Montsaliente (2889m)

Vall de Cabanes. Pallars Sobirà
+/-1400m, 5h30, S3, ***
Rafa + Martí

Montsaliente a la dreta i pala d'accés al cim

Ahir va fer un dia espectacular i avui esperàvem que es repetís. Tanmateix, el front ha aparegut abans d'hora i ja a migdia el cel s'ha anat cobrint des del sud i l'est. Dia fred, inclús quan lluia el sol calia estar ben abrigat. Excel·lents condicions d'inivació, tot i que quan més ens apropem a l'extrem sud de la vall de Cabanes, el vent ha fet de les seves. Els vessant NO sota el Pinetó i la Serra de les Agudes estan ben pelats. Més al Sud, les valls de Monestero i de Subenuix es veuen esquiables, però afloren les tartera arreu. Bassiero i Xemeneies fan molt bona pinta.

Estany negre i Xemeneies

Tessol i Agudes

Pel que fa a l'itinerari del Montsaliente, hem sortit refugi del Gerdar (1500m), obert tot l'any. El bosc de la part baixa està en excel·lents condicions per esquiar, tant de pujada com de baixada. Ràpid, ple de banyeres resseguint el camí, amb neu arreu, no hem rascat ni un cop a la baixada. La zona de tarteres totalment cobertes tret dels gans blocs. La pala sota el coll estava carregada, hem pujat prudentment enganxats a la banda esquerra, però sense sensació de perill tot i ser un sotavent a observar després dels darrers episodis de neu. El darrer tram a sud encrostat a llocs. Globalment molt bona neu.

Descens

Encantats i Peguera

Vall de Cabanes

Bassiero

Bones traces.

el vídeo dels dimecres... El Bosc

by pasdeguia

Rufolada cap al Coll de Muntanyó - 23/02/2013

Després de les piulades tant xules d'aquesta setmana m'atreveixo amb aquest mini post.

Acabada l'activitat d'esquí familiar a Espot, allargo la tarda posant pells fugint de l'estació... El fort vent ha obligat a tancar-la per sobre la cota 2000 així que tota la muntanya per a mi solet. A 2.200, al Clot de la Bassa, ja deixo les pistes i enfilo direcció al Coll de Muntanyó, passant sota el Pic de Picardes i elevant-me per sobre els estanyets del Clot de Muntanyó. Tot molt ventat fora de les clotades.

És tard i bufa fort així que quan ja m'he refet del fred amb una bona suada, a 2.500m, tiro avall, acabant en un descens solitari per aquesta neu tant rara de fred, màquines i canons. Retrobament personal amb el material de temporades passades... els vells esquís, les colltex rectes i la karrimor, que es morien de ganes per tornar a sortir a passejar!

Bones traces!!!

Pic dels Pedrons

Poca cosa a dir sobre el Pic dels Pedrons, ja que qui més qui menys l'ha pujat més d'una vegada. Avui hauríem volgut pujar per la Coma d'en Garcia, però ens trobem tallat el Coll de Pimorent i cal triar un itinerari poc compromès. Doncs cap als Pedrons falta gent...perquè de gent n'hi ha força!

El dia és espectacular, la temperatura bona i la pujada per la carena és agradable. L'Imma hauria volgut fer una Vall més tranquil·la, però és el que hi ha, no ens queixarem pas, perquè a més tenim un cangur excepcional i no l'hem de cremar.

La baixada resulta força divertida per la mateixa carena, amb neu pols dura a la part alta i una miqueta de crosta per la part més baixa. Tot i que cap a l'Est veiem que hi ha les traces de baixada d'un parell que ens fan molta enveja, tot està força carregat en aquest vessant i ens decidim per la carena.

+/- 800m

Imma S. Carles L, i Raimon S.

