el vídeo dels dimecres... indòmits de l'hemisferi sud

 

el vídeo dels dimecres... Aoraki

Aoraki Mt Cook - Summit & Full Ski Descent from Pete Oswald on Vimeo.

el vídeo dels dimecres... Across the Main Divide (1984)

de https://www.nzonscreen.com/title/across-the-main-divide-1984

New Zealand, esquiant a Te Ika a Maui

els volcans de l'Illa del Nord - 17 d'agost a 2 de setembre de 2017

Taranaki 2518m

Probablement Nova Zelanda (Aotearoa en maori) és allò que més s'assembla al paradís. Tornar-hi deu anys després i quedar tant o més sorprès que llavors passa perquè és un lloc especial, exuberant, verge, pur, immens, verd, muntanyós, viu...

Ngauruhoe des del Tongariro

L'illa del sud ja la coneixia i ens concentrem en l'illa del nord (en realitat l'arxipèlag té nou illes, però acostumem a parlar només de les dos grans illes, la del sud i la del nord ("Te Ika a Maui" en maori).

En aquesta illa les possibilitats per l'esquí són més limitades que a l'lla del sud i es concentren en un volcà aïllat, el Taranaki 2518m (o Mont Egmont), i en el Parc Nacional de Tongariro amb tres volcans esquiables: Ruapehu 2797m, amb cims secundaris al voltant del cràter i esquiable pels "quatre" costats; Ngauruhoe 2287m i el Tongariro 1967m.

Taranaki 2518m

Hi ha altres serralades menors que no superen els 1700m (Ruahine o Tararua) i que només són esquiables després de nevades importants en cota baixa. L'altra característica dels volcans d'aquesta illa és que són cims aïllats i estan exposats a vents forts, canvis de temps sobtats, i tenen pendents moderats amb glaç viu.

Wakapapaiti Glacier, al Ruapehu

Els vesants més esquiables a l'agost són les cares nord, assolellades, i la neu l'hem trobat amb gruix suficient a partir de 1500-1600m.

El BPA que publiquen està molt detallat i cal seguir-lo més que mai: un dia podia ser 4 per allaus de fusió (pluja fins el cim) i dos dies després podia ser 1 per mantell totalment gelat. Pendents doncs de la neu, hem pogut aprofitar les finestres per fer tots quatre volcans:

Mt Ruapehu, punta Paretetaitonga 2751m, el volcà més actiu, 18/08/2017

Des del poble d'Iwikau a 1620m, pistes d'esquí de Whakapapa, +/-1100m; F, PD darrers 50m,**, S2; 4-5h.

Les sensacions de primer dia d'esquí de la temporada amb bon temps afegit i neu des de l'autocaravana són un regal per començar l'aventura!

Som a la cara nord de la muntanya, el cel és blau i ja llisquem sobre els esquís. Hi ha força neu des del parking, a 1620m, i podem deixar les pistes a l'esquerra i progressar per terreny verge en un entorn molt diferent del que estem acostumats a Pirineus o Alps. A trams ens cal posar ganivetes però sense majors problemes arribem al limit superior de l'estació, a 2320m, tancat i tot per nosaltres, fent la volta per la cara NO.

Entrem a l'anomenat Wakapapaiti Glacier al·lucinant amb les vistes: el volcà Ngauruhoe que ens crida, el Taranaki llunyà però impresionant i gran part de l'illa als peus..

A 2730m arribem al coll i se'ns apareix el cràter, ens hi acostem en baixada i tornem a pujar al coll, per atacar la Punta Paretetaitonga de 2751m, deixant la punta més alta, Tahurangi, de 2797m (massa llunyana). Els darrers metres són amb grampons per pendent fort i des de dalt les vistes i sensacions, excepcionals.

El descens és molt bo amb neu dura primer, i primavera al punt després, fins al parking.

Taranaki / Mont Egmont 2518m, el volcà gelat, 21/08(intent) i 23/08/2017(cim)

Des del North Egmont National Parc Visitor Center 960m, +/-1550m; D, S4, ***; 8-9h

Atrets per la forma, fins i tot un punt obsessionats per pujar-lo... També un pel més difícil que no sembla donades les condicions de neu molt dura entre 1700 i 2300m.

