Piulada - Tres tresmils a Jenatsch 24 a 26/02/2007 (Alps de Graubünden)

Daniel B., Berta A. i Jaume J.

Dissabte 24/02/2007: Travessa a Jenatsch i Tschima da Flix 3313m
+1500m/-1100m; +4h fins al Refugi; 2-3h el Flix; PD, S2 (S3 al Flix), ***(glacera); Totes les orientacions (NE el Flix).
Itinerari: La Veduta 2200m (Julierpass) - Val d'Agnel - Col d'Agnel 2984m - Refugi Jenatsch 2652m - Vadret (glacera) Calderas - Tschima da Flix 3313m - Refugi Jenatsch 2652m

Diumenge 25/02/2007: Enmarronats cap al Piz d'Err 3378m
+/-800m; 3-4h; PD+ (D segons estat del colouir), trams de S3; ***(glacera); Orientació SE.
Itinerari: Refugi Jenatsch 2652m - Vadrete d'Err - Coll 3300m - Punta de 3340m del Piz d'Err (3378m) - Refugi Jenatsch 2652m

Dilluns 26/02/2007: Travessa de Jenatsch al Julierpass pel Piz Surgonda 3196m
+600/-1000; 2h fins el cim, 1h descens; PD, S3, ***(glacera); N fins el cim, S-SO en el descens.
Itinerari: Refugi Jenatsch 2652m - Llac a Vad.d'Agnel 2768m - Glacera Traunter Ovas - Piz Surgonda 3196m - p.2832m - Valletta dal Güglia - Julierpass 2832 - La Veduta 2200m (Julierpass).

Deliciosa escapada de tres dies a Suïssa! Quan compràvem els bitllets d'avió el desembre passat no ens esperàvem pas que seria tant bona alternativa a un Pirineu tant pelat...

Fugim de Barcelona divendres al migdia, i ens treiem l'stress de sobte amb una passejada en bicicleta per Zürich. Anem a comprar "el millor formatge del país" a la botiga Welschland (http://www.welschland.com/). Ben proveïts i ja instal·lats a casa en Daniel gaudim d'una foundue boníssima (mitat-mitat Vadrerin Friburgeois i Gruyère, all, tres gots de vi blanc, i cullerada de maizena, i un gotet de kirch).

Dissabte matinem i marxem en cotxe al Julierpass (2h15'). En Daniel ha fet bona tria fugint (intentant-ho) del pitjor mal temps, buscant un punt de partida elevat per assegurar la neu i un refugi acollidor amb moltes opcions: la Chamanna da Jenatsch.

El dissabte remuntem la suau vall d'Agnel fins al coll (2984m) i fem un bon descens fins el refugi. Dinem i ens engresquem a remuntar una de les geleres que menen al refugi i ens enfilem fins la Tschima da Flix. Els pendents més forts de la gelera es remunten per l'esquerra i dalt del plató prenem direcció O cap al sol que es pon rera la boira. Per arribar cal deixar els esquís i remuntar l'aresta. Gran descens i molta gana pel sopar!

Diumenge el dia es lleva més clar però ràpidament empitjora. Remuntem la glacera d'Err, primer per la dreta i després per l'esquerra. Hi ha menys neu de l'habitual i els seracs i la blavor del glaç contrasten amb la blancor infinita de la boira... Bufa el vent i fot un fred que pela, però anem fent (GPS connectat) fins al colouir que suposem ens portarà al cim. Piolet i grampons i amunt però veiem que el cim ens queda 40 m més a l'esquerra per un terreny massa exposat. De nou gran descens!

A la tarda neva amb més força. El refugi és especialment acollidor però s'ha gelat la instal·lació d'aigua i ajudem a fer viatges amb esquis carregant bidons de 25 litres (buffff). Els guardes ens obsequien amb truita de riu fumada i un bon vi del Graubünden per berenar. Boníssim!

Dilluns fa por sortir del refugi del vent que fa... Sorprenentment som els primers a obrir la traça de la neu nova de la nit (10 a 20cm) i com que el temporal sembla que vulgui escampar els núvols enfilen camí del Pic de Surgonda. Fins no arribem al plató superior l'itinerari és dret i molt gratificant. Ja al plató, veiem l'objectiu: cal pujar a l'aresta i seguir-la. Ho fem sense problemes i el cim és el que ens ofereix més vistes dels tres dies: neva i fa sol! Resseguim l'altra costat de l'aresta i la baixada és una aventura cap a una vall que no coneixem i que ens han recomanat: la Valletta dal Güglia. Tot i alguna placa (fem baixar concientment un petit allau) el descens és preciós... i amb horari suís: a les 12h al cotxe que a les 5 surt l'avió!

