Estaragne (3006 m) i Néouvielle (3091 m)

 

Per acabar la temporada anem a buscar un dels racons on encara hi queda neu després de les calorades de la setmana pasada. El massís del Néouvielle, com el seu nom indica (neu vella), guarda la neu fins a final de temporada. La zona és espectacular, les muntanyes són imponents i el contrast del verd dels arbres amb el blau dels llacs i el blanc de la neu dibuixen un paisatge pirenaic preciós en aquesta época de l’any. Hem fet nit a Bielsa (3,5h desde Barcelona) i al refugi d’Oredon (1h desde Bielsa). El refugi és molt nou i acollidor. Els guardes són molt amables. Tant el sopar com l’esmorzar són abundants, tenen una cervesa artesana molt bona i una terrassa amb vistes al llac ideal per passar-hi la tarda. 

L'Estaragne és un clàssic d’esquí de muntanya, cim directe i amb una baixada cinc estrelles. Pugem amb el cotxe cap al cap Long i aparquem a la curva a cota 2079 m, just on la carretera creua el barranc d’Estaragne. Esquis al coll i caminem una mitja hora per l’esquerra del barranc fins a trobar la neu. A la cota 2200 m creuem el barranc i fem un llarg flanqueig fins a situar-nos davant d’un circ on totes les canals ens porten a un replà a sobre de la casacada. Seguim les traces dels esquiadors que van davant nostre i enfilem una canal dreta però que es puja bé fent voltes maria fins a superar el ressalt. Fem un flanqueig per sobre de la cascada una mica exposat i seguim amunt ja per terreny una mica més suau. La pendent és molt sostinguda, sempre per sobre de 30 graus i en algun punt deu arribar als 40 graus. La forta pendent i els ressalts de roca fan que sigui un terreny complex, cal que el mantell estigui estable per emprendre aquesta ascensió i deixar distància entre esquiadors en els flanquejos. 

Seguim traçant directes cap al cim (la ruta d’hivern del plànol de l’ign va pel coll d’Estaragne però tothom puja directe) superant repises amb alguna volta maria obligada i en algun moment ens hem de treure els esquís per travessar algun tram que no hi ha neu. Primer a dretes i després superat el segon gran ressalt fem un llarg flanqueig a esquerres que ens situa just a sota del cim, però encara no el veiem. Fem un últim flanqueig curt a dretes i arribem al cap de 3,5h al cim. Disfrutem d’unes vistes espectaculars de la cara nord del Mont Perdut, la bretxa de Roland,.. ens estem bona estona al cim, ja són les 12 tocades i decidim treure pells per baixar abans que faci massa calor. Anem amb compte al principi, girs curts i poc a poc i a mesura que anem baixant ens deixem anar per disfrutar de les pales i la canal de baixada.

+950 m

5h

MBE-S3/S4

El Néouvielle és un cim directe, amb una bona baixada i una trepadeta entretinguda al final que li dóna caràcter de 3000 del pirineu. Pugem amb cotxe fins al lac d’Aubert, posem esquís a l’esquena i caminem en direcció cap al llac. Creuem per sobre de la presa i comencem a pujar pel camí d’estiu en direcció sud-est. A cota 2200 m virem a nord per flanquejar per la bretxa de Barris. A sota ens queda el llac, que ja es veu lluny. Seguim en direcció sud-oest i ja veiem la bretxa Chausenque al fons. Tracem per un embut primer i després per una coma ampla fins a la cota 2700 m on ja veiem el cim. Aquí es posa més dret i les voltes maria són més obligades, però es deixa fer força bé tot i la neu relliscosa. Arribem a un replà uns 60 m abans del cim, deixem esquís i fem l’ultim tram a peu. La grimpada (II grau) té un pas estret (es fa millor sense motxilla). Xal·lem en la baixada amb neu primavera.

+940 m

5h

BE-S2/S3

28-29/5/2022

Xavi i Marc

 

Bon estiu als piulaires i lectors,

Fins la que vé! 

el vídeo dels dimecres... un de "vertical"

 

el vídeo dels dimecres... un Mont Blanc

 

Pic de Vallibibierna (3.051m.) desde el túnel de Llauset, +955m S3, i pic Russel Oriental (3.042m.) desde el refugi de Llauset ,+770m S3

  El cap de setmana passat, 7 i 8 de maig, vam anar a tastar nous territoris desde el nou refugi de Llauset, possat en funcionament el 2017.

 Divendres vam dormir al refugi de Conangles, que quede molt a mà del llòc on anem. Dissabte aviat pel matí pujem cap a la presa de Llauset, amb el túnel obert i la entrada impactant

 A l'altre costat del túnel bufe un vent fret de mitjana intensitat i el día no está precisament esplendorós. Calcem esquís una vegada entrat a la fondalada  del estany de Botornás.

 Deixem les coses que no ens fan falta al refu i iniciem la ascensió al Vallibierna, travessant el barranc en front del refugi i seguint al principi el GR-11, per abandona'l al arribar a la entrada cap al oest a la vall dels estanyets de Coma Arnau o de els Basons.

 En aquesta derrera foto ja veiem la pala de neu a l'esquerra del cim per on accedirem al cim. Al arribar devall de la pala podem atacar-la directament per la part dreta si ens entusiasmem perque veiem gent a la part superior i semble molt accesible:

o girar cap a l'esquerra per la seva base i pujar més civilitzadament:

 Una vegada dalt de tot de la pala ens quedará recorrer un tram de carena per assolir el cim

 El día ha anat a millor i al moment festiu de baixar tenim bòna visibilitat

 Al tard gaudim d'una dutxa calenta i un bòn àpat al acollidor i bén construít refugi de Llauset

 Sobretaula amb varios amics amb els que hem coincidit aquí, entre ells el Carles Ll. i la Montse B. del ACNA que han aparegut per sorpresa a última hòra.

