2 de nov. 2008

Gradació d'itineraris i dificultats

Les estrelles o " * " que s'utilitzaven en les antigues fitxes d'esquí de muntanya i en llibres com els "120 itinerarios" d'E.F. i J.L. ens han servit sempre per determinar si un itinerari pot ser més o menys difícil; una, dues o tres estrelles permet fer-nos una idea de què ens trobarem o resumir el que hem patit. Ara bé, per filar més prim hi ha una pila d'escales i gradacions...Hem traduït a camptocamp.org l'article sobre la gradació dels itineraris d'esquí de muntanya i el reprodueixo aquí amb algun afegit ... qualsevol comentari o correcció serà benvinguda!

La gradació i la dificultat, quines són les diferències?
És important distingir què és el grau i què és la dificultat. El grau és una indicació relativa del nivell (tècnic, físic,...) per seguir un itinerari en condicions normals. Les dificultats que es poden trobar a la muntanya, seguint l'itinerari, estan relacionades amb el grau però també entren en joc les condicions del moment (estat del temps, de la neu, de la roca, del gel...) i de l'estat físic i psicològic de l'alpinista o esquiador. Si el grau és constant per a un determinat itinerari, les dificultats poden variar molt d'un dia per l'altre.

Els sistemes de gradació són un tema sense fi de discussions entre els amants de la muntanya. Només per a l'esquí, diversos sistemes han estat proposats i alguns encara s'utilitzen. A la topo-guia de camptocamp s'utilitzen dos sistemes que tenen una àmplia utilització als Alps: l'escala alpina i l'escala Toponeige.

Escala alpina
Desenvolupada pel Club Alpí Suís i popularitzada per François Labande, inclou dues informacions: una que avalua el conjunt de les dificultats d'un itinerari (gradació global) i una altra que avalua les dificultats màximes trobades en el descens (gradació puntual).

Escala alpina - Gradació global esquí
El grau global estima el nivell general de les dificultats (i com són de sostingudes) proposades per un itinerari. Té en compte també l'altitud i la durada d'un itinerari. L'escala utilitza les mateixes denominacions que la gradació global alpina utilitzada en alpinisme.

F (Fàcil): Relativament planer, sense obstacles. No hi ha perill de relliscar o perdre el control durant la pujada i no hi ha pendents forts a la baixada (aprox. >25º).
PD (Poc Difícil): Pendents oberts amb trams costeruts i alguns obstacles, però els trams de fort pendent són curts a la pujada i no gaire inclinats a la baixada (aprox. 30º). Es matisa amb PD-, PD i PD+.
AD (un pèl Difícil): L'ascens requereix fer ziga-zagues i hi ha passatges costeruts que no es poden evitar. Els trams costeruts són llargs i amb risc de prendre mal si es rellisca. A la baixada els ressalts són curts però drets (girs curts necessaris, aprox. 35º). Es matisa amb AD-, AD i AD+.
D (Difícil): Ascens costerut amb obstacles. La baixada ofereix trams drets i llargs, entre roques i/o arbres amb risc fatal en cas de gel. Es matisa amb D-, D i D+.
TD (Molt Difícil): Ascens costerut, amb precipicis i molts obstacles. Hi ha passatges molt costeruts (aprox. 45º) i el risc és fatal en cas de caiguda. Complicacions en el descens, amb tècniques de gir amb salts necessaris. Es matisa amb TD-, TD i TD+.
ED (Extremadament Difícil): Pendent molt costerut, sense punts segurs per aturar-se. Itinerari molt exposat, amb trams de 50º en el descens. Es matisa amb ED-, ED i ED+.

És important recordar que és una gradació global per a l'esquí. Un corredor fàcil pot merèixer fàcilment un grau D en esquí sense superar l'AD o PD en alpinisme.

Escala alpina - Gradació puntual esquí (Escala Traynard i variacions)

És un complement de la gradació global. Avalua la dificultat del pas més difícil en el descens amb esquís. Depèn principalment del pendent però també té en compte l'exposició. Els seus nivells són:
S1 : Itinerari fàcil que no requereix tècniques particulars. Una pista forestal, per exemple.
S2 : Pendents un pèl costeruts (25º) però amples (amb prou lloc pels viratges).
S3 : Pendents de fins a 35º (equivalents a les pistes negres de les estacions d'esquí). L'esquiador cal que sàpiga baixar per qualsevol tipus de neu.
S4 : Pendents de fins a 45º, si l'exposició no és elevada. A partir dels 30º i fins els 40º, si l'exposició és forta o el passatge és estret. Una bona tècnica d'esquí és indispensable.
S5 : Pendents de 45º a 50º o més, si l'exposició és baixa. A partir de 40º, si és elevada. A més d'una tècnica perfecta, requereix molta concentració i control emocional.
S6 : Més enllà dels 50º, si l'exposició és forta (sol ser-ho!). Sinó, a partir dels 50º en passatges curts i poc exposats.
S7 : Passatges de 60º o més, o amb salts de sortints rocallosos en terreny molt costerut.

Escala Toponeige
Popularitzada per Volodia Shahshani, inclou tres informacions: un grau de dificultat en esquí, un grau de dificultat en l'ascens (caminant) i un grau d'exposició. Hi ha una descripció detallada en francès en el lloc web de les edicions Volopress.

