el vídeo dels dimecres... una mica de Shuksan

 (aquesta muntanya se'ns apareix moltes vegades en aquest bloc, és un senyal?)

Utah - Esquí de muntanya del 9 al 18 de Març 2023

No les teniem totes quan vem decidir anar al Març a Utah.. serà massa tard? Trobarem condicions primaverals? Les Rocky Mountains agafen Utah pel seu Est i la zona més comú per practicar l’esquí de muntanya o el “backcountry skiing” com allà l’anomenen son les Wasatch Mountains, que agafen des del Nordest de Utah (i part del sud de Idaho) fins el centre-est del estat, tot i que hi ha altres zones per l’esqui de muntanya repartides per tot l’estat.

Les condicions que hem trobat han sigut excepcionals. Aquest any ha nevat molt i encara neva! S’han batut records d’acumulació en algunes zones, fins a les 700” (17,78 metres!!!). Les temperaturas si bé no eren extremes (si que havien estat 15 dies enrrera), com els recorreguts s’inicien per sobre dels 1800m, normalment hem trobat neu pols sense transformar en gairabé totes les orientacions.

Vam volar amb Swiss Air a Los Angeles ja que amb la tarifa “economy” tens els esquis i botes i una bossa de facturació inclossos. A Los Angeles vam llogar un cotxe gran (habitual a USA) que ens ha permés anar cómodament amb els esquís i material a dintre.

Hem estat allotjats a Springville a 1h o una mica més dels principals punts d’accés a totes les sortides de la part principal de les Wasatch Mountains que es per on ens hem mogut.

Menció especial a l’Ariadna i en Ben que ens han acollit a casa seva amb una hospitalitat inmillorable!!!

Resum de l’activitat:

10/3/23 Tushar Mountains

Aprofitant que la I-15 (Interstate Highway entre LA i Salt Lake City) passa per Beaver i tenim a tocar les Tushar Mountains, ens hi apropem per la UT 153. Volem arribar a Puffer Lake per pujar el Lake Peak però neva, està enboirat i la carretera des d’ Eagle Point Resort està sense netejar. Veiem un cimet més abaix per tastar la neu de Utah per 1er cop i allà anem.

Acabem fent 250m de pujada entre bosc fins que la boira ens torna a envoltar.. i la meva fixacio diu que es vol jubilar i quan la intento apretar es trenca… per sort m’ha quedat bloquejada i podem baixar gaudint per 1er cop d’una bona baixada fins el cotxe. 

Seguim ruta per la I-15 fins a Springville. El nostre niu pels pròxims dies.

11/3/23 Tom’s Hill (2755m) i Powder Park 3 (2825m)

F, S2/S3, +-900m

Sortim tard per poder anar a una botiga de reparació de fixacions (o de lloguer d’esquis si cal). Trobem una tenda official de Black Diamond (distribuidora de Diamir) on m’arreglen les fixacions gratis per la garantia que ni em demanen! Tot en 10min.

A quarts de 12 enfilem pel Big Cottonwood Canyon, fins un parking (Spruces). A aquesta hora evitem les cues de la gent que puja a pistes.

Iniciem la ruta per la vall “Mill D North Fork”. Es pasen per algunes cases colgades de neu. Quan portem uns 20’ girem a Oest i anem remontant fent ziga-zagues fins el cim Tom’s Hill (2755m). Allà ens llancem per la cara NE per una neu pols fonda fins avall i girem a sud, però abans d’arribar al punt on retrobariem la nostra traça de pujada, posem pells per afrontar el nostre segon objectiu. Pugem en direcció Est per diferents lloms fins el cim de Powder Park 3 (2825m). Baixem per neu pols entre boscos de trèmols (aspen) i avets, trepitjada per altres esquiadors,.. sembla un lloc habitual.

Recuperem el cami de tornada amb esquis fins al cotxe.

12/3/23 Primrose overlook (2685m)

F, S2/S3, +-600m

Malgrat que a primera hora plou i neva, a mig matí hi ha finestra i anem al Provo Canyon sortint d’ Aspen Grove, on quan arribem no hi ha cap cotxe al parking.  Sortim amb esquis als peus per una vall amable però a la esquerra ens vigila la mole del Timpanogos (segon cim mes alt de les Wasatch Mountains) d’on veiem alguna purga que ja ha baixat. Seguim pujant fins un punt on girem a Oest per una canal obligada on anem buscant el millor pas. A mitja pujada veiem no molt lluny un ant d’Amèrica (moose) que avisats pels guardes ens han aconsellat que fugim si el veiem, per sort la nostra traça s’allunya de l’animal. Seguim cap amunt i arribem entre boires a un resalt anomenat Primrose overlook. 

Des d’allà ens llencem per una vall dreta amb bona neu i anem a buscar el camí de pujada per completar la circular. Seguim fins al cotxe.

13/3/23 Patsy Marley (3219m) i Honeycomb Cliff (3185m)

F, S2/S3, +-950

Avuí anem a Little Cottonwood Canyon fins a Alta (ski resort). Deixem el cotxe a l’inici del Grizzly Gulch. Avuí hi ha mes grups que -tot i essent dilluns- s’animen a fer esqui de muntanya però molts porten splitboard. La ruta segueix una vall estreta (Grizzly Gulch) fins a un lloc més obert. Allà seguim en direcció el coll Twin Lakes Pass. La neu abundant i d’excelent qualitat com ens trobem cada dia. Allà la vista es espléndida, es veu Brighton resort al fons. Resseguim la cresta amb esquís fins sota el cim, on ataquem els ultims 100m ben drets però coronem amb esquís Patsy Marley (3219m). 

