5 de maig 2012

Canras 2486m i Coste Rébenc 2438m - 5/05/2012

des de les Forges d'Orlu i l'Estany de Naguille, Arièja.
cara S del Pic de Cimet 2423m, des del Sarrat de Coste Rébenc
cara NE del Pic de Cimet
Un intent a la pala NE del Pic de Cimet bé es mereixia una patejada com aquesta i, d'altra banda, hi anava amb objectius alternatius perquè no les tenia totes. L'exposició i la falta de continuïtat han estat l'excusa perfecta per no fer cap disbarat... 


Tampoc era un pla com per enredar-hi a ningú, així que només m'ha acompanyat la lluna, quasi plena!


contraforts S Dent d'Orlú, al vespre

Resum: divendres +900; dissabte +850/-1750m; F, *** (pel
desnivell i distància), S2-S3; divendres 3h, dissabte 3h d'ascens i 3-4h de descens.

Condicions: bon regel, moqueta de neu dura-primavera-marronosa, amb algun reguerot de pluja per sobre els 1900m, en els descens he tret esquís a 1600m.
Sol i nuvolades que fins i tot han deixat escapar alguna volva.


Itinerari: Forges d'Orlu 912m - GR de Pays du Tour des Montagnes d'Ax (marques vermelles i grogues) - 1800m bivac al costat de construccions de la presa - presa-Étang de Naguille 1890m - barranc sota la cara S del Pic de Cimet - Sarrat de Coste Rébenc (punta 2438m) - descens a 2300m - Serre de Canras (punta 2486m).

La pujada a l'estany de Naguille és tan dura com bucòlica. Divendres al vespre, amb el piano a sobre, he tirat amunt. La nit ha arribat de seguida, però la lluna és quasi plena i en sortir del bosc ja he pogut amagar al frontal. Just abans de la presa, massa neu per continuar a peu i he aprofitat un replà amb una paret que em donava foscor per estendre el sac...
Pel matí, ja amb esquís, he remuntat fins la presa (O), i he seguit el camí fins el primer barranc on he girat en direcció E en cap al Coll des Clotes. La part inferior és dreta i s'acanala, però a 2000m una coma molt esquiable s'obre cap al N amb el Pic de Cimet darrere i la carena davant amb el primer objectiu a la vista.
A l'altre costat es veu enpetitit el Pic de Canals, i cap al sud més terreny per descobrir en una altra ocasió: el circ dels estanys de Peyrisses amaga bons descensos segur.

Descens desfent el camí de pujada per retrobar una peça de la pell de foca, si bé tots els barrancs que baixen a la riba oest de l'estany de Naguille es veuen esquiables.

Més a baix, recuperar el sac i la màrfega, aprofitar totes les llengües de neu i submergir-me de nou al bosc ahir tan fosc i ara amb tota la llum de la primavera!

Bones traces!!!

3 de maig 2012

Pic Negre d'Envalira 2825m

+/-1000m; 3h; D, ***, S4 (uns 40-45 graus màxim, més la cornisa de la canal N).

Bé, per compensar el desagradable video de les motos de neu, us penjo un d'avui a les canals del Pic Negre d'Envalira. Per cert, la musica l'he copiat del video del dimècres però no ho he pogut evitar, se m'ha quedat enganxada :-)

xavif

2 de maig 2012

el segon vídeo d'avui... Andorra salvatge?

En Xavi ens fa arribar aquest vídeo. Probablement tampoc us agradarà i... alerta! no us atropellin!

el vídeo dels dimecres... zero graus

"Winter in the Coast Mountains flows to a a different beat.
This is why we are where we are."
by Dendrite Studios

1 de maig 2012

Còth des Pois - 2448 m

 

Artiga de Lin, Val d'Aran
1 de maig de 2012
5h 30min, +/-1000m

Després de la tempesta ve la calma... i a la fi avui ha estat el primer matí de temps acceptable després d'uns quants dies de xàfecs d'aigua fins als cims i una nevada inesparada que va acabar enfarinant Vielha.

