Divendres un comunicat de la "mairie" de Chamonix sobre l'alt risc d'allaus a la vall augura els pitjors presagis, d'altra banda el butlletí d'allaus de meteofrance no sembla tan dolent.
El matí de dissabte ens llevem amb la motxilla peparada però amb l'incertesa de què fer. Una trucada al guarda del ref. Grands Mulets ens acaba de confirmar que hi han condicions i que el Montblanc encara no s'ha fet aquest any, glups!
Ens plantem al teleferic de l'Aguille de Midi envoltats d'un gran ambient d'esquí. Baixem a l'estació intermitja de Plan de l'Aguille (2.310 m.) i iniciem el nostre llarg flanqueig fins al refugi Grands Mulets (3.051 m.). Hi ha molta neu al llarg del camí i gaudim d'alguns esquiadors que baixen les fortes pendents que davallen a Chamonix, impressionant com baixen!
La zona de sèracs de la Jonction és espectacular amb la neu tot just acabada de caure, una barreja de colors!
Diumenge, 14 d'abril: ref. Grands Mulets-aresta N. del Dôme de Gouter-Montblanc-Grand i Petit Plateau-ref. Grands Mulets, aprox. 1.800 m. de desnivell, 11h.
Sortim del refugi a les 3 de la matinada en direcció S-SW per remuntar la rampa dreta del Rognon per enfilar un llarg recorregut per l'aresta N. del Dôme de Gouter amb un pendent constant de 40 graus en bona part del recorregut i dues plaques de gel que dificulten la progressió.
Seguim la traça dels bons amics d'Alkayata Riders que ja des del dia abans han treballat per obrir camí cap al cim. Abans d'arribar al coll de Les Bosses el dia es lleva espectacular. Deixem els esquís sota el refugi de Vallot, una llarga placa de gel ens fa patir una mica per accedir-hi. Ja al refugi, amb algun moment d'incertesa, enfilem l'aresta de les Bosses que presenta unes molt bones condicions però que es fa eterna! Ens ha costat però ja som dalt amb d'altra gent que també es veu molt feliç, panorames amplis, el vent que tant ens ha emprenyat ara ha parat del tot.
Seguim la traça dels bons amics d'Alkayata Riders que ja des del dia abans han treballat per obrir camí cap al cim. Abans d'arribar al coll de Les Bosses el dia es lleva espectacular. Deixem els esquís sota el refugi de Vallot, una llarga placa de gel ens fa patir una mica per accedir-hi. Ja al refugi, amb algun moment d'incertesa, enfilem l'aresta de les Bosses que presenta unes molt bones condicions però que es fa eterna! Ens ha costat però ja som dalt amb d'altra gent que també es veu molt feliç, panorames amplis, el vent que tant ens ha emprenyat ara ha parat del tot.
Baixem, passat Vallot recuperem els esquís i davallen des del coll de Les Bosses cap al Grand i Petit Plateau amb una delícia de neu. Donat l'enorme perill que representa la caiguda de sèracs en aquesta part del recorregut, hem estat testimonis d'aquest fet, sembla definitiu que la pujada sempre s'ha de fer-la per l'aresta N. del Dôme incrementant notablement la dificultat de la ascensió. El Petit i Grand Plateau esdevé ruta només de descens.
Arribem cansats al refugi i decidim quedar-nos-hi, tenim habitació per a nosaltres sols i una enorme truita de 5 ous per passar la gana! Bona gent els guardes d'aquest refugi tan auster!
Dilluns matí les condicions de la neu ja han canviat...fem un intent de baixar esquiant la gelera de Les Bosses fins al fons de la vall però la neu és molt dolenta i hem de recular un bon tros. Ens espera un flanqueig de tornada complicat fins al teleferic salvant algun nou allau...i després la llarga tornada a casa plena de bons records.
Bones traces primaverals!
4 comentaris:
Fer, Pep, ENHORABONA!!! salivo amb la truita de cinc ous... Això de pujar per aquest llom enlloc de per l'antiga ruta de Grans Mulets casi que ho veig com un al·licient per tornar-hi!
Una ascensión de las que no se olvidan . Fer
Moltíssimes felicitats a tos dos,
bon dia i bones fotos
Una forta abraçada
Chapeau! I a sobre, inaugurant temporada! Jo salivo més per la vostra ascensió que per la truita, ara passaré el "motxo"...
Publica un comentari a l'entrada