16 de maig 2025

Dos dies pel Rutor, amb nit al Bivacco Camardella

 

El Mont Rutor (o Ruitor) es el més emblemàtic del poble de La Thuile, a la Valle d’Aosta. La seva glacera es una referencia visual imponent. L’accés pot ser des de La Thuile o des de Valgrisenche, aquest últim preferible amb esquís.

Es una muntanya que m’estimo especialment: hi vaig pujar per primera vegada de nen amb mon pare, hi vaig tornar altres vegades i l’ultima era fa dos anys, encara amb mon pare per celebrar els seus 70 anys. Però mai hi havia pujat amb esquís.

Fa dos anys al Coll del Rutor, 100 m a sota del cim, han posat el Bivacco Edoardo Camardella, un magnífic refugi lliure amb 6 places, tot de fusta a dins, super-bé aïllat, amb wifi, endolls USB i calefacció al terra que funcionen amb plaques fotovoltaiques; no té mantes (tampoc realment calen). Al costat, una estació meteorològica automàtica i una webcam que permeten saber en temps real les condicions a l’indret. El refugi ha sigut construït per iniciativa de Luciano Camardella, com una petita caseta per acollir l’ànima i el record del seu fill Edoardo, que vivia a La Thuile i que va morir jove per una allau al Mont Blanc.

Fa temps que volia pujar al Rutor amb esquís fent nit al Bivacco, i aquest any vaig pensar que seria un auto-regal d’aniversari fantàstic. Ho parlo amb la Montse que afortunadament, tal com jo, veu més la aventura que no pas les hores de cotxe. La meteo sembla que més o menys acompanya, doncs el divendres al migdia sortim cap a Valgrisenche, on ens allotgem en un senzill apartament Seconda Stella a destra.



Dissabte 10/05/2025

Bonne – Bivacco Camardella (3357 mt) – Testa del Rutor (3486 mt) – Glacera del Rutor – Bivacco.

15Km, +2200/-700 m, BSA S2/S3

Dia de núvols baixos i boira, que no ens deixaran fins la tarda.

Deixem el cotxe a cota 1860 mt, 1km després del poble de Bonne, pujem a peu per sender d’estiu fins poc a sota les cases del “Alpeggio Arp Vieille”, on calcem esquís (aprox. 45 min i 300 m de desnivell a peu). S’ha de pujar al coll a sobre del Rifugio degli Angeli (tancat ara), aquesta pujada la fem una mica més a la esquerda del camí d’estiu. Després s’ha de anar en diagonal a la dreta buscar la base de la pujada cap al coll del Rutor. Aquest tram s’ha de passar per sota i sobre de zones rocoses i s’ha de triar bé el camí (sort que el lideratge està en mans de la Montse). L’accés al Colle del Rutor es una pala de 35º amb neu ja molt humida a les 11h (orientació sud-est) i nombroses allaus recents. Pujem amb esquís per un tros que ja ha descarregat i a les 12h ja som al Bivacco Camardella.. casa, dolce casa!!!

Després d’un descans al Bivacco pujem al cim amb motxilles mes lleugeres i fem la baixada per costat dret (vist des de el cim) de la glacera (resseguint la ruta habitual de pujada desde La Thuile). Triem aquest itinerari perquè no te esquerdes (al contrari la part central de la glacera està bastant trencada). Gaudim d’una capeta de neu fresca en pendents bastant suaus fins al final de la glacera a cota 2700 mt, amb visibilitat que va i ve. Llavors, tornem a pujar al Bivacco.

Passem la tarda descansant, aprofitant del sol que finalment surt ple i desfent neu per beure i el sopar. El paisatge és sublim. Després del sopar gaudim de la posta del sol i del començament de la nit amb lluna casi plena.

Al refugi hi ha dos persones més de Milano, som 4 en total. La calefacció al terra no funciona (ja s’havia comunicat per les xarxes socials del Bivacco) però la temperatura interior és impecable, 14 ºC. Dormim amb el sac obert!



Diumenge 11/05/2025

Bivacco Camardella – Testa del Rutor – Glacera del Rutor- Testa del Rutor – Bonne.

15Km, +700/-2200, OSA, S4

Dia de sol amb núvols bastant més baixos que nosaltres.

