27 d’ag. 2025
20 d’ag. 2025
7 d’ag. 2025
Hiru Erregen Mahaia (Mesa de los tres reyes. 2446 m) i Paquiza de Linzola (2104 m). Edició Vintage
2 de març de 2013
Introducció
Fa uns pocs dies el Sever Feliu, company de muntanya de Sant Andreu, ens ha enviat unes fotos de la seva recent ascensió a la Mesa, i certament ha estat inevitable recordar la nostra ascensió hivernal a aquest cim ja fa uns anys.
D'aquella ascensió recordo principalment la nostra determinació, el bon humor que ens va acompanyar durant tota la jornada, la majestuositat del païsatge i les bones condicions de neu que vàrem tenir.
Va ser una sortida al més pur estil cegesqui d'aquella època: bona companyia, moltes hores, molt de desnivell, descensos magnífics i drets pendents per assolir el cim.
Revisant el material fotogràfic que vàrem produïr aquell dia m'he adonat que és prou aprofitable i fins i tot bò emprant les tècniques d'edició modernes, així que m'he decidit a fer aquesta piulada per refrescar una mica aquests calorosos dies d'estiu.
Recomanable veure les fotografies en una pantalla gran.
Números
Horari: unes 8 hores i mitja a ritme suau i constant
Desnivell: uns 1600 metres
Llargada: uns 17 km
Dificultats:
Esquí: S2 en general.
Alpinisme: A la cara Nord-Oest del cim rampes de 40-45 graus i algún pas més dret
Bastants canvis de pells
Dades pràctiques
Es tracta d'un itinerari llarg i variat. L'entorn és grandiós i no enveja altres paisatges del Pirineu Central.
En quant al recorregut hivernal, cal tenir ben preparat un itinerari que eviti el complex sistema de relleu càrstic d'aquesta muntanya per evitar-lo completament. No és un cim per perdre temps fent rectificacions en marxa.
Més enllà del coll de Linza (1937m) és on cal afinar més l'elecció de la ruta. En aquella època sense tracks ni gps, finalment vaig apostar per evitar totalment les zones de turmentat terreny càrstic i vaig traçar una línia que desde el coll de Linza feia un llarg i suau descens a l'esquerra fins uns replans a la cota 1800 aprox (Hoya de Larra) :
D'aquesta manera s'arriba a l'entrada d'una llarga i franca valleta que es va remuntant de Oest a Est per sota del vessant sud dels Pic de Budogia i ens porta directament sense problemes a la part alta de la muntanya.
La nostra experiència posant en pràctica aquest plantejament anterior va ser positiva, confirmant que va ser una bona elecció.
A partir del coll (uns 2300 m) entre la Mesa i el Pic Alto de Budogia, el terreny va guanyant verticalitat i tota la part final del cim s'eleva formant una esbelta piràmide. Canvi d'esquis per piolet i grampons. Caldrà valorar la ruta a seguir sobre el terreny en funció de les condicions:
L'aresta Oest (via normal d'estiu) pot resultar exposada a l'hivern, sobretot amb molta quantitat de neu. En aquest cas, la cara Nord-Oest és una alternativa molt més franca però els seus pendents de 40-45 graus i un pas clau de potser 50 graus demanen un cert domini tècnic de progressió amb piolet i grampons. A més a més la baixada cal fer-la desgrimpant aquesta ruta de pujada.
A la tornada, un cop arribats a la Hoya de Larra (1800 m), és molt pràctic ascendir la propera Paquiza de Linzola i poder gaudir des del seu cim d'un descens directe cap el refugi de Linza. D'aquesta manera evitem el llarg flanqueig de pujada fins el collado de Linza.
Descripció
Durant aquella semana, una més que generosa i freda nevada en tot el Pirineu Occidental ens obre per fi la porta per poder realitzar la nostra ascensió a aquest emblemàtic cim.
Després d'una nit massa curta en un hostal al Puente de la Reina, arribem a l'aparcament del refugi de Linza des d'on comencem la nostra sortida a les 10 hores.
El matí és presenta radiant i sorprenentment molt fred, i el paisatge ben carregat de neu presenta el millor aspecte hivernal possible.
