+/-950 m; F, S2, *; 15 Km; 4-5h
Risc d'allaus 3 per sota de 2100 m i 4 per sobre (Meteofrance) 25.01.2020
Neu pesada fins a 1900 m. per la pluja.
Neu pols a partir de 2100 m.
Decidim arriscar i anar a la Cerdanya, tot i veure l'esgarrifosa situació que ens ha deixat la Gloria al litoral i altres indrets de Catalunya.
Enfront del "
on aneu, esteu bojos?", "
no sortiu, estarà tot tallat..." esperit cegesqui: exploració i aventura, hem de gestionar el terreny, i triar un itinerari segur, i aprofitar el "paquetón" post llevantada de la Gloria. "
Qui no arrisca, no pisca..."
Ens decidim pel Puig de Dòrria, des del poble de Vallcebollera, passat Oceja, a 30 min en cotxe des de La Molina, on coincidim amb el grup del curset d'iniciació a l'esqui de muntanya del CEG... Qui serà ensigalador passiu? Qui seguirà fent activitat desprès de la primera ensigalada? Misteri...
Al pàrquing al final del poble, calcem esquis. La ruta més senzilla és seguir la pista nevada des del poble camí a la capella de Sant Bernabé, però vistes les marrades que fa, decidim pujar pel bosc, a la dreta del Rec de la Vila.
"La darrera vegada que vaig venir vaig pujar pel bosc" és un dels mantres clàssics per invocar i provocar ensigalades, però esperit cegesquí, ni cas i ens hi endinsem.
El bosc és poc transitable tot i estar suficientment innivat, degut als arbres caiguts i creuats per la llevantada que ens traven el pas. Trobem un camí transversal fet per llenyataires que no va en la direcció adequada, i tot sembla que apunta a "mega-ensigalada".
Fins ara no he dit que hem sortit tard perquè m'havia oblidat les botes al refu, i hem perdut temps en tornar per recuperar-les. Una trajectòria immaculada i impol·luta d’esquí de muntanya estroncada el dia que has de donar explicacions a tot un curs d’iniciació... Desfem el "camí de llenyataires" - un altre mantra ensigalador- i decidim pujar pel dret direcció a la pista que creua per dalt. Encertem, això ens anima a seguir pujant pel dret fins a la darrera marrada de la pista, on superarem un munt d'arbres travessats en tot el recorregut, com si una presencia intangible, ens murmurés i advertís de no continuar. No fem cas, la pista ens condueix fins a torrent de la Tossa, on el camí és més directe i senzill. Tinc set, obro el termo, te salat – sal enlloc de sucre -, avui serà un gran dia... que pot sortir malament?
Malgrat tot, avancem còmodament, en ple white-out per la boira, la neu sembla estable, però sense veure les pendents a banda i banda si estaven carregades com per suposar algun risc, al tros de pendent més dret, no enfollim al encanteri blanc , tot i estar a pocs metres del cim, no ens deixem atreure i girem cua. Havíem començat tard i portàvem ja estona de boira densa com per pensar que tindríem vistes des del cim.
El descens, els primers 500 metres de desnivell amb bona neu. Però només deixar el torrent de la Tossa, enlloc de baixar pel bosc, gens esquiable, amb tot d’arbres estellats pel temporal, agafem la pista fins a Vallcebollera, per fer cap al poble sense dificultats. Superat el white out, ens acostem als banys de Dorres a remullar-nos després del nostre intent fallit, on sucumbim al sabotatge de les instal·lacions..., camuflats com llimacs entre tot d’esquiadors de pista orgullosos del seu dia a pistes, sense conèixer què és l’infern blanc.
Participants: Hector A., Sancho M., i Manel C..
