El comentari d'en Jordi a la piulada de la Nadja em fa obrir l'obra "Esquí complet" d'en Miquel i a l'atzar hi trobo:
No tot és desar somnis pels calaixos rodejats d'enemics o bé d'objectes que subtilment i astuta ens empresonen.
Perquè viure és combatre la peresa de cada instant i restablir la fonda dimensió de tota cosa dita, podem amb cada gest guanyar nous àmbits i amb cada mot acréixer l'esperança.
Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres del ponent encrespat, la llum esclata.
I afegiria, de pressa cap avall, que entra el Torb!
Bona matinal al Coll i Pic de Noucreus, aprofitant el cremallera de les 7:30 i amb una cuita als núvols que entraven. Vent fort i neu ben dura (a les 12 ja tornavem a ser al cremallera de baixada).
29/03/2015 Berta i Jaume. +/-825m, F, *, S2, 3h. Content d'haver-hi pujat: és on fa 20 anys vaig fer la primera sortida amb esquís de muntanya i pells de foca, i segueix motivant com llavors.
Semblava que tot anava en contra nostra per
fer un pic amb esquís el passat dia 23 de març: donaven una previsió de temps molt
dolenta, va haver-hi baixes a darrera hora, arribades complicades i cansades des
de l’aeroport directament a La Molina i fins i tot un infiltrat que volia pujar
amb raquetes i baixar amb la taula de snow. Amb aquesta previsió i sense pla
definit alguns ens vam anar a dormir mig desmotivats i els altres van fer
directament uns gin tònics per oblidar-se d’aquestes penes.
Diumenge pel matí les previsions es compleixen
i quan vam arribar al punt de sortida pel Pla A (pujar a Roc Meler) vam veure que no
era possible. Tampoc el Pla B (Pic Negre d'en Valira) es podia fer. A punt de llençar la tovallola vam donar una darrera
oportunitat al Pla C: Pic de Pedrons. Al pàrquing, un grup petit va muntar un
moviment de resistència al no posar-se les botes d’esquí i voler anar
directament als banys termals, però al final tot el grup es va posar en marxa i
vam començar l’ascensió.
Durant la primera mig hora només teníem visibilitat
a uns 10 metres. Nosaltres al menys anàvem recte amunt, gràcies al guia Jordi i
el GPS d’en Joan, mentre que un altre grup es va topar dos cops amb nosaltres havent
anat en cercles.
A la mesura que anàvem pujant d’alçada s’anava obrint poc a
poc el cel fet que feia que també pujava la nostra motivació. Cada vegada veiem més clar que sí que
podríem fer cim.
Un cop celebrat l’arribada a dalt amb una
truita i un pa ecològics fets a casa vam veure clar perquè sempre cal
intentar-ho fins a l’últim moment sense rendir-se: Vam poder baixar amb una neu
pols increïble!!!
Salvatge i paisatgístic, de relleus suaus i escarpats, accessible i remot,les muntanyes del Romsdalen són per a tothom. Així comença la presentació de la guia Ski Touring in Romsdalen. I hem de dir que aquestes paraules són ben encertades
L'esquí de muntanya a Romsdalen
És una de les millors zones d'esquí de muntanya de Noruega, amb cims d'entre els 1000 i els 1750m d'altitud, la innivació acostuma a ser abundant i durant molts mesos a cota zero. La combinació dels pendents nevats, els fiords i les muntanyes escarpades d'alguns vessants, presenten un paisatge únic, quasi d'obligat peregrinatge pels amants de l'esquí de muntanya.
Tant les guies com els muntanyencs locals coincideixen que la primavera és la millor estació per visitar la zona. A l'hivern la combinació dels pendents sostinguts i l'acumulació de neu, sovint remoguda pel vent, fa que el perill d'allaus sigui alt.
Nosaltres ens hem trobat un clima temperat, amb temperatures altes per a l'època, però ens ha permès fer amb bones condicions tots els itineraris. La major part dels quals comença entre les cotes 200 i 300m.
Ens ha sorprès la quantitat de gent que hem trobat fent esquí de muntanya, sobretot en els dies feiners, sembla que hi ha una certa llicència els dies que surt el sol i fa bo. També ens ha sorprès l'horari de la gent local, que no s'hi posen abans de les 10h, s'ho prenen en calma vaja, tant per esperar més calor a l'hivern, com esperar que el sol desfaci una mica la neu gelada a la primavera.
Accés a la zona
Hem viatjat en avió fins a Oslo, on hem optat per llogar una autocaravana i fer el trasllat des de l'aeroport fins a Andalsnes per carretera (400km), cal preveure unes 6h, les carreteres no són bones i hi ha molts trams de velocitats màximes de 80km/h. Hem aprofitat per fer un cimet a la zona just a la frontera entre la regió d'Oppland i Romsdale, just davant de lestació d'esquí de Bjorli, per cert totalment orientada al sud.