Amb les primeres llums ens endinsem cap a l'Artiga de Lin. La gelada de la nit ha deixat el darrer tram de la pista amb un gel viu transparent que ens obliga a deixar el cotxe abans de creuar el darrer barranc (1400m). Amb els esquís a la xepa, caminem fins a l'Artiga de Lin i comencem a remuntar el barranc des Pois seguint el camí d'estiu. L'entrada d'aquesta vall és marrana per la seva vegetació afectada any rera any per les allaus. En terreny ja més obert calcem esquís i seguim guanyant metres. Aquesta temporada l'allau principal del barranc ha caigut però amb menys neu del que és habitual, això ens fa descalçar els esquís per superar un curt ressalt de roca i herba. El gegant calcari anomenat Malh des Pois (2833m) apareix davant nostre. Som a l'Estanhon des Pois (2050m) i apreciem com la darrera nevada amb vent fort del sud i l'ambient humit fins a cotes altes ha provocat un festival d'allaus ben impressionant. Ens fixem que el vessant just damunt l'estanh des Pois també ha caigut i l'entrada de la canal NO del Malh des Pois està "decorada" amb algunes cicatrius.

Vistes les condicions, ens n'alegrem que la pala de 35º de pendent mitjà i 150 m de desnivell hagi caigut, ja que ens permet progressar-hi amb seguretat. A la dreta de l'allau, queda un tros de pala sense caure que defugim, tant a la pujada com a la baixada.

Ja us imagineu que hem vingut aquí per intentar fer l'ascensió i el descens de la canal NO del Malh des Pois (o Forcanada, vegeu la piulada del Jordi G, 04/2010). A banda de les plaques de l'entrada, la canal es veu força neta. Però són 400 m de desnivell amb neu molt fonda i el temps s'està tornant a girar (els dies estables i anticiclònics van cars aquesta primavera!). Així que raonablement passem al pla B que és atansar-nos fins al proper Còth des Pois (també anomenat Còth des Aranesi per tothom menys pels de Vilamòs que defensen que el Còth des Aranesi és el veí Còth deth Hòro, a l'altre costat del Malh de l'Artiga. Els hi farem cas, oi?).

L'entrada de núvols ens redueixen les vistes. El Malh des Pois fumejant en primer terme, el Pic de Salenques i la vall de l'Escaleta cap al sud, el Malh de l'Artiga cap al nord. Sense entretenir-nos fem el descens seguint el mateix itinerari de pujada. La neu, encrostada superficialment, no es deixa esquiar massa bé. Tanmateix, tornem cap a casa molt satisfets amb la sortida. L'ambient tant alpí és extraordinari. La muntanya i la neu, un cop més ens han ensenyat que els itineraris més llaminers són tot sovint ben difícils d'aconseguir. Cal doncs paciència i tornar-ho a intentar un altre dia amb millors condicions.

Les nostres muntanyes es troben com un mató al mes de maig. Bones traces de primavera!!

Jordi, Rafa, Jorge i Montse

(quin embolic l'editor nou de fotos... sento el desordre!)
Artiga de Lin
Malh des Pois
Purgues puntuals, de llibre




Formigues a l'estany des Pois
Coret des Pois
Còth des Pois
Pic de Salenques
Malh des Pois, s'intueix amagada la canal NO
Descens, Montanha d'Uishèra al fons

25 d’abr. 2012

Pic Cordier - Sortida de Cicle del Ceg.

Us passo una petita ressenya de l´ascensió del diumenge 22 d´abril al Pic Cordier, (massís de Les Maladetes)
 
Sortim de l´Hospital de Benasque amb esquís als peus, amb 1:30 h estem al Refugi de la Renclusa (2140m), l´endemà a les 8 seguim la traça fins al Portillón Superior (2800m) a partir d´aquí obrim traça i ens encarem a l´esperò rocallós que dona accés a la pala final del Pic Cordier, aquí ens estem una bona estona ja sense esquis obrin traça profunda, superada aquesta dificultat amb 20 minuts més estem al cim, hi arribem 3 dels 7 que inicialment sortim del refugi, el paissatge es bestial som els únics que estem per la zona, al Pic de l´Aneto es veu tota una aglomeració d´esquiadors abans del Pas de Mahoma ....
La baixada amb neu crosta humida es deixa fer però sense ser cap meravella donat que hi han boires i en alguns moments poca visibilitat tornem pel refugi de la Renclusa amb neu ja primavera, una altra opció es fer-ho pels tubs de Paderna.
aquí teniu el video del Carles Perera amb fotos del David Casas


integrants de la sortida: Francesc Daví, Josep Amorós, David Casas, Robert Riu, Roger Mauricio Carles Perera i Ferran Bofill

