L'Ubaye primaveral en record del Joan Cervera

Escapada a Maljasset

 

Tot just marxant de Barcelona ens arriba la notícia del traspàs del Joan Cervera, company del club i inspirador d'una manera de fer i de fer muntanya. Com molts d'altres el Joan ha estat d'aquells líders naturals que donen pistes i que com en Johan seguien la guia: Si vols alguna cosa fes-la !!!

Dissabte 20 d'abril Tête de Cialancion 3014m +1200m F+ S2

Hem fet la jugada mestra sortint el divendres per anar a dormir a l'entrada de l'Ubaye a Le Lauzet, ens allotgem a un hotel digne d'una comèdia del Tricicle, això si, era econòmic.

A quarts de nou ja som a Maljasset, un llogarret al final de la carretera de la vall on neix el riu Ubaye. Una mena de paradís de l'esquí de muntanya, al voltant hi ha un munt de cims de més de tres-mil metres amb varietat de dificultats. Ja hi havíem estat, però l'indret i les tres opcions d'allotjament et conviden a tornar abril 2014, març 2011, desembre 2007, abril 2016.

Fa fred i anuncien vent de nord, fem tota la sortida abrigats fins a les orelles. La neu al vessant nord comença ben aprop del poble i, després de saludar unes simpàtiques marmotes, ens endinsem per la bonica vall de Mary. L'itinerari per pujar el cim del Cialancion està ressenyat seguint el fons de la vall en direcció al coll de Mary i desviar-se a l'oest pujant pels llacs de Roure. Nosaltres decidim pujar a mitja cota de la vall, seguint l'itinerari de la Pointe Basse de Mary fins a la cota 2500m i anar planejant (puja i baixa) fins la part alta dels llacs. Arribats fàcilment al coll de Cialancion deixem els esquís i ens enfilem amb grampons per la carena i sense dificultats fins el cim.

Fem el descens seguint l'itinerari de fons de vall amb neu primavera endurida i una mica transformada a les cotes més baixes. 

Ha estat una jornada llarga, l'acollida i el menjar al refugi del CAF de Maljasset és excel.lent, estem sols i l'endemà tanquen la temporada.

Diumenge 21 d'abril Pointe Basse de Mary 2126m +1230m F+ S3 

Quarts de nou i ja som amb els esquís als peus, seguim el mateix itinerari que el dia anterior fins a la cota 2400m, també hem saludat les mateixes marmotes...

A la cota 2400m s'ha obert la vall i girem clarament direcció oest per pujar per amples pales en direcció al cim que s'intueix al fons. Ens han passat davant els típics dos veterans (vaja més veterans que nosaltres que ja tenim una edat...) que anaven a ritme àgil jovencell.

A mesura que ens apropem a la cota 2900 la pala es fa més dreta i segons condicions de la neu és recomanable fer un tram a peu per superar l'ample coll planer. Des d'allà seguim amb esquís fins a la base del cim que fem a peu els darrers 100m.

El descens el fem amb neu primavera cremeta...

A les 15h ja som de tornada capa casa per fer la darrera aventura, trobar algun lloc obert per menjar alguna cosa un diumenge a la tarda a França.

Aprofitant que és Sant Jordi..., hi ha llibres clàssics (com els cims) que cal llegir alguna vegada, també hi ha llibres moderns bons que els trobes remenant, xerrant i mirant ressenyes (com els cims) i hi ha allò de la moda i el que fa tothom (com els cims).

Agus i Ricard

Bones traces !!

A falta de neu al Pirineu, una mica de Queyras, una mica d’Ubaye, 17 a 20/02/2024

 

A falta de neu al Pirineu, una mica de Queyras, una mica d’Ubaye

El que havia de ser una sortida de quatre dies a la Bigorra, s'ha transformat en una escapada als Alps.

I..., a on? Al Queyras i l'Ubayé, "que mai deixa indiferent i tornes amb les piles ben carregades"..., i sí, hem tornat cofois i amb un bon regust al cos.

Malgrat els diferents nivells, el grup (érem onze) ens vam cohesionar molt bé. Uns anaven fent via i altres el que podíem...

