Som 8 en tres campervans i cadascú ha arribat per la seva banda....però el dia 1 ens trobem i ja no ens separarem fins el 25, que marxaran tots menys el David, el Jaume i jo, que tornarem el 29. 
d'un marron d'aquestes característiques té lloc un anticicló fantàstic que pot allargar-se moooolts dies i això és el que ens ha passat: bon temps (solet, temperatura força baixa, gens de vent...) durant més de 20 dies!
Pensàvem que no serien tan fàcils de veure.......però només aparcar ja estaven espatxurrades a les roques, esperant que les fotografiéssim. Fem una caminada molt espectacular a nivell de mar, per tal de resseguir la costa tot veient colònies de "fur seals" i cormorans eixugant-se les ales. De tornada, anem pel camí que va per dalt de la muntanya, gaudint d'una posta de sol fantàstica amb tot de muntanyes nevades a un pas. Anem fins a Hanmer Springs, on hi ha una petita estació d'esquí tancada però tot de botigues obertes. D'allí anem al Lewis Pass, on fem excursió a peu per seguir els tres afortunats que ja tenen esquís! El camí, que va pel mig de la bush, sembla encantat i amb vida pròpia. No es poden calçar esquís fins que sortim del bosc. Hi ha molta neu, però força humida. 
Arriben a un primer cim d'uns 1500 m i la baixada la gaudeixen per tots 8. Nosaltres, amb les wambes totes molles, anem als banys termals japonesos a Maruia Springs, amb aigua sulfurosa (pudenta) però molt calentona i reconfortant. Arriben alguns paquets.....però no tots! Decidim anar fent, i ja ens portaran l'equipatge on siguem..... (campervan, travelling around). Volem anar a veure pingüins, directes cap a Oamaru. No en veiem ni un! Dormim al costat de la platja unplugged i és una de les millors nits! Matí espectacular de platja, anem a veure les pedres esfèriques de Moeraki i ens neva al costat de l'aigua. 
Ara farem una excursió per la zona de l'Aspiring. No podem fer-lo, però ens hi apropem anant a dormir a l'Aspiring Hut, refu molt fred! Aquest cop no hem llogat esquís......
però pel que sembla l'excursió a una muntanya propera acaba essent una bona ensigalada per la bush (amb l'aparició d'un follet i tot!). Impressionants les nits estel·lades a l'hemisferi sud (aconseguim localitzar la creu del sud).
Tornem a la "civilització", passant pels 7 fords de l'anada! Ho tenim tot gravat.... Lloguem esquís a Wanaka i marxem cap a Ohau Range. Farem una esquiada pel Mount Sutton, fins al Dumb-bell Lake......pena que la neu és crosty.....però amb bones vistes i alguna pala amb pendent emocionant!!!
La propera sortida és a la zona del Mont Cook (perdó, Aoraki, oi Martí!).
Celebrem el dia sopant a Twizel, el poble fantasmagòric. Ens dirigim a Wanaka, per tornar ben aviat pel matí els esquís de lloguer i recuperar FINALMENT els nostres (l'aeroport de Wanaka és molt tiny i només hi ha un vol diari, si la boira ho permet). Ara ja toca veure la costa oest......i és que hi ha un canvi tan radical a nivell de vegetació! 
Tot està ple de palmeres de falgueres (fern), un dels símbols d'aquest país... Fem nit a Haast Beach, tot perdent les claus de la nostra camper degut a l'èxtasi d'una posta de sol al mar de Tasmània...... Tota una experiència, sense cobertura, sense entendre'ns amb l'única persona que ens pot ajudar, i sort de la finestreta de darrere, que ens l'havíem deixada oberta sense voler! sinó encara estaríem amb el ganxo i la manxa......L'endemà pel matí, increïblement, el Xavi les troba! 
Ens recomanen anar al Mont Brewster i per això cal fer nit al Brewster Hut. 
Ensigalada de les nostres......veiem que no hi ha massa neu, però el recorregut passa pel mig d'una glacera i sembla que la neu està assegurada (com a mínim, en aquell tram). Ens fem una bona matinada, tenim moltes ganes de fer cim! Sort que és fosc i no veiem per on passem.......tot i així, anem molt ben orientats! 
Passem la glacera encordats sense gaires problemes, i un cop al coll anem a peu per una aresta fàcil fins que comença a complicar-se...... 