Pic de Duraneu

Avui fem una d'aquelles escapades entre setmana, de les que et permeten pujar i baixar sense trànsit i que cobren més valor quan foquejant enmig del bosc, t'adones que potser hauries de ser en algun altre lloc i això et fa sentir una mica més privilegiat. Sortint del túnel del Cadí ens trobem que plou i que tot el vessant Nord està cobert de núvols. Com que el risc d'allau per les nevades a la cara Nord s'havia de tenir amb compte, el Marc havia proposat una altra alternativa treta d'un bloc la setmana anterior. Així doncs, ens trobem amb el Xavi G. a la seu i pugem cap a Vallcebollera enmig d'un paisatge completament nevat

Pujant pel bosc, sempre paral·lels al Riu Faltó

A l'inici trobem traces de raquetes que busquen la pista que fent llaçades arriba fins ben bé la sortida del bosc a cotes altes, camí del Pas dels Lladres. Nosaltres fem drecera paral·lels al bosc, obrint traça amb neu pols que avui, amb una mica de  pujada de la temperatura comença a fer-se una mica pesada.

Carenes ben pelades amb el Cadí al fons

Quan sortim del bosc  veiem com les carenes no han pogut retenir la neu pels forts vents dels últims dies, i la neu s'ha acumulat al bosc i als tàlvegs. Arribats al cim, es perd una mica l'encant de la sortifda per aquesta vall tan tranquil·la en arribar a la part alta de l'estació d'esquí d'Err-Puigmal. El vent i el fred ens fan tirar avall. Disfrutem les dues pales fins arribar al Torrent de la Tossa. A partir d'aquí la tornada és sempre baixant però sense fer gairebé cap gir, pel mateix camí de pujada.

L'arribada al punt de partida, Vallcebollera, és gairebé de conte.

Xavi G./ Marc S./ Raimon S.
14/02/2013

Montanhes de Comenge e Couserans

19 i 20 de febrer de 2013

Vista cap al sud des del Cap de Gausch (2148m)

Gruixos excepcionals de neu des del fons de les valls, força estabilitat i dos dies de bon temps per endavant. Fem la motxilla de travessa i sortim cap les valls gascones al nord de l’Aran, cap a la vall de Sant Lary. Son valls amb un encant especial, amb molts pobles petits i habitats, en que la vida rural segueix ben viva, i el temps sembla passar més a poc a poc. Son uns Pirineus autèntics, genuïns, que sobreviuen aliens a les transformacions que altres valls han patit. Una immersió al passat, a l’origen, al que s’ha perdut.

  

19 de febrer – 1er dia

Pont d’Autrech (790m) – Col de Consires (1573m) – CAP DE GAUCH (2148m) – PIC DE PEYRA NÈRA (2138m) – Col d’Auarde (1954m) – PIC DE PIÈLÉ DE MIL (2128m) – estany d’Uls – TUC DE BOC (2277m) – col d’Auéran (2176m) – Refugi Jacques Husson d’estany d’Araing (1965m) 

+2050m / -880m, S2, ***, 7h15

Ruta al Cap de Gauch, en arribar al col des Consires

Descens oest des del Cap de Gauch, Peyra Nera darrera

Llarga etapa, molta distància, lloms i pales suaus i panorames excepcionals dels Pirineus vistos des d’un punt de vista atípic, des dels 2000s més septentrionals de la serralada. Sortim a pocs metres del pont d’Autrech, en que la neu talla (800m) la carretera forestal de Joubac. Passat el pont de la Mouline, fem drecera entre fajos i prats fins trobar de nou la pista. Agafem un camí que fent marrades cap a l’oest s’enfila a la Cote de Roc i al cim sud de la Pale Grande (1609m). Descobrim el llarg i progressiu llom que duu al Cap de Gauch (2148m), un excel·lent cim d’iniciació que és també una magnífica esquiada de dia, tant des d’Autrech com des de Couéu. Mossada al cim tot albirant ja el Crabèra, dominador absolut a l’horitzó.

Per tal d’arribar al Pic de Peyra Nèra, fem un curt descens de 150m en neu pols pel vessant NE sortint del mateix cim del Cap de Gauch. Nosaltres decidim guanyar el coll a cota 2065m i resseguir amb els esquis als peus la bonica i a estones afilada aresta des Tourets fins als dos cims del Pic de Peyra Nèra (2133m i 2138m). Probablement sigui millor opció (més ràpida i menys aèrea) seguir flanquejant fins la base nord dels dos cims i guanyar el coll que els separa.

