el vídeo dels dimecres... Antarctica

Pic Oest de la Coma de Varilles i Tarbesou

Pic Oest de la Coma de Varilles

En vermell per on hem pujat, en blau per on hem baixat

Hi accedim des de la vall de Ransol, després de creuar el pont ens enfilem pel mig del bosc i seguim el mateix itinerari que comenta tan bé en Lluís (per cert, crec que ens vam saludar!!!). Nosaltres, però ens decidim pel Pic Oest, la seva pala ens cridava. La neu de pujada, de tots colors crosta, pols, gelada però gaudim d'un dia excelent amb bones vistes des del cim.




De baixada busquem l'obaga, cap a l'oest, i trobem una neu fantàstica, fins i tot dins el bosc, excepte els últims 100 metres de desnivell que trempejem com podem...





En definitiva una bonica circular amb molt bona companyia!!



Tarbesou

La meteo no pintava especialment bé per diumenge i ens decidim per un clàssic que cap de nosaltres havia tastat. La previsió no falla i la boira és fa cada vegada més espessa a mesura que guanyem alçada. Decidim fer mitja volta quan la boira no ens permet veure'ns gairebé ni entre nosaltres, som pràcticament al cim i hi tornarem quan hi hagi vistes!! I la baixada....... uala uala ....... la capa de neu pols ens permet descendre amb aquell somriure d'orella a orella.






Gemma, Edu (les fotos son seves) i Marina

Cap de la gallina Pelada 2.327 m.

Sortida realitzada per Luis i Cesc el 23 de gener del 2010

Dificultat: F, S2

Desnivell: +-807 m.

Horari: Ascens: 2,00-2,30h Descens: 1,00 1,30 h.

Orientació: nord

Situació: Aquest topònim tan suggestiu correspon al cim culminant de la serra d'Ensija, al Berguedà.

Accés: Per una pista esfaltada que arrenca del coll de la Trapa (km. 17.5 de la carretera de Saldes a Gósol) i que ens porta fins a l'aparcament de la Pleta de la Vila a 1.520 m. d'altitud

Ascensió: Cal seguir la pista durant 1 km. fins a la font Freda on girem a la dreta i agafem un camí en direcció sud i força dret que ens porta fins al refugi Delgado Úbeda (2.160 m.). Seguint la carena en direcció oest assolim el Cap de la Gallina Pelada.

Descens: Seguint l'itinerari de pujada, es realitza per amples pales i és força esquiable fins a la meitat del recorregut on el camí molt obligat i el bosc ens compliquen la resta de la baixada fins a la pista que amb un pendent suau ens porta fins al cotxe.

Estat de la neu: Gràcies a la orientació nord trobem un mantell continu des del cotxe amb un gruix inicial de uns 20 cm. que va creixent al llarg de l'ascensió fins assolir els 70-100 cm. La qualitat és força acceptable. Les carenes un pel ventades.

Impressió general: Ascensió poc coneguda pels esquiadors que ofereix una matinal força interessant quan hi ha neu a les cotes baixes.

Roc Melé 2811m - 23/01/2010

Pili, Elena, Eli i Roger

+/- 1120m, F, S2. *

Pirineos en esquís, Faura i Longàs, it. 35.

Busquem un itinerari senzill per trencar la dinàmica que alguns portem aquesta temporada. Seguim la resenya del llibre, però pujant i baixant directament pel llom del Cap de la Cometa del Forn. Per sota de 2300 la neu està molt justeta, però només ens cal treure els esquís uns 20m per accedir al llom.

Des d'aquest cim podem veure que Coma d'Or, Pedrons, Pic de la Mina estan "peladets". El Nérassol també ventat, convé que nevi una mica més... Em sap greu no poder adjuntar fotos, però pitjor hagués estat deixar-se les botes ;-)

Pic de Céciré (2403) i Sommet de la Coume de Bourg (2367) al Luchonnais

Dificultat: S2-S3.

Desnivell: 1275 m.

Horari: 6 hores en total sense presses.

Orientació: Nord.

Elegant itinerari que ens endinsa en l'ambient del circ d'Espingo i del circ de Crabioules.