I alhora exigent i dur per les distàncies i desnivell a recórrer: cal traginar esquís a l'esquena 600m de desnivell (1,5h) que fem dos cops: el dia 21 boirós i fred i el dia de cim.

Grans contrastos en aquest volcà, vegetació "tropical" en l'aproximació fins el Tahurangi Lodge (refugi tancat), i pendents forts de neu dura i gel que es van redreçant amb pendents de fins 40-45graus.

La part final més dreta però en neu fàcil de gramponar, arribant al punt més alt, de "Sharks Tooth", més que contents. Molta prudència a la baixada, només esquiant entre les cotes 2400 i 1900m.

Ngauruhoe 2287m i Tongariro 1967m, el fi de festa, 25/08/2017

Des de parking Mangatepopo 1100m, +/-1550m; F, S3,***; 8h

Altra cop l'atracció! i és que el Ngauruhoe és un volcà que et demana que l'esquiïs!

Cràter sud del Tongariro pujant al Ngauruhoe

Avui compartim punt de sortida amb força gent que abrigada i amb grampons es disposa a fer una de les caminades més famoses de l'illa: "The Tongariro Alpine Crossing". I és que el camí s'ho val per l'entorn desèrtic, volcànic, com si caminessis per la superfície de la lluna. A 1659m arribem al Cràter Sud i ja podem calçar esquís i pujar fent zigazagues pel pendent NO del volcà (30 graus).

Cràter del Ngauruhoe

Només posem grampons al darrer tram, una mica més dret i amb neu descomposta entre fumaroles i olor a sofre.

Satisfacció en arribar al cràter, molt escènic, i una traça vella em tenta a baixar esquiant fins el fons, i després completar la volta al cràter amb el somriure d'haver fet una petita entremaliadura:




Volcà Mt Ngauruhoe 2287m - descens cràter 25/08/2017 from jaumesquidemuntanya on Vimeo.



De nou a les faldes del volcà, rapidíssim descens fins al cràter sud, amb prou forces i ambició per pujar al Tongariro per la seva aresta sud.

Hi arribem a les tres de la tarda amb aquella llum d'hivern dels grans dies, i ja tot és baixada.... i guardar els esquís, però només 2 o 3 mesos!


... i el que queda de viatge ja és una altra història, amb 16 dies i 3500qm recorreguts i una illa per descobrir on, segurament, hi tornarem.

Bones traces!

el vídeo dels dimecres... blowing in the wind (NZ)

Mount Sealy (2627m) 19 de octubre de 2012 (darrer de la saga)

Mount Sealy (2627m) 19-10-2012

 Dificultat: ***,S4,MBEA, PD-

Desnivell: +/- 3100m

Es el darrer dia a Nova Zelanda i desprès de dos dies sense activitat per mal temps, més el mal temps de les sortides anteriors em fa tenir poques esperances per aprofitar-ho tot i la petita finestra de bon temps que donen. A més el perill d’allaus ha pujat a 4 a la zona del Mount Cook. Dubto si anar a l’estació d’esquí de Broken River a la zona de Arthur’s Pass, que se surt de 1300m fins a 1900m o a la zona del Mount Cook a on se surt de 700m i a on hi han petits cims de 2000m apartats del massís principal. Al final em decideixo pel Mount Cook amb l’esperança de poder gaudir de bones panoràmiques ja que pujar-lo haurà d’esperar a un altre viatge.

Vaig a dormir al refugi que té el club de muntanya de Canterbury, a peu de la morrena frontal del Mueller Glacier. Es un petit refugi de 19 places amb guarda i tot. Resulta que el guarda te una pagina a facebook (aoraki/mt cook) i m’he anat enviant missatges sobre les condicions amb ell sense saber-ho. Petit es el mon i internet el fa més petit encara.

Esta d’acord amb mi que no sembla que el perill 4 sigui tant generalitzat i que evitant les vessants SE es pot planificar una ruta bastant segura. La serralada del “Sealy Range” orientada de N a S pot ser una bona opció. Ell anirà amb un amic al mt Annette, de la mateixa serralada , a peu per una carena E. Quedem per esmorçar plegats a les 4:30, però marxem a dormir desconcertats doncs comença a ploure i no estava previst. Ja tornem a ser-hi. A les 4 em llevo i tot blanc a fora, segueix nevant així que al llit de nou. A les 6 trec el cap del sac i clareja, no pot ser això es que esta obert. Efectivament ni un núvol, tot blanc i sense vent. A córrer per aprofitar-ho que aquí no se sap quant durarà dons la meteo donaven dolent a la tarda. Surto de 760m en direcció al Mueller hut. Gaire bé podria foguejar si no fos per que el camí es tant dret que han fet escales per pujar. 