Estigueu atents a la propera sortida de cicle que encara queda molta neu!

el vídeo dels dimecres... somio amb la fada

21 d’abr. 2012

Quasiensigalada al Pic de Canals 2140m - 21/04/2012

Vall d'Orgeix, Arièja. Koki, Ricard, Berta i Jaume
Pic des Perdrix, Pic de Canals, Mascarel
Consola saber que no soc l'únic en sentir-se atret per itineraris no ressenyats i imaginats sobre un mapa, i com un amic en el seus relatsdemuntanya, també tenia ullats els cims que hi han al petit circ d'Aigue Longue.
Encegat i amb la bona companyia dels enredats (o ressignats) hem marxat ben d'hora cap a l'Arièja fins al poble d'Orgeix, a la Vall d'Orlú, i des del poble hem pogut remuntar en cotxe la pista que penetra a la Vall d'Orgeix, fins la cota 1080m, on començava la neu.
Aquesta llarga vall, encarada a nord, és un lloc solitari a l'hivern i conserva molta neu. En la seva capçalera hi ha el llac d'Aigue Longue i una pila de pics que calia anar a mirar de prop per a properes rutes aprofitant que hi ha cabanes en bon estat: el Pic de Perdrix 2310m té unes potents pales N; el Pic d'Aygue Longe sembla més complicat i el Pic dels Estagnols possible si la neu és estable a les pales d'accés al coll. El Pic de Canals, el més proper, era l'opció més "curta" (han sortit 16km de travessa) per anar-nos-ho a mirar.
Resum: +/-1100m; F, **, S2-S3; 5 a 7h segons punt de sortida.
Condicions: regel molt lleuger. neu a partir de 1100m, contínua als 1200. Totalment podrida: els reguerots que es veien fa pensar que havia plogut fins a cota alta, i tampoc ha ajudat el vent rescalfat d'oest que ha anat bufant. Purgues mitjanes en la part alta del descens (una d'elles s'ha deixat acompanyar uns metres). Gran bo, tapant-se a migdia amb el front anunciat, i pluja a les 15:30.
Itinerari: seguir la pista (GR, 7km des d'Orgeix, avui prop de 5). Majorment està asfaltada, així que amb poc gruix de neu es pot fer via. Es passa per un seguit de cabanes, dos d'elles en bon estat (Cabane du Ressec de Bas, a 1250m; Cabane d'Agnelle Morto, a uns 1375m). A 1400m hi ha un "parking", ben colgat de neu, i cal seguir en direcció S per prats i després per un sender per un bosc de faig (riba esquerra, oest, marques grogues; tot i que en el descens ho farem pels prats de l'altre costat).
A 1640m (orri) es gira a la dreta (oest). Fins la cota 1850 és força dret i complicat sinó encertes el pas enmig del bosc. Després s'arriba a uns lloms més suaus d'on hem anat a buscar un marcat coll en l'aresta N, i d'aquí al cim en poca estona, abocats a les canals que es precipiten cap a Mérens-les-Vals. 
El descens de subsistència per on hem pujat tret de la sortida del cim que l'hem baixat pel la pala E-NE, amb ensurt de purga inclòs (les observacions que faig d'aquest petit allau o purga són amateurs, i seria benvinguda qualsevol observació o correcció. gràcies! ah! i els guants ja els he llençat ;) )
Pic d'Ouxis? no, Pic de Cimet 2423m. Gràcies lluís
Cara O del Pic des Estagnols 2350, Col des Clotes 2260m (Pic de Cimet darrera)
i Serrat de Coste Rébenc (Canras 2486m i Pic de l'Homme 2464m)
No hem vist ningú en tot el recorregut, tret d'un gall fer femella (creiem). Altres bestioles que s'han amagat en veure'ns no saben que hi tornarem... Bones traces!

18 d’abr. 2012

la tonteria dels dimecres... l'home i el mamut, i ara, l'elefant

home: [antrop] Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l'home actual (Homo sapiens sapiens). Se li coneixen molts vicis, com per exemple caceres a Botswana i esquiades a Canadà.
mamut: [paleont] Mamífer fòssil de l'ordre dels proboscidis, de la família dels elefàntids, [...] extingit.
elefant: [zool] Mamífer proboscidi de la família dels elefàntids, en extinció per culpa de l'Homo borbonus...

