el vídeo dels dimecres... una bòbila al paradís

(autor Sooli Entertaiment; música (imprescindible!):  Al-Berto & The Fried Bikinis)

Tuc de Gurièr (2536m)

24/12/2011, Val d’Aran

6h, +/-1225m, S2, **

El Tuc de Gurièr és d’aquells “petits” cims a l’ombra de dos “grans” veïns: el Tuc d’Òrla i el Tuc de Milh. Després de les nevades importants seguides per pluja abundant i calorada fins a cotes altes, el mantell de neu ha quedat molt dur, encrostat per gel que en les orientacions més obagues és ben viu. Per sort, durant la matinada de dissabte, passa un front que rasca les muntanyes més septentrionals de l’Aran i Pallars, deixant-nos una mica de polseta molt agraïda en l’ascens i prou disfrutona en el descens.

Des del Pla de Beret (1.850m), sortim esquiant cap a Montgarri per la pista de la solana. Els darrers 500m fins al Santuari (1.650m) els fem caminant. Continuem a peu pel camí d’estiu cap a l’entrada de la vall de l’arriu Porquèr. Posem pells, tornem a calçar els esquís i comencem a pujar pels prats a la dreta del riu. De seguida trobem el barranc que baixa del nord del Tuc de Bandolèrs, el qual travessem sense dificultats. Remuntem una zona boscosa de pins amb terreny més pendent i continuem flanquejant per vires de prats prou còmodes. Entrem a la valleta de l’arriu de Bandolèrs encapçalada pel Tuc d’Òrla i el Tuc de Gurièr (deixem enrere els barrancs de Lèsca, Barlonguèra i Milh). Seguim guanyant metres, buscant el terreny més suau i les clapes de neu ventada que ens salven d’haver de posar ganivetes. El vent cada vegada bufa amb més força i la sensació de fred és més intensa però continuem avançant ja que el cim no queda massa lluny. Arribem sota la carena sud del cim: és un llom ample de terreny dret. Vistes les condicions, deixem els esquís ben clavats a la neu, guanyem el llom amb grampons i assolim el Tuc de Gurièr (2.536m), amb relativa facilitat però amb força compte pels cops de vent. Per sort, just a dalt del cim, és on fa menys vent i podem gaudir de les vistes al Couserans (nord), Pallars (est i sud) i Aran (oest). Retornem al punt on hem deixat els esquís i fem el descens seguint el rastre de la traça de pujada. Arribem esquiant fins prop de l’aiguabarreig de l’arriu Porquèr amb l’arriu Noguera Pallaresa, que creuem pel pont deth Porquèr (1.625m) a l'alçada del Pòble de Montgarri. Ara prenem la pista de l’obaga, amb força millors condicions, per retornar al Pla de Beret.

L'impressionant Tuc de Milh. Apareix el Tuc de Gurièr. Mantell glaçat.

Darrers metres, Tuc d'Òrla i Malh de Bolard a darrera. El veí Tuc de Milh. Descens per la vall de l'arriu de Bandolèrs, amb el Tuc de Gurièr al fons.

Bones traces i BON NADAL a tots!!

Carles i Montse

Neu també a la vessant sud

Diumenge passat vaig estar a la vall de Riueno, vall que surt a nivell del extrem sud de la embassada de Senet, pujant a má esquerra (Ribagorça). Jo anava amb el taranná de resignació que predominave fins fa molt poquet degut a la manca de neu, i no em vaig endur els esquís.

Em vaig trobar amb una sorpresa, dons la borrasca va traspassar les muntanyes del túnel de Viella i havíe una magnífica nevada. Això vol dir que valls com la de Bessiberri, Mulleres i altres están aptes per transitar amb esquís, i fer per exemple una magnífica travessa com la del Tossal del Molar Gran, pujant per la vall de Bessiberri i baixant cap a Conangles.

La fotos están preses a cotes entre 1.700 mt i 1.800 mts.. A nivell de la carretera hi havíen 15-10 cm. ¡¡A gaudir....!!

el vídeo dels dimecres... silence, il neige

Aquesta setmana la xarxa va plena de vídeos de nevades d'aquí i d'allà. M'ha agradat aquest del Pirineu, o aquest altre del que copio el títol pel post. I el que penjo és un de Leysin que ressegueix les traces de quan vam pujar a la Berneuse el 5 de desembre de l'any passat, sense extridències ni dificultats... és el plaer de cabussar-se a una bona nevada. Bones traces i Bon Nadal!

Pic del port de Pereguils 2703m

S2,** 600m desnivell



Aquest cap de setmana hem canviat les sortides en solitari o en petit comitè, per participar en el primer curs de traçadors d’esqui de muntanya de competició organitzat per la fedme. Com en tot curs de muntanya, per molt interessant que sigui la part teòrica, tots estàvem frissant per sortir amb els esquis. Dissabte varem fer el que varem poder a l’entorn d’Arcalís doncs el vent superava a les carenes els 100km/h. Avui diumenge amb mes o menys mig metro de neu distribuït d’aquella manera pel vent, ens hem acostat tot traçant a un cim a l’est del Port de Creussans. Bona neu, nevava o sigui que bon temps, bons companys i tot bé, sense oblidar-nos del profe també bo, el traçador “oficial” a Andorra, Carlo Ferrari.

Teniu més fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/CursTracadorsDEsquiDeMuntanyaDeCompeticio

I algun vídeo a:

http://www.youtube.com/watch?v=_HulbL6tnas&feature=youtu.be

http://www.youtube.com/watch?v=tIyj0eQRS6w

Curs d'iniciació a l'Esquí de Muntanya

La secció d'esquí del CEG convoca un Curs d'iniciació a l'esquí de muntanya, que tindrà lloc a  principis de març. Es treballaran nocions bàsiques de progressió, material tècnic, meteorologia, allaus, seguretat, preparació de sortides. Amb l'objectiu de tenir les nocions mínimes per a la pràctica de l'esquí de muntanya de forma autònoma i amb seguretat.

Calendari:

• Dimarts 28 de febrer, 20'30h: Presentació curs / material i equipament 1
• Dijous 1 de març, 19'30h: Coneixement del Medi de l'Alta muntanya hivernal i equipament 2
• Dissabte i diumenge 3/4 de març: sortida pràctiques a La Molina i ascensió a cims de la zona. Xerrada de seguretat a la muntanya.
• Dimarts 6 de març, 20'30h: primers auxilis.
• Dijous 8 de març, 19'30h: Preparació de sortides. Orientació, mapes i gps.
• Dissabte i diumenge 10/11 de març: sortida pràctiques al Pirineu Occidental / Treball sobre prevenció d'Allaus i rescat.
• Dimarts  13 de març, 20'30h: Meteorologia i casos pràctics, cloenda.
• Dissabte i Diumenge 17/18 de març, sortida opcional Cicle d'esquí de Muntanya del CEG.

Lloc:

Les xerrades es faran a la seu social del Club Excursionista de Gràcia, passatge Mulet, 4 de Barcelona.

Els indrets de pràctiques poden èsser modificats en funció de l'estat de la neu, la climatologia i la seguretat.

Hi haurà una part del contingut teòric del curs que es lliurarà i es treballarà telemàticament.

Preu:

La inscripció per als socis del CEG és de 120€ i de 200€ per als no-socis.

El preu no inclou els desplaçaments, allotjaments a refugis ni àpats.

Normativa:

Per accedir al curs cal estar federat amb la modalitat d'assegurança D o equivalent (no s'accepten les assegurances temporals per la limitació geogràfica que tenen).

Per a les pràctiques cal tenir tot el material obligatori des del primer dia: esquís amb fixacions de muntanya, botes, pells de foca, ganivetes, piolet, grampons, ARVA, pala i sonda.

Cal tenir un nivell mínim d'esquí que permeti el descens amb seguretat i agilitat per pistes vermelles.

Els responsables del curs podran descartar la participació al curs d'alguna persona que no acompleixi aquests mínims, o bé no tingui el nivell físic adequat, o si no segueix les normatives i directrius del curs.

Les places són limitades i es reserven per estricte ordre d'inscripció.

El termini màxim per a les inscripcions és el dijous 15 de febrer.

Per més informació i inscripcions podeu adreçar-vos a la secció d'esquí de muntanya del CEG: esqui@cegracia.cat o bé a la secretaria del Club per telèfon o personalment de dilluns a dijous de 18 a 22 h. al Passatge Mulet 4 de Barcelona, tel: 932378659.

el vídeo dels dimecres... renovar la cola

Des d'anayetvertical ens expliquen com treure la cola vella de les pells de foca i posar-ne de nova. Compte amb les CT40 de colltex on la neteja es fa amb un drap humit.

Piulada del tren a Valle di Bellino - 4 a 10/12/2011

"la vida NO! és una rentadora"
Pep, Yann, Anna, Ricard, Manel, JoanManuel, Roger G, Mariancel·la, Samuel, Gemma, Angèlica, Xavier, Roger B, Sergi, Albert, Rosa i Jaume.


El vídeo del Yann:

La falta de neu a Davos ens va obligar a canviar de destinació i de tren. Enlloc de Zürich+Davos, cap a Torí i bus al capdemunt de Valle Varaita, a Valle di Bellino, al Rifugio Melezè. En aquesta vall del piemont italià, paral·lela a la Valle Maira, però més al nord, les mateixes nevades que van innivar el pirineu oriental van deixar-hi un gruix suficient i des de cota 1900.

Han estat 5 dies d'activitat molt ben aprofitats amb cims i condicions exigents (il vento!). 

Resum:

Diumenge 4 de desembre: 19:38pm Estació de França de Barcelona. Nit en tren "Salvador Dalí" en lliteres.

Dilluns 5 de desembre: 8:05 am arribada a Torí i minibús a Vall di Bellino Rifugio Melezè 1812m, on arribem a les 11am. Ascensió al Mont Maurel (2605m).

Dimarts 6 de desembre: Rocca La Marchisa (3074m), en bucle.

Dimecres 7 de desembre: Mont Faraut (3042m)

Dijous 8 de desembre: Testa di Malacosta (3216m)

Divendres 9 de desembre: Intent a la Tête de l'Autaret (cota 2500m). Minibús a Torí. A les 21:18 tren a Barcelona.

Dissabte 10 de desembre: arribada a Barcelona a les 9:45.

Activitat realitzada:

Dilluns 5/12/2011 - Mont Maurel 2605m

+/- 800m; F,  *, S2-S3; 3-4h amb la calma; pala final orientada a O, ideal per a una cuita al sol, que hem superat amb avantatge. Temperatura baixa, vent fort d 'oest que ha anat afluixant i cel que ha quedat blau impol·lut només amb núvols a la frontera francesa. Neu a 1850m a cares nord, però molt vella i reciclada, amb trams de tots tipus, fàcil per pujar i de no tant plaer en el descens.

el Mont Viso treu el nas rere el Mont Maurel

Sant tornem-hi! Per a molts la primera de la temporada i desfer i refer motxilles amb la pressa que es té a les 11 del matí ha estat un bon retrobament.

Sortim crec que no massa convençuts ja que sembla que fa massa vent... Cal fer menys de 10 minuts a peu per poder calçar els esquís, a la Borgata de Santa Anna. L'ambient, el paisatge, les construccions,... recorden a la veïna Val Mairo, que tenim al sud, just darrera les muntanyes. Prenem en aquesta direcció la Vall di Traversagn, ara per la riba dreta i per l'altra quan baixarem.

En poca estona, quan la vall sembla que es tanca al sud hem girat a l'esquerra per pujar per pales i comes, en un terreny no massa definit, clapat de petites i autèntiques cabanes de pastors.

Més amunt ja ens sembla veure la creu del cim i hi accedim en un gir d'esquerre a dreta, amb esquís als peus fins dalt. Baixada pel mateix camí, evitant els trams de neu més endurida o treballada. Finalment, ja al fons hem passat a l'altra riba del riu i per una pista gelada rapidíssima hem arribat a Santa Anna.

Dimarts 6/12/2011 - Rocca La Marchisa W 3074m i E 3072m, en bucle del Col de Vers a la canal E

+/- 1250m; PD,  ***, S3 sostingut a la part alta, S2 després; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Méteo: tot el dia força sota zero, amb sol (tot i que l'orientació només deixa veure'l a la part alta) i bandes de núvols que en algun moment han deixat caure 2 o 3 volves. Ratxes de vent molt fortes a la part alta. Neu dura a la pujada, i dura o transformada a la baixada.

Rocca La Marchisa des de la Granja de Rui, baixant del Malacosta

Llàstima de la qualitat de la neu perquè la travessa d'avui és de categoria, en bucle pujant per una vall, fent un 3000 ben enlairat i anant a buscar un coll a l'altra banda ben dret i que ha permès millors viratges que el dia anterior.

Prudentment hem separat el grup però tots 17 hem arribat al cim i pràcticament hem baixat junts, un èxit!

La primera part de l'itinerari repeteix el recorregut del dia anterior, fins als 2000m on hem seguit en clara direcció SE per un pendent més dret fins al PIano di Traversagn, farcit de bucòliques cabanes colgades de neu.

Llavors, en direcció S, cap al Col di Vers 2862m, que hem superat per passar al vessant de Val Mairo baixant 50m i girant a l'esquerra (E). Davant nostre i ja en cara sud, sols amb el vent..., hem resseguit amunt per fort pendent, uns amb ganivetes i altres amb grampons fins els dos cims de la Rocca La Marchisa.

Del cim es veuen els dos possibles colls de baixada, més a l'est, i el Pic de Sagneres que ens provoca... L'entrada al pendent, lleugerament acornisada, la fem sense problemes i ens llencem per amples pales amb neu transformada que després passa a dura, fins a trobar el camí de pujada i fer en carrera el descens per la pista gelada per trobar aigua calenta a la dutxa ;)

Patés, cerveses, vins, wifi, cartes.... fent temps pel sopar i ceŀlebrar uns 45+1 dia.

Dimecres 7/12/2011 - Mont Faraut 3042m

+/- 1250m; PD+ (exposat a la Barricate), ***, S3 sostingut; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Mateixa méteo del dia anterior però amb vent més fort. Neu: hem gaudit de valent amb bona neu transformada i algunes acumulacions de pols que acumulava al vent. Plaques molt petites en l'orientació N del cim.

A la fi hem anat a buscar la Barricate! Sortim del refugi 10 min a peu com la resta de dies fins a Santa Anna. Passem. Llarg la vall de Traversagn i anem a buscar una vall paral·lela que tanca la vall de Bellino al fons. Passem pel pla Celoi i prenem direcció sud cap a l'engorjat pas de la Barricate. Amb més neu es pot passar pel fons, però a principi de temporada cal passar amb molt de compte pel sender d'estiu que el creua 50m més amunt. Passem amb grampons amb atenció però sense més dificultat que parar compte amb les ràfagues de vent.

Superat el pas i de nou sobre els esquís tirem amunt per una vall preciosa amb el nostre objectiu al fons i l'alicient de ser un itinerari que si enfila directament...
 
Al coll (E) el vent ho fa tot molt difícil però uns quants fem els pocs metres que falten fins al cim, grampons als peus i piolet en mà per neu fàcil i amb el vent fent de les seves. Grandíssimes vistes.

El millor ens ho depara el descens! Sostingut, llarg, i amb bona neu.

De nou la Barricate i després rapidíssima baixada per neu ben dura... Gran dia d'esquí alpinisme!