Toponeige - Gradació tècnica (dificultats en la baixada)
Són cinc nivells. Els quatre primers tenen tres subdivisions ( X.1=inferior, X.2=mitjà i X.3=superior) i el cinquè està obert (fins a 5.6 per ara).

1 (Esquí 1): Apte per a iniciació. El pendent no excedeix els 30º. No hi ha trams molt estrets o arbrats i el desnivell és inferior als 800m.
2 (Esquí 2): No gaires dificultats tècniques. El pendent no supera els 35º.
3 (Esquí 3): Entrem en el món de l'esquí-alpinisme. Hi ha trams tècnics: pendents llargs de 35º o alguns trams curts de fins a 35º-40º.
4 (Esquí 4): Esquí de corredors o fort pendent: 40º a 45º sostinguts durant més de 200m
5 (Esquí 5): Pendents molt drets: a partir de 45º en passatges de més de 300m o 50º durant 100m.

Toponeige - Gradació progressió
R: passejada perterreny de poc pendent (fins a 2.2 en el descens, de vegades 2.3)
F: alpinisme "fàcil" (fins a 3.2 en el descens, de vegades 3.3)
PD: alpinisme "poc difícil" (fins a 4.2 en el descens, de vegades 4.3)
AD: alpinisme "un pèl difícil" (fins a 5.2)
D: alpinisme "difícil" (a partir de 5.3)

Toponeige - Exposició
L'escala d'exposició no pren en consideració els riscs objectius (caiguda de pedres, seracs...). Només considera les conseqüències d'una caiguda durant el descens.

Exposició 1: L'exposició només és la del pendent en si mateix. No hi ha obstacles grossos, tret d'arbres o pedres. Risc de fer-se mal en cas de neu dura.
Exposició 2: A part de l'exposició pel propi pendent, hi ha obstacles que poden provocar un dany addicional en la caiguda (per exemple, alguns corredors que no són nets, amb alguna desviació o obstacle).
Exposició 3: En cas de caiguda la mort és probable (per exemple si existeixen ressalts de roca o seracs, o en el cas de corredors molt sinuosos).
Exposició 4: En cas de caiguda, la mort és inevitable (per exemple, per l'existència de tallats alts i pel risc de contusió amb múltiples obstacles).

Cal tenir en compte que:
En pendents de 30º no és possible aturar una caiguda en neu gelada.
En pendents de 45 a 50º no és possible aturar una caiguda en neu compactada.
En pendents de més de 50º no és possible aturar una caiguda en neu pols si no es fa immediatament.

Escala de valoració global d'un itinerari
Potser aquesta és l'escala més simple (i antiga a casa nostra). L'utilitzen de manera semblant a altres llocs o a guies, canviant les estrelles '*' per 1, 2 o 3 esquiadors (Guies d'Editions Didier Richard), o utilitzant colors: blau, vermell o negre (DAV).

* Itinerari fàcil
** Itinerari mitjà
*** Itinerari compromès

És l'escala amb la qual proposem etiquetar les piulades a cegesqui, independentment que a la piulada es donin o no més detalls utilitzant alguna de les escales existents o, senzillament, fent qualsevol apreciació personal.

Escala Blachère:
Aquesta escala de gradació es basa en el nivell tècnic de l'esquiador.

MS (skieur moyen) / ME (esquiador mitjà) : esquiador capaç de baixar per un pendent moderat i ampli (equivalent a poder baixar una pista "vermella")
BS (bon skieur) / BS (bon esquiador) : esquiador capaç d'esquiar pendents de 30º, passatges estrets, i diferents qualitats de neu.
TBS (très bon skieur) / MBE (molt bon esquiador) : capaç d'esquiar tot tipus de pendents i condicions de neu utilitzan diferents tècniques pel descens.

I afegiríem l'A quan són requerides tècniques d'alpinisme.

Això sí, a qualsevol itinerari, per fàcil que sigui, hi ha el risc d'ensigalada!

Més informació:
Els articles d'ajuda de camptocamp
Post d'escales de dificultat al blog de l'edunz
Article de la Federació Francesa de Muntanya i Escalada
Les cotations utilisées sur www.skitour.fr
Cotation Toponeige d'edicions Volopress

4 comentaris:

Ferran B. ha dit...

Molt bona la informació, almenys per entendre algunes guies d´itineraris, pero crec que entre nosaltres és mes entenedor les estrelletes "*", això, sí si algú vol afegir a més, les graduacions proposades sempres serà una ressenya més completa,
Salutacions,

Aniol ha dit...

Molt didàctic l'article. De gran utilitat per fer una mica de compendi-resum de totes les escales de dificultat, ja que de vegades, tot passejant per internet (skitour, camptocamp,...), et perds en un munt de xifres i cotacions (reconeixent que sovint bastanta gent estem una mica abduits i encasellats pel llibre de Longàs i Faura). Merci per la traducció!

Jaume J ha dit...

Ep gràcies! La veritat és que som animals de costums... amb les estrelletes i l'escala Blachère en teníem prou, després s'imposà l'escala alpina... però les darreres guies de Volopress-Toponeige amb itineraris per zones als alps són les que acoten més detalladament el grau. M'agrada especialment la informació d'exposició: és un paràmetre molt útil. Bones traces!

Jaume J ha dit...

per llegir-ho algun dia:
http://www.volopress.net/volo/spip.php?article487