Accés: des de Luchon, prendre la carretera en direcció al coll de Peyresourde. A pocs kilómetres cal desviarse i entrar en el poblet de Castillon de Larbourst. Uns 30 metres abans de l'esglèsia cal girar bruscament a l'esquerra per agafar un carrer asfaltat en baixada que ens portarà a les Granges de Labach (1222 m) on es sol deixar el vehicle. No està indicat i no és evident de nit, però és aquesta la ruta que cal prendre. Nosaltres no l'encertarem i pujarem a les granges per una precària pista on tots destil.larem adrenalina. Bé, tots menys en Josep Maria, que conduí el vehicle com qui porta uns amics a prendre un vermutet a la rambla del poble.

Des de les granges prosseguim per la pista a peu trepitjant cada vegada més neu. A la cota 1440 calzem els esquís en el punt on cal deixar la pista. La vall es va elevant amplia i flanquejada per cims drets i alpins. Anem pujant per la dreta atravessant o vorejant algunes restes d'allaus que s'han després del flanc oriental de la vall, a mesura que la neu dura deixa poc a poc pas a una neu fonda on ens cal obrir traça.

En uns plans a la cota 2100 decidim no fer cas de la guia i girem decididament a la dreta (Oest) per anar a buscar una coma que ens porta per pendents suaus i poc exposats a la carena. Val la pena escollir aquesta opció. Remontem amb esquís una aresta magnífica i descalzem esquís poc abans del Sommet de la Coume de Bourg (2367m) . Baixem a peu (F) el llom fins al coll que el separa del nostre segon objectiu. Calzem esquís altra vegada i arribem poc després al Pic de Céciré (2403 m).

Fou agradable poder seure al cim disfrutant d'un bon dia sense vent i amb la vista dels formidables tres mils del Luchonnais: l'Espigeoles, el Quairat, el Pic Lezat, el Maupas, etc, etc. Segurament més agradable fou per l'Alex, que avui s'estrenaba després de gairebé dos anys allunyat de l'esquí de muntanya.

Descens:

Directe per la pala nord oest del cim (la de la foto, s3) fins trobar l'itinerari de pujada a la cota 2100 m i d'aquí en general resseguint l'itinerari de pujada. Neu pols un xic compactada però tractable a la pala. A continuació el mateix i algún tram un xic encostrat però res que no pogués solucionar un salt de cues. De la cabana de Bargueres (1783m) fins a 1350 m neu primavera fàcil.

Hem estat: Rafa M, Alex, Josep Maria M i Xavier M

Pic d'Ouxis 2510m - 22 i 23/01/2010

Dani, Anna, Josep Lluís i Jaume
Avui hem gaudit d'esquí de muntanya en essència... esforç, solitud, immensitat, fort pendent, decisió, natura salvatge, llibertat...

(vista del cim i l'itinerari des del Pic de Mortiers, març 2007 - Foto de Lluís C)

Divendres - de les Forges d'Orlu 970m a la cabana de la Jasse du Printemps 1377m
+400m; F, *; 2h a bon pas; mapa IGN2148ET; prop de 8 km de recorregut per pista ampla i ben nevada; cabana en bon estat, amb doble tancament a porta i finestra i espai reduït per a 4 persones (2 a terra i 2 en llitera). Llar de foc, llenya, i riu a la vora.
Divendres a quarts de 10 del vespre, mentre ens canviem a la llum d'un fanal de l'aparcament solitari, una patrulla dels gendarmes ens pregunta si arribem o marxem... No posen oposició a res, ja no hi ha excusa, i marxem esquís als peus i amb frontals a pas ràpid, cadascú capficat amb els seus dubtes per l'endemà, resseguint la pista que s'enfila al costat del riu Oriège. Passem bona nit a la cabana.

Dissabte - Pic d'Ouxis 2510m
+1200m/-1600m; PD, ***, S4 (les principals dificultats es troben entre els 1700 i 1900m, amb trams drets i exposats sobre el barranc. Durant prop de 1000m el pendent oscil·la entre els 30 i els 45º); de 4h de pujada (avui més per no haver trobat el pas a la primera) i 2 a 3 h de baixada; mapa IGN2249ET.