Ens llevem per veure sortir el sol, espectacular el panorama cap al Gran Combin, el Cervino i el Monte Rosa. També el Paradiso a tocar. Després d’esmorzar, pujem lleugers a la Testa del Rutor i baixem per la glacera pel costat esquerre, a l’esquerra de dues puntes destacades: la Vedette i Punta d’Avernet, per treure el cap també cap al Col de l’Invernet (3226 mt): és l’accés al Rutor més concorregut des de França. Baixada ben bona i divertida amb la neu refredada per la nit i una mica de gebre de superfície que s’ha fet amb la humitat.

Tornem a remuntar cap al Bivacco, carreguem tot el pes a les motxilles, tornem a pujar al Rutor (per tercera vegada!), ens acomiadem de la Madonna i decidim fer la baixada pel vessant sud-est just a sota del cim. La canaleta principal està molt trepitjada dels que han pujat a la Testa el dia abans i purgues. Decidim entrar per una canal paral·lela, que té un ressalt rocós a sota que cal evitar flanquejant a la dreta però està més neta i atractiva. Gaudim de la baixada per pendents de 40º amb neu ja ben transformada (baixem a les 9.45h, la neu ja estava al límit de seguretat!). Després continuem la baixada per neu primavera resseguint amb més o menys fidelitat el camí de pujada. A les 11.30h ja som al cotxe, llestos per iniciar la tornada a Catalunya, no sense haver abans dinat a una trattoria amb excellent relació qualitat-quantitat-preu (Restaurant Mont Blanc) i haver pres un gelat a la Gelateria Pilier a Morgex.

Han sigut dos dies magnífics, intensos, emotius, a una muntanya estimada, a un Bivacco preciós, amb paisatges espectaculars i companyia estupenda. Un aniversari inolvidable!

Gràcies infinites a la Montse per deixar-se engrescar, pel lideratge de la sortida, per obir traça tota la estona i per fer la gran majoria de les fotos, i quines fotos! 

PD: com a guia es pot utilitzar el llibre “Orizzonti Bianchi” de Alessandro Mezzavilla i David Pellissier; Martini Multimedia Editore.

Montse i Andrea



El Coll just a sobre del Rifugio degli Angeli (al fons a la esquerra). 




Flanqueig després del Rifugio degli Angeli


Arribada al Bivacco


Interior del Bivacco


Glacera del Rutor, amb les esquerdes de la part central, darrera Vedette i Punta d'Avernet








Posta de sol des de el Bivacco


Cervino i Monte Rosa a la sortida del sol

Bivacco i darrera la Testa del Rutor, a la sortida del sol


Pujant a la Testa

A la testa del Rutor, indicant la canal de baixada







Col del Rutor (a la esquerda) i Testa del Rutor (a la dreta)

Pujant per la glacera, Mont Blanc i Grandes Jorasses al fons


El Mont Blanc, majestuós

Darrera pujada al cim


Baixant des de el cim




Vessant sud-est del cim que hem esquiat




11 de maig 2025

Pic d'en Beys 2.532m, pel corredor N - 10/05/2025

Des de les Forges d'Orlu i per la presa de Naguilhes

Pic d'en Beys 2.532m des del Pic d'Ouxis (3/05/2025)

Enamorament sobtat! Dissabte passat, des del Pic d'Ouxis, vaig veure el cim i l'estètic corredor N que hi mena. De cara tot sembla més dret vaig pensar, i durant la setmana he estat buscant referències a llibres o a internet de com esquiar-lo, sense èxit (si algú troba o en sap cap d'alguna esquiada anterior, m'agradaria saber-ho). La cerca va donar pas a la preparació, mirant per on acostar-m'hi, és un cim molt isolat! i tirant de mapes i apps per deduir-ne el pendent... i ahir dissabte el més difícil: matinar sabent que l'aproximació seria dura!

I ha valgut la pena! Sovint fem 4h de cotxe per anar a la neu... ens hauria de tirar enrere fer-ne 4 a peu per calçar els esquís?

M'he plantat negra nit a l'aparcament (de pagament) de les Forges d'Orlu (915m) i amb tot a l'esquena i el frontal he pres el sender que puja a la presa de Naguilhes (1.900m). Són 1.000m de desnivell però per camí de bon fer. Els següents tres km són un descans, planers, vorejant l'estany per l'oest. Només a la part final els salts d'aigua, les congestes i restes d'allaus fan que progressar sigui una gimcana, riute’n de les competicions d'skimo!

Inici de la coma de l'Eychouze, Pic d'en Beys al fons

Ja a la coma de l'Eychouze encara m'he hagut d'enfilar fins als 2.000m, una mica més amunt d'unes cabanes de pastor, per trobar la neu. 

