La Vanoise, un espai on els refugis es troben situats a una alçada alta. Aquest va ser un dels requisits que buscavem per la travessa de setmana santa, considerant la sequedat de l’hivern i la manca de neu a tot el continent. El front que va passar els dies abans de iniciar la travessa ens van acabar de donar la raó.
Realitzem el viatge el dissabte i dormin a Albertville(hotel Roma), hotel còmode, amb pàrquing, al costat de l’autopista i amb restaurants propers (le Grizzile, una bona hamburgueseria) i amb cafeteries per esmorzar (La Paniere).. I allí, ens va ploure, si si… allò que cau aigua del cel, i ho va fer durant tota la nit. Aigua a la vall, és neu a la muntanya.
Dia 1 - Pralognan la Vanoise - Refuge Peclet Polset F, S1. 13 km, +1000m
Les nevades del dissabte i del mateix diumenge al matí, ens reben amb un ambient del tot hivernal a Pralognan. Tot i que el dia encara es rufol, la previsió del temps es de millora.
Deixem els cotxes al poble de Pralognan i ja ens podem calçar els esquis, per anar a buscar l’inici de la ruta.
Bordes |
Al anar pujant per la vall, observem a l’esquerra la Point de l’Observatoire i la Pointe de Rosoire tot veient com les antenes que ens marquen on es troba el refugi es van acostant, poc a poc.
Vall de Chaviere |
Ruta sense cap mena de dificultat técnica, malgrat que per la tipologia de terreny (tot pistes i sense gaire inclinació) i per la seva llargada la fa òptima per l’aparició de llagues als peus….és molt recomanable protegir els peus a consciència.
Refugi de Peclet, acollidor, bon mengar, genepi i formatge, dutxes gratuïtes.
Dia 2 - Dome de Polset (3.497m), PD, S2. 12km +1036m/-1036m
El refugi es troba enmig d’un mantell immaculat de neu, al vespres ha nevat. Ens dirigim cap al nord-oest, cap al llac Blanc tot obrint la traça.
Refugi Peclet amb la Pointe de l'Observatorie |
Cap al Lac Blanc |
Flanquejem el llac direcció nord, i iniciem l’accés de la primera pala, on una llebre blanca, ens observa per sortir corrents abans que hi arribem. Un cop dalt de tot de la pala (cota 2700), girem decididament a sud, deixant a la nostra dreta un parell de llacs i anant a buscar la glacera de Greboulaz.
Lac Blanc |
A cota 2900m, ja podem observar l’itinerari a resseguir: es veuen tres formacions rocoses, la mes gran al mig. Tot direcció sud.
La pujada es realitza entre els dos blocs de roques que queden més a l’est. La formació rocosa més gran, ens queda a la nostra esquerra. Espai molt ampli, sense esquerdes ni seracs.
Glacera de Greboulaz, amb els dos blocs de roques |
Al cim, la vista és de 360 graus amb vistes al Montblanc, cap al nord i la barra dels Ecrins al Sud i mes… No fa vent i fa sol.
Agulla de Polset, al nostre darrera |
Superada la zona de seracs,cota 2950m, busquem a l’est, la recomanació per tornar al refugi que ens ha recomanat el Guarda, una gran roca en marca l’inici d’una canal. La canal la trobem en condicions óptimes, i per tant ens hi tirem per anar a parar per sobre de la traça de pujada sobre el llac.
Gaudint de la baixada arribem al refugi.
Dia 3 - Refuge Pecle Polset - Pointe de l’Observatoire (3.015m) - Refuge Dent de Parrache - PD, S2/S3. 12km, +948m/-890m
Dia esplèndid de nou.
Abandonem el refugi en direcció oest, creuant la vall del riu Chaviere, sota les faldes de la Pointe de l’Observatoire.
Refuge Peclet Polset, amb el Dome de Polset a l'esquerra |
Veiem traces que van a buscar la Bretxa de la Croi de la Rue, recorregut més directe cap al refugi de Dent de Parrache i també traces que segueixen la nostra direcció.