La neu fantàstica com a norma general. Els dies immillorables, un sol radiant els quatre dies.

Dissabte i diumenge vam estar per la zona de Ceillac, dormint al refugi de la Cime de Mélèzet, petit, prop de pistes.
Diumenge tarda en vam traslladar cap al Col de Vars dormint al Refugi Napoleon, confortable, és menja bé i de bon tracte.

Dissabte 17 de febrer de 2024: Pied du Mélèzet – Refuge de la Cime – Chapelle i Lac de Sainte Anne – Tête de Favière – Tête de Girardin - Ref. De la Cime

+/- 1215; 16 km; 7 h; PD

Deixem el cotxe al pàrquing de l’estació d’esquí i de fons a Pied du Mélézet, parem al refugi de la Cime du Mélézet per deixar coses, ja que passarem la nit i ens enfilem per les pistes intentant evitar-les, però al final hem d’acabar pujant-hi per una pista vermella amb petit mur d’un fort pendent, quan se suavitza continuem fins a cota 2400 per girar a l’esquerra i passar per la Chapelle de Sainte Anne i el seu Lac als peus.

Mentre jo em quedo a la capella, la resta del grup continua cap a la Tête de Favière que ve de passada per per arribar a la Tête de Girardin.

Es baixa pel mateix lloc de pujada, però ja tot per pistes fins al refugi de la Cime, on passem la nit.

Diumenge 18 de febrer de 2024: Refuge de la Cime - Le Longet o Tête du Rissace - Pied du Mélézet

+/- 1135; 16,5 km; 4-5 h., PD,

Des del refugi de la Cime du Mélèzet, seguim per les pistes,  passem a prop del poble de Riaille.

Pugem pel camí d'estiu pel Vallon d'Albert, inicialment força estret, després s'obre al voltant de la cota  2250 m.

Continuem cap al Col Albert per una bona esplanada i cap a la cota 2500 girem i anem cap al col Allongé, direcció E-NE,  ascendim per la seva banda més a la dreta, per anar guanyant alçada sortim a cota 2800 i encarem els darrers metres, cap al sud fins al cim, on podem gaudir d'unes bones vistes de tot el seu entorn.

La baixada decidim fer-la cap al Col Albert i  després a mà esquerra a la vall de Souchier fins al torrent de Mélèzet, agafem el mateix camí de la pujada fins a les pistes i retorn cap al refugi a recollir estris i cap al pàrquing de l'estació d'esquí, per canviar de refugi

Neu de baixada boníssima, part baixa més primavera.

Dilluns 19 de febrer de 2024: Col de Vars - Vallon de Crachet-Tête de Crachet

+/- 1000m; 11,5 km; 4-5 h, PD,

Fem nit al Refugi de Napoleon.

Pugem fins al coll de Vars, passat el coll deixem el cotxe al vessant sud al primer revolt en ferradura a l’esquerra, aquest és el punt de partida per entrar al Vallon du Crachet.

Remuntem entrant al Vallon du Crachet fins a la Tête du Crachet pel seu vessant nord-est.

Baixem pel mateix itinerari buscant els millors llocs, ja que les pales són amplies donen molt de joc

A mitja baixada hi trobem una cabana i com ens hem quedat en ganes hem remuntat per fer un petit cim que hi ha a la dorsal entre el Vallon de Crachet i el Vallon d'Infernet amb una bona baixada

És una vall on es pot gaudir les baixades, per la seva amplada i les orientacions que té.

Dimarts 20 de febrer de 2024: Tête de Paneyron 2.785m, des del Refugi Napoleon

+/- 803m; 9 km; 3-4 hores; F, **,S2

És la darrera sortida d’aquests quatre dies, avui hem de tornar cap a casa.

Sortim des del mateix pàrquing del refugi Napoleon, la neu a primera hora està dur i decidim calçar ganivetes, que no deixarem fins al mateix cim.

Anem seguint traces que ens durà al mateix cim, la banda alta encara no s’ha transformat la neu, està molt dura,  alguns trèiem els esquís un curt tram, però, a la part final ens el tornem a posar.

La vista és fantàstica en els 360°.

