Esquiant per l'alta vall de Susa i el parc natural del Gran Bosco

 

Cap d’any a la vall de Susa (27 desembre’25 al 3 de Gener’26) Una setmana de descoberta amb anticicló, fred i després d'una abundant nevada.

Ens estem al llogaret de Chateau de Beaulard (1.350m) on, segons la tradició oral, el poble es va construir als peus "d'Il Forte" (una mena de muntanya rocosa just davant del poble on el 1593 es va construir una fortalesa per vigilar l'Alta Vall de Susa, abandonada el 1610) abans d’un incendi l’any 1700. Els principals punts d'interès són: l'església de Sant Bartomeu, datada del 1493, amb un campanar típic francès, i un portal datat del 1690 amb l'arquitrau esculpit del 1740. El poble és el punt de partida de les excursions al Refugi Guido Rey, Madonna de Cotolivier i a la muntanya Gran d'Hoche.

Tot i les nevades dels últims dies, la neu es concentra a les cares nord, així que hem fet totes les sortides en aquesta orientació. 

L'alta vall de Susa és accessible entrant per Briançon i Montgenèvre (700km des de Barcelona), juntament amb Val Stura son les dues valls del Piemont accessibles directament des de França.

Tot i les nevades dels últims dies, la neu es concentra a les cares nord, així que hem fet totes les sortides en aquesta orientació. Quatre dels itineraris els hem fet dins del Parc Natural Gran Bosco, que ofereix moltes més possibilitats per a l'esquí de muntanya.

Els altres itineraris els hem fet pels boscos de Beaulard i Bardonechia.

 

Diumenge 28 de desembre: Monte Genevris 2536m 10,5km +1050m F/S3 (pel descens del bosc)

Des Grand Villard, a tocar del poble de Sauze d’Ouxl, que té també una estació d’esqui alpi, identifiquem ràpidament el punt de sortida (una corva a la carretera que mena cap a Richardette)  i reseguint el sender que ens farà guanyar alçada en sentit Est. Arribats a cota 1.900m, on hi ha les restes d’un telecabina, trobem unes traces marcades, que tot i no correspondre al track, ens porten a través del bosc, i de manera molt directe, cap al colle de Costapiana (2.322m). Allà, ja amb molta visibilitat, veiem el poble de Pragelato al sud, l’estació d’esqui i un dels seus cims (Roca Nera) i cap al nord, la pala cimera que ens menarà directament al Genevris, on podem observar algún bunquer de la 2on guerra mundial i el Faro degli Alpine (donat per la Marina italiana). Des del cim, observem tota la carena 

Alguns companys decideixen acostar-se a una creu propera al cim, aa 2.543m.

La baixada, la fem buscant la millor neu, que la trobem a les zones boscoses, sempre per la cara Oest, fins a retrobar-nos amb la cota 1.900m amb el camí d’inici. 

 

Dilluns 29 de desembre: Punta Moncrons 2507m 8km +900m F/S2

El punt de sortida és a la carretera entre Soulze d'Oulx i Richardette a la cota 1600m. Si el sector de les pistes d'esquí que donen a sota del cim és tancat podem pujar pel costat del riu Donna Maria fins al refugi Ciao País i remuntar les pistes (força pendent) fins a l'ampla carena a la cota 1420m. D'allà seguirem per la llomada fins el cim sense cap dificultat. El descens el farem per fora o dins de les pistes segons condicions. (aquest és l'itinerari que hem fet)

Si les pistes són obertes podem seguir l'itinerari del Genevris fins al coll de Costappiana 2322m i remuntar al cim per la carena nord-oest, també fàcil però amb més pendent.

Dilluns 29 de desembre: Intent al Tete Pierre Muret (3.033m), 11km, +1.200m S2

Des de Rochemolles (1.610m), poble piemontès, ubicat a una ombrívola vall del mateix nom, al est de Bardonechia, surt l’excursió que teníem previst realitzar, el Vin Vert (2.711m). 