A la dreta, les traces cap a la Bretxa de la Croi Rue |
Reseguim la falda de la muntanya, direcció Nord amb vistes al Montblanc per anar a buscar el coll sense nom, que ens durà a al Coll d’Aussois. Un cop allí, arribar a la Pointe de l’observatoire, es molt franca.
Al cim, veiem el Dome de Polset i les embasaments d’Amont i d’Aval. S’aprecia que per la cara sud, hi falta neu.
Ambassaments d'Amont i d'Aval i vall d'Aussois |
A la dreta, Dolme de Polset. A l'esquerra i al fons Pointe de l'Echelle |
Cim de l'Observatoire |
La baixada, per la cara sud del masis, es presenta amb una neu pesada en vies de transformació de les últimes nevades. Perdem alçada segint les multitud de traces que ens porten fins al Refugi du Fond d’Aussois, on tornem a posar pells per remuntar uns 200m per arribar al Refuge Dent de Parrache.
Pala de la Pointe de l'Observatoire |
Refugi d'Aussois |
Refugi reformat l’any 2018, tot de fusta. Terrassa espectacular amb unes vistes panoràmiques sobre Híper acollidor, amb dutxes (2€ sense límit de temps). Sopar correcte i esmorzar molt just.
Accés al Refugi Dent de Parrache |
Dia 4 - Refuge Dent de Parrache - Coll de Labbi (3.324m) - Refuge de l’Arpont - PD, S2/S3. 13,6km +922m/-1110m
El dia assolellat, però amb més fred que el dia anterior.
Deixem el refugi direcció Nord fins a cota 2.750m. Observant la ruta de baixada de la Pointe de l’Observatoire i la Vall d’Aussois, que ho anem deixant a la nostra dreta.
Refuge Dent de Parrache |
Pointe de l'Observatoire al centre, aquella punteta llunyana, |
A cota 2.750m, a l’alçada del llac de Genepy, el recorregut gira lleugerament direcció nord-est, per afrontar l'ascensió d’una pala i en arribar a cota 2.900m, arribem als peus de la conca glaciar de Labby, on ja podem intuir els dos colls: Labby a la dreta i Moine a l’esquerra. Nosaltres anem al Labby.
Coll de Labby a la dreta i Coll de La Moine a l'esquerra |
Arribant al Coll, amb la Pointe de la Gorma darrera |
Seguim guanyant alçada progressivament per la glacera. Només un pas complicat per accedir-hi: una petita purga a cota 3.000m, deixa acumulacions de neu congelades, en una zona un xic exposada. Ganivetes obligades.
Superat aquest pas, l'accés a l’ampli coll es fa tranquil·lament.
Coll de Labby |
Al Coll, observem la Glacera de la Mahure i la Dent de Parrache a l’est. Un grup que ve en sentit contrari ens confirma que la neu està “Perfecta”.
Glacera de la Mahure. |
La baixada per la cara nord on trobem neu pols, la fem, fins a cota 3150 seguint la direcció est, per evitar la zona de seracs. En aquella cota, tornem a recuperar la direcció nord, ja en una zona de la glacera segura, seguim baixant amb una pendent molt suau fins a cota 2600, deixant la Dent de Parrache a la nostra dreta.
Dent de Parrache, amb la Glacera Mahure als seus peus. |
Tornem a posar pells per realitzar un llarg flanqueig d’uns 100m de desnivell, seguim amb direcció Est, que ens dura fins la Glacera de l’Arpont.
Glacera de l'Arpont |
L’evitem per una zona lacustre a una alçada de 2600m (on també hi ha el llac de l’Arpont). Per arribar al refugi, amb una neu primavera.
Zona Lacustre |
Arribant al Refugi de l'Arpont |
En teoria, havíem previst que estaríem dues nits a l’Arpont, per fer alguna excursió extra per la zona. No obstant, la previsió de la meteo mostra un front que vol entrar pel dia que tenim previst fer la travessa cap al Refugi de Col de la Vanoise. Ho comentem amb el Guarda del refugi i ens recomana avançar un dia la travessa. Ens ajuda amb tota la gestió de les reserves.
