De Toses a Nevà, per la Serra de Montgrony

Després del tros d'olla, d'un sopar en excés i maldormir a un hotel a Ribes (no tan terrorífic com el de l'Hèctor, però poc li faltava!) avui anirem a la Serra de Montgrony.

Comencem des de Toses, on fem les mítiques fotografies de les vies de tren plenes de neu. Creuem la via i pugem per un sender amb esquís als peus. Hi ha una petita intermitència sense neu, però es remunta fàcilment fins al Cortal de l'Hoste. Prenem la pista que al Pla de la Teuleria deixarem per endinsar-nos als boscos de sota el Cap dels Plans del Ginebrar. Quan aconseguim sortejar tots els arbres caiguts per l'excepcional quantitat de neu d'aquest hivern, arribem a la carena que ens deixa al Serrat del Paravent (1.911 m). Fem una primera baixadeta i seguim cap al Collet de les Fontetes de Castellar. Fem una remuntada molt bonica pel bosc que ens porta a Pedra Picada (2.010 m). Gaudim molt del descens fins al Coll del Remoló, amb una neu primavera de primera. Remuntem l'Emperadora (1.962 m) i descens primaveral cap al Coll de la Bona, on no cal arribar per començar la pujada al Tossal de Meians o Roc dels Llamps (2.051 m). Fem la sifonada sense treure pells per anar al Costa Pubilla (2.056 m). Brutal, la baixada pel Clot dels Cerdans, aprofitant l'orientació amb la neu al punt. Arribem a la pista que porta a les Fontetes de Meians i posem pells per última vegada per remuntar pel barranc, que ràpidament passa a ser una pujada plàcida fins al Coll de la Bona, on fem la baixada final en direcció a la pista que va a Nevà. Allà traiem esquís i fem a peu una caminada fins al cotxe, que no el tenim a Nevà, sinó a la pista que va cap al Torrent de Paradelles, direcció a Fornells de la Muntanya, a 1.390 m.

Ha estat una ruta preciosa, també proposada pel Ramon. Bona meteorologia i neu de tot tipus.

El relive amb la travessa i més fotos. 

Diumenge 8 de febrer de 2026, 13,4 km, 1.100 m de pujada i moltes hores ben gaudides. Hi hem estat en Ramon, l'Oriol i jo.

Bones traces!!!

Un tros de l'olla de Pardines

Avui hem fet una sortida molt xula, amb molt bones vistes, paisatges solitaris i plens de neu. No sempre es podrà esquiar per aquestes contrades, aquest any és excepcional i val la pena aprofitar-ho! Ha estat una proposta d'en Ramon, que ha estat tota la setmana revisant que fos possible logísticament.

Sortim de la pista que va a Tregurà, on hi ha el trencall cap al refugi del Pla d'Erola. Al cap d'uns 15 minuts ja ens podem calçar els esquís (cota 1.600 m). Un cop tenim Pardines als peus, pugem pel bosc fins al Pla de Batibaumes. Les vistes del Pedraforca sempre emocionen. Llom molt ampli fins al Puig Cerverís (2.206 m). Atravessem el puig i anem carenant per anar fent l'olla de Pardines (sense fer el Taga). Puig de Mont-roig,  Pèl-de-ca, ensigaladeta per aconseguir arribar a la Collada Verda. Remuntem cap al Coll del Pal i cap complicació fins al Puig Estela, on vam ser fa uns dies. La baixada d'avui ha estat amb neu més dura i una mica encrostada. Descalcem a uns 1.400 m, no ho recordo exactament, i fem uns minuts a peu fins a Can Roca, on tenim un altre cotxe ben aparcat a l'espai habilitat abans d'arribar a Santa Magdalena de Puigsac.

He perdut unes ulleres de ventisca a la pista d'inici, la que porta al Coll de Meianell. Quan recuperem l'altre cotxe, encara tenim esma d'anar a veure si les trobem..., però no hi ha sort.

Acabem molt satisfets d'haver assolit el que ens havíem proposat. La meteorologia ha ajudat molt: ha fet un dia molt bo i, quan els núvols envoltaven la zona del Puig Estela, encara s'ha anat obrint per poder veure el descens. 

Mireu el relive i veureu el que no sé expressar amb paraules :) 

Hi hem estat en Ramon, l'Oriol i jo.

Bones traces

Dissabte 7 de febrer de 2026, 20 km i més de 1.200 m de desnivell positiu.

Un Taga terrorífic

 “Con un aspecto que da miedo, super antiguo y con el crucifijo encima de la cama, rollo exorcismo. Pasillos como para encontrar a la niña de la curva en ellos.”