L'autocaravana és una bona opció, en part perquè els allotjaments són cars (com tot a Noruega) i per la independència que et dona poder improvisar i moure's de zona en cas de mal temps.
A Andalsnes també s'arriba en tren, que el podem agafar directament a l'aeroport i llogar l'autocaravana al poble.
Activitat
Rånåkollen 1161m
+/-500m
F/S3
És un cim aïllat ubicat just davant de l'estació d'esquí de Bjorli. Tota aquesta zona és un altiplà d'on van emergint muntanyes amb pendents suaus. bon lloc per entretenir-se un parell de dies.
Blånebba 1320m i Mjølvafjellet 1210m
+1400m -1700m
F+/S3
17'5 km
Dos itineraris molt coneguts i freqüentats. Els dos cims comparteixen una aresta d'una certa dificultat i pel seu flanc oriental un altiplà anomenat Jamnåbotn. Hem seguit l'itinerari normal al Blånebba, el qual és fàcil tret de l'accés final a la carena, on el pendent és més fort i hi ha tendència a formar-se plaques de vent. Seguint les indicacions d'un grup que venia darrera nostre hem obert l'itinerari i just en aquest punt hem sentit l'assentament de la placa, que ha provocat un petit allau a un altre grup sense conseqüències.
Hem baixat per l'itinerari normal fins el pla Jamnåbotn que hem seguit direcció nord fins trobar els pendents més suaus que ens han pujat fins a la carena del Mjølvafjellet, la qual hem resseguit fins el cim. Des de dalt hem fet un bo nic i variat descens fins a l'extrem nord del Jamnåbotn i després buscant els boscos per baixar en direcció est fins a la carretera d'accés al pàrquing. Una noia noruega molt simpàtica, que anava a estirar les cames amb esquís a les 16h, ens ha portat a dos de nosaltres fins a l'aparcament.
Kyrkjetaket 1439m
+/-1270m
F+/S3
15km
Kyrkjetaket en Noruec significa llosat d'església. I efectivament des de lluny es pot veure el pendent constant que baixa quasi 1000m de desnivell directes.
És potser el cim més emblemàtic de la zona. L'ascensió es fa, habitualment, seguint una llarga carena que ens porta fins al tram final de la pala, d'aquesta manera s'evita remuntar directament els 100m de pendent. A l'aparcament s'arriba per una carretera on cal pagar un peatge (4€) (com a gairebé tots els accessos de la zona), coincideix amb una estació d'esquí nòrdic.
La pujada al cim no presenta cap dificultat, tret que estigui gelada la neu a la part més alta, si que es fa una mica llarg l'accés per la carena, però el paisatge compensa la monòtona ascensió. Dalt del cim ens preparem per baixar els 1000m directes, que no defrauden.
Curiosament ens ha vingut a trobar l'Eirik Heen, un periodista de la zona que ens ha començat a fer preguntes i s'ha interessat per la nostra activitat. La veritat és que el podríem haver entrevistat a ell ja que ha fet la pujada i el descens amb esquís nòrdics... El resultat de tot plegat ha estat un article a tota plana al diari regional Romsdals Budstikke, que ha tingut un cert ressò, al dia següent hi van haver uns esquiadors gent que ens preguntaven si érem els del diari. Versió digital
Galtåtind 1124m i Loftskarstinden 1191m
+/-1100m
PD/S3
12km
També són dos cims clàssics de la zona, que comparteixen el punt de sortida amb el Kyrkjetaket. El Galtåtind té fama també pel seu descens directe de quasi 700m fins a les cabanes de Loftskarsætra. Nosaltres hem volgut fer la cresta fins el Loftskarstinden, que més enllà de ser una mica estreta no presenta dificultat i li ha afegit ambient a la sortida. Mentre que tres de nosaltres hem seguit la via normal de descens, altres dos han fet el descens directe per la pala oriental, amb un primer tram de 40º. Magnific descens per ambdós itineraris.
Kvasstinden 1176m
+/-880m
F/S3
9km
El darrer dia hem tastat un altre indret i ens hem desplaçat fins a l'aparcament de la petita estació d'esquí d'Hemsedal. Des d'aquí hi ha uns quants itineraris i ens decantem per fer el Kvasstinden, que comparteix gairebé el mateix itinerari que el Smørbottfjellet (nom amb el que surt a la guia). Continua el bon temps i hem fet una ascensió plaent, tot fent temps a que s'estovés la neu i xerrant amb els noruecs amb els que hem coincidit al cim.
Des del cim guaitem el munt de possibilitats d'ascensions que hi ha a la zona, semblen infinites, no ho esmentem en veu alta, però tots pensem que tornarem a la zona per gaudir de nous itineraris.
Guia Ski Touring in Romsdalen (versió en Anglès, en Noruec és una mica més difícil d'entendre...) Té el mapa complementari on hi ha dibuixats tots els itineraris.
Mapa cartogràfic online: http://norgeskart.no molt útil, podem carregar els tracks.