Meteo: variable dissabte, marron diumenge (fort vent i neu), variable dilluns (sol i neu amb fort vent). Tots els dies amb fred (10 sota zero al refugi). La neu força bona: compactada i pols.

Mapes: CNS 268S 1:50.000 Julierpass - Pass Dal Güglia

Refugi: Chamanna da Jenatsch (+41 81 833 29 29). Moltes possibilitats: Piz d'Agnel, Piz Calderas,... Des del Julierpass o des de Bivio també hi ha infinitat de pics i travesses!

Bones traces, i gràcies Daniel!

Jaume

(CANVI CLIMATIC) ELS ALLAUS TAMBÉ S' ADAPTEN ........

Enviat per Manel C.

Hola !Sembla que aquest any, el panorama nival està una mica "txungu". La poca neu que hi ha es derreteix a "marxes gegantines". Molta gent decideix no sortiri anar a patinar a la Vila Olimpica, d' altres potser si estalvien poden fer una escapadeta als Alps, o els més afortunats anar a Groenlandia, Antartic,on calgui.....

Cal adaptarse ......estic valorant la possibilitat devendre'm el material d' esquí de muntanya o canviar-lo per un joc de petanca, uns patins en línia o un cistell técnic de boletaire amb gps incorporat.

El tema està magre, i si no canvio el xip aviat, em deprimiré, necessitaré ajut psicologic, o m' ho gastaré en drogues, tripis, pastilles al.lucinogenes,

.....Bé, no se com ho veieu vosaltres......el que es jo, potser sortiré aquest proper cap de setmana i veure que tal està de neu.

Per animar-vos si es que us cal, us envio aquest arxiu que va sobre un allau impressionant, l' he vist i he pensat amb tots els esquiadors de muntanya, i m' ha suggerit que potser podriem adaptar els nostres habits d' esqui.......de moltes formes. Jo estic per venir a la feina amb l' arva, en plan"tamagochi", de quan en quan el poso en modo rastreig a veure si trobo algú tant perdut com jo.

També podria venir amb les pells, però no se m' acut dona'ls-hi una nova utilitat.....

Continuaré cavilant a veure que puc fer .......

Fins aviat,

Bones Traces,

Salut,

Manel

Piulada Pedró dels quatre Batlles 11/02/2007

Enviat per Pilar V.

Piolada semblant a la de la Roseta ......... si es que això és una piolada d'esqui de muntanya .......... es-lo-ke-ay

diumenge 11 de febrer, Pedró dels quatre Batlles
assitents: incondiconal Elena M., gentelmen Aureli i jo mateixa

Sortim de l'aparcament del Golf de l'estació de Port del Compte i com que l'ascensió directe des d'alli és impossible pasturarem per l'herba del golf fins l'aparcament del telecadira del Sucre.

Decidim canviar el mapa de l'Alpina pel plànol de pistes, que ens indicarà, d'acord amb la ubicació dels canons de neu, per on es pot pujar .............

Foquejem una estona per les pistes fins agafar-ne una actualment fora d'us pels esquiadors per no disposar de canons ............hi ha prou neu,però, per foquejar de pujada ........ no per la baixada ............

Anem pujant fins dalt al carena on ens trobem d'altres "batiskafokatiuskas", o sigui, esquiadors sense neu, o "pingüins de l'empordà" desubicats ......... deixem els esquis sota un pi i fem la resta de litinerari a peu ....... ara la neu ens molesta, nem sense paraneus i només faltaria pringar el mitjons i botins !!!!!!!!!

Des del cim vistes immillorables del berguedà: Pedreforca, Cadí, Gallina Pelada, Serra del Verd, Rasos de Peguera ..........
ganyipada amb solete

Tornem avall, recuperem els esquis i foquejem fins el final d'un telecadira per poder fer un descens en condicions. Gorrejem un sube-baja del telecadira fins que ens enxampen i decidim clausurar aquesta jornada al bar !

El millor del dia: la bona companyia, la tranquilitat de l'indret i les bones vistes ....... ah! i haver tret a pasturar les andròmines d'esquiar !!!!!!!