Arribant al Peyra Nera est (2138), la Calabassa al fons

Vista enrera cap al Peyra Nera oest (esquerra) i el Cap de Gauch (dreta)

  

Descens cara sud fins al col d’Auarde (1954m). Pells de nou per fer el Pic de Pièle de Mil (2128m), que és més aviat un turó de 200m que un pic. Les dimensions enganyen, tot és més gran del que sembla. Passa el mateix amb el Tuc de Boc (2277m) que sembla a tocar, però que té més de 300m de pujada des de l’estany d’Uls. El paisatge aquí és dòcil, pales, lloms, cubetes i plans que permeten ser esquiats per tots els vessants (on no hi ha cornisa). El vent ha deixat unes acumulacions extraordinàries en els colls, carenes o barrancs més inofensius.

Cim del Pièlé de Mil, amb el Valier a l'horitzó

Descens, Tuc de Boc i Crabera ens esperen

Descens de nou en vessant sud amb neu transformada fins al col d’Auéran (2176m). Per acabar, catifa de neu tot resseguin el llom que duu al refugi de l’estany d’Araing, amb llum de tarda i els sol amagant-se darrera del Crabèra, ben alt sobre els nostres caps. Aquí s’han acabat els cims de vaques; roca, crestes, corredors i parets son els protagonistes cap al sud.

La Montse es va mirant el Crabèra

El refugi d'estany d'Araing gairebé colgat

  

Trobem el refugi pràcticament colgat de neu, només el pis superior en la façana sud emergeix com un iceberg en mig de la neu. Palegem una estona per obrir només la mitja porta superior i entrar al refugi com qui s’escola per la finestra.  Una dotzena de places, confortable. Nit serena i tranquila. Ningú des de fa setmanes ha passat per aquí.

 

20 de febrer – 2on dia

Refugi d’estany d’Araing (1965m) - col d’Auéran (2176m) –TUC DE CRABÈRA (2629m) - col d’Auéran (2176m) -  Pic de Lanères  –  Trous des Maumats – Cabana de les Pugues – PIC DE LA CALABASSA (2210m) – Col d’Osquet – Mullera de Louch – Ruech (cota 920m amb esquís)

+1425m / -2525m, S3, ***, 8h30

Mandregem i sortim massa tard. Desfem el camí fins al coll d’Auéran on deixem part de l’equip. Fem l’ascensió al Crabèra (2629m) amb grampons i piolet. Carreguem els esquís fins a mitja pala, on se’ns acaba l’atreviment i només ens queda la prudència. Malgrat tot, bones condicions per baixar el cim amb esquis si superes l’aprensió que genera l’exposició. El llom nord i la part alta son però més gelades, amb menor gruix de neu, una mica encrostada i amb un gobelets XXL a la base.

Mauberme, Serra Nauta i Tuc de Canejan des del cim del Crabèra

Tuc d'Ermèr, vall de Toran i els Pirineus esplèndits

Fantàstiques vistes ... i Toran en primer terme. Tornem al esquis i esquiem concentrats la meitat inferior de la pala nord. Superats els primers girs, i amb la seguretat que dona veure que les condicions son bones i que els esquis s’aferren bé, gaudim de l’ambient i del moment. Superada la base, girs a plaer amb la tensió alliberada.

Iniciant el descens, estany d'Araing a sota

La Montse que s'ho mira ... però somriu

Des del coll d’Auéran, remuntem el Tuc de Boc fins al avant-cim SE. Guardem les pells i ens llencem cara nord per unes pales amb prou feines transformades que ens regalen un magnífic esquí. Se’ns va fent tard i queda encara força camí. Renunciem a seguir baixant fins a la cabana vora la font de l’Isard i flanquejem el vessant est del Pic de la Pièle de Mil. A cota 1700m aprox. calçem les pells per remuntar el llom dels Sarrats. Curt descens ombrívol sobre la cabana de les Pugues i pells de nou fins a la Calabassa (2210m) per l’aresta oest.

