca entrada de Nord de fort vent de ràfegues de més de 60 km/h i nevades tant al cim del Mont Thabor com al Col de Muandes, no fan aconsellable la ruta. Així que cerquem alternatives.

Dimarts 16 d’abril

Refugi del Mont Thabor – Coll de la Vall Stretta – Refugi I Re Magi (Granges de la Valle Stretta)– Col d’Echelle – Névache – pàrquing cotxe.

Distància: +/- 25 km (dels quals 6 km son del Ref. I Re Magi a la carretera del Col de l'Echelle i 8 km són des del Col de l'Echelle fins al cotxe) Desnivell: +477 / -1206 m, S2-S3

Després d’una nit vent ventada, ja hem descartat la ruta que havíem de fer, pels forts vents i sense visibilitat a les parts altes

La nuvolositat que hi ha a la banda de Valfrejus i la Vall Stretta es força diferent, l’únic en comú: el vent, que ens acompanyarà tot el dia.

Sortint del refugi flanquegen cap el Coll de la Vall Stretta, el cel es veu mot més clar, però el vent, també se sent.

Es nota la baixada de les temperatures, ha regelat i la neu està dura.

Descendim fins a cota 2110 on ja ens descalcem els esquís ja per manca de neu i seguim el GR5-GR57 fins al pont de la Fondeire (1912) i les Granges de la Vall Stretta, ens aturem al Refugio I Re Magi, ja tancat.

Una primera idea era pujar cap al Col Valon, seguint el GR, però el mal temps ha anat avançant i també a ben cobert el coll.

El guarda voltava pel refugi fent el tancament de temporada del refugi i es va oferir a baixar-nos amb la camioneta fins a la cruïlla de la carretera que porta al Col de l’Echelle, que encara resta tancada per neu.

Ens estalviem ben bé 6 quilometres de carretera, fins hi tot ens puja una mica amunt fins que un arbre caigut ens barra el pas.

Fent un parell de dreceres d’unes llargues corbes ens posem a Le Mauvais Pas (1779) i d’aquí fins al Coll de l’Echelle (1762) una llarga planúria d’uns 2 km fins a trobar la baixada cap a la vall, la podem fer, encara, amb pells.

La providència ens és favorable, al coll de l’Echelle ens trobem un cotxe que s’ofereix a baixar-ne a un fins a Névache, vaig agrair ser jo. I no només em vam baixar sinó que a més em vam portar fins al cotxe, encara més agraïda, perquè la distància per carretera eren prop de 9 km des del coll fins al cotxe.

Truco als companys i els hi dic que s’esperin que els vaig a recollir a la carretera que baixa del coll, hem guanyat unes quantes hores amb aquestes aproximacions en cotxe.

Donem per acabada la travessa, dinem a Briançon i ja enfilem camí cap a casa.

Han estat tres dies que han passat de la calor extrema a fred.

- Una fixació desenganxada, que ho vam poder solucionar prou bé, l’esquí deixat el vam “abandonar” a mans del guarda del refugi I Re Magi.

- Una lleugera indisposició que va aguantada estoicament, això sí es va aprimar segur.

- La llarga pista del primer dia van deixar algunes plantes dels peus més sensibles del compte.

- i la gran sort de trobar el dos cotxes del darrer dia.

No ens  podem queixar pas, hem fet una bona gran volta al Mont Thabor


Hi vam anar: Oriol G, Francesc S, Marià V. i Anna M