El dia en que Baqueira fou nostra.
Aquest cap de setmana ens desentenem de la previsió meteorològica i decidim sortir com si això de les pertorbacions no anés amb nosaltres.
Després d'una nit ben dormida a l'alberg Era Garona, la matinada es presenta plujosa a Salardú, pel que canviem el nostre pla inicial i escollim un objectiu amb una cota de sortida més alta.
A les 8,45 hores ens posem els esquís a l'aparcament d'eth Orri (1860 m) . Amb una visibilitat d'uns 50 metres i enmig d'una nevada intensa, decidim pujar el Cap de Baqueira per les pistes de l'estació, totalment tancada en aquest sector. Aprofitem aquesta oportunitat per posar a prova el material de tempesta i així arribem al Cap de Baqueira (2460 m) desafiant els elements.
La baixada, amb una visibilitat millor que a la pujada, la fem sobre una neu pols disfrutona acabada de posar.
Al arribar a baix, la Rosa i jo decidim que encara no en tenim prou i remuntem altra vegada per el mateix camí fins que arrodonim els mil metres de desnivell acumulats.
Al arribar a baix, els agraïm a la Carme i en Ramon la paciència que han tingut i finalment celebrem plegats l'aventura al Puente de Montañana amb un bon dinar. Ens l'hem guanyat.
Ramon A, Carme S, Rosa S i Xavier M
Al arribar a baix, la Rosa i jo decidim que encara no en tenim prou i remuntem altra vegada per el mateix camí fins que arrodonim els mil metres de desnivell acumulats.
Al arribar a baix, els agraïm a la Carme i en Ramon la paciència que han tingut i finalment celebrem plegats l'aventura al Puente de Montañana amb un bon dinar. Ens l'hem guanyat.
Ramon A, Carme S, Rosa S i Xavier M
4 comentaris:
... no canviaràs mai, Rosa!
ejem... d'aixòòò...
de res, Xavi.
i el bon dinar, de ca la simpàtica Lourdes, va ser a Areny (Alta Ribagorça), no pas a Pont de Montanyana.
de res per endavant. ;-)
Gràcies per la puntualització, Ramon. Coses que passen quan es piula de nit i ja tens son.
Realment m'ha quedat molt bon record d'aquesta sortida amb la vostra companyia.
Fins aviat
Estimats Reis Mags, aquest any m'agradaria demanar-vos unes bones ulleres de tempesta per baixar esquiant amb bona visibilitat encara que no es vegi res a "uns 50 metres"?
... mmm ... o seré jo que m'estic fent gran i necessito ulleres de a prop.
Això sí, bon tiberi i bona companyia.
Publica un comentari a l'entrada