12 d’abr. 2012

Vall de Bagnes 2012 - Pel Valais suís


del 30 de març al 4 d'abril... descobrint un altre bocinet dels Alps

Aquest any, l'Oriol G., ens ha proposat anar a descobrir aquesta Vall de Bagnes que es troba al Valais suís.
Resum de les jornades:
30 de març - Sortida per la tarda de Catalunya fent nit a l'alçada de Chambéry
31 de març - Arribada a Lourtier (Vall de Bagnes), cruïlla (1300) pujada a la Cabana Brunet (2103) tarda, ascensió a Les Capucins (2719).
01 d'abril - Pounte Boveyre (3212) – Grand Laget (3133) – Mont Rogneux (3084)
02 d'abril – Travessa de la Cabana Brunet (2103) a la Cabana Panossière (2641) pel Col des Avouillons (2647)
03 d'abril - Tournelon Blanc (3700)
04 d'abril - Cabana Panossière (2641) – baixada a Fionnay (1451) – tornada a Catalunya


1er dia – Lourtier (1300) – Cabana Brunet (1844) – Les Capucins (2776).
Desnivell: +1417 / -616, GPS
Dificultat: fàcil, S2.
Horari:  - Cruïlla fins a Cabana Brunet: 2'30 h.
- Cabana Brunet – Les Capucins: 1'45 h.


Deixem el cotxe al pàrquing que es troba a 50 metres de la cruïlla (1300) de la pista, que puja a la Cabana Brunet, ja amb els esquís als peus iniciem la pista i a poc metres de començar prenem el camí de l'esquerra on un rètol ens indica que només és camí de pujada.
Arribem a la cabana Brunet (1844) en 2 hores i mitja.
Buidem motxilles i enfilem seguint el miler de traces que van cap el Mont Rogneux, part del camí que farem, ja que Les Capucins es troba a mig camí.
La tarda és radiant, com la resta del dia i en menys de dues hores en posem dalt del cim.
La darrera part la fem a peu, sense neu i unes pedres graonades ens separen del cim que el fem sense gaire dificultat
Son els 5 de la tarda, el retorn a la cabana la fem per neu endurida, ja que part de la baixada es fa per part obaga.



2on dia – Pointe de Boveire (3212) – Grand Laget (3133) – Mont Rogneux (3084)

Desnivell +/- 1700 metres, GPS
Dificultat: PD, S2
Horari: +/- 10 h.
Dia llarg per amb el objectius aconseguits i més dels que ens havíem proposat en un inici. El que en un primer moment havia de ser 2 cims han acabat sent tres.

Sortim del refugi a quarts de nou amb un dia excel·lent.
Ens trobem de camí cap al Gran Laget quan observen que arribar a la Pointe de Boviere no es troba gaire més lluny, així que decidim acostar-nos-hi. Tenim tot el dia per endavant
Part del grup decideix esperar-nos cap al Gran Laget, la resta continuen. Deixem els esquís en el coll, la part final la fem a peu i ens posem dalt el cim en mitja hora. La vista des dalt és impressionant, Grand, Petit Combin, Mont Blanc...
Son la una del migdia quan baixem per encaminar-nos al segon objectiu. Des del coll ens calcem els esquís i baixem a la cota 2900, posem pells per arribar a la cota 3000 que deixarem els esquís per fer els darrers metres del Gran Laget (3133) a peu, per una aresta fàcil de fer.
Son els 3 de la tarda que ens trobem dalt del cim de forma piramidal s'aixeca esvelt es veuen les seves arestes que enllacen cap a la Pointe de Boviere i cap al Mont Rogneux. Llàstima que no es pugui fer, es veu tan aprop el Mont Rogneux...
Tornem a buscar els esquis i baixem fins la cota 2760, pel camí, companys han decidit tornar ja cap el refugi mentre la resta agafem forces per anar al nostre darrer objectiu, el mont Rogneux.
Son dos quarts de 6 que hem arribat dalt el Mont Rogneux, estem sols, tots ja estan de tornada o  a la cabana.
Traiem pells i comencem a baixar, la part obaga està molt dura, i part del camí fins el coll el fem en grampons.
La baixada fins la cabana la fem per una neu endurida i molt traçada, aquest cim és un dels més concorreguts de la zona, quan arribem que tot just ens queda temps per canviar-nos i anar a sopar a 2/4 de 7.







