Pep i albert
Desnivell: +/-1000 m
Dificultat: S2
Horari: Ascens 3:30 h. , descens fins bordes de Gèles: 0:45 h
De Gèles a Pla de la Piüsa (0:45 h aprox)
De Pla de la Piüsa a Gausac: (1:30 h aprox)
Montpius, d'amplis horitzonts és un mató de neu al mig de l'Aran
Amb esquís a l'esquena partim des de l'inici de la pista d'Horno (1300 m.) i aviat prenem un trencall a la dreta fins a la borda Sabatèr. Des d'aquesta borda s'intueix un camí en direcció NE que ens durà fins a la carena anomenada Pales de Pomeròla i la cabana d'Eth Bosc Negre. Poc abans a 1500 m hem calçat esquís. Des de la cabana una àmplia llomada porta fins a la Pleta dels Clòts d'Anherar, on al voltant dels 2100 m hi trobem una altra cabana( totes les cabanes presenten un estat interior precari però són aprofitables en cas de necessitat). Des d'allà divisem la Passada d'Auba entre el Tuc de Cuenques i el Montpius punt de pas cap a la vall d'Artiga de Lin. Avui nombroses cornises encara que de poc volum delimiten aquest pas i és l'únic punt de l'itinerari que pot presentar alguna dificultat. Superat aquest pas arribem al Montpius. Panoràmica excepcional de l'Aran i el Massis de les Maladetes.
Iniciem el descens Nord per àmplies comes en direcció el barranc de Gèles; opcionalment és possible el descens cap a Casau. La neu després de la nevada del dia anterior és excel·lent !!
Passem prop de la cabana de Gèles i d'aquí resseguim el curs del barranc fins arribar a una pista on hi han les bordes de Gèles. Per arribar al pla de la Piüsa (1470 m) cal pendre aquesta pista en suau ascens inicial i posterior descens. Una vegada al Pla prenem la pista que baixa i que després de molts revolts ens durà a Gausac (1100 m).
En el nostre cas, arribats a les bordes vam trobar tres motos de neu que es van oferir a arrossegar-nos literalment fins al Pla de la Piüsa en una modalitat que ens va recordar a l'esquí aquàtic. Després d'alguna emoció forta arribem al Pla i allà uns bons samaritans de l'altra costat dels Pirineus sorpresos per la forma d'arribar, s'ofereixen per dur-nos amb el seu jeep fins a Vielha (era el nostre dia). Els intents d'autostop però, no van fructificar i decidim prendre un taxi que per 11 Euros ens deixa al punt de partida.
8 comentaris:
Veig que vàreu aprofitar bé el dia,
dia excel·lent, i NEU!!! excel·lent. Quines fotos!
:-)))
Feilicitats!
Eppp ¡¡¡ Gràciessss al Centre d'Assessorament de l'Aran CARMONT.SL (Carles i Montse)per la informació...
Ostres, això sembla Canadà ( i més a prop!)
Pep, ja tidràs temps de fer bugada???
Pep, para de fotre´t canya i reservat pel powder de Canadà!
també pots viatjar estirat al compartiment de càrrega de l´avió... ;-)
Felicitats per l'activitat Pep i Albert! Ens n'alegrem d'haver compartit amb vosaltres un itinerari d'Aran. Amb nevades prèvies de nord i fred, la neu pols sempre és excel·lent en aquest racó. Salut i records!
Caram, macu, macu, macu !!!
FelicitaTS
Certament les neus de Gèles eren magnifiques. Una vall amb molt d'encant. No podia deixar sol en Pep.....és perillós.
ohhh! fins ara no ho he pogut veure.....quines fotos més suggerents.....ja em veig baixant per aquella pala de neu pols, on sembla que saps esquiar i tot.....quina felicitat, no?
Publica un comentari a l'entrada