Descens nord del Tuc de Boc, la Calabassa al fons serà el darrer cim

Tornem a la vall

Pa i xolís per acontentar la panxa que ja fa estona que rondina i reclama. Fem el descens est de la piràmide somital i resseguim sense pells el llom cap al Pic de Paumade, massa ventat per ser esquiable. Des del Coll d’Osquet, fem un flanqueig fins trobar el llom nord del Paumade. Esquiem les pales força gelades (sort del gebre) amb llum de tarda fins la mullera de Louch. A partir d’aquí, els reguerots de fusió fan bastant penosa l’esquiada cap al bosc, amb neu endurida ara que la tarda avança. Passem per un seguit de bordes bucòliques i per camí i pista arribem al poble de Ruech, on cansats i satisfets acabem una travessa memorable.

IGN 1947 OT- Aspet – Pic de Mauberme (top 25)

Bones traces.

Carles i Montse

 

el vídeo dels dimecres... Couloir del Trencalòs

A la cara S de la Dent du Salantin - Tete des Sereines SE Couloir (Alps Valais)

Tete des Sereines - Gypaete Barbu South Couloir from mikamerikanto on Vimeo.

Sommets très bien enneigés entre les valls de Louron i d'Oueil

16 i 17 de febrer de 2013

Pic du Lion i Col de Louron

Després de les importants nevades caigudes les darreres setmanes al Pirineu Occidental i de la piulada dels companys aranesos tocava aprofitar la finestra de bon temps de tot un cap de setmana, ja tocava¡¡ Travessar el coll de Peyresourde amb tanta neu, el dia anterior restava tancat, deixava entreveure un paisatge propi de latituds més septentrionals amb "pentes skiables de toute part", tous de neu arreu amb poblets de somni a les valls. El nucli de Mont n'és un bon exemple amb unes interessants pintures del s. XVI a l'exterior de la seva església.

16 de febrer// Mont-Cap de Tuquet(1.844 m.)-Sommet de l'Aigle (2.078 m.)-Col de Louron-Pic du Lion (2.102 m.)-Col du Lion-Lac de Bordères-Cabane d'Artigue Longue

aprox. 900 m. de desnivell, S2, 5h.

Sortim de la part alta del poble de Mont, el primer poble que es troba baixant del coll de Peyresourde cap a la vall de Louron. Remuntem la vall de Coume Longue per un caminet encantador que passa vora unes bordes, al fons ja es veu el cap de Tuquet, el nostre primer objectiu. Al voltant dels 1.500 m. anem a buscar un coll guarnit de bones cornises que resta a la nostra esquerra, un petit pas on el coll s'ajau una mica ens permetrà franquejar-lo.

                      Cap de Tuquet                                                per l'esquerra entra la coma per on baixarem

                                                                                            l'endema, enfront les baixades del Pouyaué

Des del coll ssolim fàcilment el Cap de Tuquet amb bones vistes de la Val de Louron. Per relleu suau i prolongat arribem al Sommet de l'Aigle (2.078 m.). Ara ja trobem força gent, són vacances a França, la majoria venen des de Cazaux Dessus pujant per la bonica vall de Balencous. Flanquegem el Pouy-Louby per arribar ràpidament al Col de Louron i des d'allà només resten un centenar de metres per assolir el Pic du Lion (2.102 m.). Amb bona neu davallem 50 m. per la pala sud i flanquegem per terreny redreçat fins al Col du Lion. Esquiem el polsim d'aquest bell racó (NE) que davalla suaument cap al Lac de Bordères, també anomenat de Bareilles.

                   esquiant sota el Sommet du Tec                      baixant cap al llac, al fons Crête de la Coume du Lion

Arribats al llac veiem la fantàstica coma per on van baixar ja fa uns dies els companys aranesos venint des del Sommet du Jambet. Per sota el llac bons girs sobre neu dura entre avets encara carregats de neu. Ens acostem a les cabanes d'Artigue Longue amb neu crostada i esquivant els solcs fets per les darreres pluges, uns solcs que aquests dies de bona llum li donen un encant especial al paisatge. Trobem gent al voltant de les cabanes..., hem de renunciar al piset bonic promès per passar a gaudir de la cabana N. força més austera.

destapant la xemeneia                                                la llar de foc ja tiba¡