Comencem lliscant sobre neu endurida que poc a poc anirà deixant pas a una neu pols que ja no ens deixarà durant tota la sortida. En aquest primer tram concidim amb bastants esquiadors de muntanya però quan arribem al collado de Linza (1937 m) tothom sense excepció gira a la dreta per pujar el proper Petrechema.
Ells s'ho perden. A partir d'aquí contents gaudim del silenci i la solitud d'aquesta magnifica muntanya.
 |
| Refugi de Linza (1344 m). Punt de partida |
 |
| Progressem al principi sobre terreny suau mentre anem deixant a l'esquerra la Paquiza de Linzola |
 |
| Més amunt, en els pendents que porten al collado de Linza |
 |
| La Rosa una mica més amunt |
 |
| Mirada enrere. L'ampli coll de Linza (1937 m) |
 |
| Des del coll de Linza els pics de Budogia a l'esquerra i molt al fons a la dreta la Mesa de los tres reyes |
Des del collado de Linza traiem pells i ens anem treballant un llarg flanqueig descendent a l'esquerra fins uns replans a cota 1800 m al peu d'una valleta evident que tindrem que remuntar
 |
| Ens deixem lliscar fins els replans a cota 1800 m |
Un cop al replà (1800 m) posem pells i afrontem la suau pujada de la valleta que ens porta directes a la part superior de la muntanya. La neu està en bones condicions i resulta senzill anar obrint traça en aquesta neu pols fàcil.
Una mica més amunt, el Josep Maria, que ha tingut una dura semana de feina, no es troba massa bé i decideix esperar-nos en unes roques al marge de la valleta. Cachis. Ens acomiadem i seguim la Rosa, el David i jo mateix cap amunt.
 |
| A mesura que pugem, l'entorn és grandiós i fascinant |
 |
| Superem uns pendents més drets per arribar al collet (uns 2300 m) on farem el dipòsit d'esquis. |
Deixem la vall que estem remuntant per uns pendents més drets a l'esquerra i assolim un collet (uns 2300 m aprox) just a l'est del Alto de Budogia on trobem un raconet protegit on podem equipar-nos còmodament per afrontar la part final del cim.
 |
| Dipòsit de material amb ambient. Al fons el Pic d'Anie (més lluny del que sembla) |
 |
| Des del dipòsit veiem ja la piràmide final a superar |
A mesura que ens apropem al cim veiem com un grupet sortit de ves-a-saber-on avança amb determinació cap al centre de la cara Nord-Oest per superar-la. L'aresta Oest es veu molt carregada de neu, així que decidim seguir la traça que aquest grup està obrint.
Bé, almenys ens estalviarem feina.
Superem sense problemes la cara Nord-Oest i exultants arribem per fi al cim. Han estat gairebé 5 hores d'esforços. El dia és radiant i molt fred i la vista és superba però no ens relaxem massa, doncs ens espera encara molta feina.
 |
| La magnifica cara Nord-Oest de la Mesa de los tres reyes |
 |
| En plena feina enmig de la paret |
 |
| Cim! Escultura del seu caracteristic castell semienterrada per la neu |
 |
| Cim! |
 |
| Primers passos del descens. Al fons la sierra de Añelarra i el Pic d'Anie a la dreta |
 |
| La Rosa just abandonant el cim |
 |
| Espero els companys en la desgrimpada del curt pas clau de la cara Nord-Oest (uns 50 graus glaçats) |
 |
| Poc a poc deixem enrere la piràmide somital del cim |
 |
| Poc abans del dipòsit d'esquis. Davant meu el Alto de Budogia (2368m) |
Arribem amb ganes al dipòsit d'esquis en el coll (2300 m aprox) pensant ja en el bell i directe descens on podrem obrir les nostres traces sobre una bona neu pols verge fins a la Hoya de Larra (1800 m).
 |
| El Josep Maria, ja més recuperat, ens saluda després d'haver-nos esperat pacientment |
Entremig ens retrobem amb en Josep Maria, que ha pogut recuperar-se mentrestant i seguim baixant tots plegats.
En el replà posem pells i ja amb llum de tarda emprenem l'ascens de les àmplies pales de la Paquiza de Linzola (2104 m) .
