1er Cap de Setmana de
pràctiques Curs d’Iniciació a l’Esquí de Muntanya 2025
En aquesta edició
2025 del Curs d’iniciació a l’Esquí de Muntanya han participat 10 cursetistes
molt motivats per iniciar-se en aquest meravellós mon de l’esquí de muntanya
(val a dir que alguns d’ells ja portaven experiència prèvia).
Ens trobem
divendres al refugi de la Molina i sopem al Brezo, on alguns agosarats
s’atreveixen amb el mític núm 5.
Dia 1 (25 de Gener 2025) – Porté Puymorens – Pic de la Mina (2680 m)
Ens trobem amb en
Xavi González, el nostre formador, a Puigcerdà i enfilem cap al pàrquing
superior de les pistes de Porté Puymorens. Allà repassem el material, posem
pells, fem control d’Arva i comencem a foquejar per l’entorn de les pistes en
direcció al Pic de la Mina. Mirem de progressar lliscant els esquís, sense
aixecar-los de terra. Tots els membres del grup es van tornant per marcar el
ritme de progressió.
En Xavi ens
explica la volta progressiva i la volta Maria i practiquem també com encarar
baixades amb pells. Comencem primer en un terreny més suau i anem incrementant
el pendent.
Donat que el Pic
de la Mina està força pelat, decidim no pujar-hi i posar més èmfasi en la
tècnica de baixada. Parlem del viratge en cunya, viratge amb salt, etc.
Practiquem primer en una zona de més pendent i acabem baixant còmodament per
pistes fins al cotxe.
Fem una paradeta
a Puigcerdà per prendre alguna cosa i després de les dutxes al refugi, ens
apropem fins a ‘La Llesca’ a Puigcerdà per sopar.
Dia 2 (26 de gener):
Tossa d’Alp (2.587 m)
La meteo no pinta gaire bé: ratxes de 100
km/h de SW prop dels cims. Buscar neu a França queda descartat de seguida, així
que ens decidim per la Tossa d’Alp, sortint des del pàrquing de Coma Oriola, a
Masella.
Comencem pujant per la pista vermella dels
Isards, tancada, ideal per fer pràctiques amb grampons i ganivetes. La neu està
dura com una pedra, perfecte per practicar. A mesura que anem guanyant alçada,
les ganivetes es tornen imprescindibles. La pràctica es torna seriosa i molt
rodona.
El vent? De moment, ni rastre. Però quan
arribem a la carena, ens rep amb força: bufades que tallen la respiració i
pistes tancades pel risc. Un grup decideix girar cua, el fred i el vent no
perdonen. La resta, tossuts, s’enfronta a la pujada final, lluitant contra el
vent de cara fins al cim. Allà dalt, pràctica exprés de treure pells amb el
vent que vol volar el material... però, per sort, tot acaba ben recollit sense
cap ensurt.
La baixada és un
luxe: pistes buides fins a Coma Oriola, on dinem i comentem la jugada. Ningú
esperava gran cosa d’un dia així, però ha acabat sent una jornada fantàstica!
Hi hem estat: Míriam,
Eva, Carla, Anna, Federico, Jordi, Edu, Gerard, Joan, Jan, Xavi, Lorena, Paco.
2n Cap de Setmana de
Pràctiques Curs d’Iniciació a l’Esquí de Muntanya CIEM 2025
Dia 3 (1 de Febrer) Tavascan
Dissabte vam fer
classe de nivologia, vam fer una cata i vam observar les diferents capes de
neu. Després vam fer unes practiques de rescat en cas d'allaus. Finalment vam
acabar el dia amb una mini classe tècnica de descens per neus no tractades, on
més d'un cursetista va acabar al terra.
En arribar al
refugi, vam aprofitar per fer una mica de grup i celebrar que havíem rescatat
un parell de motxilles d’una allau. Mentre uns es dutxaven, els altres prenien
una birra i compartien experiències. Tot esperant el sopar, el refugi es va
començar a omplir de gent de tot tipus: alguns amb esquís a la motxilla,
d’altres amb maleta de rodes, i fins i tot una penya del bivac, que sopava al
refugi però dormia en un iglú que s’havien preparat durant el dia.
El sopar va ser
ben bo i variat. En acabar, alguns somiadors van preferir anar a dormir, mentre
que d’altres es van aventurar a provar el patxaran, cortesia de la casa.
Dia 4 (2 de febrer) Tavascan – Coma del Forn (2683 m)
L’endemà no va
caldre posar despertador, ja que els del pis de dalt tenien el bon costum de
posar-se les botes abans de baixar. Un bon esmorzar per agafar energies, posar
pells, saludar algun cegesquiador que rondava per allà, ansiós de descobrir el
pouder de Tavascan, i a foquejar. La ruta era molt maca, el dia preciós, la neu
perfecta i el grup encara millor.
De camí, ens vam
trobar més cegesquiadors (quin vici que tenen amb la neu en pols! xD) i també
vam fer un nou company caní, en Trasto, que va preferir venir a fer cim amb
nosaltres. La Elite arriba al cim i tots ho celebrem fent un mos. En acabar,
traiem pells i a gaudir de la baixada. Alguns van preferir explorar nous
camins, i també hi va haver alguna caiguda, però tots ho vam gaudir molt.
Ja per acabar,
vam parar a Tavascan per agafar forces pel camí. En Xavi ens va fer un últim
repàs, però quan el sol es va pondre, va arribar l’hora de dir-nos:
Adeu no, fins una
altra!
Hi hem estat: Míriam,
Eva, Carla, Anna, Jordi, Edu, Gerard,
Joan, Jan, Xavi, Ester, Adrià.
