by ernestvid
14 de gen. 2009
13 de gen. 2009
Puig de Coma d'Or (2.826m)
Aprofitem el cap de setmana següent a les vacances de nadal per pujar a la Cerdanya amb l'esperança de no trobar-hi la gentada que hi acostuma a haver. Les últimes nevades ens permeten veure amb optimisme les condicions de neu i ens decidim pel Coma d'Or per la facilitat de l'accés. 
Després d'algun tram curt molt gelat, s'arriba a l'avantcim sense problemes i a peu assolim la creu de fusta, amb magnífiques vistes sobre la fantàstica pala del puig Pedrós de Lanós. Prometo que el proper dia que pugi aquí vindré amb temps per arribar-me a aquest cim.
Sortim del coll de Pimoren abans de les 8 i remuntem la Coma d'en Garcia amb un fred glacial mentre surt el sol.
Arribats a la Portella ens toca el sol i aprofito per escapar-me a fer el cim veí de la Tossa Rodona (2.601m) i fer un mini descens fins a la Portella del Cortal Rossó. Remuntem i flanquegem els vessant N del Cap de Llosada fins al peu del Coma d'Or.
Després d'algun tram curt molt gelat, s'arriba a l'avantcim sense problemes i a peu assolim la creu de fusta, amb magnífiques vistes sobre la fantàstica pala del puig Pedrós de Lanós. Prometo que el proper dia que pugi aquí vindré amb temps per arribar-me a aquest cim.
Tossa d'Alp-Urus
Ahir em va trucar en Alex per acompanyarlo a fer una de les baixades de col.leccionista que es poden fer aquest hivern. Es tractaba de la Tossa fins a Urus. No m'ho vaig pensar, li vaig dir que no ho habia fet pero en tenia ganes així que al vespre vaig veure com estaba sortint de Urus a les 7 de la tarda i vaig arribar amb mes o menys bona neu a la Tossa cap a les 11 de la nit. Pujada per l'ermita de Sant Grau (1340m), passant per Coll Jovell i d'aqui fins a la canal que hi ha a la cota 1650 quan la pista fa un giravolt cap al nord, d'aqui directe cap al Refugi de Pla Gran i pel Serrat de les pedrusques fins a la Tossa de Das. La veritat es que a la primera canal es rascaba molt pujant i feia por la baixada, al final i desprès de dos fracassos buscant canals alternatives trobo la bona que em porta fins a la pista que va a Coll Jovell. Total arribo al cotxe a la 1 de la matinada. Ufff, dema vull pujar per Llebrera per veure com esta per alla. Toca matinar...bè surto tard (a sobre em trobo un parell d'esquis de dos esquiadors de Masella que es va perdre el dissabte per allà, i que pesen lo seu) i arribo tard al refugi de la Tossa (2520m) a on em trobo amb l'Alex, l'Albert, el Marti i el Marc per fer la baixada. Quina? la de la nit anterior perque la que inicialment volien (per Llebrera) esta amb neu poc transformada i pot ser una agonia de baixar com ho ha estat de pujar. Cap a Baix i a gaudir d'una neu que encara dura pols, pols, pols fins als 1600m. Apa m'en vaig a descanar.
Mes fotos a www.altitudextrem.com
10 de gen. 2009
El dia dels pans al Matagalls (1696m), 10/01/2009
Participants: Marina, Joaquim i Montse
Neu: pols, humida i pesada.... però molta, molta i molta!
Desnivell: 551 m
Sortim de Coll Formic i agafen la pista que porta a Sant Segimon, però aviat ens desviem i agafem la ruta normal d'estiu. Abans d'arribar a Coll Formic ja anem trobant neu. Quan sortim no neva i la visibilitat és acceptable, però a mesura que enfilem cap amunt veiem el "marrón" més a prop.
La prova de que la neu era força humida és la gran acumulació de pans sota els esquís tant de pujada con de baixada (també és veritat que els nostres esquís haurien de passar pel taller....).
Arribem a dalt sense cap visibilitat i amb una nevada de aquelles de postal de nadal. Per sort ens trobem força gent pel camí que ens serveixen de punt de referència a la baixada.