Des d'aquest cim podem gaudir d'un ràpid i trepidant descens, primer amb compte per el seu llom Oest amb forts pendents a banda i banda, sobretot el vessant nord. Per sort la neu és pols compactada i els cantells mosseguen bé en aquest tram.
Més avall deixem el llom i afrontem les disfrutones pales sud de la Paquiza sobre una neu cremeta de tarda fins el vehicle.
I ens anem d'aquest lloc emportant-nos molt bones sensacions. Avui la muntanya ens ha regalat la seva millor versió.
 |
| Des dels plans a 1800 m veiem una mica amunt les belles traces que acabem de traçar |
 |
| El David remuntant les àmplies pales que porten a la Paquiza de Linzola |
 |
| Des de la pujada a la Paquiza, el tros de descens que acabem de fer |
 |
| La Rosa s'avança i arribarà la primera al cim |
 |
| Mentre la Rosa ens espera fa aquesta foto amb llum ja de tarda |
 |
| La Rosa. Darrera seu l'aresta nevada que baixarem després |
 |
| I finalment arribo jo |
 |
| La Rosa i el David dalt de la Paquiza de Linzola (2104 m) |
 |
| Contrallum a l'inici de la baixada del llom Oest de la Paquiza. |
 |
| Neu cremeta en aquest tram final fins el refugi de Linza |
 |
| Reagrupament poc abans d'acabar la sortida |
 |
| Recorregut aproximat d'aquesta sortida |
Imprescindible. Del millor que el Pirineu Occidental pot oferir
Rosa, David, Josep Maria i Xavier
23 de jul. 2025
9 de jul. 2025
2 de jul. 2025
25 de juny 2025
18 de juny 2025
11 de juny 2025
4 de juny 2025
29 de maig 2025
Tempestats i Aragüells amb Tenda primaveral 24/05/2025
El cap de setmana anterior vàrem quedar captivats amb la pala del Tempestats des del costat del Vallhibierna. Tant es així, que diria que alguns no varen aclucar els ulls varies nits al llarg de la setmana, pensant en la baixada del Tempestats.
Així doncs la activitat proposada no tenia una altre destí que anar al Tempestats. Com que ens agrada això de portar tenda de tant en tant, sobretot quan ha passat prou temps com per haver oblidat el pes de les motxilles i la llarga aproximació, decidim optar per la vessant assilvestrada, és a dir amb tenda.
Rutas con esquis Pirineo Aragonés,
Tomo IV. Jorge García. Editorial Prames
Pic Aragüells, itinerari 233***
Pic Tempestats, itinerari 236 **
Divendres tarda ens arribem a Senarta, i pugem per la pista fins a Puente Coronas. La pista sembla que l’hagin arranjat de cara al estiu, malgrat tot i algun pas complicat que es passa amb cura. La sorpresa al dia següent es haver vist una autocaravana a la zona d’aparcament. Hem estat dels primers en arribar, així que decidim agafar lloc al refugi per a dormir. Ens acabarem saludant amb amics i coneguts, ja que tots estem mirant de aprofitar les ultimes esquiades amb les pistes obertes fins que les tornin a tancar.
Dissabte 24/05/2025: Pic Tempestats 3.278m (11'4km / +1.785m / -1124m)
No matinem excessivament (Veient el personal que s’aixeca a les 5:00) i ens hi posem a les 8:00. La intenció del dia es pujar al Tempestats i dormir al ibón de Llosars. El camí es fa llarg. No trobem la neu fins a l’alçada del Ibón de Llosars (cota 2.450m aprox)Fem un dipòsit de material. Mes lleugers, però amb força calor i un dia primaveral, anem pujant aprofitant la traça d’un grup que ens precedeix.
A l’alçada del ibonet de Llosars, posem
ganivetes i es posa dret els primers 100metres de desnivell. Un cop superada la
primera rampa, ens disposem a pujar la pala somiada de 600metres de desnivell.
