Sol, gourmandises i cremeta al Beaufortain

Ens dirigim el dijous al vespre cap als Alps 5 addictes dels que no volíem donar per acabada la temporada malgrat la poca neu al Pirineu.

Dormim a un hotel de carretera d’aquells on si et descuides la cremeta te la fica un camioner, molt acollidor, amb sopar de macdo, que en francès sona més fi que burriquin, i esmorzem un esmorzar continental amb magdalena seca enlloc de croissant de mantega, de camí cap a les muntanyes. Com ens hem llevat aviat ens plantem a la Belledonne a bona hora preparats per trobar-nos amb la neu, i vaja si ens la trobem.

Cau un temporal d’aquells que deixa centímetres en molt pocs minuts, amb vent i nevada intensa que va cobrint la carretera. Escapem per segons de deixar els cotxes bloquejats per la neu, i optem per anar a carregar menjar per al xalet de la Heidi que hem llogat per aquestes mini vacances, vist que el temporal no té previst escampar en tot el matí.

Al súper francès sí que hi trobem tot tipus d’exquisiteses, formatges, cerveses flamenques, vins francesos, embotits, i encara som a temps d’anar a la cooperativa formatgera del Beaufortain a comprar formatge Beaufort d’eté, llonganissa de vaca o paté de Beaufort.

A la tarda un parell fem una excursioneta d’un parell d’horetes aprofitant que ha parat de nevar i ploure a cotes baixes.

El nostre primer dia als Alps es salda sense esquiar pel mal temps, però amb un tast de formatges i un estofat de vedella de Beaufort que flipes, gràcies al xef de Sant Cugat. Això sí, el xalet no té calefacció central, sinó només uns calefactors d’aire elèctrics, de manera que en un primer moment pensem que som al refu de la Molina, però sortosament, la cosa s’escalfa més de pressa que arrambant-se als més desesperats de la secció.

Grand Mont d’Areches 2.686m F/S2 +-1350 m

L’endemà s’aixeca assolellat i amb uns dits de neu nova que han caigut sobre la neu primavera. Podem calçar esquís a una cota molt baixa i molt a prop del xalet, gràcies a que l’estació d’esquí està tancada. Una pista a l’obaga arriba fins la cota 1300, hi fa un fred que se’ns arronsa tot i algun s’oblida de ficar-se la cremeta. La veritat és que el dia és esplèndid de sol, i així que sortim de l’obaga gaudim de vistes fantàstiques al Montblanc, Pierra Menta, Ecrins... Espectaculars.

Arribem al Grand Mont després d’una bona estona sota el sol, però per sort a la part més alta hi fa fresqueta i s’hi conserven uns bons centímetres de neu nova per fer una baixada espectacular. A mida que perdem cota, la neu és una mica més primavera, però en general el descens és fabulós, llarg i divertidíssim i cremeta a les parts baixes.

L’après esquí és de traca. Terrasseta, cerveseta, productes francesos i doritos pel Manel, que se li està posant cara de pollastre de tant de moresc, amb vistes al Beuafortain i un sol fantàstic. El morenasso del delta, que no ha vigilat amb la cremeta últimament, té la cara com una central nuclear.

A la nit, com si no haguéssim menjat, el xef prepara una tartiflette de la Savoie, patata, crema de llet, cansalada, formatge Reblochon... Tot boníssim pel colesterol. Perquè es dispari.

Col de la Charbonnière 2.494m F/S2 +-950m

Un nou dia assolellat ens fa patir per la cota de neu, i per la cara del morenasso del delta, de manera que cerquem una excursió de cota més alta, i ens dirigim a l’estació de fons de Les Pars. Des d’aquesta estació hi ha un gran nombre de sortides possibles, i com l’estació ja està tancada, encara podem pujar per la carretera cap al nucli de Forand, per buscar calçar esquís just on aparquem el cotxe.

La tria de zona l’hem clavat. La vall que ens porta cap al Col de la Charbonniere passa pel Refuge de la Balme, a l’hivern equipat amb mantes, matalassos i gas per cuinar fins i tot, al peu del Mont Rosset i just per sota de la Pierra Menta, ja que és l’itinerari clàssic del Tour del Beaufortain. Zona molt interessant per fer-hi travesses. El Manel, més que de pollastre fa de gallina, i es passa tota la sortida amenaçant amb la deserció, ja que novament fa una bona assolellada i lo morenasso del delta comença a passar de morè a radioactiu. Però novament trobem bona neu, especialment a la cara nord, amb una nova baixada espectacular, amb pols al primer tram, i crema a les parts baixes.

El dia allarga, el sol escalfa, i fins i tot veiem un bon allau de fons a la cara sud, lluny de on ens situem, però que ens recorda que a aquesta època de l’any s’ha d’anar amb compte amb la calor i el desgel, no sembla que la neu hagi de durar massa ni als Alps, a aquest ritme. Parlant amb locals ens diuen que allà tampoc ha sigut un any de massa neu, i tot i que n’hi ha una mica més que al Pirineu, la temporada també es preveu curta.

Nosaltres però, lluny d’enfonsar-nos tornem a fer un berenar de gourmandises franceses i una bossa de patates tot i que el Manel troba a faltar el glutamat dels Doritos i rebusca entre les escombraries per llepar una mica de restes taronges sabor queso de la bossa d’ahir.

Per sopar, novament, el Ferran Adrià de Sant Cugat prepara pasta, verdures, una fartamenta que ja no ens treurem fins a la propera temporada, si és que ens la traiem. L'operació bikini comença a menys 10.000, i amb els triglicèrids disparats. Ja tenim els flotadors preparats per a l’estiu.

La tornada sense incidents, cap caravana, els cotxes confonen la cara del del Delta amb una sirena de bombers i ens obren pas. Estem on-fire. 

Hem endrapat al Beuafortain Oriol S., Carles P., Manel, Davínia i Hèctor.