Des del mateix poble de Rochemolles, inicia una pista, ja amb neu, que a cota 1.640m continua però nosaltres anem tallant la pista, guanyant alçada fins a cota 1.990m i visitant un parell d’ermites i les granges de Mouchecuite i La Croix.

Superada la Granja La Croix, a l’inici de la pista que ens portaria cap a la ValFredda, veien un traça molt ben marcada, comencem a seguir-la fins a cota 2.000m. En aquest punt, ens creuem amb una segona pista, sense traça i comentem amb el grup per on seguir, i sembla que la traça segueix la direcció correcta però sense anar per la pista… ens deixem temptar per aquesta… el grup s’estira molt, i quan aconseguim trobar-nos tots,  ja ens havíem desviat força del nostre objectiu… Així que aprofitant que hi ha cobertura, busquem una alternativa: La Tete Pierre Muret, un cim de tres mil metres de la zona, i que ens trobem en la direcció correcta. 

Seguim la traça fins a sortir del bosc, amb l’objectiu de poder avaluar si podem reconduir l’excursió i recuperar el track inicial. A cota 2.440m, ja veiem que no podem recuperar el l'objectiu inicial, així que avaluem tant el ritme del grup, com la distancia al nou objectiu. Alguns components, decidim ja iniciar el descens per un barranc amb bona neu fent una parada a les Granjes La Croix, per fer un mos. La resta del grup segueixen la traça fins a pocs metres de l’objectiu per baixar pel mateix barranc.

Dimarts 30 de desembre: Gran Costa 2615m 15km +1000m F/S3 (Bosc)

Sortida del poble de Monfol (1600m), molt recomanable anar-hi aviat, atès que hi ha molt poc espai lliure per estacionar.

La sortida d’avui ens porta a conèixer el parc natural de Gran Bosco di Salbertand.  Des del poble de Monfol, resseguim tota la cara nord en direcció Est, obrint traça per uns boscos amples i plens de vida, segons les petjades que anem observant, l’obridor de traça, diu que algun cabirol s’ha deixat veure. Algun tram seguim algunes pistes (fins el clot de Sen Zhan) però en la seva majoria, anem cercant la millor pendent per anar pujant suaument fins el nostre objectiu. Ja comencen a caure les temperatures i tanta estona a la cara nord, ens fa tenir sensació de fred. 

A cota 2.310m arribem al clot Pensi, i podem deixar el bosc i anar a buscar el sol… en direcció el Colle Lauson, sense arribar-hi, per anar a atacar el cim per una petita vall, protegida de les cornises que s’han format. 

Gaudim del cim, sense vent i un sol espatarrant, tot i la baixa temperatura, estem sols. Bones vistes per tota la carena, divisant el cim Mont Genevris i el Moncrons. 

Iniciem la baixa per una neu pols que gairebé ens arribarà fins el cotxe… espectacular. A les zones altes, just abans d’arribar al bosc, algun “boum” escoltem… El descens, buscant sempre les zones més obertes i millor pendent que ens fa passar pel Clot de la Sharansha, clot de la Sireiza, Clot de la Furni i Clot de Bourin. En algun moment hem de remar… però vaja…  les condicions de la neu i els girs que podem fer, ho compensen plenament. 

Dimecres 31 de desembre:  Punta della Mulattiera 2447m 11km +1073m F/S2

Per acabar el 2025, havíem pensat fer l’excursió al Passo de la Mulattiera i la Punta del mateix nom des del poble de Puys. 

Però en despertar-nos, els núvols al cel del Piemont ens fan decidir per una ruta més conservadora des del pàrquing de l'estació d'esquí de Bardonecchia (Melezet), aprofitar la llum dels curts dies d'hivern i arribar al darrer sopar de l'any sense necessitat d'utilitzar el frontal.

Hem començat pujant per una pista en direcció SO cap al vallone della Gorgia. A una alçada de 1580m, hem girat direcció E-SE per arribar a la vall Guiaud enmig del bosc, passant per la cabana Grangia Guiaud. A mesura que guanyem alçada, amb el riu Curguas sempre a l’esquerra, va augmentant el gruix de neu pols. A la nostra dreta tenim muntanyes rocoses, de les que surt un promontori de roca rogenca en forma de rectangular molt curiós. Cap a la cota 2150m, anem virant a l’esquerra en direcció E-NE, cap al passo i punta della Mulattiera creuant el riu. Poc després, passem sobre un allau de dimensions considerables, confirmant el perill d’allaus que segons el BPA italià (bollettini.aineva.it) és de 3 per sobre de 2100m amb capes febles persistents.