Cota 2.050m. Pic d'en Beys i el corredor al fons

La coma es recargola per anar als estanys de Peyrisses i la collada de Beys, però abans, a 2.200m viro al SE per pujar a la cubeta que hi ha sota el Pic de Beys (pendent fort, uns 100m i 35graus). 

Tinc el corredor davant, l'Ouxis darrera i segueixo amunt encara fent llaçades amb els esquís fins que als 2.350m calço els grampons on comença el corredor: són 40graus primer, un petit tram de 45graus just on més s'estreny per després suavitzar-se fins casi al cim on he arribat en fàcil grimpada. Content és poc!

Darrer tram del corredor, amb els Pics d'Ouxis i Baynaye al fons

Els primers metres de descens són fàcils però exposats als pendents laterals i es va redreçant amb una concavitat en el punt més estret. Vaig sol i cansat, així que per uns metres no m'ho he vist i he assegurat jugada desgrimpant a peu per de seguida tornar a posar esquís... 

La resta una bona penitència a peu... fins i tot agraeixo la gotellada primaveral que em mulla arribant a l'aparcament! 

N'hi ha per sucar-hi pa: Pics d'Estany Faury, de Nabre, d'Esquena d'Ase, d'Agnel...

Pic d'en Beys 2.532m; +/-1.690m, 23km; PD+, S4 (100m 35graus, corredor N 200m 45-35graus); 9h

Bones traces!!!

Jaume

10 de maig 2025

La darrera (mullada) de Sortida de cicle de la temporada.

 

Sortida de cicle de Cegesquí 26-27 abril 2025

La previsió meteorològica de divendres anunciava pluja a la Vall d’Aran durant tot el cap de setmana, amb neu a partir dels 2.400?m de matinada i una cota de neu que baixava a mesura que avançava el dia. Per això, establim un pla B davant l’objectiu inicial de fer el Pic de Montardo.

Dissabte 26 d'abril Tuc de la Llança 2658m i postres a la Peülla +800m PD/S3

Ens llevem dissabte amb pluja. Som a Salardú i decidim pujar fins al Cap del Port de la Bonaigua amb l’esperança que allà hi nevi.

Arribem al cap del port i la pluja continua, sense cap intenció de parar. Ens esperem una estona dins del cotxe; sembla que afluixa una mica, així que decidim calçar-nos les botes, posar les pells i començar a pujar.

A mesura que avancem, la boira es fa més densa. La senyalització de les pistes ens permet seguir en bona direcció i, aprofitant una petita – molt petita – finestra de visibilitat, aconseguim arribar fins a la part alta dels remuntadors del Tuc de la Llança. Descalcem esquís i, a peu, remuntem fins al cim del Tuc de la Llança.

Traiem pells i baixem com podem (sense gens de visibilitat) fins a tornar al port de la Bonaigua. Continua plovent, però encara no en tenim prou: en volem més. Després de fer un mos i una foto amb uns motoristes portuguesos al·lucinats de veure sis sonats amb esquís, decidim tornar a posar pells i remuntem fins a la Peülla.

Des de la Peülla baixem fins gairebé a la sortida de la cadira del mateix nom. En aquest punt només ens queda remuntar fins al port de la Bonaigua per tornar als cotxes.

Arribem al cotxe xops, però contents del dia que finalment ens ha sortit.

Ens allotgem a l’Aran Hostel de Salardú, antic refugi del CEC, ara renovat. Molt i molt recomanable. Estem sols, per tant tenim tot l’hostel per nosaltres.
Després d’un sopar comunitari, encara no anem a dormir: veiem la final de la Copa, al sac!

Diumenge 27 d'abril Cap de Raspes Roies (Puig Falcó) 2758m F/S2 +800m

Diumenge, el temps pinta igual. Ja tenim alternativa: deixarem els cotxes a l’aparcament de l’Orri amb l’objectiu de fer el Cap de Baqueira. Ens llevem i segueix plovent. A l’Orri, les condicions són pitjors que ahir: neva i hi ha una boira molt densa.

No ens rendim. Aprofitant la tecnologia de les webcams, veiem que a Boí fa sol. Doncs cotxe i cap a Boí!
Arribem al pàrquing de l’estació, no volem perdre temps i enfilem cap al Puig Falcó, el punt més alt de l’estació. Decidim pujar directament per la pala paral·lela a la cadira i, sense fer cap parada, ens plantem al cim.