Refugi, molt acollidor amb dutxes (4€/5 minuts). Menjar i esmorzar excel·lents.
Dia 5 - Refuge de l’Arpont - Domme de Nants (3.562m) - Refuge Col de Vanoise - PD, S2/S3. 18,7km
+1400m/-1215m
Recorregut 5 estrelles que transcorre per tota la glacera de la Vanoise.
El dia es va llevar amb sol, fred i semblava que bufava a les cotes mes altes. Vam refer el camí del dia anterior, fins arribar als peus de la Glacera de l’Arpont. En arribar a cota 2,700m, el vent es mostra… ens colpeja i així estarà tot el dia (a les cotes més altes, vent de 30/40km per hora, temperatures de sensació de -15/-20) i amb l’alçada a la que estàvem, ens va fer un dia un molt fred.
Inici de la Glacera de l'Arpont, cara sud |
Vam seguir guanyant alçada, tranquil·lament, sense pausa fins a arribar als peus d’un serac (3.150m) impressionant, enorme.
Sortegem aquest serac per la dreta fins a arribar a un altipla situat a cota 3560m… massa vent i molt de fred.
Vam buscar ràpidament perdre alçada en direcció nord, sense arribar al cim del Domme des Nants. El nostre objectiu era el Coll du Pelve (2.900m). Ni fotos vam fer allà dalt.
El descens per la glacera fins al coll es desenvolupa per uns pendents suaus, sobre una neu pols, que tot i el fred i el vent, vam gaudir.
Al coll, on feia una mica menys de vent, vam dinar per recuperar forces, tornar a posar pells i atacar la última pujada del dia, cap al Col du Dard (3.153m), direcció Nord.
Coll du Pelve, amb la Glacera de la Vanoise al fons |
Remuntant per arribar al Coll de Dard |
Al Coll, vigilats pel Pointe du Dard, ens desplacem direcció est per la Glacera de Roche Ferran, el segon altipla del dia. Allí, observem la magnifica Grande Casse i el Refugi Col de la Vanoise al seus peus. Per arribar-hi, al refugi, en acabar la glacera a cota 3044m, girem decidiament a nord, i anem enllaçant pales amb més inclinació, per acabar de fer unes bones baixades, totes en cara nord… bona neu.
Pointe de Dard |
Glacera de la Roche Ferran |
|
Per arribar definitivament al refugi, hem de tornar a calçar pells per remuntar uns metrets, però alli estem
Arribant al refugi amb la Grande Casse |
El refugi més comercial i multitudinari de tots els que hem estat. Tot i així, bona acollida, confortàble, bon menjar (els sopars, els millor de tota la travessa i els esmortzars sense límit amb un pa de pèssic, que no s’acabava mai). No tenien aigua corrent, per tant, no hi ha dutxa.
Dia 6 - Refuge Col de Vanoise
El front arriba amb unes hores de retard... pero arriba.
Dia 7 - Refuge Col de Vanoise i un parell d’excursions
Últim dia.
Aguille de la Vanoise, amb el refugi als seus peus |
Ens dividim en dos grups:
El primer, ens acostem al coll de la Grande Casse (3.091m) per la glacera de la Grande Casse.
-
Accés al Coll de la Grande Casse
En Mikel, veient les condicions en que es troba el cim estrella de la zona i després de tot un dia nevant, no s’hi pot estar, i s’acopla a un grup de catalans que també pujen a la Grande Casse. Arriben tots al cim amb esquís als peus, no han fet falta grampons en cap moment… era el dia!!!
Per retornar a Pralognan La Vanoise el camí no té pèrdua, resseguint la vall de la Gliere fins a trobar les pistes d’esqui.
Hi hem estat: Mikel C., Xavi K, Imma A, Roser R, Montse S, Alex M i Eli C.
1 comentari:
Mare meva quin luxe de travessa! Neu pols, neu perfecta....llac Genepy (m'ha fet gràcia el nom) i refugis...amb dutxa! Tot un luxe, quina sort! (la sort, es busca...sí)
Publica un comentari a l'entrada