Pic de Tablato (dissabte) i pics de Peiralun i Estremère (diumenge)

Cap de setmana 17 i 18 de març del 2024

Divendres tarda enfilem cap a Pueyo de Jaca, on en Mikel ens ha reservat lloc a l’alberg Quinta de Vista Alegre. Al Bruc, pugem tots a la furgo i fem el trajecte tot conversant i posant-nos al dia. Poc abans d’arribar al destí, en Mikel ens avisa que el de l’alberg s’ha confós de Mikel i que no tenim lloc allà, però ens busca una solució ràpida: Anirem a dormir a casa d’un amic seu, Fernando, monitor de snow a Cerler, que viu a Casa Florentina, Biescas, on estarem molt ben atesos. La conversa amb en Fernando és amena i ens dóna informació de la zona: com va pujant el preu de la vivenda, l’estat de la neu, les sortides que podem fer, etc.

Dissabte el matí anem fins a Baños de Panticosa i ens disposem a fer els Foràtulas, però l’estat de la neu ens recomana fer el pic de Tablato (2699). El camí del principi (tram del GR11) avança entre avets i és força entretingut, la neu al matí està una mica dura i cal foquejar amb prudència. 

Sortint del bosc s’obre una clariana, deixem l’Ibon de Brazato a la nostra esquerra i avancem en direcció sud fins al cim de Tablato. 

El dia és assolellat i fa calor. La neu transforma ràpid.

La baixada es deixa fer bé, fins que entrem al bosc i comença l’entreteniment. Qui no ensopega amb una branca, perd una roseta, i avançant pel camí estret dins el bosc, curveta a curveta, oi m volta maria cap per avall, arribem directes a la piscina exterior. Quines ganes de posar-s’hi dins encara que sigui vestits i amb esquís i botes!

Fi de trajecte: merescut refrigeri al costat de les furgos, gentilesa vasca amb truita de patates, carn arrebossada i cervesa fresca, fresca (enterrada a la neu, en el moment de començar l’excursió).

En acabar, anem a l’alberg Quinta de Vista Alegre, una casa del s. XIX al costat de l’embassament de Búbal. Només entrar, veig un piano vell, m’acosto i el tasto. La majoria de tecles han perdut la capa de marfil i no sonen. Només emana, com un lament, algun acord desafinat de Fa i de Do en el registre greu. 

El responsable de l’alberg ens explica més tard la història de la casa i de Celina, mainadera dels nens de la casa, propietat d’uns burgesos amants de les termes, que es van voler fer la casa a prop del balneari, per passar-hi l’estiu. Una tarda, Celina va sortir a passejar els nens i una forta riuada se’ls va endur. La llegenda conta que les seves ànimes ronden l’indret.

Diumenge al matí anem al pàrquing del coll del Portalet per fer le Peiralun. Deixem un vehicle al pàrquing i les dues furgonetes dos quilòmetres més avall, per no haver de remuntar carretera amunt en acabar l’excursió. Avui el trajecte es clar i obert, cosa que ens permet tenir vistes als cims que l’envolten: les imponents roques del Midi d’Osó, la punta de l’Anayet, el Canal Roya, ... 

Poc després de passar per la Majada de Petrusos hem de treure pells i baixar un tram curt però gaudidor, també es pot fer la volta sense necessitat de fer el puja-baixa, però és més llarga i menys variada. A partir d’aquí comença l’ascens fins al cim del Peiralún (2435).  

Foto de cim, ganyipada, transició i baixada amb neu força transformada però que es deixa esquiar bé. 

Cap a cota 1800 tornem a fer transició i pugem en direcció nord est cap a l’Estremère. Descalcem esquís en els darrers metres per fer el cim des d’on contemplem els rocs imponents del Midi d’Osó. 

La baixada fins on hem deixat els cotxes la gaudim molt. Ens creua algun isard i algun surfer, però nosaltres ni cas.., seguim la nostra fita.

Arribada: escampada de roba i material tipus campament gitano a peu de carretera; birres, festucs, formatge del roncal, eufòria, abraçades, foto final i comiat.

Hi han estat: Isabel, Mikel C., Mikel, Míriam, Montse, Roger, Teresa i Clara