29 de gen. 2014
26 de gen. 2014
Cap del Verd 2288m
Vistes les previsions i l'episodi metereològic, decidim anar a fer alguna cosa assequible i protegida pel bosc i hem anat a la Serra del Verd, frontera entre el Solsonès i el Berguedà.
Hem pogut gaudir d'una neu (feta) pols !!
Cap del Verd 2288m F/S3 +/- 750m
Koki G, Còncep M, Oriol C, Miriam M, Anna M, Xavi A, Laia, Ricard M i Pastoret.
Hem fet el recorregut pujant per la canal que puja directe a la carena (planera) del cim i hem baixat pel Torrent Fosc. Itinerari recomanable per inspeccionar el descens en cas de bona neu.
22 de gen. 2014
21 de gen. 2014
Rondant Camporells entre "palomos"// 18 i 19 de gener de 2014
 |
| Al centre el pics de la Portella i de Camporells i a la dreta d'aquests i més petit el pic de l'Home Mort |
Després d'una setmana de deliberacions degut a la meteo que anuncia fronts de nord i sud, les nostres traces es dirigeixen cap a l'altiplà capcirenc i concretament al refugi de Camporells.
Divendres, camí de la "Petita Sibèria", la lluna convidava a una escapada nocturna a la Tossa d'Alp i així ho fem, altres esquiadors van pensar el mateix. L'endemà es preveia un dia complicat.
Dissabte, 18 de gener, +300 m. aprox. // F.
Estació de Formigueres-refugi de Camporells
Ens llevem una mica més tard del normal, arribem a l'estació d'esquí de Formigueres i agafem una cadira (5€) fins aproximadament la cota 2.000. La intenció era aprofitar el dia, però el front de sud ens atrapa, vent i neu, un clàssic de la serra de Mauri. Davallem cap al refugi, tothom fuig de la zona. Tarda moguda amb més vent i neu.
Diumenge, 19 de gener, +950 m. aprox. // S2
Refugi de Camporells-pic de Camporells (2.671 m.)-pic de l'Home Mort (2.668 m.)-pic de la Muntanyeta (2.436 m.)-refugi de Camporells-serra de Mauri (2.428 m.)-estació de Formigueres
El dia es lleva fotogràfic amb boniques llums matinals i un festival de núvols. Sortim del refugi cap al N., travessem els estanys de Camporells i anem a buscar el vessant N. del pic de Camporells per tal d'arribar a la carena que el separa del pic de la Portella Gran, desfilem per l'àmpli llom, el gel dificulta una mica l'arribada al cim.
Davallem fins l'estany del Diable i des d'allà som ben aviat al coll de l'Home Mort, pel llom nord assolim el pic del mateix nom, Vistes espectaculars de la vall d'Orlú, Madres, Tarbesou,... núvols i espectre de Brocken de regal.
El dia es lleva fotogràfic amb boniques llums matinals i un festival de núvols. Sortim del refugi cap al N., travessem els estanys de Camporells i anem a buscar el vessant N. del pic de Camporells per tal d'arribar a la carena que el separa del pic de la Portella Gran, desfilem per l'àmpli llom, el gel dificulta una mica l'arribada al cim.
Davallem fins l'estany del Diable i des d'allà som ben aviat al coll de l'Home Mort, pel llom nord assolim el pic del mateix nom, Vistes espectaculars de la vall d'Orlú, Madres, Tarbesou,... núvols i espectre de Brocken de regal.
Davallem la pala, curta i una mica dreta. Fa una estona que bufa el carcanet i els cims comencen a desaparèixer sota un tel de núvols.
Encara tenim temps de travessar el Ras de la Sal i fer la Muntanyeta que ens permet un millor descens cap al refugi, el "palomo" est ici.
Recuperem trastos, ara toca remuntar de nou la serra de Mauri per gaudir d'una bona baixada entre els arbres de Formigueres, bons records de les baixades purissenques amb en Ricard i companyia.
Just arribar a baix neva amb més ganes.