En resum, en complert la nostra il·lusió i hem assolit el cim del Matagalls amb els esquís als peus.
Un cop al cotxe ens trobem als mossos que ens han deixat baixar pels pèls!
Neu: pols, humida i pesada.... però molta, molta i molta!
Desnivell: 551 m
Sortim de Coll Formic i agafen la pista que porta a Sant Segimon, però aviat ens desviem i agafem la ruta normal d'estiu. Abans d'arribar a Coll Formic ja anem trobant neu. Quan sortim no neva i la visibilitat és acceptable, però a mesura que enfilem cap amunt veiem el "marrón" més a prop.
La prova de que la neu era força humida és la gran acumulació de pans sota els esquís tant de pujada con de baixada (també és veritat que els nostres esquís haurien de passar pel taller....).
Arribem a dalt sense cap visibilitat i amb una nevada de aquelles de postal de nadal. Per sort ens trobem força gent pel camí que ens serveixen de punt de referència a la baixada.
En resum, en complert la nostra il·lusió i hem assolit el cim del Matagalls amb els esquís als peus.
Un cop al cotxe ens trobem als mossos que ens han deixat baixar pels pèls!
Puig Perich, traces compartides
...amb la Traça Catalana
no ho sabíem o no ens recordaven, que aquest diumenge hi havia la cursa de la Traça i ens hi vam trobar, ja que va ser una decisió de darrera hora.
El que sí vam compartir van ser les seves traces de part del seu recorregut...,
el dia esplandit, el vent i el fred també.
si voleu llegir una mica més sobre la sortida aneu a Miscel·lAnna
no ho sabíem o no ens recordaven, que aquest diumenge hi havia la cursa de la Traça i ens hi vam trobar, ja que va ser una decisió de darrera hora.
El que sí vam compartir van ser les seves traces de part del seu recorregut...,
el dia esplandit, el vent i el fred també.
si voleu llegir una mica més sobre la sortida aneu a Miscel·lAnna
8 de gen. 2009
Puigsestela
Xavier Daví i Zuriñe Martinez de Compañon. Diumenge 4/1/2009
(Puigestela des del Taga)
Itinerari : Sant Marti Surroca-Refugi Montserrat-Coll de Pal- Puigsetela-Coll de Pal-Pic del 3 Bisbats-Sant Marti Surroca
Desnivell: 800m Durada: 4h. Facil
Descripió: aprofitant les nevades de sant esteve al ripolles decidim provar les valls d'ogassa. pugem del poble cap a sant marti surroca, passada una masia comença la neu. pujada per la pista fins al refugi. d'alla flanqueig cap al coll de pal i pujada al llom fins al puigsestela. magnifica vista del ripolles. baixada cap al coll de pal i remuntem 100m fins al pic dels tres bisbats (solsona, girona i vic??). d'aqui descens per la pala sud cap al refugi montserrat. des del cim es pot seguir per la carena i baixar cap a abella o llanars
excelent matinal si les condicions de neu ho permeten. ambient solitari
Desnivell: 800m Durada: 4h. Facil
Descripió: aprofitant les nevades de sant esteve al ripolles decidim provar les valls d'ogassa. pugem del poble cap a sant marti surroca, passada una masia comença la neu. pujada per la pista fins al refugi. d'alla flanqueig cap al coll de pal i pujada al llom fins al puigsestela. magnifica vista del ripolles. baixada cap al coll de pal i remuntem 100m fins al pic dels tres bisbats (solsona, girona i vic??). d'aqui descens per la pala sud cap al refugi montserrat. des del cim es pot seguir per la carena i baixar cap a abella o llanars
excelent matinal si les condicions de neu ho permeten. ambient solitari
7 de gen. 2009
Roche Parstire 2108m pel coll du Pré / 29.12.2008
Orientació: N
Dificultat *, S2, F
Temps: 4 hores
Sortim des de Boudin i al cap d'un 400 metres trobem un barranc amb una pendent mantinguda a mà esquerra que ens porta directament al Coll du Pré.
Un cop arribem al coll passem a cara Est per començar una pujada suau borejant el bosc. Hi ha una altre camí de pujada que s'endinsa en el bosc, però com no el teniem referenciat a cap piada no el vam agafar. De baixa vam veure que de pujada també era factible agafar-lo per pujar el cim i segurament més entretingut i maco que l'itinerari que vam fer.