Piulada pic de Pèdescauç 2369m i pic de Castarjás 2333M - 10 I 11/02/2007

Enviat per Rosa S.

Aquest cap de setmana ens hem enfilat cap a la vall d'Arán en la nostra búsqueda incansable i mitj resignada (per la escasés) de la neu.

Des del aparcament de Beret ascendim al tuc de Pèdescauç amb un temps inesperadament bò per lo que anunciaven

Déu prèmie als esquiadors que tenen fe: mitj sol mitj ennuvolat, vent fluix i temperatura agradable.

Des del Pèdescauç veiem el tuc de Parrós amb una pinta senyorial qu'ens atrau, però ho deixem per un altre cap de setmana dons ara està massa justet de neu.

D'allí com a consolació ens dirigim cap al Castarjás. Descens del Castarjás en direcció Cap de Blanhiblar, amb neu molla ja que havíe plogutel día avans (res de neu orgásmica com al Gallinero o al Portalet). Remontem uns cuants mètres la pista en direcció a la cafetería qu'es trobe a prop de Cap de Blanhiblar (2.242), passant per un petit paratje amb unes agulles de roca molt boniques i amb bònes vistes del Aneto i demés cims. Des de la cafetería descens disfrutón per les pistes fins al parking.

Activitat realitzada amb la penya del Centre Excursionista de Lleida, entre els qu'estaven Josep Mª C., Alba, Quim, Lluísa H., Feliu I. i altres bons companys i amics.

Salut i bònes traces i ben dretes.

Piulada Valle Brembana (Prealpi Lombardo) - 3 i 4/02/2007

Enviat per Pasdeguia.

Dates: 3 i 4 de febrer del 2007

Participants: Àlex M., Anna L., Berta A., Jaume J., Manel C., Glòria V., Jordi L., Anna M., Mila R., David T. i Ricard M.

Vist com pinta el pirineu i no estant disposats a ser vençuts per la manca de neu hem programat aquesta sortida a latituds més favorables.

La Valle Brembana és a la província de Bérgamo, a uns 70km al nord de Milà. Té diverses sub-valls i els cims oscilen entre els 2100 i 2700m.

Descripció de la sortida:

-Divendres 2: Sortida de Barcelona cap a Girona per agafar l'avió capa Milà (Bérgamo) a les 22'10. (http://www.ryanair.com/)

Arribem a bérgamo idesprés de llogar els vehicles ens traslladem cap a l'alberg situat al Ponte dell'Acqua (al final de la Vall que puja al Coll de Sant Marco) (Albergo Ristorante Genzianella Tel . 0345/86030, genzianella@valbrembanaweb.com)

-Dissabte 3: Una petita part del grup va a tastar la neu de lespistes tranquiles del voltant, la resta sortim de l'Alberg amb els esqúis als peus.

Cima dei Siltri 2175m

Desnivell: 928 m

Exposició: Oest

Estat de la neu: Polç primavera i primavera

Temps: Assoleiat

Horari total: 6h (anavem de relax)

A destacar la pala final del cim, que alguns van decidir repetir.

El descens el vam fer directament pel bosc evitant la possible encigalada pel camí de pujada.

Al vespre vam sopar plats típics de la zona, amb la corresponent sobretaula de limonzello cassolà.

-Diumenge 4: Després d'esmorzar aviadet ens hem traslladat a la vall del costat fins al poble de Carona. D'allà hem seguit l'itinerari d'accés al refugi Calvi (CAI) 1.972m Paso di reseda 2291m

Desnivell: 1200m

Exposició: Oest-Sud

Estat de la neu: Primavera

Temps: Assoleiat

Horari total: 6'30h (La pujada al refugi és planera i inacabable)

L'escenari des del refugi és bonic i ple de possibilitats, tant per al'esquí de muntanya com per a l'escalada. Després de carregar de nou, ens hem traslladat a l'aeroport de Bérgamo per agafar l'avió de les 20'20h. A les 23'30h erem a casa (quasi tots).

Per itineraris i més informació Club Alpí Italià secció Bérgamo http://www.caibergamo.it/

Bones traces

Pasdeguia

PIULADA alpinistica y gastronómica por el Portalet y rodalies 3 i 4/02/2007

Enviat per Luis.

Pues si compañeros, compañeras, amigos y amigas, gatos y gatas el finde en los alrededores del Portalet no ha podido salir con mas novedades.

