+/-1775m, S3, ***, 9h
Marc, Roger, Pep, Aniol, Montse i Carles
Finalment els Pirineus comencen a tenir l'aspecte que tots esperàvem. La neu ja no és tan escassa, en cotes altes el gruix és coherent amb les dates, i el fred crema a les galtes. Com ho trobàvem a faltar! Ens ajuntem una colleta i tirem cap a Beret i les valls allunyades al Nord de l'Aran. Amb un programa obert a les condicions que trobaríem, anem decidint el rumb en funció de l'hora i les ganes. Tot molt assambleari i coral. Acabem fent -amb variants- una volta ja piulada el 2011, però en sentit invers.
Vent a cotes altes, temperatures negatives tot el dia. Només a migdia sembla que l'ambient es fa més suau (snowballing en vessants S). Cel ras al matí, pero núvols alts entrant a la tarda fins a cobrir el cel. Neu treballada pel vent, variable, a llocs fonda i pols, a voltes compactada pel vent, crosta vella en algunes pales altes exposades, absent al cim NE del Parros, com sovint passa. Però globalment, bones condicions, bon esquí, i sensació d'estabilitat. Vam veure algunes allaus naturals probablement de dissabte tarda, però cap indici ahir.
Baixem sense pells fins a la cabana de Parros. Deixem la pista de Montgarri, i entrem a la vall d'Horcalh pel camí del marge dret. Arribats a la confluència que dona nom a la vall, tombem cap a Vernatar pel vessant obac de Cardigassos (prudència en el llarg flanqueig a mig vessant, penjat sobre el barranc). A 2100m creuem al vessant solà i remuntem fins als plans sota la Serra de Lastoar. Voregem el Tuc de Montoliu pel NE i enfilem a la Colhada Nera. Guanyem el cim del Tuc der Òme pel seu vessant S amb els esquís als peus.
Descens amb excel·lent neu fins a la Colhada Nera i després cap al O fins a l'Estanh de Montoliu. Parada tècnica per degustar entrepans i fer cata de termos. Improvitzem l'assamblea, votem les propostes, i s'aprova investir el Parros per majoria absoluta en primera volta. Seguim el descens cap al S fins als plans on serpenteja el barranc dels Calhaus (cota 2180m). Calcem pells i remuntem cap al Parros, primer resseguint el barranc sense entrar-hi, després buscant les pales amb neu més vella del vessant NO del cim. El darrer tram amb esquís però amb neu escassa i herba.
Carreguem els esquís a l'esquena i fem la travessa fins al cim SO a peu. És tard i el sol ja va de baixa. Avui som els darrers a fer el cim, altres esquiadors ja han baixat les pales SE i SO. Ens decidim per la SO esquiem amb sol de tarda el vessant Unhòla. Bona neu i tots ens deixem anar pala avall. Flanquegem el Tuc Blanc de Parros i fem el darrer ascens fins al Cap des Clòsos. Descens amb neu continua pel fons del barranc fins anar a trobar les pistes de l'estació (neu insuficient al vessant SE del Tuc deth Miei).
Bones traces de 2016.
Carles i Montse
Ostres quin canvi en una setmana !! Molt bé pels Aranesos !!
ResponEliminaBravo! ganessssss d'obrir traça!
ResponEliminaGran jornada d'esquí!!
ResponEliminaMolt bona feina vam fer, però avui dimarts encara camino com els zombies de thriller, entre les llagues i les agulletes...
ResponEliminaohhh!!!!! les vostres fotos sempre em transporten més enllà :)
ResponElimina