Una parallesada !!

 

S'anuncien nevades nevades abundants a cotes baixes amb vent component sud est...

Doncs decidim anar a zones arrecerades amb orientació nord oest i a cotes moderades protegits pel bosc.

Dissabte 9 de març: Pui de Migdia 2050m F/S2 (vegetació a banda) +850m des d'Esterri de Cardós

Divendres fem el viatge cap Alins, amb l'actitud dels sufers esperant l'onada. Tot veient la nevada i amb l'advertiment d'un padrí local: "No fa fred i la neu é grossa" ens disposem a un sopar frugal d'amanida catalana, pasta i civet de senglar, amb una mel i mató per digerir.

Dissabte ens esmorzem uns ous amb cansalada, el dia allarga i neva... arribem a Esterri de Cardós amb la carretera força nevada i iniciem la ruta des del poble i amb esquís als peus seguint la pista que puja al pla de Nècua. Combinem trams de pista amb trams per camí i trams pel mig del bosc, tot plegat sota una intensa nevada. La ruta no representa cap dificultat tret del tou de neu que tenim al terra. Ho salvem prou bé perquè portem una retrac anomenada "Heavy".

A un punt indeterminat de la pista del Pla de Nècua hi ha el Pui de Migdia, no és el cim més alt de la zona, però ja estem prou xops. 

El descens a la part alta es fa amb certa dificultat per la neu acumulada i hi ha qui insisteix en fer la croqueta...

Arribem al poble contents i molls i iniciem la segona part d'aventura del dia, pujar al refugi Gall Fer en cotxe...

Diumenge 10 de març: Coll del Pic de la Màniga 2400m +700m des del refugi Gall Fer

La ruta per pujar al refugi ha estat digna d'una etapa del ral.li dels 1000 llacs de Finlàndia, amb dos guanyadors, el koki amb la categoria 4x4 i el Ricard amb la categoria "que no pujo ? ara veuràs !"

I el premi, cerveses artesanes amb noms suggerents: Monteixo i Pica. A banda d'un altre sopar frugal consistent en sopa de caldo amb fideus, patates fregides casolanes, plata de xai a la brasa i Filiberto.

El refugi Gall Fer és un espai magnífic, tracte familiar, bon menjar, tranquil.litat...

Ja és de dia, el material torna a estar eixugat i sembla que el temps aguanta, així que després d'un esmorzar lleuger (consistent en taula d'embotits, un tall de truita de patates sucós de la mida d'un iceberg i un tall de pastis de pastanaga, al Pallars no hi ha nassos de dir-li carrot cake: valents !!!) sortim bosc amunt en direcció al pic de la Màniga.

Un espectacle de neu i bosc !! Seguim la ruta marcada per raquetes que va retallant pel bosc les pistes d'esquí nòrdic, avui poc concorregudes, concretament zero persones. Amb l'ajuda del ratrac "Heavy" deixem estar les indicacions i tirem pel dret fins arribar a la bora del coll de la Màniga. Quan ja veiem que podríem fer cim entra la boira i ens espatlla els plans, però ja salivem amb el descens que fem millor que el dia anterior.

En resum, un cap de setmana fantàstic... i el menjar també.

Hi hem estat El Josep Maria H, Enric G, Joan R, Koki G, Pep L i Ricard M