Pàgina d'itineraris de tota mena a Noruega, també esquí de muntanya (Topptur) ut.no. Trobareu descripció, mapa, dificultat i track per gps.
Pàgina per consultar el temps: yr.no
Pàgina per consultar el perill d'allaus: http://varsom.no/
Refugi del Gerdar - Pinetó - Refugi Prat de la Font - Quartilues - Refugi Prat de la Font - Milpotros - Pas del Coro - Refugi del Gerdar
Amb un hivern complicat per les fortes ventades que han acompanyat a les nevades del Pirineu, decidim modificar la sortida de Cicle prevista del Cim del Canigó per una ruta circular entre el refugi del Gerdar i el Refugi del Pla de la Font.
Som 16 esquiadors (Francesc P., Carlos M., Cris, Raquel, Miriam, Carles P., Roser, Imanol, Cesc, Andrea, Lucia, Victor, Jordi L., Carmela, Visi i Agus) que la tarda de divendres sortim en 5 cotxes cap al Pallars.
Després de les altes temperatures de la darrera setmana, el temps canvia radicalment i les temperatures cauden en picat la tarda-nit de divendres, amb una cota de neu que passa dels més de 2.500m a tant sols 800m amb previsió de nevades febles durant tot el cap de setmana.
1r dia: Ref. Gerdar - Pinetó - Ref. Prat de la Font - Quartiules - Ref. Prat de la Font (+1555 m -1045 m 12 km)
A les 7am ja estem els setze esmorzant per a les 8am sortir foquejant directament des del parquing del refugi.
5 minuts abans de les 8am una de les companyes se'n adona que les pells que porta no son dels esquís que ha agafat! Els guardes del Refu truquen a Esterri i aconseguim trobar una tenda oberta on resolem el problema en només una horeta. Tot ha quedat en un petit ensurt.
El grup gran comença a foquejar a les 8:15h mentre que el Carlos, l'Agus i la Roser iniciem l'ascensió a les 9:15. Passades les 10am ja ens hem ajuntat tots, i malgrat el grup s'estira, anem fent petites retrobades molt ordenades. La pujada per la Vall de Cabanes es preciosa. A mitja ascensió deixa de nevar i podem gaudir d'unes vistes espectaculars dels pics de la Bonaigua, Xameneies i Monsaliente per una banda, i del Roca Blanca i Tèsol per l'altre.
La darrera pala fins al coll del Pinetó la fem amb ganivetes, lloc on carreguem esquís a l'esquena i amb grampons flanquegem fins els cim del Pinetó (2.646m) amb una grimpadeta que deixa molt bon regust com a final d'ascensió.
Ja al cim, i un cop fetes les fotos de rigor, ens deixem caure per la canal que queda just a sota del cim, Canal del Tonedor, una pala de més de 300 metres amb un part inicial d'uns 40º que suavitza a mida que avança per donar una pendent mitja de 34º (un S4 espectacular).
Amb la capeta de neu pols que ens ha acompanyat a la pujada i el sol que ens il·lumina a la baixada, fem un descens d'aquells que no vols que s'acabin.
Amb la capeta de neu pols que ens ha acompanyat a la pujada i el sol que ens il·lumina a la baixada, fem un descens d'aquells que no vols que s'acabin. Ens deixem caure fins a Les Estanyeres, uns 200 m per sota del refugi, on calcem pells i remuntem pel bosc tot seguint les marques que ens guien fins al refugi.
Un cop al refugi, i amb la tarda esplèndida que feia, sense dubtar-ho ni un segon, agafem i ens enfilem cap al cim del Quartiules.
Es tracta d'un cim que, un cop passat el mirador del Coll de Fogueruix, aconseguim assolir en poc més de 30 minuts.
Un cop fet el cim (2.226m) en companyia del guarda del refu, en Tom, fem un descens pel mig del bosc que ens deixa un altre cop al refugi del Pla de la Font.
Un cop al refu, on estem sols, podem fer un descans merescut després de la gran esquiada que hem tingut.
Després del gran sopar que ens preparen al Refugi, i tot just abans de les postres, s'apaguen els llums i... MOLTES FELICITATS VISI! Un gran pastís de xocolata que ens han preparat al refugi amb una ampolla de cava! Increïble com ens han tracta en el refugi.
2on dia: Ref. Prat de la Font - MilPotros - Pas del Coro - Ref. Gerdar (+878 m -1418 m 12,3 km)
Pel matí, un cop comprovat que la nevada només ens ha deixat uns pocs centímetres de neu nova, i d'haver fet un gran esmorzar, ens dirigim tots junts cap al cim de Milpotros.
Els 16 aconseguim el cim de MilPotros (2.596m) on s'arriba amb esquís fins a dalt.
A partir d'aquí un gran descens de més de 700metres, dividits en dos grups, que ens trobem a la zona de les Estanyeres.
A partir d'aquí, llarga travessa pel Pas del Coro fins al refugi del Gerdar.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