Les ressenyes de Google no parlen meravelles de la pensió que hem trobat per dormir a Ribes, però res atura el bon cegesquiador. Amb risc 4 i mala previsió per dissabte pugem al Ripollès a veure si trobem un bosc arrecerat per foquejar una mica, però veiem al maps que hi ha un pollastre d’aquells d’època a la Collada, de manera que renunciem a acostar-nos a Planoles des d’on preteníem fer un passeig entre arbres.

 

Dissabte Ripoll F/S0 +-0m

Enlloc de quedar encallats a la carretera optem per fer turisme per la nostrada vila de Ripoll, veiem el monestir romànic, la tomba de Guifré el Pilós i uns quants votants de la Orriols amb aquell bigotet retallat que els surt a sota el nas.

Un esperit vagant per la pensió

Al vespre, però, no tenim més remei que reunir-nos a la pensió amb la resta del grup animat per pujar el diumenge al Taga. Alguns afirmen haver vist algun fantasma, i no parlen de gent de la secció, sinó d’esperits vagant pel laberint d’escales de l’edifici. Els sons nocturns també desvetllen algú, tot i que no tenim clar que els esgarips siguin d’espectres o d’alguna altra cosa.

Les plantes proliferant a l'ombra dels avantpassats

Diumenge Taga F/S2 +-750m

L’endemà, tota una colla pugem cap a Pardines. Sembla que tota la comunitat d’esquí de muntanya del país ha pensat el mateix, costa aparcar al poble de la gentada que s’hi ha aplegat i enfilem la pista asfaltada cap a Puigsac, ben gelada i complicada amb les botes d’esquí.

Per una altra pista, l’Àlex amb la furgoneta va aconseguir el dissabte al vespre arribar a Puigsac tot i la nevada, i ens espera amb cara de brau, neguitós per arrencar, als Sanfermines.  

La pujada anar fent, entretinguda, anem creuant esquiadors, raquetaires i coneguts diversos, allò sembla una mani del procés, només trobem a faltar uns piolins apallissant àvies.

Al cim hem d’apartar 3 o 4 grups d’un parell de centenars de persones per poder fer la foto amb la creu, i baixem amb una neu canviant, una mica de tot, dura a la part alta, millor a mida que baixem, per acabar a la pista caminant els últims metres fins Pardines.

Ens ho hem passat molt bé, amb molt bon dia i bona neu Eli, Lorena, Marta, Leti, Lluís, Àlex, Roger, Xavi K, Sancho i Hèctor.

Circular al Taga i Puig Estela 11/1/2026

Amb les nevades i ventades de dissabte, tot ens indicava que calia ser conservadors i, després de considerar diverses opcions, ens inclinem per una matinal al Taga, evitant també les carreteres tallades. 

Aparquem a la vora de Santa Magdalena de Puigsac on ja hi ha neu per calçar esquís des de la granja de Can Roca (1290 m). 

Hi ha força gent, molta animació i fa un dia radiant i fred. El camí té algunes pedres però es pot pujar i, poc a poc, la neu cobreix perfectament la pista. 

Tot i ser aviat, n'hi ha que ja baixen i ens confirmen que la neu està en bones condicions. 

Prenem el camí de Coll de Bac, que va guanyant alçada sense esforç i, passat el pas canadenc, hi ha neu suficient per esquiar sense por dels taurons. 

Quan el camí s'ajunta amb el torrent de Vilaró als Fortins del Taga diverses traces sinuoses de baixada ens confirmen que la baixada per la neu pols promet. Allà on s'ha dipositat la neu, hi ha gruixos més que suficients per gaudir de valent.

Ja de lluny es veu que la carena del Taga està gelada i endurida, així que decidim entrar al bosc del Bac de Conivella i pujar per la neu flonja que ha quedat entre els arbres fins arribar al cim del Taga (2039 m). 

La creu està encara guarnida amb el pessebre i molt concorreguda. Hi ha gent de totes les edats amb raquetes, grampons i esquís. 

Fem les fotos de cim i mentre esmorzem decidim allargar l'excursió fins al Puig Estela, però abans aprofitarem tota la baixada pel bosc fins el pla de la Llana, per posar després pells i dirigir-nos a la carena. 

Dins del bosc hi ha molta neu pols que continua fins ben a baix. Gaudim de la neu sedosa, avui tots els girs s'encadenen amb gràcia!

Mentre la gent va baixant del Taga tornem a posar pells i enfilem la carena des de la Portella d'Ogassa cap al puig de Coma d'Olla (1938 m), on uns joves equipats amb bosses d'escombraries industrials es llancen de cara pendent avall...

La muntanya s'ha buidat i el brogit matinal ha donat pas a una calma serena, no fa vent i el sol comença a retirar-se. 

La carena es va fent més estreta fins a convertir-se en un sender esmolat com la crinera de la serra cavallera, però aviat s'eixampla fins deixar-nos veure la característica torreta del Puig Estela (2013 m), on ja ens acomiadem del sol per llançar-nos per la cara nord entre els arbres i pendents del bosc del Tarter.

