25 de febr. 2010

Cambre d'Ase




dissabte 20 de febrer 2010


Cambre d'Ase 2.750m (+1.110)


Temps total : 4h 50m


Montse, Joan, David, Ruben i Pili


com que ha nevat el dia anterior i per sobre cota 2000 tot està "carregadet" hem triat un cim que no haviem fet i un itinerari a priori sense compromís ... Sortim del parquing de l'estació d'Eyne 1.650m) i per eviar al màxim els esquiadors prenem direcció W per una pista forestal que les travessa dues vegades. Continuem fent llaçades i una mica "el senglar" fins que la pista ens porta a un collet des d'on divisem es divisa la Vall d'Eyne. A partir d'aquí dret amunt seguint la divisòria bosc-solana i trepitjant neu ben fresca !! Arribem al capdamunt de l'estació i del darrer remuntador, de nou a traves del bosc, dissuadim una colla que anaven directes a les canals ........ continuem pujant en direcció la carena oest. Aquí el gruix de neu ja no ho es tant, ha ventat. Resseguin la carena i l'aresta per la traça-trinxera recent feta i som al cim. Decidim baixar pel mateix itinerari fins les pistes, sembla que hi ha hagut algunes purges que han sorprès un grup ...... baixada per les pistes farcides d'esquiadors.

24 de febr. 2010

Creu de Ferro i Serra del Vert

Seguint les piulades de la setmana passada del Roger i L'eli: Creu de Ferro i Serrat Voltor i les del Jaume i la Berta: Cap del Vert Hem gaudit d'un bon cap de setmana d'esquí de muntanya amb neu pols.

Dissabte 20 de febrer 2010:
Creu de Ferro 2.297m -Serrat Voltor 2.281m i descens pel barranc de les Llobateres
+/- 800m, 5-6h, s3
Glòria V i Ricard M
Temps fred i assoleiat
Neu pols endurida pel vent a les carenes i fonda a recer.
Observacions: no hem pogut arribar ben bé al cim del Serrat Voltor per la gran quantitat de neu acumulada.

















Diumenge 21 de febrer 2010:
Cap del Prat d'Aubés 2.244m
+/- 700m, 3h, s3
Carme, Pere-Joan, Glòria, Ricard
Temps fred, nevada que s'ha anat intensificant amb el pas de les hores, visibibiltat baixa.
Neu pols fonda
Observacions: Aquest cim és a la dreta del Coll dels Belitres, dalt del Torrent Fosc. Tot i que continuar el descens, més enllà de la pista, pel Torrent Negre és una temptació, el dia no està per ensigalades...

















Trobareu més fotos a Creu de Ferro i el Vert

Bones traces !!

el vídeo dels dimecres... 7 feet of snow

in 7 days... 213cm!

22 de febr. 2010

Montpius (2258 m), de les pales de Pomaròla al barranc de Gèles 20/02/2010

Pep i albert

Desnivell: +/-1000 m
Dificultat: S2
Horari: Ascens 3:30 h. , descens fins bordes de Gèles: 0:45 h
De Gèles a Pla de la Piüsa (0:45 h aprox)
De Pla de la Piüsa a Gausac: (1:30 h aprox)

Montpius, d'amplis horitzonts és un mató de neu al mig de l'Aran

Amb esquís a l'esquena partim des de l'inici de la pista d'Horno (1300 m.) i aviat prenem un trencall a la dreta fins a la borda Sabatèr. Des d'aquesta borda s'intueix un camí en direcció NE que ens durà fins a la carena anomenada Pales de Pomeròla i la cabana d'Eth Bosc Negre. Poc abans a 1500 m hem calçat esquís. Des de la cabana una àmplia llomada porta fins a la Pleta dels Clòts d'Anherar, on al voltant dels 2100 m hi trobem una altra cabana( totes les cabanes presenten un estat interior precari però són aprofitables en cas de necessitat). Des d'allà divisem la Passada d'Auba entre el Tuc de Cuenques i el Montpius punt de pas cap a la vall d'Artiga de Lin. Avui nombroses cornises encara que de poc volum delimiten aquest pas i és l'únic punt de l'itinerari que pot presentar alguna dificultat. Superat aquest pas arribem al Montpius. Panoràmica excepcional de l'Aran i el Massis de les Maladetes.




Iniciem el descens Nord per àmplies comes en direcció el barranc de Gèles; opcionalment és possible el descens cap a Casau. La neu després de la nevada del dia anterior és excel·lent !!
Passem prop de la cabana de Gèles i d'aquí resseguim el curs del barranc fins arribar a una pista on hi han les bordes de Gèles. Per arribar al pla de la Piüsa (1470 m) cal pendre aquesta pista en suau ascens inicial i posterior descens. Una vegada al Pla prenem la pista que baixa i que després de molts revolts ens durà a Gausac (1100 m).

En el nostre cas, arribats a les bordes vam trobar tres motos de neu que es van oferir a arrossegar-nos literalment fins al Pla de la Piüsa en una modalitat que ens va recordar a l'esquí aquàtic. Després d'alguna emoció forta arribem al Pla i allà uns bons samaritans de l'altra costat dels Pirineus sorpresos per la forma d'arribar, s'ofereixen per dur-nos amb el seu jeep fins a Vielha (era el nostre dia). Els intents d'autostop però, no van fructificar i decidim prendre un taxi que per 11 Euros ens deixa al punt de partida.



