28 de juny 2004

Piada - Mont Velan 3731m - 24 i 25/06/2004

Desnivell: +2.100 (900, 1er dia)/-2.100m.
Durada: 3-4h 1er dia, 5-6h fins al cim, 1-3h descens.
Inici: Bourg St Pierre 1.632m, a 30km de Martigny en direcció a Gr.St Bernard.
Fa uns tres anys, a en David, Joan Carles, Rosa, Sergi, Ricard i jo mateix ens va faltar una peça de puzzle per posar: erem a la Cabane du Vélan i les nevades no ens van deixar fer cim...

... i valia la pena tornar-hi! Només a 850km de casa, amb un temps explèndid, una solitud absoluta i un paissatge suis de postal ple de flors i vaques pasturant a la vall i geleres i neus per perpètues sota el cel blau.

La pujada al refugi és dura (esquís a l’esquena...), però el lloc s’ho val: la vall es va tancant amb el Grand Combin a l’esquerra, les agulles de Valsorey en front i la morrena de la glacera a la dreta, i a 2.600m el refugi, metàl·lic, de diseny en forma de vaixell, i molt acollidor: som els únics clients del guarda!

La neu comença al refugi. Iniciem l’ascens per la gelera de Tseudet, allunyant-nos de la seva riba esquerra per evitar els seracs que penjan de la cara nord del cim. A 3.150m s’arriba al Coll de la Gouille. Deu n’hi do! Això casi és una ferrata! Equipat amb cadenes remuntem 100m per terreny aeri i roca descomposta i en baixem uns altres 100 fins a ser a sobre la gelera de Valsorey.










De nou encordats, remuntem la glacera: és un mar de neu, seracs i esquerdes, sense traces ni ningú que ens segueixi... El cim no és lluny, però ens cal recargolar la traça buscant els passos que creiem més segurs fins a situar-nos sota la pala S-E. Els darrers metres són drets, però dalt del cim s’hi podria jugar a futbol.

El Mont Blanc està tapat per núvols, però darrera el Gran Combin contemplem el magnífic perfil del Valais: la Dent Blanche, el Cerví, el massís del Mont Rosa... cap allí anirem en unes hores!

A la baixada neu de tots els colors: dura i pols primer, uns trams de crosta i finalment primavera que ens fa gaudir com no esperavem a finals de juny.

Mont Velan! Sens dubte recomenable i per repetir (especialment interessant és el camí que hi puja per la seva cara oest, pel Colouir d’Annibal).

Fins ara...
…i bones traces !!!