La neu pols reposa sobre una capa dura i els girs s'encadenen sense esforç, entrant i sortint del bosc fins arribar a la Barraca de l'Orri Vell. 

Veiem unes traces que es dirigeixen al Torrent del Burgil i ens llancem a l'aventura. Poc després de travessar el torrent ens veiem obligats a superar algunes pujades breus fent escaleta. L'esforç val la pena, llisquem entre prats i boscos immaculats fins l'estany de Can Roca i, poc després de retrobar el camí, ens descalcem per manca de neu. Fem el darrer km a peu i arribem a Puigsac amb les darreres llums del dia.

Bones traces!

Relieve de la sortida: https://www.relive.com/es/view/vNOPzLyeKYq

Berta i Oriol (text!)

Costabona des d'Espinavell

Costabona 2465m +-1250m 19km F/S3 la part superior, S2 la resta.

Els dies previs estem pendents del risc d’allaus, de la nevada i el torb previst per divendres i dissabte, per veure si fem alguna cosa el cap de setmana, però poc a poc, com amb els donettes, ens van sortint amics que es volen apuntar a sortir ni que sigui diumenge, de manera que el divendres al vespre som una desena de bolets que hem de buscar a corre-cuita un destí adient, arrecerat del vent i del risc 3 i fins i tot 4 que donen a alguns sectors del Pirineu.

 

El Pirineu ben oriental, pensem que serà la millor opció, ja que la tempesta provinent de l’Atlàntic hi haurà deixat uns pocs centímetres, menys abundant que a l’oest, però amb les dues llevantades de dies anteriors de Nadal, pensem que trobarem una bona base, rematada amb uns pocs dits recents, per anar a un destí que els últims anys havia estat molt just de neu i per tant havíem freqüentat molt poc.

 

Parlem amb el refugi dels estudis, que ens ensenya el poble nevat i la carretera que necessita cadenes el matí de dissabte, i ens animem a pujar a dormir-hi i a intentar una aventura agosarada el diumenge: sortir de la cota 1200m del Pirineu Oriental per fer una llarga ascensió fins al mític Costabona.

 

Els primers que arriben al refugi troben una nevera que ni el refugi de la Molina del CEG, però si t’acostes a l’estufa de llenya fins que se’t cremen les celles amb una mica de sort et notes els dits de les mans i pots agafar la forquilla per un sopar molt correcte, patata i mongeta, amanida, pollastre rostit, fruita...

 

A la nit a l’habitació es desencadena la guerra de les mantes, gent robant mantes als seus veïns, però amb la caloreta humana passem una bona nit, tot i que pels roncs pensem que s’ha colat algun senglar al dormitori amb pesta porcina de les xungues.

 

L’esmorzar és fantàstic, embotits boníssims i una mica de tot, cafès al gust, ningú es pot queixar.

Avancem una mica amb els cotxes per aparcar tan bon punt s’acaba l’asfalt i comença una pista forestal coberta de neu. Algú s’ha deixat les botes al refugi, que estaran més fredes que si les hagués deixat a un pou de glaç, però de seguida ens posem en marxa per la pista. 

Hi ha uns pocs centímetres per pujar còmodament, i fins i tot ens permetem tallar algunes llaçades de la pista per fer drecera.

Passem pel refugi lliure de les Saleres de Caderget, prou ben conservat i de seguida som a la Collada Fonda, on trobem un cotxe atrapat a la neu de la darrera llevantada.

D’allà al Costabona és anar fent, la neu a la part alta està dura i ventada, i calen ganivetes per pujar pel llom, però sense grans dificultats. 

La majoria del grup arriba al cim i baixa travessant la pala en diagonal per tornar al llom i baixar amb més comoditat. 

La majoria és neu ventada, però es baixa prou bé, fins i trobem alguna zona amb neu pols del dia abans.

 

Però a partir del refugi de les Saleres arriba l’Armageddon. No ens refiem de la poca base que hi ha als prats, així que optem per baixar la pista que almenys conserva una mica de neu... I força grava...

Fem com 3 quilòmetres per la pista amb els quàdriceps bullint i resant per no menjar-nos alguna pedra i rodolar de cap, però arribem al cotxe amb els esquís als peus.

 

Tenim la sort d’estar a un parell d’hores i poc de Barcelona i de no enganxar caravana de tornada així que arribem de sobres a veure el Barça raspallar-se el Madrid i tancar un cap de setmana prou rodó malgrat la meteo, amb una ascensió que no es pot fer gaire sovint des de cota tan baixa.

Hem estat, Eli, Lorena, Marina, Marta, Míriam, Leti, Àlex, Xavi K., Sancho i Hèctor.