Pujada suau per la vessant est
Últim tram amb vistes al nostre objectiu del dia
A l'últim tram del cim trobem un parell de pales més dretes que ens apropen a l'aresta final del cim que la fem amb crampos i piolet. Un cop a dalt a gaudir de les vistes al Mont Blanc i la Pierra Menta que semblen que estiguin a tocar.
A la baixada vam trobar bona neu en general, ens vam emocionar tant amb la neu de l'últim tram que vam voler arribar fins al poble amb els esquís als peus. I ho vam aconseguir gràcies a una encigalada cansada però maca per mig d'un barranc boscos.
En definitiva: bona companyia, bona neu i bones vistes!!!! que més podem demanar??
Participants: Elena M, Manel C, Glòria V, Ricard M, Olga B, Ricard E, Laura S, Carles P, Gemma T, Marina G, Teresa L i Toni G (link a piulada resum)
Desnivell: +/-800mOrientació: N
Dificultat *, S2, F
Temps: 4 hores
Sortim des de Boudin i al cap d'un 400 metres trobem un barranc amb una pendent mantinguda a mà esquerra que ens porta directament al Coll du Pré.
Un cop arribem al coll passem a cara Est per començar una pujada suau borejant el bosc. Hi ha una altre camí de pujada que s'endinsa en el bosc, però com no el teniem referenciat a cap piada no el vam agafar. De baixa vam veure que de pujada també era factible agafar-lo per pujar el cim i segurament més entretingut i maco que l'itinerari que vam fer.
Pujada suau per la vessant est Últim tram amb vistes al nostre objectiu del dia
A l'últim tram del cim trobem un parell de pales més dretes que ens apropen a l'aresta final del cim que la fem amb crampos i piolet. Un cop a dalt a gaudir de les vistes al Mont Blanc i la Pierra Menta que semblen que estiguin a tocar.
A la baixada vam trobar bona neu en general, ens vam emocionar tant amb la neu de l'últim tram que vam voler arribar fins al poble amb els esquís als peus. I ho vam aconseguir gràcies a una encigalada cansada però maca per mig d'un barranc boscos.
En definitiva: bona companyia, bona neu i bones vistes!!!! que més podem demanar??
Grand Mont d'Arêches 2686 m./ 02.01.2009
Grand Mont d'Arêches 2686 m./ 02.01.2009
Yan R., Elena M., Teresa L., Laia S. i Toni G. (link a piulada resum)
Desnivell: +850 (487 des de l'últim remuntador de les pistes d'Areches Beaufort)/- 2100 m Orientació: N
Dificultat: *, S3, F
Yan R., Elena M., Teresa L., Laia S. i Toni G. (link a piulada resum)
Desnivell: +850 (487 des de l'últim remuntador de les pistes d'Areches Beaufort)/- 2100 m Orientació: N
Dificultat: *, S3, F
El dia s'aixeca esplèndit!! Amb els primers remuntadors de les pistes d'Areches-Beaufort (preus de forfait d'una hora 10'50 euros) arribem a 50 metres de desnivell del Coll de la Forclaz.
Un cop travessat el Coll anem guanyant alçada amb pendents suaus fins arribar a una canal ampla a mà dreta que ens portarà directament al llom final de l'ascenció amb unes vistes privilegiades del Mont Blanc!!.
Un cop al Cim, que és el més alt de la zona, ofereix unes magnífiques vistes de 360º. És molt recomanable deixar-lo per l'últim dia de l'estada per poder identificar tot el que s'ha fet durant els dies anteriors. I per finalitzar... gaudir de la baixada de 2100 metres que ens espera!!! Tot un luxe per l'últim dia d'esquiada!!
el vídeo dels dimecres... G3 onyx
Pocs dies hi ha novetats en fixacions d'esquí de muntanya. Ahir saltava la notícia de la mà de la marca canadenca G3, especialista fins ara en telemark. La novetat es diu "G3 onyx".
Punts forts:+ Compatible low-tech.
+ Fàcil de fixar per l'ascens.