Seguim amb precaució en direcció NE. Les darreres ziga-zagues les fem  per un pendent força ampli amb neu dura on cal vigilar no relliscar i no sobrecarregar-lo (mantenim una prudent distància entre nosaltres). Arribem a un cim sense nom i decidim no continuar per la cresta del cim della Mulattiera que es veu amb senyals de purgues. Un cop al nostre cim, fem una transició ràpida i baixem amb molta neu pols, primer en direcció E i després N, fins arribar al riu Guiaud i als remuntadors de l’estació per continuar la baixada final per pistes. Fem parada de pícnic a la cafeteria intermèdia de l’estació i seguim avall per pistes no trepitjades que ens donen més feina de l’esperada.  

Vam a arribar a casa a bona hora, a punt per l’últim sopar de l’any, amb un fantàstic aperitiu amb una selecció de delicatessens d’embotits i formatges de diferents regions italianes (speck, bressaola, salami, scamorza) organitzat pel Koki i la Concep, i les magnífiques llenties de l’Eli, tot acompanyat d’una bona selecció de vins i caves. No va faltar el raïm amb campanades musicades a duo pel Koki i la Clara, i festeta final amb en Ricard a la guitarra. 

Dijous 1 de gener: Monte Plegier 2563m 13km  +1000m F/S3

Tornem a voler gaudir de la neu que hem trobat al parc natural de Gran Bosco di Salbertand i escollim el Monte Plegier, com excusa. Tornem a Monfol.

Aquest cop, busquem el sender que surt per darrera del poble, el Sentiero 3, que ens porta directes fins el Colle Blegier. En aquesta excursió, tenim una traça bastant recent feta, i la resseguim sense passar pel coll, desviant-nos per sota una zona humida a cota 2340m i atacant el cim per la seva cara oest. 

Al cim, venta una mica i no fem ni foto… comencem a baixar cap al coll de Blegier (2.379m), on d’entrada la neu es ventada… però ja després… passa a una neu pols, força insuperable. Al coll, arrecerats del vent, fem la foto de rigor, recuperem forces i ens animen a remuntar per la pista que menaria cap al Mont Genevris, en direcció est, fins a cota 2.390m on ja ens llencem direcció nord per anar buscant la millor neu fins el nostre punt de sortida. Resseguim a estones la pista de pujada però la majoria de la ruta ha estat pel bosc. 

Divendres 2 de gener: Madonna de Cotolivier 2105m i refugi Guido Rey 1761m 13,6km +900m F/S3 

Seguim amb el festival de cares Nord, i decidim fer aquella excursió que sempre ens fa molta il·lusió: la que podem sortir amb els esquis de casa ??

Inicialment volem fer una circular que contemplava l’ascens a Rocher de la Garde (2.228m) i acostar-nos des de allí al refugi, però el veí de la casa on estàvem ens ho va desaconsellar per ser “molto pericoloso” per l’estat de la neu en la seva zona superior. Així, que optem per fer el clàssic de la zona, arribar-nos a Madonna de Cotolivier i gaudir de les seves exclusives vistes al Gran Bosco di Salbertand i tots els cims que hem fet allà.

Per accedir a la Madonna, s’accedeix a una pista des de l’aparcament superior del cotxe del poble de Chateau de Beaulard, tot en direcció Nord, que va pujant suaument, ben indicada. La innivació, a les zones baixes, es justeta però permet avançar correctament amb les pells. A partir de cota 1600m, la innivació millora. La pista, amb direcció constant a Nord, ens va acostant als nostre objectiu, i descobrim un grup nombrós de cabirols entre el bosc.