17 de febr. 2010

el vídeo dels dimecres... run to the hills

... a Le Gruyère!
I per acompanyar, una bona foundue fribourgeoise amb formatges, a parts iguals, gruyère i vacherin fribougeois, vi blanc sec, kirch, 1 dent d'all, pebre negre i pa. Bones traces!

16 de febr. 2010

Roc de Madres (2469)

Per fi, a la tercera va la vençuda... 
o no és la tercera...

La sortida que teníem prevista ha estat anul·lada...
El Pirineu el nivell de risc d'allaus és alt en segons quines zones. És a la zona del Capcir on els risc minva una mica.

Una alternativa...

Mirant, mirant, en una fitxa de la FEEC de l'Eloi Figueras sobre el Roc de Madres,
i una frase encoratjadora "Recorregut molt segur en condicions de neu inestable"
el que buscava i una fita que encara tenia pendent.

Diumenge sortim des del Pont de la Farga, tot just passat el creuament que ens porta a Mijanes, passat Puyvalador
El dia està cobert, i ens neva. Algú dubte, però la meteo deia que milloraria.



Iniciem la pujada, fa fred, els núvols que ens envolten i les volves que cauen encara ens fan agafar més, al cotxe hi hagut moments que marcava -15º. brrr!!
Els arbres coberts d'una fina capa blanca, la gebra fa encara més el paisatge més gèlid, però el paisatge es encisador.
Seguim les traces molt ben marcades que més matiners que nosaltres o el dia abans ens han deixat,



Anem seguin les traces, passem per la Cabana de Becet (1585), més endavant trobem el trencall que ve d'Odello que s'incorporen a les nostres o nosaltres a les d'ells.
Els núvols baixos els deixem enrere i  un dia clar i solejat ens ve a rebre , això sí amb molt de fred que no es nota mentre avancem.
Les traces ens duen cap el camí que puja cap a l'esquerra tot seguint les marques grogues i vermelles molt ben senyalitzades, el camí no te pèrdua, travessem el bosc i anem a sortir al refugi Oller (1830), 




una altre cabana que està tot just sortint del bosc. Allà fem un mos, i la vista que es contempla de les muntanyes que ens envolten i un mar de núvols que mica en mica va guanyant terreny.




Seguim pujant pel llom tot just on acabar el bosc seguin les marques, arribem a la part alta del llom on s'aplana el terreny, de lluny observem a gent que baixa però no se'n va cap a una altra banda, és la única senyal de vida que hem observat avui, no hem vist a ningú. 


Les parts altes es troben ben ventades i els matolls es deixen veure, es pot avançar amb pells però no per baixar, béEns arribem fins el coll dels Gavaches (2359) des d'aquí veien el que encara ens queda fins el cim, com no podrem gaudir de la baixada per la manca de neu decidim deixar el esquis i no carregar-los.
En menys de mitja hora ens posem al cim, no si està gaire a gust un vent lleuger gèlid fa que fem les fotos de rigor i tirem avall.



Fem un mos i tornem a peu fins trobar més neu continua, la baixada la fem pel mateix lloc de la pujada, la neu que trobem és molt canviant, de dura a pols a fonda, s'ha d'anar molt en compte ja que et pots quedar clavat quan menys t'ho penses.
La baixada pel bosc és forçada però es fa bé quan sortim a la pista la boira ens ve a rebre i ja no ens deixarà fins arribar el cotxe.
Malgrat no ser una gran baixada hem pogut gaudir d'un dia magnífic encara que molt fred.
Dels tres que anaven dos ho havien intentat diverses vegades sense èxit i la tercera no l'havia intentat mai, per tant perfecte.

Desnivell: 1070 m.
Mapa: Font-Romeu 2249 ET IGN Francès
Assistents: Josep Mª S, Teresa L I Anna

15 de febr. 2010

La Creu de Ferro 2.297m i el Serrat Voltor 2.279m - 15/02/10

+/- 800m, 5-6h, s3
Mapa Serra del Cadí - Pedraforca, Alpina.
Eli i Roger

Itinerari circular basat en la piulada del Jaume del Barranc de les Llobateres, però en sentit invers. Hi ha força neu a la zona, ventada a les parts altes però pols o encrostada a les zones més arrecerades.
















Deixem el cotxe a la Pleta de la Vila i seguim la ruta "normal" de la Gallina Pelada, hi ha neu de sobres per començar amb els esquís als peus. Nosaltres no fem la Gallina Pelada, sinó que ens dirigim directament cap a la Creu de Ferro. La carena està ben ventada i gelada.
















Després baixem un centenar de metres cap al NE fins el coll i ens enfilem cap al Serrat Voltor. Fem a peu els últims 30m, massa drets per arribar foquejant. L'Eli perd la sola d'una de les botes, que podem recuperar i "apedaçar" precàriament amb cinta americana, suficient com per poder posar-se els esquís.
















Per al descens, seguim el Barranc de les Llobateres fins creuar la pista. La part inferior del barranc és més dreta que a dalt, amb algun ressalt que cal esquivar decantant-nos cap a l'esquerra. Barranc molt recomanable per fer-lo de baixada, estètic i amb excel·lents vistes sobre el Pedraforca.
















Un cop a la pista, cal remar sense necessitat de posar pells fins el cotxe.