Diumenge: ascensió al Russell

 Pel diumenge la previsió del temps ere bòna, pero...sorpresa, sorpresa...! El día apareix ennuvolat, emboirat i a mitj matí fins i tot es posse a nevar.

 Sortim cap a la part del radere del refugi per anar a situans al estany de Cap de Llauset, que travessarem en direcció nord i a continuació pujarem una llarga canal en direcció nord també fins sortir a un coll a cota 2.735. Aquesta canal a primeres hòres del matí el trobem amb la neu dura i es pot pujar amb ganivetes o amb grampons,

 Desd'aquest coll anirem cap a esquerra en dirrecció nord-oest, sense treure pells, per arribar a un altre coll a cota 2.706. Desd'aquí baixarem al estany del Cap de la Vall, el travessarem en direcció NW per encaran's a la coma que hi ha a l'esquerra del espoló sud. Aquesta aresta sud semble que ens hagi de portar sense obstacles al cim pero no es així, al cap d'una estona ens trobem una bretxa insalbable i hem de rectificar

 Millor fer cas de la resenya del García Dinx i pujar més a l'esquerra de l'espoló per la pendent de neu, i després girar a la dreta per col.locans a sobre l'aresta:

 I finalment arribam al cim del pic Russell Oriental

 Mirant cap al Russell Central está molt emboirat i decidim baixar ja.

  

                                           

Murphy ens acompanye i una vegada hem baixat el día s'esclareix

 

  Que gaudiu molt de les esquiades de primavera que encara ens queden, i en bòna companyía, com ha estat en aquesta sortida. Bòna sort a tutti i bònes traces

 Hi vam ser: Mikel A., Cesc C. i Rosa S.

Tracks:

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/refugio-cap-llauset-tuca-ballibierna-pirineos-25813720 (Refugio Cap.Llauset - Tuca Ballibierna (Pirineos)) a Wikiloc

 https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/picos-rusell-oriental-3-034-m-y-rusell-antecima-se-3-205-m-16875209 (Picos Rusell Oriental (3.034 m.) y Rusell Antecima SE (3.205 m.)) a Wikiloc

 https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/vallibierna-3-067m-y-culebras-3-062m-por-llauset-7552147 (Vallibierna (3.067m) y Culebras (3.062m) por Llauset) a Wikiloc

el vídeo dels dimecres... Aneto

 

Aneto (3404m)

Després d’una setmana amb dubtes per la meteo de diumenge, ens apropem dissabte a la Renclusa

7 DE Maig 2022. La besurta - Refugi de la renclusa

Sortim dissabte al matí amb la calma. La pista fins la Besurta sembla que está oberta i sense neu, així que ho tenim fácil!

Dinem a les taules de la Besurta i enfilem fins el refugi. Podem calçar esquís a 15min de la Besurta. El refugi ple a vessar com és habitual a la primavera. El soroll al menjador sopant es brutal, però ja se sap…

 

8 DE Maig 2022. Refugi de la renclusa – Aneto (3404m) – Aigualluts – la Besurta

A les 5:30 ens llevem per esmorzar! ja fa estona que diferents grups s’han llevat i fan via..

Acabem sortint a les 7am del refugi i enfilem la pujada amb neu dura i ganivetes cap els Portillons.. El dia de moment està rarot amb nuvols que s’apropen als cims, però a mesura que pugem la boira ens envolta i alguns flocs de neu comencen a caure.

Arribem al Portillon Superior i només es veu a 10 metres.. alguns dubtem si avui serà el dia.. altres grups aborten i tornen pel cami de pujada.

Enfilem la glacera de l’Aneto amb la mateixa visibilitat i amb fred, però això ens ajuda a anar per feina i anar tirant, tenim fe de que el día canviarà!!!!!

Seguim foquejant fins al punt que gairabé ens pasem el Collado de Corones i ens plantem en la pala propera a l’Aneto. Allà ens creuem -ells ja baixen- amb vells coneguts de cegesqui: Montse, Carles,.. I més amunt en Jordi G. Tots hem confluit en el sostre pirinenc!

 

Arribem a l'avantcim i veiem el Pas de Mahoma ple de gent, cordades, i ràfagues fortes de vent, .. provem de ficar-nos però la cordada ens barra el pas.. 
Decidim baixar,.. a més just llavors s’obre el cel, i veiem per 1er cop el pastís de neu sota nostre!!!!! Quin regal !!!!!!!!!

Mengem algo i ens llancem capavall.. Neu pols i 1400m de baixada trepidant.. Dies com aquest són els creen afició!

Just abans d’arribar a la vall de Barrancs, cota 2400m, un helicòpter recull un accidentat, just on la neu començava a canviar i està més humida.. 

Arribats a Aigualluts amb esquís als peus, gaudim d’una estona de relax abans d’enfilar a peu cap a la Besurta per completar la circular.

Arribem als cotxes amb cares de felicitat i ho celebrem a Benasque amb birres artesanes i braves picants!

Hem sigut: Lorena, Héctor, Toni, Nuria i Carles

Bones traces primaverals!

PD: La temporada ha acabat??? 😉