3er dia – Travessia de la Cabane Brunet a la  Cabane Panossière (2.641 m) pel coll de Avouillons (2.649 m)
Desnivell +900 / - 400, GPS
Dificultat: PD, S2
Horari:  5 1/2 h.



Dia radiant. Son 2/4 de 9 que sortim de la Cabana Brunet, ens aconsellen que no seguim el camí d'estiu sinó el que passa per sobre les les Quadres de Sery, ara colgades de neu. Seguint al voltant la cota 2300 ens anem fins al final la vall cap el Pindin.
Traiem pells i baixem fins al Pron Sery, és 1/4 d'onze, remuntem la vall que puja cap el coll des Avouillons (2647), deixant a l'esquerra la Rionde i la Becca de Sery. La pujada pausada es fa tranquil·lament. La vista que s'hi contempla al coll de la glacera de Corbassière, del Grand Tavé, el Tournelon Blanc, el Grand Combin... magnífica.
El coll és estret i la sortida a l'altre vessant hi ha un un fort pendent d'inici entre 30ª-35º, de pas estret que s'obra àmpliament, la baixada la fem per una bona pala de neu primavera,  baixem per la morrena fins a la glacera, son la una del migdia, triguem una hora en travessar-la i arribar a la cabana de Panossière.
La tarda la passem gaudint dels embotits del Francesc i el pernil de la Gemma acompanyats d'una bona cervesa i del bon sol que llueix.
Entre el jocs del refugi trobo un Rumycub i ens engresquem fins a l'hora de sopar.



4t dia -  Tournelon Blanc (3.700 m)

Desnivell  +1161m, GPS
Dificultat : AD- , S4
Horari: +/- 6 1/2
Abans de la 7 ja estem de camí, hem sortit de la cabana i pugem pel cantó esquerra de la glacera amb una hora i mitja arribem a un esperó de roca  a la cota  3140.
La Gemma i l'Eugeni decideixen tornar al refugi.
La pujada bastant empinada però fàcil de fer ens porta fins porta fins el coll  du Tournelon Blanc a 3541, on canviem de vessant i flanquegem uns 3/4 d'hora fins arribar a peu del cim. El  darrer tram el fem a peu en 20 minuts ens posem al cim.
Sense treure pell tornem al coll. Iniciem la baixada trobem trams de neu bons, però en mesura que anem agafam la pendent i ser vessant oest no s'ha transformat i la neu continua dura.
Baixada conservadora fins la glacera. Hi ha trams que la neu està boníssima, però s'ha d'anar en compte per què es troba canviant. Aprofitem la baixada fins la cruïlla que puja al refugi.
Els embotits, pa, cervesa, un rumy ... ens distreuen fins l'hora de sopar, avui en el refugi estem completament sols, tothom ha anat avall, hi ha perspectiva de canvi a la meteo...el guarda ens comenta que hi hagut moltes anul·lacions.

5è dia -  Cabana de Panossière (2641) - Fionnay (1.451 m) i retorn a Catalunya.
Desnivell  - 1190
Dificultat: PD+, S2
Horari: 3 h.


 A les vuit ja estem seguint gelera avall camí de Fionnay. La neu aquesta hora del matí està encara molt dura, s’ha d’anar en compte.

L’Eugeni baixa poc a poc, li fa mal al costat d’una caiguda de dies anteriors, se’n ressent.
Baixem fins a la cota 2000, deixem enrere la gelera i entrem a una gran plana abans que el riu s’engorgi, posem pells i remuntem uns 110 m  cap la Cougne a 2110, per anar agafar el bosc per on puja el camí d’estiu. La neu pel bosc es troba molt transformada i molt traçada,



Part del grup ens avancem per anar a buscar els cotxes, que es troben a un parell de quilòmetres d’on sortim a la carretera. sort en tenim d’un cotxe que ens apropa al pàrquing, i ens dona temps arribar al lloc abans que la resta del grup arribi.



Això s’ha acabat, la meteo ens ha respectar, ens ha deixat fer tot els cims que ens havíem proposat, ara ja coneixem un altre recó dels Alps


Hi vam anar: Eugeni, Francesc, Gemma, Manolo, Oriol B., Oriol G. i Anna.



Nota: L’Eugeni ens ha comunicat que te 2 costelles trencades, ara li toca fer repòs. Déu n’hi do el sofert que arriba a ser, millora’t!


Fotos: Anna, Oriol G.