Crec que som a la vall més oriental pel pirineu occidental i avancem en direcció sud per terreny pla fins al Pas de Balussiere. Deixem el GR7 i marxem, direcció SO, per un bosc esclarissat molt bonic, fins a uns 1700m. No veiem un pas clar per tirar amunt i ho intentem fer pel dret, talment com porcs senglars fins que el seny ens fa recular. El pas ha de ser per allà on no ens agrada, pel barranc de sota els contraforts del Pic de Beys. Però ens hi podem enfilar, amb algun pas prou dret i exposat com per haver d'anar a peu. A 1900m som en espai més obert i dibuixem una traça buscant els passos més segurs. Puja dret. Agafem confiança en confirmar-se que en aquesta orientació les possibles plaques s'han assentat.
A 2100m cal girar al NO i encertem un coulouir ample que es va redreçant fins al llom SE del pic. Fem uns darrers metres molt enlairats, forçant voltes maria i a 70m del cim acabem a peu pel llom.

El descens és llarg i ens acaben faltant cames: neus pols compactada a dalt, primavera o encrostada a la part central, i més pols i bona a la part baixa.

Cap esquiador més, alguna guineu i molts isards.
(veure piulada de l'Anna)

Tornem més que contents.
Bones traces!!!

Pics d'Envalira (2.827 m) des del Pas de la Casa

Una nova sortida d'esquí de muntanya, aquesta vegada a la zona d'Envalira, a Andorra. Hem sortit del Pla de la Casa i hem iniciat la pujada en direcció al Coll dels Isards (2.548 m). Els darrers metres abans del coll eren força drets però amb bona neu. Des del coll, una petita baixada ens ha acostat a la pala que pujava al segon coll, el port de Fontnegre (2.659 m). Aquí sí que hem trobat un parell de trams força drets i una mica gelats però els hem superat sense problemes i ens hem situat a l'àmplia pala amb poc pendent que ens ha portat fins als dos cims bessons d'Envalira. Primer hem pujat el Pic Negre d'Envalira (2.821 m), els darrers metres caminant perquè estaven ventats i amb pedres. Després, amb els esquís als peus, hem pujat al punt culminat, el Pic d'Envalira (2.827 m), des d'on hem vist una gran panoràmica. A la baixada hem variat una mica l'itinerari i, deixant a la nostra esquerra el pic de les Abelletes, hem baixat per una valleta que ens ha portat sense dificultat al punt de partida.

Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquí teniu també la pel·licula:

---

Pic de la Coma de Varilles

23-01-2010

Accés a la Vall de Ransol fins al punt normal d'obertura de la carretera per aquesta època, just abans de l'Allau del Castellà. Al final de la pista creuem el pontet i seguim el camí que puja cap al Refugi de Cóms de Jan, però cap als 2050m, just quan el camí al refugi canvia a direcció nord-oest, es segueix cap a l'est, pujant entre bosc força esclarissat fins una zona planera.

La ruta normal a la Serrera es veu ben innivada.

Travessem els planells en direcció est i creuem el torrent que baixa de la Portella de la Coma de Varilles. Ara seguim en direcció nord-est, pujant per unes canals amples i no massa inclinades fins a veure els dos pics de Varilles. El Pic Oest és més baix però més esquiable.

A l'esquerra queda el Pic Oest i a la dreta el Pic de la Coma de Varilles.

Ara més aviat seguim en direcció nord pujant una mica per on vulguem en direcció al coll més alt que tanca la vall, just a l'oest del Pic de la Coma de Varilles, a la dreta d'un bony rocós ben visible. El coll està més o menys a 2725 metres i avui es podia continuar amb els esquís fins al cim (2.760 metres) pel cantó nord.

Cap al Pic del Racó de l'Estany i el Pic d'Anrodat.

El temps aproximat per la pujada és d'unes 2h 30min. Condicions de la neu avui: zona del bosc i fins a uns 2200 metres força encrostada i difícil d'esquiar. Zona fins al cim: trams de neu pols i trams una mica més encrostats però força esquiables en general.

Itinerari aproximat. Des del Pic de la Pala Alta.

