8 de febr. 2010

Pic de Saint Barthélemy 2348m des de Montsegur - 7/02/2010

Els càtars i la febre del cim...
De 9 la colla... Dani, Greg, Rosa, Carme, Anna, Pep, Joan Manuel, Manel i Jaume
Fa anys llegia l'Oriol Guasch en el Vèrtex nº 182 "... la vall de Lasset (la que hi va directament), té un recorregut llarg i complex, amb un tram final molt escarpat." referint-se al vessant N d'aquesta muntanya, i davant aquesta suggeridora provocació un no es pot estar d'agafar el mapa i mirar-s'ho fins que un dia es dóna l'oportunitat d'anar-hi... i avui era el dia!
+/-1500m; PD, *** (per la llargada), S2-S3; 5-6h de pujada, 2 de baixada; mapa IGN2148ET; track GPS wikiloc (Manel B); neu des dels 1000m, esquiable des dels 1300m; molt treballada pel vent, amb trams amb acumulacions de neu pols i d'altres més transformada, sense estar encrostada. Plaques i acumulacions a E.

Aquest matí el castell de Montsegur s'ha llevat enfarinat, un regal de neu pols que trobarem en alguns trams de la baixada! Des del poble hem remuntat un parell de km de la vall de Lasset (direcció SW) i a 950m, esquís a l'esquena ens hem endinsat i enfangat pel bosc en direcció al Pas du Toupí (1050m) primer i en direcció oest després cap a la carena on hi ha l'antiga mina de la Portelle (1650m).

Fins a 1250m no hem trobat prou neu per calçar els esquís però ha valgut la pena per que el bosc s'ha anat obrint i guanyant en bellesa. Ja a la carena noves perspectives i l'objectiu lluny però a la vista. Potser hi ha més de 5km resseguin el llom N que baixa del cim, amb turonets que cal anar remuntant i algun ressalt més dret als 1850m.

La idea original era fer volta cap al Soularac i baixar pel llom oposat... calen més hores i ganes d'ensigalar-se....
(detall de plaques i cornises a cares E)

El dia ha quedat radiant i al cim hi arribem tots.
Patíem per trobar la neu massa treballada pel vent a la baixada. En canvi l'hem gaudit i en algun tram ha estat excel·lent. Hem baixat pel mateix llom, decantant-nos cap a l'oest primer i cap unes pales més a l'est a partir del punt 1900m.
I de regal, un espectre de broken!

Més fotos: Anna, Josep Lluís, Carme
Bones traces i gràcies als 8 per deixar-vos ensigalar!!!

7 comentaris:

Pep ha dit...

Eren dos dies que no prometien gaire per la meteorologia, de fet sabíem que no trobaríem a ningú més ja que no són ni grans cims, ni grans esquiades,…però difílment es donen circumstàncies tan favorables en un grup per fer coses d’aquesta mena, ganes de tota una colla que fan poder plantejar-se objectius si més no singulars. I per tancar dos dies perfectes l’espectre de Broken, i ja en portem dos de seguits ¡¡¡ Gràcies a tots ¡¡

Miscel·lAnna ha dit...

Ostres!! encara no he mirat ni les meves fotos que ja tenim penjada la piulada...
Ei!! ... tornaria a deixar-me enredar... de fet ja ho saps,
Gràcies per un cap de setmana diferent i a tota la colla, que ens agrada fer coses que surten de la norma, per la vostra companyonia
la meva piulada trigarà una mica més...
passaré a l'Oriol el link... :-)
Ara per ara seguiré gaudint del bon regust que m'ha deixat aquesta sortida

Greg Van Hoof ha dit...

gracias a todos por el fin de semana. al final hemos hecho mas que contar los arboles ;-)

Carme S ha dit...

Doncs sí, hem rigut, hem menjat bé, hem gaudit de la companyia, hem fet dos cims de descoberta i .... unes 2010 fotos?
Ha estat un plaer.
I gràcies als xofers, que també hem fet molts quilòmetres.

lluís ha dit...

Felicitats per la descoberta, trobo que és una ascensió molt original a aquest cim que fa 400 anys s'afirmava que era el més alt dels Pirineus.
Com es veia el descens cap als estanys del Diable i les Truites?

Jaume J ha dit...

lluís, el descens es veia més que temptador, i visible fins l'estany del Diable. Després una incognita, però suposo que exposat i millor per l'E fins l'estany de les Truites. D'aquí en a baix el pendent sembla fort però és recorregut per un bosc bastant obert fins la cota 1300. Algun itinerari que he trobat a la xarxa anava a buscar la Cabana de Pratmau, que és per on es passa si es baixa del Soularac... Des dels Monts d'Olmes també hi ha una bona baixada i accés possible directe fins al llom N o fins el coll de Girabal...

Dani Rial ha dit...

Benvingudes les ensigalades si porten a paisatges tan formidables com els foquejats i esquiats.
Un altre itinerari ben inèdit i variat amb una companyia de luxe!