Peró ara toca piulada, com dic al títol: "Topheavy":
Mt Brewster (punta oest 2480m) i Pic Topheavy 2076m (20 i 21 de juliol de 2007)
1er dia: Pujada al refugi Brewster (1500m) des del Haast Pass (560m): +1000m, PD (a peu), 3 a 5h (carregats com a mules)
2on dia: Refugi - gelera - Aresta oest - Punta oest - descens - Pic Topheavy 2076m - descens: +1450m/-2450m (només 200m amb esquis, la resta a peu o grimpant amb grampons i piolets); PD+ a D- (500m de desnivell per aresta alpina, i la resta del recorregut tret de la glacera, molt exposat); GPS wikiloc; 14h d'activitat...
No gaires vegades una sortida amb esquís de muntanya pràcticament sense esquiar m'ha deixat tant satisfet: la duresa, bellesa i la part d'alpinisme del recorregut recompensen!
Tot comença amb una remullada fins als genolls, en diferents modalitats, per creuar el Haast River.
La pujada pel bosc del primer dia ( i la nocturna del segon...) son d'una bellesa difícil d'explicar: aquests paratges estant abocats als vents humits del mar de Tasmània i la vegetació es d'una exuberància preciosa... durant la pujada m'he sentit transportat tot i la llunyania temporal i geogràfica al mon del Dersu Uzala! I com em pesa la motxilla!!!... i recordava la del Dersu: un sac de farina buit, dues camises velles, casquets de bala, un flascó, plom, una capseta amb càpsules, un tros de lona de tenda, pell de cabra, un tros de bloc de te, un pot de conserves buit, una alena, una destraleta, una capseta de llauna, ........
El refugi es nou de fa dos mesos i estem molt be fins que a quarts de 5 toquen els despertadors: les primeres dues hores a les fosques son perdedores, sense sender, i per un pendents "embarrancats". Amb el sol arribem a la gelera: ens encordem i per fi podem calcar esquís, per remuntar-la (2-3km i 200m de desnivell) fins a situar-nos al coll oest de l'aresta. El Brewster, amb 2515m té les condicions d'un 4mil difícil! Ho intentem resseguint l'aresta oest i assolim un coll superior molt estètic i les dues puntes que precedeixen el cim principal: potser ens resten 50m de desnivell i 200 d'aresta però el glaç i l'horari fan recomanable recular.
De baixada decidim atacar un petit cim que sobresurt de la gelera i que hem vist al mapa amb el nom de "Topheavy". No sembla pas difícil i fins que no arribem no entenem el seu significat: veiem el llarguíssim recorregut i desnivell que tenim fins les campers...
Hi arribem de nit, cansats i satisfets alhora!
I mes i mes km, turisme, pingüins (?), partits de rugby i aventures (i descobertes gastronòmiques!) fins on som ara, casi al final del viatge (per 5 passat demà), i alguna esquiada més (avui a la zona del Mt Hutt, on hem repetit dues pujades a reser del vent que estranyament fins ara no havíem patit).
Bones traces!
Xavi, Marti, Toni, Josep Maria, Montse, David, Berta i Jaume