Canvi de pells, foto de rigor, vistes espectaculars de les muntanyes que ens envolten... Visualitzem possibles noves rutes i baixem directes. Algunes fotos, algun vídeo i arribem al cotxe.

Potser no ha estat una sortida per als més fonamentalistes de l’esquí de muntanya, però tenint en compte les condicions meteorològiques, ha estat tot un èxit!

Hi hem estat: Manu, Lluís, Roger, Jan, Marcelo i Quique.

7 de maig 2025

5 de maig 2025

Pic d'Ouxis 2.510m, per la collada de Pinet i l'aresta NO - 3/05/2025

Anna, trobarem a faltar la teva empenta i somriure!

Anna, al Pic d'Ouxis, el 23 de gener de 2010

Has marxat, però estaràs entre nosaltres per sempre: era un plaer fer cim amb tu, regalaves esforç, determinació i un somriure de satisfacció que no oblidarem.

Moltes aventures i excursions plegats, i una d'especial que sempre em feia pensar en tu, aquell Pic d'Ouxis de fa 15 anys! Dir adeu no és fàcil, i aquest dissabte passat m'hi he volgut tornar a enfilar, com buscant alguna cosa. La fita està igual que llavors i les imatges i records són intensos...

Si al 2010 hi vam pujar per la vall de l'Oriege i la pala E, dissabte he seguit l'itinerari del Pic de Pinet de l'1 de març passat fins a la collada de Pinet. 

En aquest punt, s'hi amaga l'hivern i la neu sempre hi és abundant... 

Pic d'Ouxis (esquerra), collada de la Llauze (centre)
i Pic de la Baynaye (dreta), des de la collada de Pinet

Per terreny bucòlic he seguit fins la collada de la Llauze (2.364m), on comença l'aresta NO, que ressegueixo primer amb esquís i després a peu en una grimpada fàcil però exposada. Al cim, emoció i el teu record!

Pic d'en Beys 2.532m...

Descens ràpid amb trons i una mica de calamarsa, apurant per una llengua de neu fins els 1.890m, amb la Dent d'Orlú vigilant... i tornar al bosc i a la primavera que esclata a la vall.

Pic d'Ouxis 2.510m, des del Pont de Bisp 1.113m, per la collada de Pinet i l'aresta NO; +/- 1.400m, 14,9km; PD, S2-S3, ***; 6-7h

Per a tu, Anna, bones traces!!!

Jaume

23 d’abr. 2025

Pic de l’Estany Mort 2.746m - 18/04/2025

7,5 km +850 m. Fácil+ S2/S3

Escapada express a Andorra. La idea era aprofitar divendres i dissabte, però dissabte plou tot el dia i només sortim divendres..

 


Escollim un cim inèdit per nosaltres i que es va piular en la sortida https://cegesqui.blogspot.com/2025/04/trobada-de-cegequidorses-andorra-el-4-5.html

 

Anem en cotxe per la vall de Ransol fins el final de la carretera asfaltada. Dubtem perque no hi ha neu, però veiem uns nois que també pujen per la mateixa vall i ens diuen que desseguida e spot foquejar.. Així és en poc més de 5min já trobem neu continua fins el cim.

Pugem per la esquerra flanquejant pel Riu de la Coma. Després d’uns 20min la vall s’obre i es tanca per un circ de muntanyes. Cap a l’esquerra es veuen traces on alguns s’enfilen en direcció de la Collada de Meners i el Pic de Serrera. Nosaltres girem a la dreta per la Coma de Ransol deixant més amunt a la dreta el Bony de la Pala de Jan fins un collet o es veuen els pics a l’Est del nostre objectiu (Pic del Mil Menut, Pic de la Pala de Jan i Pic de Ransol)-

 



Nosaltres girem a la esquerra per una pala llarga que es va redressant i anem pujant amb ziga-zagues i que arriba al Pic de l’Estany Mort.

 







El vent adalt es moderat, tot i que el dia es radiant. Anem per feina i baixem 1er per una neu una mica pesada però molt abundant i poc a poc més primavera a trams disfrutona.

 

Arribem al cotxe ben satisfets!

 

Ens allotjem a Soldeu on els preus dels llocs (bars, restaurants, supers..) els trobem molt alts.. Millor anar a Canillo, on trobem opcions mes “raonables”

 

Hem estat Oriol S, Sancho, Manel i Carles

Bones traces de primavera!