17 de febrer// Cabane d'Artigue Longue-Port de Pierrefite-Mont Né (2.147 m.)-Bourg d'Oueil-Col de Louron-Sommet de Pouy-Louby (2.091 m.)-Barranc de Coume Longue-Mont

aprox. 1.400 m. de desnivell, S2/S3, 6h 30

Sortim d'hora per darrera les cabanes, pugem bosc amunt gaudint d'algun arbre centenari. Aviat albirem el Mont Né i l'ampli Port de Pierrefite. Arribats al coll només resten 300 m. de pala fins al cim. Les impotents cornises que s'aboquen al SE indiquen la propera baixada a Bourg d'Oueil. Arribem sols a dalt, fantàstic panorama hivernal¡¡

         Port de Pierrefite                                                                       Mont Né               

Baixem amb neu una mica regelada però de bon fer fins al Port i des d'allà crème de la crème tot resseguint el vessant esquerra del riu Neste ben solcat d'allaus i bedolls. Travessem un pontet i arribem a la petita estació d'esquí de Bourg fent els darrers girs sobre neu primavera. Un mos i comencem la llarga i al principi ombrívola pujada cap al Col de Louron. Una imponent allau dies enrere ha travessat tota la vall, veiem un parell d'esquiadors que passen per sobre de baixada. Resseguim el bosc del vessant N que fa confiança fins arribar a terreny obert ja prop del Col de Louron. Veiem gent que davallen pels vessants assolellats sota el Pic du Lion, pels crits gaudeixen d'allò més, les pales d'aquell costat són llamineres.

Allau camí del Col de Louron                                      Arribant al Col de Louron

Des del Col de Louron tornen els amplis panorames: Neouvielle, Arbizon, Lustou,..., un darrer esforç i ja som dalt el Sommet de Puoy-Louby (2.091 m.). Flanquegem el Sommet de l'Aigle i encarem l'encaixada Coume Longue que davalla sota el cap de Tuquet, molt d'ambient i neu excel·lent!

Sota les cornises la Coume                                          Davallant la Coume Longue

                                 Longue que davalla a Mont

Ara només resta refer el bucòlic camí del dia anterior amb visita obligada a l'església de Mont al caure de la tarda. 

De tornada amb el cotxe tot just podem passar el Col de Peyresourde, una allau ha ocupat bona part de la carretera, bufff...

Bibliografia:
Mapa 1:25.000, Bagnères-de-Luchon, 1848 OT.
Frédéric Cabot, Ski de randonée dans les Hautes-Pyrénées. vol. 2, Rando éditions, 2009.
François Laurens, 52 balades à skis dans les Pyrénées centrales. Éditions Didier Richard, 2007.

Bones traces¡

Moments Mentet

Travessa Vallter-Mentet 16 i 17 de febrer.

Cicle d'esquí de Muntanya del Ceg

Els darrers episodis de neu han deixat un mantell esquiable prou contundent com per poder fer la clàssica travessa, tot i que els darres episodis de vent han deixat les carenes i els cims sense neu. així que hem decidit gaudir de la travessa i de la neu sense fer cims.

Dissabte 16 de febrer: Vallter Mentet +750 -1250m F/S2

Des de Vallter anem a buscar la Portella de Mentet, on ens hem de treure els esquís per baixar cap al nord. un cop calçats els esquís a l'altra banda, gaudim del descens cercant la millor neu entre els arbres. Arribats al Pla de la Font de les Soques, molt aprop de la cabana de l'Alemany, posem pells i remuntem 350m de desnivell per la vall de Bacibés. Gaudim d'un bon descens de neu poc trasnformada fins a la Cabana de l'Alemany. Després d'un descans seguim l'itinerari fins al poble de Mentet, amb neu contínua fins els 1700m d'altitud i resseguint clapes fins al pont del riu. La Gîte de la Cavale ens acull afablement i amb un bon sopar.

Diumenge 17 de febrer: Mentet-Vallter +950 -400m F/S2Remuntem la vall, amb una parada a la cabana de l'Alemany, fins a prop de la Portella de Mentet, on cal possar els esquís a la motxilla i remuntar fins al coll. El sol i el bon temps ens han acompanyat.

Agus, Xantal, Jesús, Visi, Joan, Júlia, Javi, Fina, David, Toni, Koki, Carmela, Jordi, Còncep i Ricard.

 

Aquí teniu el vídeo fet per l'Agus: