Macedònia express, 21 a 24/02/2020

Esquí de muntanya a Macedònia del Nord

No és la primera ni serà la darrera vegada que fem cap als Balcans a la cerca de neus més exòtiques i d'hiverns amagats... i Macedònia del Nord ho té tot: cultura, gent acollidora, muntanya, fred, neu, gastronomia i logística fàcil!

Logística:

Vols directes lowcost a Skopje amb Wizz: divendres s'hi arriba a mitjanit a temps de llogar un cotxe i anar a un hotel. Dissabte, diumenge i dilluns s'aprofiten de ple car el vol de tornada és a les 17:50.

Hi ha varies zones per fer-hi esquí de muntanya: nosaltres hem triat les que fan frontera amb Kossove i Albània, a menys de 120km o 1h30' de cotxe, però veus muntanyes nevades arreu... hi haurem de tornar.

Activitat realitzada:

Dissabte 22 de febrer: Karabunar 2565m i Sini Vrv 2550m en volta circular des de Popova Shapka
+/-1100m, 15,5km; 5h; PD, ***, S2-S3

Popova Shapka és un poble a 1600m enlairat sobre la ciutat de Tetovo on hi ha una antiga estació d'esquí, aquest any tancada. Hi arribem d'hora però hem d'esperar fent cafès a que afluixi la nevada i sobretot el vent... finalment ens atrevim a tirar amunt i prosseguim per una pista que deixem de seguida per agafar un llom que s'enfila fins la cota 2500 on s'acaben els antics remuntadors.


Seguim en direcció oest, ja en terreny verge per lloms amplis fent cims secundaris. El dia s'acaba obrint del tot i el regal de vistes cap a les muntanyes de Kossove és temptador!

Al Sini Vrv 2550 traiem pells per arribar a un marcat coll, des d'on amb grampons pugem al Karabunar 2565m. A un parell d'hores que no tenim hi ha un clàssic, el Titov Vrv 2747m, amb una torre militar de vigilància abandonada (on ens diuen que s'hi pot dormir).

Tornem al coll i ens espera un descens desconegut per una vall orientada a sud-est que serà plàcid i amb neu pols fins la cota 1900m... i encara seguirem baixant per tornar a pujar en direcció N fins els límits de l'antiga estació, amb darrer descens fins el cotxe.

En 40min fem cap a la zona de Mavrovo. Hem encertat de ple en la tria de l'allotjament: un lloc que es diu "Ski Hut" no podia fallar... Som els únics clients de l'Ski Hut Gorica i ja fa dies que ens creuem e-mails per lligar la logística del cim que ens ha portat fins aquí, el Golem Korab 2764m.

Diumenge 23 de febrer: Golem Korab 2764m
+/-1650m, 20km; 7-8h; PD, ***, S3.

Golem Korab 2764m, a l'esquerra i Korab"2" 2764m a la dreta 

Recorregut en foto feta des de prop del cim. Es pot veure la llarga carena entre 2400 i 2600m que cal pujar i baixar abans d'atacar els darrers pendents fàcils del Korab. Pel descens ens hem llençat per la vall de la dreta.

El Korab és el cim més alt d'Albània i de Macedònia del Nord, bé, tots dos països diuen que el cim és seu... però això és el de menys, és un muntanyot immens! Des d'Albània, l'excursió sembla més curta i directe, però des d'on som ha calgut una aproximació d'1h en 4x4 fins la cota 1450m, passant un parell de controls fronterers, casi sense sentit ara que les neus ho tenen tot tallat per dalt.


La primera part del recorregut és molt amable, per pendent suau seguint el GR per un bosc esclarissat i després prats més oberts fins la cota 1900. Les pales es van redreçant i a 2100m s'arriba a una aresta on avui el vent i bufa molt fort. La resseguim, uns trams amb esquís i ganivetes i uns altres més drets, gelats i exposats amb grampons fins una successió de cimets sense nom entre 2500 i 2600m.


Del punt més alt ja veiem el nostre objectiu, encara més enllà... cal descendir 200m i pujar-ne 300 més, però fàcils i amb esquís fins al cim on hi arribem en una solitud i vistes gegants!

Pel descens tirem de mapa i per evitar desfer el camí de pujada, on hauríem de remuntar i esquiar trams força gelats, ens llencem per una vall més assoleïada més al sud, sabent que a 2000m haurem de tornar a la traça de pujada. L'encertem i ja només ens queda davallar en esquiada ràpida fins al punt de trobada o ens espera a l'hora convinguda (16:30), en Dimitar, del refugi, per tornar en 4x4 a la civilització: està casí tant content com nosaltres de que haguem fet cim i la fem petar parlant de tot...


Dilluns 24 de febrer: Volta pels alts de Mavrovo
+300m/-700m; 6km; 2h; F, *, S2

Volem anar al Medenica 2163m des de la carretera que porta al poblet de Galichnick, però a 1300m trobem massa glaç per seguir amb el cotxe i aprofitem que a 10' hi ha l'estació d'esquí de Mavrovo. Prenem un forfait de turista per uns 5 euros al canvi i prenem una cadira fins la cota 1700m des d'on ens inventem una ruta fora dels límits de l'estació cap a un turó sense nom. Baixada en neu primavera fins el cotxe i a les 12 ja estem dinant la delícia local, el Rebro vo Furna (costellam de porc al forn).

De Mavrovo a l'aeroport d'Skopje hi ha només 120km, per bona carretera.

Escapada molt recomanable, s'hi bé cal lligar la logística del Korab i mentalitzar-se de que és una excursió exigent...

Bones traces!!!
Marta i Jaume

el vídeo dels dimecres... Македонија

Turno skijanje na Bosnia-Herzegovina i Montenegro, 8 a 16/02/2014

Una escapada als massissos de Durmitor a Montenegro i Bjelašnica i Prenj a Bòsnia-Herzegovina.

Aquest any és el 30è aniversari dels Jocs Olímpics de Sarajevo i Bjelasnica va ser un dels centres principals de les proves d'esquí i de salts d'aquells jocs del 1984. 

El 1992 mentre que a Barcelona inauguràvem els jocs olímpics d'estiu, Bòsnia-Herzegovina va ser l'escenari de l'inici d'una guerra provocada per l'agressió feixista de l'autoproclamat Exèrcit de la República Sèrbia. La neteja ètnica i la destrucció de pobles i ciutats sencers van ser una constant. En aquest context es va produir el Setge de Sarajevo, entre la primavera del 1992 i l'hivern del 1996. La ciutat va passar de tenir 900.000 habitants a 350.000. 10.000 morts (1500 nens) i 55.000 ferits.

Encara avui queden moltes proves físiques d'aquells anys, en forma de camps minats i d'edificis destruïts, però cap d'aquestes coses impedeix veure el patrimoni natural de Bòsnia-Herzegovina, un paradís per fer muntanya i activitats a la natura, amb fantàstics rius, llacs, boscos i muntanyes.

L'estiu del 1993 vaig formar part de l'equip organitzador del Festival per Bòsnia que va fer la Crida a la Solidaritat, en suport al poble Bosnià i contra el setge de Sarajevo. Tenia pendent un altre homenatge, en temps de pau, que és el veure un país que atrau l'atenció  per la seva gent, la seva cultura i el seu paisatge i no per la seva guerra. Mirant al futur i veient un gran potencial per a l'esquí de muntanya, sempre tenint present que "Oblidar mata".

Activitat; malauradament ha estat un any amb poca neu a les muntanyes de Bòsnia, així que hem hagut de moure'ns per anar a buscar-la.

Dilluns 10 de febrer cim de Bjelašnica 2067m
+/-800m; F, S2, *; 2-3h
(40km al SO de Sarajevo)

Massís ubicat darrera del mont Igman, mirant des de Sarajevo, on hi ha diversos itineraris per fer. Vistes les condicions de neu i el temps decidim pujar per les pistes i fer el cim de Bjelašnica 2067m. A la zona alta i fins el cim el vent ens ha fet la guitza, però hem trobat suficients condicions de neu com fer fer un bon descens, forats dels esquís a banda... A prop de l'estació trobarem dos refugis a peu de carretera on es pot dormir i menjar. Un està ubicat a sis kilòmetres de la carretera principal.

Dimarts 11 de febrer Turska gl. 1855m des de Trsa
+/-750m; F, S2, *; 2-3h
(al SO del PN de Durmitor, Montenegro, a "només" 140km de Sarajevo)

Només per fer l'accés al poblet de Trsa ja val la pena entrar a aquesta zona. Es fa per una carretera de pànic estreta plena de revolts i penjada en un penya-segat. A l'estiu la carretera connecta amb l'altra banda del massís de Durmitor, però a l'hivern queda tallada per la neu. Trsa està en un altiplà des d'on es poden fer diverses ascensions de pendents suaus. Aquí la manca de neu també ens obliga a fer un itinerari expres per anar a buscar-la.

Dijous 13 de febrer Istočni 2445m des de Savin Kuk
+/-1000m; F, S2-S3, **; 4-5h
(a Žabljak, PN de Durmitor, Montenegro)

Žabljak és un poble turístic que fa de porta d'entrada del Parc nacional de Durmitor a Montenegro, està ubicat en un altiplà just on comencen les muntanyes. Tenen una estació d'esquí: Savin Kuk i un paisatge divers. El dimecres ha estat tot el dia nevant i fent vent, però dijous el dia s'ha llevat assolellat i ens ha permès fer el  Istočni 2445m. A mitja ascensió el vent ens ha dificultat molt la progressió, però la baixa dificultat tècnica ha compensat i hem pogut fer cim.

A Žabljak hi ha tota mena d'allotjaments, restaurants i serveis per fer estada, sobretot per l'apreski...

Divendres 14 de febrer Aproximació refugi Bijele Vode 1450 des de Rujište
+/-500m; F, S1-S2, * (però cal seguir el camí, hi ha mines!); 2-3h
(al S del massís de Prenj, a 20km de Mostar o 125 de Sarajevo)

Hem deixat Montenegro i ens hem traslladat de nou a Bòsnia Herzegovina. Després de fer nit a Mostar ens traslladem a Rujište, una mena de poble urbanització que és una de les principals entrades al massís de Prenj, anomenat l'Himalaia de Bòsnia-Herzegovina. L'accés al refugi transcorre per camins i pistes per un camí marcat i és un constant pujar i baixar. El refugi està ubicat a l'inici de la planera vall d'accés al Zela Glava i l'Otis. Per accedir al refugi cal contactar amb el Club de Muntanya de Mostar, normalment obert els caps de setmana, però sense cap servei de cuina ni bar. Com a alternativa a 200m hi ha una cabana lliure amb estufa i un altell amb matalassos.

Dissabte 15 de febrer Otis 2097m des de Bijele Vode
+800/-1300m; PD+, S3, *** (llarg, i part final de 45º, amb aresta fàcil); 6-7h

Des del Bijele Vode es poden fer moltes ascensions, escollim l'Otis per ser un dels cims més emblemàtics de la zona i per la seva accessibilitat. El Zela Glava es fa per una aresta nevada difícil des del mateix coll.

La vall d'accés al Zele Glava i Otis és molt planera i plena de desnivells, això explica perquè havent-hi 500m de desnivell entre el refugi i el cim n'acabem fent 800m.

Ens ha fet un dia fantàstic, assolellat i sense vent i amb la neu molt estabilitzada. Realment molt bonic tot l'entorn de les diverses sub valls que anem recorrent.

Zele Glava i Otis

Esquí de muntanya a Bòsnia-Herzegovina

Època: des de principis de febrer fins a mitjans d'abril, sempre mirant prèviament condicions.

Transports: fàcil amb Lufthansa via Múnich, uns 300€ el bitllet d'avió, el transport dels esquís inclòs en el bitllet d'avió.

Moure's per Bòsnia: És recomanable llogar un vehicle, les agències locals ofereixen preus força econòmics. No hi ha autopistes ni autovies, així que les distàncies es fan llargues.

Moneda i preus: Marc Bosnià 1 Euro = 2 Marcs, els preus de la vida quotidiana (menjar, restaurants, allotjaments, etc) són moderats respecte els nostres, podríem dir que en moltes coses gairebé a la meitat de preu. A Montenegro tenen l'Euro com a moneda oficial.

Material: És molt difícil trobar material d'esquí de muntanya a Bòsnia, cal preveure portar recanvis.

Idioma: El Bosnià forma part del grup lingüístic del Serbo-Croat, utilitza l'alfabet llatí, fet que tot i ser una llengua molt diferent a la nostra puguem seguir les indicacions escrites. És recomanable portar un diccionari de paraules bàsiques i frases. Hi ha molta gent que parlar una mica d'Anglès però a les zones més aïllades no en trobarem.

Mapes: trobareu mapes molt bàsics, però suficients per moure's. En aquest enllaç de la Universitat de Texas trobareu els mapes de quasi totes les zones. http://www.lib.utexas.edu/maps/topo/former_yugoslavia

Us detallem les fulles de cada zona: Jahorina: 2782 II /2882 II. Bjelasnica: 2782 III / 2782 II / 2782 IV. Prenj: 2682 II / 2681 I / 2781 I. Vran: 2682 III / 2682 IV. Vranica 2682 I / 2682 IV /2683 II. Durmitor 2881 II.

Xavi A, Pep M, Manel C, Jaume J i Ricard M

Bones traces