CRONICA CRONONIU

El dissabte 16 de gener 140 corredors i corredores es van donar cita a La Molina per disputar el Campionat de Catalunya de crono-escalades. L’itinerari va sortir del peu del telecabina Alp2500, fins al refugi de Niu de l´Aliga.
Un itinerari espectacular que va representar un gran esforç organitzatiu, i que va mobilitzar els experts en risc d’Allaus de la Molina, que unes hores abans del pas dels corredors, i per més seguretat, van fer caure de forma controlada les plaques de neu que amenaçaven caure.
La cursa
En categoria masculina es va viure una més que emocionant cursa entre els aspirants al triomf final, tant és així que al cim de la Tosa, i després de 830 metres de desnivell i 50 minuts d’intensitat màxima, la diferencia entre els dos primers classificats va ser tant sols de 5 segons. En aquest ajustat final Oscar Roig va imposar-se a Agustí Roc, segon, i a Marc Pinsach que va entrar tercer a poc més d’un minut del guanyador.
El veterà Alfons Gastón, setè de la general, va guanyar el títol de la seva categoria, mentre que Nil Cardona va alçar-se amb el triomf junior, entrant a meta en una sorprenent vuitena posició general, i a poc més de 3 minuts dels guanyadors, el que dona idea del gran potencial d’aquesta jove promesa del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Pel que fa a les dones, Gemma Arró va tenir una cursa més plàcida i va entrar a meta vencedora amb un temps d’1 hora i 1 minut, tot revalidant el títol de Campiona de Catalunya. Quatre minuts desprès, i en segona posició, arribà Marta Riba, seguida de Cristina Bes, tercera. Anna Figuera va guanyar en categoria veterana.
En quant a la participació del Club Excursionista de Gràcia va comptar amb la presència de Joan Nadal amb un magnífic temps de 1:02 classificant-se a la 36ª posició, s´estrenaba en crono-escalades Gregory Van Hoof quedant a la 61ª posició, la nova incorporació a l´equip Pol Puvill 68ª i que ja ha confirmat el seu interés per a fer tot el calendari de curses d´aquest any i Ferran Bofill 73ª posició, val a dir que vàrem comptar amb la presència del President del Club Francesc Sanahuja donant suport a aquests corredors.
Aquest proper cap de setmana també hi haurà presència del club a la I crono-escalada d´Espot, la següent cita important serà el 30 de gener l´Open Altitoy la cursa més alpina que es disputa a l´Estat Espanyol, us mantindrem informats!

CLASSIFICACIONS CRONONIU 2010
Classificacions Crononiu Campionat de Catalunya:
Sènior masculí
1/ Oscar Roig - CELleida-Grifone Altitud - 0:50:04
2/ Agustí Roc - Runners Bergueda-Salomon - 0:50:09
3/ Marc Pinsach - CECassà- Dynafit - 0:51:17
Sènior femení
1/ Gemma Arró - Grec Cerdanya - 1:01:23
2/ Marta Riba - CEPS- 1:05:10
3/ Tina Bés - Esquí Club Girona- 1:05:49

Proposta cap de setmana 23-24/01/2010

(a confirmar, segons les condicions) Veure piulada.

La solució:

Zona Pimorent-Bésines

Condicions neu dia 19-01-2010. Coma d'en Garcia, neu crosta i trams dura. Tota la vall innivada. Cims andorrans es veuen ben innivats.

Puig de Coma d'Or, com era d'esperar, poca neu, el vent ha fet mal.

Vall de Coma d'Or (accés refugi Bésines), neu crosta, però no intractable. Bona innivació de la majoria de cims de la zona.

el vídeo dels dimecres... deixar la ment en blanc?

En aquest vídeo de la Generalitat de Catalunya podem veure un esquiador inconscient, imprudent, baixant fora pista per una pala, bastant carregadeta... (no ho intenteu fer vosaltres!)

El mateix autor (gencat) és fan de les recomanacions i prohibicions i també és fan de pensar en la pela... Així, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments va anunciar l'1 d'octubre de 2009 que començaria a cobrar aquells rescats o salvaments en el medi natural que hagin estat causats per una de les tres situacions regulades normativament:

• Si té lloc en zones assenyalades com a perilloses.
• Si les persones rescatades o salvades no duen l'equipament adequat a l'activitat.
• Si la persona que sol·licita el servei ho fa sense motius objectivament justificats.

(...)

El cost de cada salvament es calcula en base a les taxes actualment vigents: 30€/hora per bomber que hagi treballat en el servei; 39€/hora per cada vehicle que hi hagi intervingut; i 2.271,5€ per cada hora de vol dels mitjans aeris que es mobilitzin.

Altres enllaços relacionats:

- Activació de la fase d'alerta per risc d'allaus: exemple de divendres dia 15 on es recomana evitar fer esports de muntanya si hi ha risc d'allaus (sort que això de l'esquí de muntanya, per alguns com jo, no és un esport, és un mitjà de desplaçament). D'altra banda, no ser si desatendre una recomanació implica un acte imprudent o es pot considerar un acte negligent.

- Normes bàsiques de seguretat a muntanya de l'IGC.

- Manifest en contra del cobrament dels rescats d'esportistes en el medi natural - FEEC

- Post de desnivel sobre la gestió del risc a la muntanya (molt interessant.

- Piulada de rocaineu amb apreciacions i links interessants sobre les allaus del cap de setmana.

- L'opinió de l'home del temps... TV3, telenotícies vespre 16/01/2010.

Traces a la Ribagorça

Tuca d' Estiba Freda 2697 m. i Tuca de Roques Trencades 2767 m.

16/01/2010

Montse, Carles, Xavier, Rosa, Josep Mª, Carme, Josep Lluís i albert.

Desnivell: +/- 1274 m.

Dificultat: ** , S2 - S3

Durada: 7h. 20

Recorregut aprox. 18 Km

Vespre de divendres, instal·lem el quarter general a Sesué ( Vall de Benasc).

Després de veure el panorama que presenta el butlletí d'allaus ben rogenc i de discutir diversos itineraris, en Carles ben coneixedor del territori ens proposa la sortida de les Tuques d'Estiba Freda i les Roques Trencades. A les vuit tocades de dissabte iniciem la sortida, tot seguint el cami que des del Pla de la Inllada a 1780 m. surt del costat de la carretera i ens condueix passant per un petit pont que creua el Barranc de l'Ubago fins el refugi d'Ardonés. Fins al refugi la traça és per obrir en tot moment, amb una neu humitejada i pesada en alguns trams. Arribats al refugi observem que s'han produït recentment algunes petites allaus de placa de manera espontània.

Deixem el refugi i comencem a guanyar alçada per uns lloms que s'emmarquen entre els barrancs d'Ardonés i l'Ubago amb més pendent i una neu amb unes textures molt més canviants, pols, endurida , gelada tot depenent de l'indret. Arribats a la zona d'Ardonés fem un petit mos mentre discutim per on accedir al cim. Finalment el mig voregem i franquegem per sota, per ascendir fins al 'Cuello Gordo i d'aquí al cim. Treiem pells i decidim fer un descens pel Torrent d'Estiba Freda fins a 2350 m. amb una neu entre pols i dura en un marc que destaca per la solitud d'aquest torrent i la Vall de Vallhivierna. Posem pells de nou i afrontem l'ascens fins les Roques Trencades 2767 m. El descens des de les Roques trencades fins al pont de formigó el fem apropant-nos al Barranc de l'Ubago amb neus més endurides al tram superior o lleugerament trasnformades i més pesades a mesura que perdem alçada. Creuem el pont i en una petita esplanada al costat del camí trobem un petit destacament militar que estan tot preparant-se el jaç per passar la nit. Desfem el que queda fins als cotxes pel camí ara molt més treballat per la marxa militar de raquetes i esquis.

Visualització del recorregut realitzat.

Tuca d'Es Pacs 2550 m.

17/01/2010

Carme, Josep Lluís i albert.

Desnivell: +/- 950 m.

Dificultat: * /** S2-S3

Durada: 6 h:30 m

De la Tuca d'Es Pacs mirant cap a la Tuca d'Estiba Freda , Tuca de les Roques Trencades i la Tuca de Castanesa.

Del Coll de Picalbo mirant

cap a la Tuca d'Es Pacs

Més mermats d'efectius però no de ganes, diumenge ens decidim per una circular amb la Tuca d'Es Pacs com a fi. Del Costat de la Caserna Militar de Cerler 1600 m. iniciem la sortida resseguint el camí atrinxerat que els militars varen deixar ahir, sempre pel marge esquerre del Barranc de l'Ampriu. El creuem i ens situem vora del pla de la 'Inllada' on resseguim les traces que vam obrir el dia abans fins al refugi d'Ardonés 2020 m. Creuem el Barranc de Clotet i progressem per unes llomades a mesura que anem guanyant alçada, deixant a banda i banda els barrancs de la Mascarada i Clotet. Arribem a la carena sense dificultats i d'aquí al cim, un vèrtex geodèsic i mirador privilegiat de la Vall de Benasc i els cims més axials. El descens seguint els lloms ens deixen al coll de Picalbo d'on ens decantem cap a la plana Pomé tot encarant el Barranc de Belarta o Rebiella. A mesura que ens i endinsem i deixant el torrent propiament a la dreta el bosc es va espessint, amb una neu dominable però fonda i pesada en alguns trams anem perdent alçada fins que aproximadament a 1750 m del no res apareix la pista que ens conduirà fins a Cerler. Abans però d'arribar Cerler gaudirem de les vistes que ens ofereix el mirador de Ribiella.

