Travessa per la Vall d'Aran i el Parc d'Aigüestortes per Setmana Santa 2013: Pista Arties (1.286m) – Pont del Ressec (1.390m) – Refugi de La Restanca (2010m) – Montardo (2833m) – Refugi Ventosa i Calvell (2.220m) – Tuc de Llucià (2.777m) – Refugi de Colomers (2.135m) – Volta al Tuc de la Solana (2.150m) – Salardú (1.264m)
Dades tècniques: ascens acumulat +/- 2.659m / 33,62km. F/S2-S3 (S2 a travessa i S3 als cims). Estat de la neu: pols, pols transformada, primavera. Perill d'Allaus 3. Clima: Sol, núvols, pluja, neu, boira i una mica de vent.
Mapa: Vall d'Aran i Vall de Boí de l'Alpina
Assistents: Visi i Agus, i durant dos dies ens van acompanyar tres vascos molt trempats que vàrem conèixer al Refu de la Restanca, l’Ander, el Yulen i l’Aitor.
Dia 1 (dijous): sortim de Barcelona cap Arties on deixem el cotxe a la pista que condueix al Pont del Ressec, just en el punt on la carretera està ja plena de neu, a uns 2 km de l’inici habitual. Comencem la pujada cap al Refugi de la Restanca. Durant el camí temps molt canviant...sol, pluja, núvols, calor, fred...vaja la tònica de tota la setmana...per donar-li mes emoció a la sortida! Arribem al Refu enclavat en aquell lloc tant idíl·lic i on només hi havien tres nois mes, en total érem 5 a tot el refugi!!! Petem la xerrada durant el sopar tot parlant dels plans dels uns i els altres i ens avenim de seguida.
Dia 2 (divendres): sortida del Refu cap al Pic del Montardo. Dia espectacular durant les primeres hores, paisatge impressionant, de foto de portada com podeu veure! De cop, abans d’arribar al Coll d’ Oelhacrestada, una boira densa ens deixa pràcticament sense visió, que es va recuperant a la pala que ens puja fins el Coll del Montardo. Tenim molta sort i la pujada final la fem amb sol gaudint finalment d’ unes vistes espectaculars des de dalt del cim. A la baixada el temps es torna a girar. Toll de neu per baixar, tot i que pesada i humida en alguns trams, ens trèiem el “monu” que portàvem de ja feia dies. Fem camí cap al Refugi de Ventosa i Calvell, encara mig enterrat a la neu! Tarda molt divertida jugant al “UNO” amb altres companys que estaven al refugi.
Dia 3 (dissabte): un matí “complicat” que va acabar amb una baixada “brutal” des de el Tuc de Llucià! Havent esmorzat sortim del refugi, el dia estava molt tapat i amb ràfegues de vent importants. Arribats a la zona dels Estanys de Colieto, s’havia de prendre la decisió de si intentàvem fer cim o no, donat les condicions climàtiques i l’acumulació de neu que es veia des de baix. L’Agus ho tenia molt clar, però la resta... Va obrir la traça i finalment, després d’una inspecció inicial, vàrem dir als nostres companys vascos que nosaltres ho intentaríem i finalment ells també es van animar, jo crec, que en part, no ens vàrem voler deixar sols... Primera pala tots molt concentrats i mantenint distàncies de seguretat “per si les mosques”, després una altra pujada progressiva i per últim la pala final. En aquesta ocasió va fer una primera inspecció l’Ander i tots cap a dalt. El temps es va girar del tot, va començar a nevar i hi havia molt poca visibilitat. Un cop a dalt es van valorar dos opcions, crestejar amb els esquís a l’esquena o baixar per una canal per després remuntar i fer cim. Vàrem optar per aquesta última. Vàrem passar una miqueta de nervis però va valer la pena; la baixada amb la millor qualitat de neu de tota la sortida, vàrem estrenar el Circ de Colomers, deixant darrera nostre unes precioses traces fins arribar al Refugi de Colomers.
Dia 4 (diumenge): últim dia de travessa que iniciem amb un temps no gaire bo, però que finalment obre i fa un sol espatarrant durant tota la jornada! Al Refu ens acomiadem dels companys vascos als que de ben segur trobarem a faltar després dels intensos dies!
Vàrem començar amb una molt bona baixada des del Refu però ràpidament la calor va perjudicar bastant l’estat de la neu, la neu pols del dia anterior s’havia endurit generant plaques, i tot i que inicialment havíem pensat fer el Tuc de la Solana, ens ho repensem i finalment fem la volta al Tuc per una ruta alternativa i continuem la baixada fins a Salardú. L’Agus ha de fer autostop dos vegades per arribar fins Arties i desprès per arribar a la pista on havíem deixat el cotxe. El van agafar de seguida però es clar que devia donar una mica de pena un tiu al mig de la carretera de Salardú amb botes d’esquí!!
Ens quedem a Viella diumenge a la nit per recuperar forces i baixar cap a Barna mes descansats el dilluns, i si que recuperem forces si...
I ara a esperar la propera...
Ricard, va per tu:
“Prendré un bon grapat de la neu més blanca i la guardaré dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu, que fa calorassa, la neu em podrà refrescar la cara!
El meu amic diu que la neu no es guarda, que sols trobaré la capsa mullada.
Això no m’ho crec! Ves, com s’ho faria! Tancant bé la capsa, com s’escaparia?”
Joana Raspall
Visi.
Bones traces amics!
Aquí el Teletubbie ens deixa la seva creació “el vídeo de l’Agus”:
3 comentaris:
Boooona! Alguns, fa mooooooooolts anys en acabar el curs també ens vam ensigalar amb aquesta travessa, quan encara era una travessa i no un reclam comercial. Recordo especialment la baixada 'express' del Llucià, oi Manel?
Enhorabona per la travessa i que en vinguin moltes mes! El vídeo millor el miro a casa...
Molt bé; felicitats i gràcies per la dedicatòria. Crec que els tres nois bascos van ser els que van fer cim del Ratera i van venir a Amitges amb nosaltres.
Correcte! Que fort, els vàreu conèixer?! Donç sàpigueu que un d'ells ja seguia el blog de cegesquí. Si es sou LA REFERÈNCIA a Catalunya i parte del extranjero, je je!!
Visi.
Publica un comentari a l'entrada