Apurem la pujada fins on trobem comoditat per fer la transició amb grampons i
pujar amb els esquis a la motxilla. En un moviment sapastre, topada amb els
esquis clavats i tots dos cap avall i no paren fins on canvia la pendent que
sembla una eternitat, i això que porten les pells, ganivetes i la neu esta
transformada. Amb neu dura haguessin arribat a la cubeta del ibonet de
Llosars. Així doncs tocarà pujar i baixar a peu. Breu pujada en neu pel fil
de la carena i cim. Els “esquiadors” baixen fàcilment amb un flanqueig des del
mateix cim. A la pujada trobem una persona lesionada que activa el rescat amb
cobertura des de pràcticament el cim.
Un cop desfem camí fins al Ibón
de Llosars, recollim tot el patracol i ens disposem a seguir fins als ibón
inferior de Coronas per la bretxa de Llosars. I es una bona idea, ja
que a l’endemà la baixada pot estar molt dura. La pujada pel vessant de Llosars
es fa molt bé, únicament al tram final es posa més dret i acabem fent la
escaleta pel metre final. Traiem pells i ens disposem a baixar quan sentim
l’helicòpter que va al Tempestats a fer el rescat de la persona
lesionada. Aquest cap de setmana, la Guardia Civil de muntanya no para
de fer rescats. Som molta gent fent activitat. La persona ha estat prop de 4hores
a prop del fil de cresta, sort que el temps era bo i estava acompanyada.
La canal té alguna purga, però les condicions son prou bones donada la hora tardana 17:00 en que estem baixant. Un cop a baix impressiona més que no pas a la part alta.
Triem un lloc planer, tenim aigua a prop. Es un lloc de pas, i ho delaten les petjades que passen per aquest indret. Ens toca el sol fins a les 20:00. Sopem, i acabem fent temps buscant un amagatall per a l’endemà deixar tota la intendència. Encara tindré entreteniment buscant localitzacions per a fotografia nocturna.
Diumenge 25/05/2025: Pic de Aragüells 3.044m (7'4km / + 362m / -1.024m)
Ens costa aixecar-nos, no ens toca el sol encara. Tot i així,
ja hem sentit passar gent a les 5:30 del matí. Després de recollir tenda i
intendència, fem el dipòsit que teníem controlat entre rocs per abandonar
temporalment tot el que no es imprescindible. Ens esmarem a amagar-ho ja que es
un lloc de pas cap al Aneto.
Voregem el ibón per l’esquerra i enfilem un tubet ben marcat que ens du al Ibón del Medio de Coronas. Al voltant tenim un panorama grandiós amb el circ que forma la muralla del Aneto-Maldito i la cresta Cregüeña. Aquest cop li fem banyes al rei de la zona, i ens dirigim cap al coll de Cregüeña. Des de bon matí que li està donant el Sol.
Arribats al coll, posem esquis a la motxilla i ens calcem grampons. En terreny mixta de neu i rocs, anem guanyant alçada.
Arribats al cim, fotos i ens dirigim cap al altre costat de la carena. Baixem uns metres, però ens calcem esquis en lloc còmode abans que ja sigui més difícil. Uns primers derrapatges i cap avall a buscar el ombro. Més avall es formen dues canals, la de l’esquerra en descens es mes amplia. Baixada espectacular amb ambient de crestes del Aneto i companyia.
Recollim els trastos del amagatall, i toca encabir-ho tot.
Baixem apurant la neu, i com no, ens desviem del camí oficial. Afortunadament el recuperem sense haver de fer massa el senglar, anant a buscar el ibonet de Coronas, seguidament travessem el ibonet per la seva desembocadura i anar a buscar la cabana Coronas. Aquest és el camí que recomana Jorge Garcia al seu llibre, dels dos itineraris possibles. L’altre cal travessar blocs incomodes. Es un camí que passa pel bosc i que baixa de forma rapida. Això si, vàrem haver de saltar 3 o 4 pins que ens ho varen posar ben entretingut amb una motxilla pesada. El camí surt un pel per sota del refugi, just a una taula de pícnic amb porxo.
Hi hem estat: Mikel C. (Donosti) i Roger G.
Fotografies: de tots dos.
Altres sortides assilvestrades
amb tenda hivernal:
https://cegesqui.blogspot.com/2024/06/vall-de-remune-amb-tenda-primaveral.html
https://cegesqui.blogspot.com/2022/02/pic-de-montoliu-2691m-i-pic-de-mauberme.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)