Alguns de nosaltres vam poder comprobar les bondats de les neus fondes del Barranc de Rebiella i els problemes per sortir-ne.

Visualització del recorregut realitzat, vermell ascens i blau descens.

A banda del descens realitzat podriem afegir-ne dues variants prou interessants:

1ª. El descens directe de la Tuca d'Es Pacs pel vessant oest, que avui hem declinat, curt d'uns 300 m. amb S3 i potser algun tram d'S4, fins enllaçar amb la Plana Pomé i seguir la circular realitzada.

2ª. El descens pel Barranc de la mascarada prèvia visualització de la sortida d'aquest en realitzar l'ascens doncs presenta un ressalt rocallós. Tenir present l'orientació Sud, Sud-Oest.

En cas de molt bona innivació es possible accedir al refugi d'Ardonés pel camí d'estiu que passa per l'hermita de Sant Pere Màrtir.

Des de el cim s'entreveu molt lleugerament la pista escapatoria cap a Cerler.

Tossa del Cap del Siscaró 2818m

Vistes les previsions de risc d'allaus i per evitar ser detinguts pels Mossos hem decidit traspassar fronteres i anar al País dels Pirineus, on d'altra banda la previsió era més moderada.

Hem fet un itinerari de bona orientació, per la qüestió de les allaus, i de relativa baixa dificultat.

Dimenge 17 de gener del 2010
Tossa del Cap del Siscaró 2818m
Desnivell: +/- 1168m
Distància anada i tornada: 17km
Horari: 5h ascens, 2h descens
Dificultat: F/PD-
Estat de la neu: fonda a les parts baixes (bosc), crosta a vessant sud, polç dura a vessant Nord-Est, ventada i sense neu a la carena.
Participants: Ramon A, Manel C, Carme D, Santi i Ricard M

Punt d'accés: Carretera d'Andorra al Pas de la Casa, entre El tarter i Soldeu KM 18, en un revolt molt pronunciat que dona accés a la Vall d'Incles.

Itinerari: La pista d'accés a la vall d'incles estava tancada per neu al seu començament, la qual cosa allarga una mica la ruta. 1650m

Seguim la pista de la Vall d'Incles fins als edificis del càmping d'Incles i el Pont de Juclar (3km) 1750m. Creuem el pont i seguim la pista pel costat del torrent fins a unes clarianes a on hi ha la bifurcació entre la vall del Juclar i la de Siscaró 1900m. Seguim aquesta darrera en direcció Sud-Est, remuntant el torrent que ara queda una mica enclotat i deixant-lo sempre a la nostra esquerra fins a arribar a les Pletes de Siscaró. Passem a l'altra banda del torrent per arribar al refugi forestal de Siscaró 2140m.

Ens enfilem per les pales que hi ha al seu darrera, en direcció Est. Després d'una forta però no gaire llarga pujada arribem als plans de les Basses de Siscar, aquí girem en direcció sud-est per endinsar-nos en el petit circ format per la Serra del Mig. Ara ja només queda fer el darrer tram de pujada per una pala de pendent sostingut que ens obligarà a realitzar nombroses ziga-zagues, (hem fet un tram a peu, evitant la part més feble de la pala). A la cota 2720m ens treiem els esquís per manca de neu i continuem a peu fins arribar a un petit coll i d'aquí, per l'ampla carena, fins al cim 2818m. Ens arriba la boira i baixem pels mateix itinerari de pujada. Compte amb la pala que s'enfila al coll, prop de la Tossa del Cap de Siscaró. Depèn de l'estat de la neu pot ser compromesa.

Tot i el mal temps anunciat hem tingut una mena de finestra que fins i tot ens ha deixat veure una estona el Sol, tret de la boira al cim bones condicions d'ascens i descens.

Imprudent és aquell que parla sense saber que diu, bones traces !!

Trobareu fotos a: Pasdeguia i Ramon

L'itinerari al mapa és el de color verd, el vermell prim és del recorregut més habitual