Un cop a Madonna, busquem la millor manera d’arribar al refugi sense haver de tornar a baixar al poble, al refugi ens esperen Mariona i Concep per fer un beure conjunt. 

L’accés al refugi des de Madona, resulta entretingut. Primer baixem pel bosc per neu pols disfrutona, en lleugera tendència a l’oest per arribar al barranc de Padou a 1.650m. Un cop al barranc, tornem a calçar les pells i enllacem amb un sender, poc innivat, que ens durà directament al rifugio. 

Arribem un xic tard però no deixem l’oportunitat de fer una xocolata calenta i unes cerveses de la zona.

La tornada al Chateau de Beaulard, es fa directament per unes antigues pistes d'esquí i intentant esquivar els nombrosos taurons que trobem sota la poca neu.

Panetone, pandoro, crostata, mortadela, prosciuto, pasta, pecorino, bressaola i un munt de plats tots boníssims... 

Hi hem estat: Eulàlia Ll, Clara V, Eli C, Mariona J, Pep L, Dani D, Oriol C, Míriam M, Koki G, Còncep M, Cristina D, Sancho M i Ricard M 

Keep Calm, Mangia la pasta e buona traccia !!

 

Trobada de cegesquiadors/es al Champsaur (Ecrins) 28 desembre 4 de gener

El Champsaur és l'alta vall de la ribera del Drac (afluent de l'Isére) ubicada al Sud dels Ecrins. Aquestes valls encara tenen una forta influència climàtica del Mediterrani, sense tenir la innivació de la zona nord dels Ecrins ni de la veïna zona del Queyras. Tot i això, és una magnífica zona per a l'esquí de muntanya, amb cims que superen els 3000m i al mateix temps cims esquiables que no van més amunt dels 2000m. Ens hem instal.lat a Pont-du-Fossé, municipi de Saint-Jean Saint-Nicolàs, a l'alberg La Pousterle on ens hem allotjat amb dreta cuina, alberg amb molt bona acollida ideal per a grans grups. La vall té diverses estacions d'esquí alpí i esquí nòrdic, la més important Orcieres. Setmana d'esquí de muntanya, alguns esquí de pista, gastronomia, enologia i bon rotllo.

28 desembre de 2019

Pic de la Céüze. 2016m
+/-700m; 7km; orientació O-NO; F, *, S2; 3-4h
(Fina, Roser, Pep, Joana, Bernat, Marta i Jaume)

Som a la muntanya de Céüse, just a sobre de Gap, un petit circ tancat al qual s'hi accedeix per una carretera, aquests dies amb algun revolt gelat, que porta a l'estació d'esquí de Céüse ara tancada. Som a la regió natural del país de Buech. Aparquem el cotxe just abans d'unes cases anomenades de Céas Marin. A la dreta de l'accés a aquestes cases trobem el camí que ens porta a travessar el torrent de Manteyer. Seguim entre arbres SE fins a sortir a terreny més obert. Al capdamunt de la muntanya albirem el final d'un telecadira, just a tocar hi ha el pic de Céüse que a dalt està força gelat. Arribem dalt i traiem pells. Comencem a baixar W i després N per tal de recuperar l'itinerari d'anada. Neu dura i en algun punt crostada, més avall una mica més transformada. La zona permet fer algun itinerari circular si des del cim ens dirigim cap a la Crête de Raux i des d'allà retornem a l'estació. Avui ja no tenim temps que cal preparar el sopar! La muntanya de Céüze escarpada per l'est en forma de mitja lluna amaga una cubeta i plans esquiables al nord i a l'oest ideals per a l'esquí. De fet hi queden uns remuntadors vestigi d'una antiga estació que marquen el camí del cim. Enlairada per sobre de Gap la tindrem a la vista la resta de dies des de casi tots els cims que hem fet. Nosaltres hi hem pujat des del llogarret de La Montagne, ben al nord i lluny de les antigues pistes pujant pel torrent primer i per una successió de pales fins a la carena que porta al cim. Des del cim veiem un aperitiu del que ens espera! Neus dures i ventades que no han fet agradable la progressió però que han facilitat un descens llarg i vertiginós.  