Arribo a dos petits llacs ( sealy tarns) i em calço els esquis a 1250m. Segueixo intentant evitar les acumulacions SE, sobretot E i tiro cap a un coll dret però amb una petita carena que es veu ventada i que em permet pujar per neu dura els darrers 100m, evitant les plaques del coll. De totes maneres sembla bastant estable i no hi ha ni rastre d’allaus naturals, ni tan sols purgues. Seguim observant. Un cop al refugi Mueller pujo una mica més i decideixo anar a buscar les pales que em permetran gaudir dels 20cm de neu “powder” de la nit anterior. 

A 1900 sota el Mt oliver, trec pells i enllaço una sèrie de pendents de 30 a 35º fins al peu del Glacial

Mueller, a uns 1200m. Fantàstic, la millor neu de tot el més, pols seca i freda. Quin regal pel darrer dia, però encara no s’acaba. Poso pells i enfilo cap al Mt Sealy, el dia aguanta i la neu també. Guanyo metres en la glacera suau fins que començo a pujar per la morrena que em portarà a la glacera Meteille. Traço per unes pendents suaus evitant els corredors d’allaus antigues no sigui que baixi algun de nou. Tot això sense parar de sentir els seracs que van queien de la impressionant glacera del Mt Sefton. De sobte sento un gran soroll i localitzo una gran allau en la vessant E del Mt Eric que va a parar al fons de la Glacera Mueller, més de 1000m de paret vertical. Sembla un serac que ha caigut sobre una placa de vent i no l’ha trencat del tot, es veu una cicatriu en diagonal descendent. No sembla doncs que hi hagi molta inestabilitat tot i l'espectacularitat de l’allau.

Millor doncs haig de passar pel coll de “Sladden Saddle” dret i orientat a N. La isocero es manté baixa i el peu del coll esta per sobre de 2000m, esta ben carregat la part W així que pujo apurant pel costat E. Abans m’emporto un bon ensurt al trencar un pont de neu sobre una gran esquerda, de sobte el suau mantell blanc deixa veure un abrupte forat negre a sota els meus esquís. Que be que s’hi va amb esquis per les glaceres enlloc de caminant.

El Mt Sealy es pot pujar per totes les seves cares amb escaldes de diversa dificultat, avui tot cobert de neu la millor opció es la cara SE que amb pendents d’uns 45 graus et deixen a 30m de l’aresta cimera. Pujo aquestes pendents amb els grampons però content de portar els esquis doncs hi ha una capa tova d’uns 2cm que em permetrà baixar. Supero els darrers 30m sense gaire dificultats si no t’ensigales, però amb bastant exposició. I quatre fotos doncs ja comença a bufar el vent de SW que porta flocs de neu de uns núvols que es van apropant a tota velocitat.

Ja ho tenim aquí el mal temps així que cames/esquis per que us vull. Inicio el descens des de l’avant cim i sense parar arribo a la glacera de Mueller, de nou a 1200m amb les cames tremolant. Neva intensament i la boira apareix però les traces de baixada i haig de reconèixer que també el gps, m’ajuden a trobar el refugi Mueller completament penjat de neu a 1860m. Trec pells i cap avall per la carena de neu dura de la pujada. La cara E ja s’ha encrostat i no em deixa gaudir dels viratges, ja no tinc cames per viratges tècnics, però em dona calma per l’estabilitat de la neu.

Dels llacs a peu fins al refugi en potser el millor dia d’esquí i el millor dia de muntanya juntament amb l’Aspiring, Earnslaw, Double cone….molts bons dies per aquestes terres. En total 33 dies, 18 fent muntanya i 15 obligat pel mal temp a fer turisme. No esta malament però queda tant per veure…..haurem de tornar.

Teniu més fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/MtSealy



Xavif