Encara tenim temps de travessar el Ras de la Sal i fer la Muntanyeta que ens permet un millor descens cap al refugi, el "palomo" est ici.
Recuperem trastos, ara toca remuntar de nou la serra de Mauri per gaudir d'una bona baixada entre els arbres de Formigueres, bons records de les baixades purissenques amb en Ricard i companyia.
Just arribar a baix neva amb més ganes.
Bones traces siberianes!!
Nerassol inacabat i Pic de Duraneu 2509m 18 i 19 de gener 2014
Sortida
de cicle realitzada el 18 i 19 de gener del 2014 amb la participació de Carles P,
Cesc D, Rosa S, Robert R, Agustí G, Visi R, Jaume J, Berta A, Miriam M, Jesús C, Xantal F, Nadja G, Javier G, Carlos M, Judit V, Joan Pau H i Ricard M.
Dissabte 18 de gener: L'hospitalet-Cabana Vésine 2100m +/-600m F
El dia s'ha llevat prou clar com per intentar una ascensió al Nerassol, així que ens hem desplaçat fins a l'Hospitalet i ens hem enfilat per la Vall de Ciscar, carregant els esquís uns 150m de desnivell aproximadament.
Trobada amb amics i coneguts del Centre Excursionista de Sant Cugat, que també eren una bona colla. Un cop arribats a la cabana de Vésine, dins de la planera vall del Ciscar, la nevada i el vent ens han fet dessistir de fer cim. Hem canviat de paisatge i hem anat a gaudir de la gastronomia d'Ax-les-Thermes.
Diumenge 19 de gener: Vallcebollera - Pic de Duraneu 2509m +/-1100m F/S2/S3
Sempre hi ha una finestra !! Després de la nevada de dissabte hem pensat que una bona opció seria anar a pujar el Pic de Duraneu des de Vallcebollera. Hem tingut sort i la finestra de bon temps ha estat més gran del que pensàvem.
El descens l'hem esquiat amb il·lusió !! tot gaudint de la neu pols caiguda el dia abans.
Bones traces !!
18 de gen. 2014
Tuc des Neres (2247 m)
18/01/2014, Val d'Aran
+/- 825 m
Amb la previsió de mal temps per pràcticament tot el cap de setmana, escollim aquesta ràpida ascensió a un cim d'alçada modesta al límit nord de l'Aran però amb una ubicació privilegiada entre la "gran" vall de la Garona i la salvatge vall de Toran.
La calor de les darreres setmanes ha deixat neta la pista de Portet, amb accés des de Les. Pugem amb cotxe fins a cota 1425 m. Coincidim amb un grup de caçaires: intercanviem un bon dia de cortesia i un vigileu... Caminem 10' i a la part inferior de la clariana de la cabana de Portet (1500 m) calcem esquís. Perfecte!
L'itinerari és molt bonic: cal anar pujant entre clarianes de l'avetosa fins un coll evident: eth Cau de Naut (1785 m). La imponent cresta del Crabèra s'alça davant nostre. Eth Latèr, eth Tiron de Laujò i eth Montlude també apareixen a l'escenari. Voregem la muntanya pel seu vessant nord-est, seguint el camí d'estiu, però de seguida anem a guanyar l'espatlla. Continuar per sota no és recomanable, doncs caldria afrontar unes canals molt dretes a sotavent.
Sortim a l'espatlla. La tempesta cada cop és més a prop. El vent ha erosionat la neu, deixant al descobert la maleïda crosta de la pluja de Reis. Foquegem buscant les clapes de neu ventada, on s'agafen millor les pells. A contra-vent, continuem per aquest ample llom, de pendent en general poc dret amb alguns trams força més drets. A 50 m del cim, deixem els esquís falcats entre dos pins joves i fem els darrers metres amb grampons. Amb el vent que fa i la neu gelada, millor no relliscar!
Al cim comença a nevar. La tempesta ja ens ha atrapat. Ràpid cap avall. En el descens esquiem la continuació de l'espatlla, un vessant nord-oest, una mica més protegit, i amb neu prou decent per fer uns bons girs Tornem al Cau de Naut i desfem l'itinerari de pujada.
