De l'Arièja a l'Aude pel Coll de Travesses i el cim del Picaucel
Els itineraris en travessa sempre són especials. Si a més tenen quelcom de descoberta i l'al·licient de pressumibles bones condicions, fan que més d'un ens hi sentim atrets. De fet i malhauradament no hi ha hagut lloc per a tothom que volia venir.
El temps que no ha estat gaire bo si que ens ha regalat unes condicions de neu excel·lents, i la gastronomia i allotjament han estat la cirereta del pastís. Apunteu
Le Sapin Rouge, a Artigues i no deixeu d'anar-hi i provar el gerret , el confit d'anec o la
cassoulet.
Anem per feina: Dissabte pugem a l'estació d'esquí de Mijanès. sorprenentment no hi ha cap deserció i tots sortim amunt deixant les pistes a l'esquerra. Cal anar a buscar la carretera que puja al Coll de Pailheres. Volem saltar al vessant nord de les muntanyes i, amb els vents dominants, ja es veu sobre el mapa, que no hi ha gaires alternatives.
 |
| Picaucel a l'esquerra, Coll de Travesses al centre i Bentaillole a la dreta, fa anys des de les pistes de Mijanès. |
El camí més segur és arribar a la cota 1700m on comencen els revolts i seguir la carretera colgada o, més bonic, el camí que s'enfila cap al coll per un bosc que es va esclarissant. Sota el llom a 1900m, les cornisses amanacen i girem a la dreta fins el coll de Travesses (1920m). Ja som al llom. i ara és molt planer cap a l'oest i després nord fins el Picaucel, cim de vaques però que avui té regust de victòria!
Amb visibilitat i mantell estable es pot baixar del mateix cim. Nosaltres assegurem el descens desfent uns metres del camí de pujada fins la cota 1950m.
Llavors si, ens llencem avall, deixant la neu ventada que dóna pas a la pols esperada. Al fons de la coma, a 1800m hi ha la possibilitat de remuntar fàcilment un parell de cimets més: el Ginesta i el Bentaillole, Les ganes d'esquiar ens posseeixen i ens aboquem pel barranc de Laval.
El descens és fàcil i amb bona neu i el millor està per venir: a 1700m entrem al bosc i comença la festa: pendent, neu pols, sapins... un cèrvol ens marca el camí, quin descens!
A1300m trobem una pista forestal ampla i carregada de neu que amb pendent constant i suficient ens farà gaudir molts metres, fins el poble de Mérial, on arribem a les 14h, abans no ens pensàvem... i abans que el taxi...
Finalment als conductors ens porten els 30km de carretera que ens separen de l'inici de la no-ensigalada i podem tornar tots a le Sapin Rouge, gana n'hem fet!
Diumenge es lleva nevant i ens inventem un itinerari bucòl·lic des del mateix poble fins la punta 2096m del Serrat de l'Ermita, amb premi a la Cabana del Roc de l'Ermita (1937m) i un altra descens per bosc memorable.
Resum de l'activitat:
Dissabte: +600/-1150m; F, **, S2 (i es troben pendents ben drets al bosc); 4-5h
Diumenge: +/-900m, F, *, S2-S3
I hem anat Núria, Àngels, Elena, Mercè, Andrea, Lucia, Raquel, Marc, Míriam, Cesc, Carles, Manel, Ricard i Jaume. Gràcies a tots i...
...bones traces!!!