+ Permet desfixar la talonera sense treure la puntera.
+ Talonera mòbil, per utilitzar amb diferents botes (+/- 3,3 cm).
Punts febles:
- El pes, 500gr més que la dynafit, tot i que hi haurà versions més lleugeres.
- Molt plàstic i pesses per fer click-clack (...crack).
El següent link és ple de vídeos que expliquen les seves avantatges, especialment a l'apartat Performance: http://www.g3onyx.com/
El següent link és ple de vídeos que expliquen les seves avantatges, especialment a l'apartat Performance: http://www.g3onyx.com/
Als que som devots de dynafit ens costarà canviar, però és bo que hi hagi una mica d'innovació i competència per un material que sempre ens han fet pagar molt car!
6 de gen. 2009
Pics de Finestrelles i Puigmal, des de Núria
Diumenge feia molt bon dia, o això semblava. Volíem fer una volta des de Núria, aprofitant la gran quantitat de neu i la bona qualitat que ja té. Al final, tot i el temporal de vent, vam poder fer una ruta ben xula, començant pel Finestrelles (a sobre, arribada al cim i, a sota, després de baixar la pala) i acabant pel Puigmal.
El temporal de vent ens va apretar de mala manera, però era d'una gran espectacularitat:
El recorregut és llarg i el desnivell de prop de 1.600 m, però si algú hi té interès, al blog muntanyenc hi teniu el mapa i el track del recorregut.
5 de gen. 2009
Volta al pic de l’Infern i Bastiments
Data: 4 de Gener del 2009
Desnivell aproximat: +/- 1400m.; temps aproximat: 9 hores
Vent fort del nord a les zones altes (colls i sobretot al cim)
De baixada al circ de Carançà, fora esquís al primer tram, per després anar baixant per la dreta del toronet (que hi ha al cantò dret, 2621). D’aquí altre cop flanqueix, fins a la Coma de l’Infern (vall),
Des d’aquí es pot baixar per tornar a pujar o bé fer un altre flanqueix per després enfirlar-me fins arribar a les Collades de les Comes de Malifern. Últim tram amb ganivetes o millor amb grampons "rigorosament recomanat". 
Desnivell aproximat: +/- 1400m.; temps aproximat: 9 hores
Vent fort del nord a les zones altes (colls i sobretot al cim)
Neu ventada; i a zones altes gelada (en general bona adherencia)
Itinerari: Carretera estació de Vallter (2100 metres), Coll de la Marrana, Serra de la Vaca (flanqueix), Coll de Carançà, Estanys de la coma de l’infern, coll Pic alt de Comamitjana-Pic de l’infern, Collada de les Comes, Bastiments, cotxe.
Aprofitant un bon dia (amb fred d’hivern), decideixo fer una llarga excursió tot vorejant el pic de l’infern.. no gaire de matí, surto de la carretera de Vallter fins al coll de la Marrana.
Itinerari: Carretera estació de Vallter (2100 metres), Coll de la Marrana, Serra de la Vaca (flanqueix), Coll de Carançà, Estanys de la coma de l’infern, coll Pic alt de Comamitjana-Pic de l’infern, Collada de les Comes, Bastiments, cotxe.
Aprofitant un bon dia (amb fred d’hivern), decideixo fer una llarga excursió tot vorejant el pic de l’infern.. no gaire de matí, surto de la carretera de Vallter fins al coll de la Marrana.
Des d'aquí encarat al oest, procuro no descendir massa i baixo aproximadament 100-150 direcció nord-oest tot flanquejant. Sense perdre alçada i seguint el contorn de la Serra de la Vaca s’arriba a la Jaça de Dalt. D’aquí hi ha l’opció de pujar cap a les Arques de Coma de Vaca i tots els seus cims (molt bona opció); vaig pujant fins el Coll de Carançà (des del Coll de la Marrana es triga unes 2 hores)
De baixada al circ de Carançà, fora esquís al primer tram, per després anar baixant per la dreta del toronet (que hi ha al cantò dret, 2621). D’aquí altre cop flanqueix, fins a la Coma de l’Infern (vall),
que dur directament al Pic de l’Infern (tram molt dret), o bé fins al coll que hi ha entre el Pic alt de Comamitjana i el Pic de l’Infern.