Activitat molt recomanable en cas que la pista de Portet estigui accessible en cotxe, al menys fins al trencall amb la cabana de Portet.
Bones traces!
Montse i Carles
+/- 825 m
Amb la previsió de mal temps per pràcticament tot el cap de setmana, escollim aquesta ràpida ascensió a un cim d'alçada modesta al límit nord de l'Aran però amb una ubicació privilegiada entre la "gran" vall de la Garona i la salvatge vall de Toran.
La calor de les darreres setmanes ha deixat neta la pista de Portet, amb accés des de Les. Pugem amb cotxe fins a cota 1425 m. Coincidim amb un grup de caçaires: intercanviem un bon dia de cortesia i un vigileu... Caminem 10' i a la part inferior de la clariana de la cabana de Portet (1500 m) calcem esquís. Perfecte!
L'itinerari és molt bonic: cal anar pujant entre clarianes de l'avetosa fins un coll evident: eth Cau de Naut (1785 m). La imponent cresta del Crabèra s'alça davant nostre. Eth Latèr, eth Tiron de Laujò i eth Montlude també apareixen a l'escenari. Voregem la muntanya pel seu vessant nord-est, seguint el camí d'estiu, però de seguida anem a guanyar l'espatlla. Continuar per sota no és recomanable, doncs caldria afrontar unes canals molt dretes a sotavent.
Sortim a l'espatlla. La tempesta cada cop és més a prop. El vent ha erosionat la neu, deixant al descobert la maleïda crosta de la pluja de Reis. Foquegem buscant les clapes de neu ventada, on s'agafen millor les pells. A contra-vent, continuem per aquest ample llom, de pendent en general poc dret amb alguns trams força més drets. A 50 m del cim, deixem els esquís falcats entre dos pins joves i fem els darrers metres amb grampons. Amb el vent que fa i la neu gelada, millor no relliscar!
Al cim comença a nevar. La tempesta ja ens ha atrapat. Ràpid cap avall. En el descens esquiem la continuació de l'espatlla, un vessant nord-oest, una mica més protegit, i amb neu prou decent per fer uns bons girs Tornem al Cau de Naut i desfem l'itinerari de pujada.
Activitat molt recomanable en cas que la pista de Portet estigui accessible en cotxe, al menys fins al trencall amb la cabana de Portet.
Bones traces!
Montse i Carles
15 de gen. 2014
13 de gen. 2014
Volta a Certascan
Pallars Sobirà
11 i 12 de Gener de 2014
Ruta circular de dues jornades al voltant del Pic de Certascan, amb inici i final a Quanca, fent nit al refugi de Certascan. Ruta super recomanable, que permet obtenir una molt bona visió de conjunt de la zona. Varietat de valls, orientacions, i prespectives. La primera jornada lògicament acumula la major part del desnivell, però la segona és molt més entretinguda, amb nombrosos colls que, amb les condicions que hem trobat aquests dies, obliguen a fer canvis continus entre esquís (amb o sense ganivetes) i grampons. Solanes en condicions primaverals, evolucionant de dura a cremeta en funció de l'hora i l'orientació. Nords encrostades (portant o no), amb neu dura o gel a cotes altes. Cal doncs planejar una ruta amb descensos orientats al SE al matí i SO a la tarda, defugint esquiar les orientacions obagues. Nula activitat d'allaus recent tret de puntuals humides, condicions molt estables ( a jutjar pel que hem vist avui). Entrem per Noarre i sortim per pleta Palomera, tal i com ens recomana Jan Gamarra (molta i bona informació al web del refugi)
Dissabte 11 de gener de 2014
Quanca (1380m) - Noarre (1590m) - PIC DE CERTASCAN (2853m) - Coll de Certascan - CAP DE CANALETS (2608m) - Refugi de Certascan (2230m)
+1750m/-875m, 7h30, **, S2
Matí amb presència de núvols però en el que domina el sol. Temperatura suau i bon regel. Calcem esquís a Noarre. Pujada entretinguda entre avellaners fins a la pleta de Guerossos (millor de pujada que de baixada). Després naveguem en direcció al Coll de Certascan. Sense passar per l'Estany Blau, voregem pel Sud el Piquet de Guerossos. El posterior flanqueig obac el fem amb ganivetes i sense pressa. Arribem al Pic de Certascan traçant pel llom sud (defugint l'aresta).