Todo empezó en el Bruc (Barcelona) en el lugar de encuentro cuando Diego Audemard me llamaba por teléfono para localizarme estando yo de el a escasos 10 metros. Camino de Huesca, yo hacia continuas referencias a las magdalenas del Mont-Repos pero Carmen lo hacia al mismo tiempo de una pastelería cerca de Huesca en un pueblo llamado SIETAMO (por cierto vimos en vivo y en directo la magia de la repostería), pudiendo además de disfrutar de una coca a estilo Oscense de calabaza.

Entrando ya en temas propiamente alpinisticos, no hace falta decir que la cosa en cuanto al espesor del manto nival era como todos sabemos escaso, aunque en la cara norte de este paraje del Portalet aun se podía hacer algunos pinitos. El sábado cuando salimos hacia una de esas escasas elevaciones que rodean al imponente Midi d'Oussau tuvimos la desafortunada desgracia de que en el descenso al Diego Audemard, con una contractura muscular, un torcimiento de tobillo, una rotura de tibia y peroné(a razón del inmenso dolor que sentía), tuvo que ser evacuado en aeroplano hasta el hospital de Pau.

Pero la desgracia de uno supuso también la alegría de otros, que tras una larga y dilatada historia alpinistica nunca antes habían pasado por una circunstancia de ser evacuado hasta el parking del Portalet.

Por cierto la Carmen y el autor del texto hicimos toda la bajada con esquís a la "esquena" y con pieles las condiciones de descenso no podían ser peores, con una remada momunental.

Después de discutir y parlamentar sobre este incidentes nos retiramos a la Casa de Piedra (lugar predilecto y acogedor en los ambientes alpinisticos, por cierto la cena estaba buenísima, y el "pollastre molt bó") a la espera de noticias, que un par de horas mas tarde llegaría en modo de simple esguince de tobillo y el viaje de ir a recogerlo al "Centre Hospitalaire du François Mitterand a press du la entree de la autoroute A-64 de la France" ¡¡ Vive la France!!, y por supuesto viva Catalunya y España.

Para el domingo los compañeros Stefanie, Felix y Diego se retiraron a Barcelona, los dos primeros por el cansancio que había supuesto para ellos lo de viajar a Pau a recoger al malogrado compañero.

Para el resto de los expedicionarios y para los que se habían incorporado el sábado noche "avant del pollastre" la salida fue a otro pico llamado la Canal Roja o algo así, a unos escasos 2450 mts de altitud, con una subida de la cual presentíamos que casi en ningún momento íbamos a remar en el descenso, pues a diferencia del día anterior el coche lo habíamos dejado unos 500 metros mas hacia Francia bajando el Portalet donde el camino llegaba a la mismísima carretera. Allí una vez arriba al compañero Tony tuvo la desafortunada idea de dar a sus esquís riendas sueltas y claro uno de ellos escapo misteriosamente solo sin pieles hacia abajo, como un "desesperad".

Después de hacer las pesquisas y deliberaciones pudimos comprobar que la traza que deja un solo esquí es motivo suficiente para pensar que era el misterioso de Tony. Rosa S. fue la encargada de ir a recoger al utensilio misterioso.

A continuació de tot aixo ben arrivar tots sans i estalvis als nostres cotxes" Com acumiadament del meu missatge, aprofito per descriure als integrants de la sortida de aquets cap de setmana com son Rosa S. (de sobras conocida por todos), Carme (la mano derecha de Rosa), Felix(Made in West Germany), Stefanie(Rhone-Alpes), Diego(en català es Didac), Laia(la chicota de Tony), Montserrat (la noia de Gavá ), el mismissim Tony, Marina (Barcelonina) y el autor(tutifruticonnueces).

Per finalitzar el meu text aprofito per dir que m'agradaria trovarme un altre cop amb la gent que he conegut aquets dies a Huesca, y a mes a mes veien que la neu suposa felicitat per uns y feina per altres. Desitjo y espero que llueva y nieve mucho pues de ello depende en gran parte de nuestra existencia. Aprofito també per fer una referencia als companys que van fer una sortida al voltants de Bergamo, Jaume J., Berta, Joan Manuel C. y demás.

Esperamos desde aquí una pronta recuperación de Diego de sus molestias, y que en otro momento no muy lejanos podamos compartir la misma traza.

Bones traces a tothom.
Luis