Des d’aquí es pot baixar per tornar a pujar o bé fer un altre flanqueix per després enfirlar-me fins arribar a les Collades de les Comes de Malifern. Últim tram amb ganivetes o millor amb grampons "rigorosament recomanat". 
Sort de la frontal a l’últim tram de bosc :-)
Molt bon any a tothom!
Molt bon any a tothom!
Crònica Traça Catalana 2009 a Les Angles
El diumenge 4 de Gener es va disputar la Traça Catalana a Les Angles, el recorregut ha estat força exigent amb 4 pujades, una canal amb crampons i cordes fixes i 2000 metres de desnivell positiu. Un altre factor important que també ha ajudat a endurir la Traça ha estat el fred i el vent que en determinades zones del recorregut bufava amb força, fent baixar en picat la sensació térmica (a la sortida el termòmetre marcava -8ºc).
El recorregut s´ha iniciat amb una pujada de 750 metres desde la cota 1650 de l´estació fins a l´últim telecadira, canvi de pells i per entre mig del bosc baixar fins als peus del Peric Petit, remuntar la seva pala sud amb la neu molt dura i gelada posar grampons i fer la “cresta” a peu per fer la canal final del Pic Peric amb cordes fixes, baixar la seva pala amb neu dura però molt esquiable i desfer el camí fent dues pujades i baixades més fins al final de cursa un altre cop a l´estació d´esquí. Potser s´han fet una mica pesats els trams planers ja que eren molt llargs.
A nivell esportiu en categoria femenina s'ha impossat la catalana Gemma Arro seguida de les francesses Valerie Lafite i Bernadete Penhard, en categoria masculina el més fort ha estat el jove Marc Pinsach (2:35´) seguit del Gironí Toti Bes 2:38´34´´ i l'Andorrà David Fernandez 2:38´55´´. Destacar l´abandonament de part dels participants degut a la llargada del recorregut.
A nivel personal estic satisfet d´haver acabat el recorregut amb 3:53´ i al dia següent poder-me asseure a l´oficina sense “agulletes”.Destacar la bellesa del recorregut i el bon treball de l'organització.
La propera cursa és la crono-escalada crononiu a la Molina, no hi podré anar ja que tinc previst fer l´ascensió a uns volcans de Bolivia de 5000 i 6000 metres, ens veiem a la Traça Muga a Arànser el 25 de Gener.
El recorregut s´ha iniciat amb una pujada de 750 metres desde la cota 1650 de l´estació fins a l´últim telecadira, canvi de pells i per entre mig del bosc baixar fins als peus del Peric Petit, remuntar la seva pala sud amb la neu molt dura i gelada posar grampons i fer la “cresta” a peu per fer la canal final del Pic Peric amb cordes fixes, baixar la seva pala amb neu dura però molt esquiable i desfer el camí fent dues pujades i baixades més fins al final de cursa un altre cop a l´estació d´esquí. Potser s´han fet una mica pesats els trams planers ja que eren molt llargs.
A nivell esportiu en categoria femenina s'ha impossat la catalana Gemma Arro seguida de les francesses Valerie Lafite i Bernadete Penhard, en categoria masculina el més fort ha estat el jove Marc Pinsach (2:35´) seguit del Gironí Toti Bes 2:38´34´´ i l'Andorrà David Fernandez 2:38´55´´. Destacar l´abandonament de part dels participants degut a la llargada del recorregut.
A nivel personal estic satisfet d´haver acabat el recorregut amb 3:53´ i al dia següent poder-me asseure a l´oficina sense “agulletes”.Destacar la bellesa del recorregut i el bon treball de l'organització.
La propera cursa és la crono-escalada crononiu a la Molina, no hi podré anar ja que tinc previst fer l´ascensió a uns volcans de Bolivia de 5000 i 6000 metres, ens veiem a la Traça Muga a Arànser el 25 de Gener.
Pic de Guerosso (2736m) - Pallars Sobirà
3 i 4 de gener de 2009
Accés per Tavascan, nit al refugi de de Certascan i ascensió l'endemà.
Ascens: 4 a 5 hores fins el refugi. 2 hores pel cim.