Les Pélissons 2470m +/-700m; 9km; orientació S; F/PD, *, S3; 3-4h
(Anna M, Eli, Àlex, Mercè, Ricard)

És el cim que fas quan acabes d'arribar, és tard, aprofites els aparcaments de l'estació d'esquí i vols trepitjar la mínima pista possible. Molt recomanable i amb possibilitats d'ampliar l'itinerari. Se surt dels aparcaments ubicats a la carretera dels Espinets, a l'extrem nord de l'estació (trobarem diverses caravanes que passen temporada), seguim les amples pales cap al nucli de cases d'Estarís, passat el nucli ens enfilem per la roca d'Estarís (divertit però evitable)arribem a un petit altiplà que seguim pel llac de Jujal, segons l'estat de la neu anirem a buscar directament, en direcció nord, el llac de les Sirenes (coll marcat i dret), sinó és recomanable anar fins a la pista i seguir-la fins a l cota 2300m. Des d'allà girem cap a l'est seguint l'evident carena dels Pélissons. El descens es pot aprofitar per les pistes o bé pel mateix itinerari.

 

29 desembre de 2019 Punta Sud de la Vénasque, 2620m
+/-1000m; 11km; orientació SE; PD, **, S2-S3; 4h
(Mercè, Raquel, Míriam, Anna M, Fina, Roser, Pep, Manel, Ricard, Marta i Jaume)

Sortim d'un pàrquing situat sobre el nucli de Les Richards 1.575 m. per un el camí pastoral que seguim fins a una corba on el deixem després de travessar un torrent per marxar a dreta NW. Més amunt tot de traces marxen a l'esquerra NW directament cap a al pic de Palastre nosaltres marxem a la dreta, passem en ziga-zaga entre uns blocs de pedra fins passar prop del Pic de Palastre. Allà anem a la dreta fins a una zona planera a 2.200 m. des d'on es veiem els dos possibles objectius d'avui: el Soleil Boeuf i la Punta Sud de la Vénasque. Ens dirigim cap a la coma d'aquest darrer, fem els darrers metres amb grampons. La zona és força transitada aquests dies i trobem traces arreu. Retornem seguint l'itinerari d'anada intentant evitar els trams més traçats gaudint de la neu transformada d'aquests vessants ben assolellats aquests dies. Algun curt tram a peu i arribem esquiant als cotxes.  

Vídeo: https://vimeo.com/382875452

 
Avantcim del Grande Autane, 2.468m i La Coupa, 2.628m
+/-1250m; 14km; orientació N; PD+, **, S2-S3; 5-6h
(Mikel, Eli, Anna S, Àlex, Roger, Xavi, Fina, Teresa, Rosa, Indra, Pili)

Arribant a Orcieres, prenem la carretera D475 que ens durà al poblet de les Audiberts havent creuat el riu le Drac Noir. Reseguim la carretera, estreta que va guanyant alçada i ens porta al parking de sortida, al poblet d'Archinard (1.589m). És un recorregut habitual, així que els nostres cotxes són els últims que troben lloc. El recorregut està orientat tot a la cara nord de la muntanya, per tant, l'ambient és fred i no tocarà el sol.... ens abriguem. Travessem el poble, al compte amb el gel que hi ha al terra i ens dirigim al Sud-Sud Oest, tot resseguint la riba dreta del torrent de l'Archinard. El camí, molt traçat no té pèrdua i ens durà a travessar el bosc de la Graviere, bosc de Mélèze, sense fulles, clar. La neu a aquestes hores, és dura. Anirem agafant alçada fins els 1900m, on a la dreta ens trobem amb un refugi lliure i ja veiem la gran pared nord de la Coupa amb una enorme traça marcada. Seguim guanyant alçada fins el 1995 metres on girem a Oest per anar a buscar el sol i ja posats, atacar el primer cim del dia. Anem resseguint les traces que guanyen alçada molt suaument per pendents moderades sempre amb tendència Oest. Ens queda únicament per superar una enorme cornisa que ens permet arribar a l'avantcim per una carena molt suau. Al avantcim, sense vent, mengem alguna cosa i plantejem cóm atacar La Coupa. La coupa, ens queda en direcció Nord-Est desde la nostra posició i no volem perdre molta alçada, així que sortint de la nostra carena ens trobem amb neu una mica pesada, fonda, que és deixa fer i anem flanquejant per sota el col de Rouannetta, buscant algunes pales encara no traçades. A l'alçada de 2310m, tornem a calçar pells i afrontem les fortes pendents per accedir a la Coupa. Ens trobem amb una traça perfectament marcada que ens permet salvar el desnivell sense serretes. No obstant, en la última gran diagonal que gira cap a l'oest per arribar al cim, ens trobem amb neu molt ventada i dura. Les serretes, en aquests punt, no haguessin estat de més. Fem cim amb esquis als peus. La baixada per tota la cara nord i de nivell S3 ens fa gaudir de valent i fins i tot pel bosc de Melezes, amb tota la traça molt treballada, es converteix amb un ràpid descens fins al cotxe.