Dijous 8/12/2011 - Testa di Malacosta 3216m

+/- 1400m; F, ***, S3, però es poden anar a trobar molts trams S4; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Gran bo, amb només vent al cim. Neu bona a la part alta, dura ventada i algun tram primavera a la part baixa.

Avuí hem apostat per una cara sud i l'hem encertat de ple! Patíem per si s'havia de caminar massa, però només han estat sense neu 15' al principi i 15' després entre els 2000 i 2100m.  De seguida hem calçat esquís i no ens els hem tret fins el cim.

De Santa Anna enlloc d'anar cap a Plan Ceiol hem continuat cap al llogarret de Crusset, just sota la Rocca Senghi. D'aquest punt es gira cap al N (100m a peu) i amunt ben directament tot passant cabanes.

Vora els 2500 es gira a l'oest per una vall molt marcada que poc a poc, amb algun pas exposat, gira al nord, alhora que s'obre i ens mostra al fons el Coll de Malacosta (3064m) i el cim a la seva dreta, més al nord.

El descens del cim i del coll han estat memorables. Més avall la neu l'hem trobada més dura i ventada, però trepidantment hem fet el camí de tornada al refugi, de nou més que satisfets.

Divendres 9/12/2011 - Intent a la Tête de l'Autaret

+/- 700m; PD+ (exposat a la Barricate), ***, S2-S3. Vendaval quan sortim a les 7, que tot i anar afluixant fa incòmode el dia. Neu més dura i ventada que dies enrera. En el vessant NE de la vall d'Autaret, sota el M.Bellino i Buc Faraut, a uns 2500m just sota el coll tres esquiadors italians provoquen just davant nostre una allau de placa de mida mitjana (mida 2-3, entre 200m d'amplada i 75m de recorregut en un pendent d'uns 30º on féiem el flanqueig). Restem observant per on progressen els tres esquiadors locals, que finalment reculen pel risc de la resta del vessant. De fet, fan caure una altra placa (petita) en la seva retirada.

Són quarts d'onze del matí i veient les condicions decidim tornar al refugi on recuperem forces amb embotits, formatges locals i més birres. El minibus ens recull a les 15h i a Torí ens resta temps per fer un darrer mos italià abans d'agafar el tren on exhaurim algunes de les existències del bar.

El refugi: www.rifugiomeleze.it

Ha estat una gran descoberta visitar-lo. La seva situació, alçada (1812m) i accés per carretera fan que sigui ideal per passar-hi tant un parell de dies com una setmana sencera. El tracte del Bruno i la seva ajudant exquisit, amb bones recomenacions per l'activitat a fer cada dia, i ens han fet recordar el bon tracte que també vam rebre a Val Mairo. Els esmorzars no són de pa amb tomaquet com ens agradaria però el plat de pasta del migdia i els sopars ens han donat les forces necessaries per l'aperitiu de tres mils que ens hem cruspit... o han estat les cereveses? Grazie Bruno!

Com arribar-hi

Nosaltres hi hem arribat en tren+minibus. L'accés en cotxe des de Barcelona és de prop de 9h i 900km, tant si s'hi accedeix pel nord, pel Tunel del Fréjus, com pel sud, per Cuneo.

Mapes

El mapa "Sciare in Val Maira" 1:20.000 de Bruno Rosano cobreix els itineraris orientats a N (tret del punt de sortida).

De la série del IGC italià hi ha el 106 (MONVISO), 1:25.000, i algun més.

Hi ha alguna guia d'itineraris local en italià, i es poden consultar descripcions d'itineraris i condicions recens a www.gulliver.it.

Agrair especialment a Elipsos (www.elipsos.com) les facilitats en els canvis de bitllets de tren a Zürich pels de Torí, al CEG i a l'oficina de turisme de Suïssa a Barcelona per les gestions ens els trens interiors de Suïssa i a l'alberg de Davos per l'acceptació de l'anulació de la reserva. Lo de Davos resta pendent!

Un record pels que a darrera hora van ser baixa per lesió i hi ha ganes de #trencegesqui pel 2012. Gràcies a tots i bones traces!