Descendim per la banda que dona cap a l’Ubaye, dona cara sud i la neu ja està una mica més transformada, anem buscant les millors pales i anem retornant direcció al refugi, neu entre dura a la part alta i a mesura que baixem es va  transformant, molt bones sensacions.

Fem un mos al refugi, es menja bé, es dorm bé i el tracte és molt bo i el lloc fantàstic.

Ens posem de camí de tornada a les tres de la tarda amb la satisfacció d’haver gaudit d’uns quatre dies  fantàstics.

Hi vam anar: Enric G, Esther R, Josep M. G, Jaume R, Jesús M, Jordi P, Marc P, Nuri B, Oriol G, Oriol M, Anna M

Rampell alpí al Queyràs 22 i 23/04/2023

Excursions a Ceillac i Fontguillarde (Molines)

Le Rouchon 2.929m i la Pointe de Sagnes Longues 3.032m des del Pic Traversier

Oh, el Queyras! no falla mai! M'hi escapo amb la certesa que és de les zones "properes" on hi ha neu i on sembla que hi trobaré les finestres per poder fer activitat... el gruix en orientacions obagues és considerable i esquiable des dels 1.800-1.900m. A més, hi ha nevat un pam divendres, i hi poden haver ruixats de neu el cap de setmana, així ha estat!

Dissabte 22 d'abril: Tête de Favière 2.867m i Tête de Girardin 2.876m des de Ceillac (aparcament La Riaille a 1.800m)

+/- 1.100m; 13,4km; PD,**, S2; 5h (itinerari 44 del llibre "52 balades à skis dans le Queyras et la Haute Ubaye", i parcialment el C2 de la guia Toponeige de l'Ubaye)

En aquesta primavera avançada puc arribar en cotxe fins la cota 1.800m i posar esquís allí mateix. 

És un itinerari orientat a nord-est fins el coll, que acumula força neu i transcorre per un tram de bosc de làrix primer i per un ambient de tres mils després preciós: els contraforts dels Pics de la Font Sancte (3.385m) i de la Tête de la Petite Part (3.144m) impressionen. 

Allaus i traces baixen de la Tête de la Petite Part 

Segueixo una pista ampla fins el llac de Santa Anna, i després uns lloms molt suaus que només es redrecen una mica sota el coll de Girardin que deixo a la dreta per anar a buscar directament la carena que d'oest a est cal recórrer força estona per un terreny fàcil però amb cornises i algun tram exposat. 

S'arriba primer a un antic observatori astronòmic, que fa d'aixopluc, el Favière després i la Tête de Girardin que queda molt enllà i on cal fer una grimpada curta per assolir el cim. Grandíssimes vistes! 

Les possibilitats de travessa es veuen molt factibles cap al sud, a Maljasset i, en canvi per fer volta i baixar per la vall de Tronchet cal desfer 100m per un couloir força dret. Faig la baixada per on he pujat en una neu que només a la part alta és solta, i passa a primavera de tots els colors després: cal matinar més per fer les baixades en condicions!

Des del cim, la carena i, encerclat, l'observatori de les dues fotos anteriors.

Diumenge 23 d'abril: Pic Traversier 2.882m des del Pont de Lariane 2.024m

+/- 860m; 9,9km; F,**, S2; 3-4h (itinerari 31 del llibre "52 balades à skis dans le Queyras et la Haute Ubaye")  

Cim ja piulat aquest any (i moltes vegades en aquest bloc, que també vaig fer..- al 2006), potser el clàssic de la zona, i és que ho té tot: bona orientació, ambient, i pendents amples per gaudir. 

Cal seguir tota la vall de Longet i remuntar al coll o si el mantell està estable com avui virar a l'esquerra abans del coll per pales més dretes fins a la carena que es segueix fins el cim (per cert que igual que el dia anterior, el cim queda bastant "enllà" i cal anar una bona estona per la carena ample fins al cim, on s'acaba la carena de cop. Grans vistes també, amb un Le Rouchon 2.929m molt esvelt a tocar. M'hi he posat a quarts de 7 i abans de les 10 començo la baixada amb una neu avui millor que ahir, ja que encara no ha transformat.

Molts rampells per molts anys! .... i què podia sortir malament?

Bones traces,

Jaume