30 desembre de 2019  


Roc Blanc, 2897m des de Prapic
+/-1450m; 21km; orientació NE-SO; F, *** per llargada i desnivell, S2-S3; 7h
(Carles, Mercè, Anna M, Míriam, Manel, Roser, Pep, Marta i Jaume)

Sortim del bell nucli de Prapic avui regelat. Pugem per una pista en direcció SE, resseguint la riba dreta del torrent del Drac Noir. Passem a tocar de la capella de la Sauce i arribem al Salt de Laire. Deixem un pontet a la dreta que no travessem, des d'aquí gaudim d'unes magnífiques vistes de les comes que porten al pic de Mourre Froid. Aviat tombem a N i posteriorment a NE fent una combinació de comes ben innivades. Passem a tocar de la cabana de Vallon Cros, avui ben colgada de neu, i després d'un prolongat ascens, arribem a l'ampli coll de Terres Blanches a 2.721 m. que no es visible fins ben amunt. Des del coll podríem davallar en travessa fins a Dormillouse. A l'E ja veiem el turó que conforma el Pic del Roc Blanc, ens hi acostem i el voltem pel S, aviat arribem al cim amb els esquís als peus. Al N veiem l'imponent cim de Rochelaire. Davallem cap a S per les diverses comes que conformen el torrent de la Bruyère, amb trams de neu dura i transformada que a mesura que baixem es converteix en crosta. De nou som al Salt de Laire, i amb alguna curta remada i uns pocs metres de porteig just a tocar d'un oratori arribem ràpidament a Prapic. Un itinerari de"rando" que permet gaudir d'un entorn i unes vistes fantàstiques.  

 

Le Palastre, 2.279m
+/-1230m; 12km; orientació SE; PD, **, S2-S3; 4’5h 
(Mikel, Eli, Anna S, Àlex, Roger, Xavi, Fina, Teresa, Rosa, Indra, Pili)  


31 desembre de 2019  

Pic de la Gleize 2161m des de la pista al Coll de Gleize (Col Ballard)
+/-660m; 6,5km; orientació SO; F, *, S2 (S3 a la pala); 2h
(Àlex, Eli, Teresa, Raquel, Míriam, Mercè, Anna M, Manel, Roser, Pep, Ricard, Marta i Jaume)

Curta matinal ideal per canviar d'any. Des de coll Bayard seguim la pista asfaltada que porta al Coll de Gleize fins a una corba a 1.483 m. on aparquem els cotxes. Pugem en direcció W sobre neu dura fins a travessar una pista. Sortim a un terreny més suau i obert on anem resseguint les diverses traces que es dirigeixen cap al cim. Arribem a una petita coma ja prop del pic, Avancem N fins a trobar a 2.110 m. l'aresta N que resseguim fins el pic, amb esquís als peus. Neu ben dura a la part superior. Baixem per la curta i redreçada pala E del pic, i resseguim l'itinerari d'anada fins al punt d'inici. La neu en general era transformada i prou bona per gaudir de la baixada, una mica més dura ja a tocar dels cotxes.  