Descens cap al coll i seguim fins la perxa nivomètrica (2370m).Hi arribem per una valleta parallela més al nord de la principal, per trobar així neu transformada.
Posem pells de nou i per terreny molt suau ens enfilem al Cap de Canalets. Boniques llums de tarda. Desistim emprendre el descens est directe al refugi vistes les condicions (ja fa estona que no hi toca el sol). Desfem el camí, que tot i ser gelat és molt suau. Arribem al refugi en poca estona, alhora amb un segon grup de 3 persones més que venen de Montalto. Part lliure cómoda, llum elèctrica, emisora, lliteres per 8 persones.
Diumenge 12 de gener de 2014
Refugi de Certascan (2230m) - PIC DE SENÓ (2555m) - PIC DE CERTASCAN NORD (2840m) - Pas de l'Os - Coll de Montabòna (2717m) - Estany Blanc (2514m) - PIC DE LA LLEIA (2775m) - Pleta Palomera - Quanca (1380m)
+1100m/-1875m, 7h15, ***, S3
Ens llevem tard i sortim sense pressa, no és questió de treure pells abans d'hora. Avui fa una mica més d'aire i una mica més de fresca. Creuem el llac i enfilem les pales a sud cap al coll a l'oest del Pic de Senó. Fem el cim amb grampons tot seguint l'aresta. Bones vistes al llac i a l'Ariège. Des del coll fem un curt descens a sud, desfent el camí i seguidament remuntem a mitja alçada en direcció oest les pales solanes que porten a la base del Certascan Nord. Passem de llarg la bretxa de l'Os per on continuarem després i ens dirigim al cim. Arribem amb esquís als peus fins a l'espatlla situada a 50m a l'oest del cim. D'aquí grampons fins al cim.
Fem el curt i dret descens amb esquís fins arribar de nou a la bretxa (2765m), a uns 200m a l'est del cim. Grampons de nou per fer el flanqueig de l'obaga del cim fins al coll que el separa del Tuc de Montabòna. Descens en excel·lent neu primavera cap a l'estany Blanc buscant les pales més asoleiades. A l'estany calcem pells, i ja a l'ombra del Pic de Flamisella, remuntem la coma fins al Pic de la Lleia.
Curt descens amb grampons fins l'espatlla al NO del cim, on calcem els esquís per al darrer descens de la travessa. Primer tracem resseguint les pales sota l'aresta que duu al port de la Lleia, i aviat directament a sud trobant una neu molt i molt bona. Descens sobre cremeta (moqueta pels francesos) en direcció sud-oest i oest, deixant l'Estanyol de la Flamisella a l'esquerra i arribant a la vall del riu del Port a cota 1825m aprox. Camí a pleta Palomera i pista fins a Quanca, apurant sobre els esquís fins a cota 1500m.
Gran ruta compartida amb el Manel O. i Xavi G. i en Pito de Badalona.
Bones traces.