Descens: 45min fins al refugi. 1h30/2h fins el cotxe.
Fàcil, resulta més exigent arribar al refugi que fer el cim. S2.
Desnivell: +1000 fins al refugi. +500 pel cim.
Eli R, Roger Ll, Carles Ll.
Ascensió a un dels cims més senzills que es poden fer des del refugi de Certascan. Malgrat la llarga aproximació, val la pena arribar-se fins aquesta vall del Pallars.
Seguim la pista del Pla de Boavi fins el barranc de Pallero, en que el gel no permet prosseguir sense cadenes. Excepte algun curt tram solà sota les Bordes de Cabullera, ahir era possible fer l'aproximació amb els esquis als peus des de la cota 1300m. Seguim l'itinerari recomanat pel guarda, agafant una coma al O de la presa de Canalada (cota 2028m) fins el cami (cota 2210m) que en direcció nord porta el refugi. Refugi de Certascan (2240m), part lliure amb excel·lents condicions (20 places, mantes, llum elèctrica).
Del refugi, cal seguir uns metres fins trobar l'estany. Es pot anar flanquejant direcció E i guanyant alçada sense entrar al barranc que davalla del coll de Certascan. Anar virant a S per guanyar l'ample coll entre el Cap de Canalets i el Pic de Serra Plana, que acabarem ascendint. Compte, importants cornises a Sud. Curt tram planer i pales suaus fins el Pic de Guerosso. Darrers metres a peu (fàcil).
Descens pel mateix itinerari.
La nevada de divendres ha deixat un gruix d'una mà de neu seca i nova que gaudim de valent. Fred i vent de nord, a estones moderat. L'aspecte del massís és inmillorable, i les vistes impagables sobre una part dels Pirineus força poc coneguda. Destaquen els cims al Nord el massís de de la Pica (Broate, Baborte, Sotllo), i la zona de l'Ariège (del Montroig al Mauberme), amb innombrables pics desconeguts esperant-nos.
Bones traces, i bon any, esquiad@rs!
Accés per Tavascan, nit al refugi de de Certascan i ascensió l'endemà.
Ascens: 4 a 5 hores fins el refugi. 2 hores pel cim.
Descens: 45min fins al refugi. 1h30/2h fins el cotxe.
Fàcil, resulta més exigent arribar al refugi que fer el cim. S2.
Desnivell: +1000 fins al refugi. +500 pel cim.
Eli R, Roger Ll, Carles Ll.
Ascensió a un dels cims més senzills que es poden fer des del refugi de Certascan. Malgrat la llarga aproximació, val la pena arribar-se fins aquesta vall del Pallars.
Seguim la pista del Pla de Boavi fins el barranc de Pallero, en que el gel no permet prosseguir sense cadenes. Excepte algun curt tram solà sota les Bordes de Cabullera, ahir era possible fer l'aproximació amb els esquis als peus des de la cota 1300m. Seguim l'itinerari recomanat pel guarda, agafant una coma al O de la presa de Canalada (cota 2028m) fins el cami (cota 2210m) que en direcció nord porta el refugi. Refugi de Certascan (2240m), part lliure amb excel·lents condicions (20 places, mantes, llum elèctrica).
Del refugi, cal seguir uns metres fins trobar l'estany. Es pot anar flanquejant direcció E i guanyant alçada sense entrar al barranc que davalla del coll de Certascan. Anar virant a S per guanyar l'ample coll entre el Cap de Canalets i el Pic de Serra Plana, que acabarem ascendint. Compte, importants cornises a Sud. Curt tram planer i pales suaus fins el Pic de Guerosso. Darrers metres a peu (fàcil).
Descens pel mateix itinerari.
La nevada de divendres ha deixat un gruix d'una mà de neu seca i nova que gaudim de valent. Fred i vent de nord, a estones moderat. L'aspecte del massís és inmillorable, i les vistes impagables sobre una part dels Pirineus força poc coneguda. Destaquen els cims al Nord el massís de de la Pica (Broate, Baborte, Sotllo), i la zona de l'Ariège (del Montroig al Mauberme), amb innombrables pics desconeguts esperant-nos.
Bones traces, i bon any, esquiad@rs!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)