1 de gener de 2020  

Le Piolit 2.464m des d'Ancelle (maison du Peintre)
+/-1050m; 17km; orientació O-NE; F, **, S3; 6-7h
(Mikel, Xavi, Indra, Anna S, Roger, Teresa, Hèctor, Marc, Núria, Carles, Fina, Pep, Mercè, Anna M, Manel, Ricard, Marta i Jaume)

Sortim d'Ancelle-Le Peintre (1.400 m.) Remuntem la pista que porta a Rouanne Haute, fins a 1.550 m. anem a peu i allà ja trobem neu contínua. Arribats a Rouanne Haute travessem per un pontet el torrent de Lautaret i resseguim un camí que ens portarà fins al Clot des Naïs 1.860 m. Des d'allà continuem S en un llarg flanqueig vorejant la serra del Clot des Naïs. Aviat veiem a la nostra dreta el coll de Pourrachière i al fons, a la Plaine, una cabana. Continuem S cap a la part superior del torrent de Lautaret que desemboca just sota la pala del Piolit, que és força dreta, però avui, de bon fer amb esquís. Retornem per l'itinerari d'anada. Neus crostada a la part superior, que millora a mesura que ens acostem al bosc.

2 de gener de 2020  

Vieux Chaillol 3.163 m des de Chaillol 1600m
+/-1600m; 17,5km; orientació S; F (però trams exposats), ***, S2-S3; 6-7h
(Mikel, Àlex, Roger, Xavi, Anna S, Pep, Anna M, Míriam, Mercè, Marta i Jaume)

Des de l'estació d'esquí Chaillol 1.600, cal resseguir el telecadira de la Selette fins a 1.700 m. i després continuar per una pista que porta a una reserva d'aigua. Nosaltres no agafem bé l'itinerari i seguim un camí que passa just per sobre de la reserva d'aigua i ens porta massa a la dreta, la qual cosa ens obliga a fer un flanqueig exposat per recuperar l'itinerari. Ja per terreny més obert arribem al coll de la Pisse a 2.354 m., que travessem i continuem N fins passar prop del coll de Riou Beirou on fem diverses comes més redreçades que porten a l'ampli cim del Vieux Chaillol, vistes infinites! Ara només resta recuperar l'itinerari d'anada, amb neu dura a la part superior, millorant sobre el coll de la Pisse. Passem a tocar d'una cabana, des d'on baixem S cada vegada per terreny més obligat fins a desembocar a la reserva d'aigua. Des d'allà resseguim la pista forestal que mena a l'estació.

Pic de Tourond 2743m des de Chaillol 1600m
+/-1150m; 16km; orientació E/S; F, ***, S2-S3; 3-5h
(Ricard i Hèctor)

Fruit de l'error d'itinerari del Vieux Chaillol, fem una escissió que feia pinta d'ensigalada, però ha durat poc. Superats els primers metres d'un torrent i amb els esquís a les mans, arribem a l'itinerari normal del cim que seguim sense dificultat. El Tourond és un cim molt recomanable, però el Vieux Chaillol li fa ombra per l'altitud i l'itinerari. L'inici de l'itinerari és el mateix que el del Vieux Chaillol, arribats al final de la pista es travessa el riu i se segueix el camí del bosc que puja fent ziga zagues en direcció nord-est. A la cota 1900 el camí deixa de coincidir amb el d'estiu i s'enfila directament per la dreta fent una gran diagonal i salvant els dos torrents que baixen dels de la Punta Sud de la Venasque. El camí sense dificultat però amb pendent constant va girant al nord per buscar el coll de la Venasque 2487m. Passat el coll trobarem a la nostra esquerra la gran pala final del cim. El descens el fem pel mateix itinerari, atenció al descens del cim si la pala està gelada, el pendent de la pala tendeix cap al nord i porta a uns penya-segats. Hem trobat la millor neu a la zona del bosc, retallant el camí de pujada.