11 i 12 de Gener de 2014
Ruta circular de dues jornades al voltant del Pic de Certascan, amb inici i final a Quanca, fent nit al refugi de Certascan. Ruta super recomanable, que permet obtenir una molt bona visió de conjunt de la zona. Varietat de valls, orientacions, i prespectives. La primera jornada lògicament acumula la major part del desnivell, però la segona és molt més entretinguda, amb nombrosos colls que, amb les condicions que hem trobat aquests dies, obliguen a fer canvis continus entre esquís (amb o sense ganivetes) i grampons. Solanes en condicions primaverals, evolucionant de dura a cremeta en funció de l'hora i l'orientació. Nords encrostades (portant o no), amb neu dura o gel a cotes altes. Cal doncs planejar una ruta amb descensos orientats al SE al matí i SO a la tarda, defugint esquiar les orientacions obagues. Nula activitat d'allaus recent tret de puntuals humides, condicions molt estables ( a jutjar pel que hem vist avui). Entrem per Noarre i sortim per pleta Palomera, tal i com ens recomana Jan Gamarra (molta i bona informació al web del refugi)
Dissabte 11 de gener de 2014
Quanca (1380m) - Noarre (1590m) - PIC DE CERTASCAN (2853m) - Coll de Certascan - CAP DE CANALETS (2608m) - Refugi de Certascan (2230m)
+1750m/-875m, 7h30, **, S2
Matí amb presència de núvols però en el que domina el sol. Temperatura suau i bon regel. Calcem esquís a Noarre. Pujada entretinguda entre avellaners fins a la pleta de Guerossos (millor de pujada que de baixada). Després naveguem en direcció al Coll de Certascan. Sense passar per l'Estany Blau, voregem pel Sud el Piquet de Guerossos. El posterior flanqueig obac el fem amb ganivetes i sense pressa. Arribem al Pic de Certascan traçant pel llom sud (defugint l'aresta).
Descens cap al coll i seguim fins la perxa nivomètrica (2370m).Hi arribem per una valleta parallela més al nord de la principal, per trobar així neu transformada.
Posem pells de nou i per terreny molt suau ens enfilem al Cap de Canalets. Boniques llums de tarda. Desistim emprendre el descens est directe al refugi vistes les condicions (ja fa estona que no hi toca el sol). Desfem el camí, que tot i ser gelat és molt suau. Arribem al refugi en poca estona, alhora amb un segon grup de 3 persones més que venen de Montalto. Part lliure cómoda, llum elèctrica, emisora, lliteres per 8 persones.
Diumenge 12 de gener de 2014
Refugi de Certascan (2230m) - PIC DE SENÓ (2555m) - PIC DE CERTASCAN NORD (2840m) - Pas de l'Os - Coll de Montabòna (2717m) - Estany Blanc (2514m) - PIC DE LA LLEIA (2775m) - Pleta Palomera - Quanca (1380m)
+1100m/-1875m, 7h15, ***, S3
Ens llevem tard i sortim sense pressa, no és questió de treure pells abans d'hora. Avui fa una mica més d'aire i una mica més de fresca. Creuem el llac i enfilem les pales a sud cap al coll a l'oest del Pic de Senó. Fem el cim amb grampons tot seguint l'aresta. Bones vistes al llac i a l'Ariège. Des del coll fem un curt descens a sud, desfent el camí i seguidament remuntem a mitja alçada en direcció oest les pales solanes que porten a la base del Certascan Nord. Passem de llarg la bretxa de l'Os per on continuarem després i ens dirigim al cim. Arribem amb esquís als peus fins a l'espatlla situada a 50m a l'oest del cim. D'aquí grampons fins al cim.
Fem el curt i dret descens amb esquís fins arribar de nou a la bretxa (2765m), a uns 200m a l'est del cim. Grampons de nou per fer el flanqueig de l'obaga del cim fins al coll que el separa del Tuc de Montabòna. Descens en excel·lent neu primavera cap a l'estany Blanc buscant les pales més asoleiades. A l'estany calcem pells, i ja a l'ombra del Pic de Flamisella, remuntem la coma fins al Pic de la Lleia.
Curt descens amb grampons fins l'espatlla al NO del cim, on calcem els esquís per al darrer descens de la travessa. Primer tracem resseguint les pales sota l'aresta que duu al port de la Lleia, i aviat directament a sud trobant una neu molt i molt bona. Descens sobre cremeta (moqueta pels francesos) en direcció sud-oest i oest, deixant l'Estanyol de la Flamisella a l'esquerra i arribant a la vall del riu del Port a cota 1825m aprox. Camí a pleta Palomera i pista fins a Quanca, apurant sobre els esquís fins a cota 1500m.
Gran ruta compartida amb el Manel O. i Xavi G. i en Pito de Badalona.
Bones traces.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)