Jo ja veig que pujar molt bé, però que baixant patiré! Arribem a un avant-cim i a partir d'allí el Xavi s'ho mira i diu que cal encordar-se i treballar-s'ho força, està tot molt gelat. Com sempre, no ens sobren les hores, així que tirem avall (grans vistes del mar de Tasmània des d'allí). 
Practico això dels pendents inclinats, els dos piulets, i caminar com si anés a cagar i em fes fàstic el wàter.......quin cansament psicològic! Res, sóc una cuentista.....
Un cop al coll, com que al Xavi li fa gràcia, anem al Topheavy Peak, i és que el nom fa gràcia, no??? Baixem cap a la glacera i l'agafem una mica més per dalt, posem pells i desfem el camí del matí.......quin pati!!!!! Al refu tenim poc temps per refer-nos i marxar corrents! 
El sol s'està ponent i encara hem de baixar mil metres fins al cotxe......Xulíssim el bosc quan es fa fosc, el pas de mico final i la creuada de riu.......aquest cop no hi ha miraments i passem descalços......els peus ens ho agraeixen! Els més gafes del viatge hem estat el David el Jaume i jo.......aquest cop, anant cap a Hokitika (tot veient les glaceres de Fox i de Franz Josef) ens carreguem l'embragatge del cotxe. Per sort, el lloc on decidim que se'ns cali el cotxe és a 150 m d'un lloc amb endolls.......empenyem la camper amb totes les forces que ens queden..... 
i resulta que hem anat a parar a Ross.....Empire Hotel, gran pub amb rugby i cerveses de les grosses...... L'endemà, ens canvien la camper i ens en donen una de molt neta, amb un canvi que sí que funciona com hauria d'haver funcionat en l'altra. 
Dinar de germanor davant del New World de Greymouth........sort n'hem tingut dels NW de NZ........paradissos del consumisme! i és que sempre ens falta pa.....jajajaja..... Passem per l'Arthur's Pass i dormim a Springfield, fent un fish and chips dels guarros (i boníssims!). L'endemà visitarem les pistes més grans de l'illa sud......al Mount Hutt (4 remontadors?). El temps comença a canviar i tenim vent, amb ratxes molestes......de manera que desistim a fer el Mount Hutt i baixem altre cop per pistes. Per no avorrir-nos, fem una altra foquejada. Dormirem a Methven, on passem l'última nit tots 8 plegats.....Ho celebrem amb un UNO que em deixa amb mal gust......no hi ha manera de fer perdre el Xavi........es nota que té el cul pelat de tant jugar-hi ;) 
Pel matí, els núvols ens fan acomiadar dels 5 keas que tant ens han distret......fotos de rigor amb les crocs, cullera i barret (tota l'illa ens tenia controlats!)
i nosaltres anem cap al Porter's Pass. Allí fa un dia radiant......amb un vent també "radiant".
Intentem pujar un tros, fem fotos boniques del mar de núvols cap a Christchurch i tornem a la costa oest, per veure les Pancakes (amb allò de les claus no ho havíem pogut visitar). Els dos únics pingüins que veiem al llarg del viatge els trobem aixafats a la carretera. 
Fem nit unplugged al costat de la costa (i de la carretera....jejeje). L'endemà toca cotxe......i pluja......ja tocava! Westport i cap als Nelson lakes. Fem una altra nit unplugged al costat del llac Rotoiti i quina diferència de temperatura amb les nits gèlides de les primeres setmanes. Fem l'última esquiada a Rainbow, amb núvols amenaçant però que ens deixen gaudir d'una curta però maquíssima esquiada al Mount McRae. La nit la passem a Marahau, on l'endemà fem kayak per la Tasman Bay, a l'Abel Tasman National Park.......que xulo!!!!!!!!!!!!! Veiem els animals tan a prop......i unes foques ens segueixen fent que sigui un dels moments màgics del viatge........sempre ho recordaré!!!
A Nelson, la ciutat de l'art i que té més sol de tota l'illa, el David ens convida a sopar i quedem mooolt satisfets. Ja només pensem en la tornada cap a Christchurch, però el paisatge és magnífic.....sembla Noruega.... Abans d'arribar a Kaikoura encara veiem més foques a peu de carretera....
Per fi, tastem el crayfish......una mena de llagosta deliciosa! Se'ns fa fosc i anem al càmping de sempre.....i l'endemà marxem......després d'una breu visita al centre de la ciutat (res especial). La tornada en avió es fa pesadeta......i els esquís arriben un dia més tard, molt estrany!