 

3 de gener de 2020

La Pousterle 2.401m en travessa des de La Coche a Richards per la fabulosa vall de Clôt-Lamiande
+900/-850; 10km; orientació: totes; PD+, ***, S3; 4-5h
(Mikel, Xavi, Indra, Anna S, Àlex, Roger, Teresa, Hèctor, Marc, Núria, Raquel, Carles, Fina, Pep, Mercè, Míriam, Anna M, Manel, Marta i Jaume)


Aparquem vora la pista, a uns 1.500 m. ja passat el nucli de La Coche. Amb esquís als peus marxem NW fins a trobar la pista que porta a la Combe Belle. A estones la resseguim, i a estones anem pujant pel bosc de Ranguis fins arribar a un tancat que passem per l'esquerra. Arribem a una mena de coll on desemboca la pista, al voltant de 1.710 m. Seguim N per un llom fins a 1.940 m., on tombem a la dreta NE per passar l'aresta E de la Pousterle, entre 2.100 i 2.150 m. Traiem pells i fem un curt i magnífic descens fins a la vall de Clôt-Lamiande on trobem un gall fer. Remuntem direcció W fins al coll des d'on veiem a la nostra esquerra el cim de La Pousterle, fem un tros més amb esquís i els darrers metres a peu. Les vistes són excepcionals. Des d'allà observem amb atenció el que serà el nostre itinerari de baixada. Retornem al coll i davallem SW per les diverses comes que porten a la cabana de la Baume on no cal arribar-hi. A l'alçada de la cabana ens hem de desviar a la dreta W fins a trobar un pas que resta amagat a l'altre costat de la carena on en un fàcil flanqueig podem arribar a les comes que davallen directament a la pista que porta a Les Richards. No hi ha massa neu però aconseguim arribar a la pista amb els esquís als peus. Neu una mica crostada a dalt i transformada i de bon fer ja des de prop de la cabana de la Baume. Un bell itinerari! Sorpresa rere sorpresa en aquesta volta circular molt més maca i agraïda del que pretenia ser una matinal. Primera sorpresa que tot i l'orientació sud hem pogut calçar esquís casi als cotxes... Segona la bellesa i pau del bosc en la primera part de l'ascenció que fa honor al seu nom, la Combe-Belle. A partir dels 1799 hem resseguit el llom sud fins la cota 1940m des d'on hem iniciat un flanqueig per sota el cim cap al nord-est fins a l'aresta est... Tercera sorpresa: el descens a la vall de Clôt-Lamiande, curt i dret, segurament el recordarem per aguantar la millor (casi única) neu pols de l'estada... baixada genial. Quarta sorpresa: som en terreny de Galls Fers, i sense voler, un mascle s'ha despertat en el contacte amb els esquís que obrien traça... La pujada per Clôt-Lamiande ja l'esperàvem maca, però no tant... llogarret preciós i plaer d'obrir traça fins al coll sota la Pousterle, que hem remuntat amb grampons la majoria del grup. El descens l'hem improvitzat veient que podíem traçar cap a Richards: ha estat una baixada molt maca i variada, amb un pas delicat que ha acabat essent fàcil per l'únic pas que hi havia per baixar una faixa rocallosa.... Ja a les Richards, 20' a peu fins al punt on havíem deixat els cotxes, sorpresos, contents!

4 de gener de 2020
Pic de Gleize 2161m 

La pointe sud de la Vénasque (Hèctor i Marc)

Bibliografia: "Ski de montagne en Dauphiné - 454 itinéraires" de Jean-Pierre Bonfort, Editions Cent pages, 1996
Mapes: Orcieres-Merlette/Sirac/Mourre-Froid/Pn des Ecrins (Gps) - 3437ET Guillestre/Vars/Risoul/Pnr du Queyras (Gps) - 3537ET Champsaur/Vieux-Chaillol/Pn des Ecrins (Gps) - 3437OT

Mikel, Xavi, Indra, Anna S, Roger, Teresa, Hèctor, Marc, Núria, Carles, Fina, Pep, Mercè, Anna M, Manel, Ricard, Marta, Jaume, Pili, Koki, Còncep, Mariona, Raquel, Núria, Eli, Àlex, Roser.

Veure el mapa pantalla complerta

Bones traces per al 2020 !!