Baixem pel bosc amb una neu de somni, pols lleugera i fonda entre arbres. Al replà alguns decidim pujar cap el altre costat. Les possibiltats son infinites. Pugem per uns lloms que es van redressant fins arribar al Honeycomb Cliff (3185m). Transició ràpida i baixem gaudint com animals. Arribem al punt per agafar un forfait de 2 hores a Alta Resort Ski, per tastar aquestes pistes en un entorn magnific per l’esquí. Gran domini esquiable amb un paradís del fora pista inigualable. Ens cremen les cames… no hi ha dolor!

14/3/23  Scott Hill (3083m) i Will’s Hill (3048m)

F, S2/S3, +900

Des de Solitude al BCC (Big Cottonwood Canyon) deixem el cotxe a Guardsman Gate una mica pasada l’estacio d’esquí. La ruta s’inicia per una pista totalmemt innivada, que s’abandona per creuar un bosc amb arbres molt alts, fins un coll -Scott’s Pass- que comunica amb l’estació de Park City.  Seguim pujant fins la carena pel Asia Bohl al est del cim Scott’s Hill. El vent bufa fort i valorem llençarnos per la cara Nord. No ho veiem clar i decidim seguir endavant flanquejamt el cim. 

Des del Micky Mouse Mine ens llencem a SW per la pala del USA Bohl amb una neu pols magnifica. Des d’abaix veiem el circ del USA Bohl i ens atrevim a pujar de nou per buscar el cim a oest. Arribem adalt i anem per la carena fins la tercera punta al Will’s Hill (3048m). Ens mirem la baixada directe pel Willow Fork per fer circular però la tempesta anunciada s’aproxima ràpid pel sudest. Tornem enrrera i ens llencem pel USA Bohl amb bona neu fins al bosc on gaudim de millor neu encara fins trobar la carretera que baixa com una trinxera fins a Solitude Ski resort. Arribem nevant.

 15/3/23 Salt Lake City

Aprofitem que plou (i neva) tot el dia per visitar la capital de Utah. Visitem el downtown i ens introduim a la historia dels mormons i el “Family Search Library” per trobar els teus avantpassats.

16/3/23 Will’s Hill (3048m) i Silver Peak (3050m)
F,S2/S3, +1200m

Tornem al Big Cottonwood Canyon i aparquem a Willow Heights. Creuem la carretera i posem esquis per anar pujant pel Willow Fork. Ahir va nevar un pam llarg i avui fa fred (-8ºC al parking). Obrim traça fonda i anem fent torns (menys en Manel que tira a estones per lliure..). Hi ha perill 3 a la zona i ahir hi havia 4. Escollim aquesta vall que no supera els 30 graus de pendent. Tot i així anem amb precaució.
Arribats al llac Beaver Fond veiem el Will’s Hill al fons amb pendents suaus i bosc i decidim anar cap allà. Creuem un bosc preciós d’avets i iniciem la pujada on trobem una traça possiblement d’ahir tarda.. anem pujant sense fer pràcticament voltes maria. Arribem al cim. La baixada amb neu pols magnífica, com tots aquests dies. Arribats de nou al llac, veiem el Silver Peak a l’est de l’altre cim. Pugem per una pala exigent fins arribar a la carena ampla que resseguint-la arribem al Silver Peak (3050m).

Veiem la baixada per la vall contigua, mes a l’est factible, veiem alguna traça de baixada, i ens ho confirma un noi que trobem al cim. Ens llencem per la vall amb una neu pols fonda brutal, entre arbres que gaudim de debó. A l’arribar al fons de la vall, la resseguim per la seva banda esquerra amb molta neu ràpida entre arbres (avets i trèmols), molt divertida.. arribem a la carretera i per trobar el cotxe caminen uns 10’ per completar la circular. Un d’aquells dies que l’esqui de muntanya t’enamora.

17/3/23 Sundance (Provo Canyon)
Tenim fins al migdia i aprofitem per gaudir de les pistes de Sundance en un dia de sol preciós.
Aprofitem per veure la historia del resort on en Robert Redford és l'amo i fundador i que més tard va donar lloc a la fundació del Festival de Cinema de Sundance ( festival de cinema independent més gran dels Estats Units ).

Agafem el cotxe de tornada cap a Los Angeles fent nit pel camí a Barstow (a 2hores de LA)

Dades d’interés i bibliografía:

Hem utilitzat el mapa electrònic “Wasatch Backcountry Skiin map” que s’instala al móvil i permet saber -via GPS- el punt on et trobes sobre el mapa. També existeix la versió desktop (https://wbskiing.com/desktop.php) o el mapa en paper.

També com a bibliografía hem utilitzat la guia “Backcountry Skiing Utah” de Tyson Bradley on es descriuen no només les Wasatch Mountains sino altres zones del estat.

Per seguir les condicions del mantell així com la previsió meteorológica, la web https://utahavalanchecenter.org/ (UAC) es un referent indispensable. Recordem que Bruce Tremper un dels principals experts del mon en allaus (“Avalanche Essentials”)  va ser director del centre durant 29 anys (fins el 2015).

Per revisar l’estat de les carreteres la web https://www.udot.utah.gov/connect/ ja que a les valls principals (Big Cottonwood Canyon, Little Cottonwood Canyon, Provo Canyon,…) hi han talls continus quan hi han nevades per mitigar les allaus.

Per saber els punts d’accés d’alguns resorts i les seves politiques pel backcountry skiing aquesta web és també interessant: https://www.skiutah.com/explore/utah-backcountry

Hem estat Héctor, Manel, Pep, Nuria, Ariadna, Ben i Carles

Bones Traces!