21 de febr. 2022

Tuc de Pèdescauç (2374 m)

Aquest diumenge fem sortida de germans en un dia d’aquests que fan afició, amb sol i neu pols. Sortim del pàrquing de Beret amb els esquis posats i tracem en direcció nord cap a la cabana de Gessa, una mica abans d'arribar-hi canviem a est i anem fent voltes maria  cap al Tuc deth Miei (2258 m) al qual arribem ben aviat. Allà ens trobem amb en Paco i en Fabien, que han dormit a Beret. 


Seguim tots junts cap al cap dels Clòsos primer per la ampla carena en direcció oest i després en direcció nord-oest fins a coronar el segon cim d’avui, el cap dels Clòsos (2414 m). Ells van de baixada i nosaltres seguim cap al tuc de Pèdescauç en direcció est per la carena. 




Arribem al cim, traiem pells, busquem la pala amb més pendent i xal·lem en la baixada amb bona neu. Des de l’aubaga de Gessa aproximadament a cota 2200 m remuntem un altre cop cap al Tuc deth Miei des del que fem un últim descens amb pendent sostinguda fins al pàrquing.




20/02/2022

F-S2

+700 m

4h

Anna i Marc

17 de febr. 2022

Roc Blanc (2.542) i Tribuna (2.499) per la Vall de Laurenti

El Roc Blanc, un somni d'estiu...

La vall de Boutadiol a la Tribuna, un regal amagat...


La "Petite Canadà" li diuen a la zona de la vall de Laurenti: frondosa, ben innivada, amagada, alpina.

Diuen que al Donasà (Arièja) hi ha un microclima que manté la neu fins i tot en bones condicions quan pel Pirineu flaqueja, i comprovem que així és. Les valls mirant a nord ho afavoreixen, i les pales cara est prometen un bon descens de febrer.

Teníem clara la ruta al Roc Blanc, però la pujada a la Tribuna per la vall de Boutadiol era un autèntic misteri: ni a wikiloc ni al nostre estimat blog vam trobar cap ressenya de la pujada a la Tribuna per aquesta vall (la que queda entre Puigvalador i la vall de Laurenti). Només vaig trobar una ressenya d'estiu (bé, al menys amb esquís a l'esquena és pot passar...) i vam veure que el Jaume a Cegesqui ho va ressenyar de tornada d'una travessa, tot i que no era amb pujada al Tribuna, però al menys sabiem que sí que es podia passar amb esquís d'una vall a l'altra. Que fós molt  esquiable no ens ho esperàvem!

La gran sorpresa ha estat disfrutar no només d'aquest paratge tan salvatge i bell, sinó també de les moooolt bones baixades per comes i pales, amb una neu cremeta (sobre neu dura) que ens ha regalat una de les millors esquiades de la temporada. 

Comencem l'aventura divendres pujant de tarda/nit al refugi de Laurenti (1660) per passar-hi la primera nit.
Per sort podem arribar fins a uns 1350m. amb el cotxe per la pista asfaltada,  de manera que només haurem de fer uns 350 m. de desnivell i uns 3'5 Km., calçant de seguida esquís, i amb la lluna plena que ens fa disfrutar la pujada sense ni necessitar els frontals. 

El refugi té 6/7 places, 7 matalassos i gran llar de foc (recomanable agafar llenya "morta", la que hi havia al refugi era molt verda), bona taula i molts claus i cordes per penjar-ho tot ! També hi ha plats i olles. La zona de dormir és al pis superior, i a baix hi ha una gran taula amb banquetes per seure 7 amb comoditat. És molt humit, cal portar un sac ben potent, però és molt acollidor.


ROC BLANC (2.542)

10'8 Km, +900/-900; ***, BEA; S2
Dissabte, 12 de febrer del 2022

Pugem pel bosc pel camí d'estiu cap al llac de Laurenti. 

Un primer tram de bosc el trobem amb una neu vella, i un camí congelat, obligada gimcama matinera!

A uns 1845 ens trobem una altra cabana, la cabana de Counc, també amb foc, bona taula, estris de cuina i capacitat per 2 persones. 


Creuant el llac de Laurenti, amb la figura imponent del Roc Blanc al fons


Al arribar als peus del coll de Laurenti flanquegem per la dreta fins arribar al coll. A partir del coll, grampons fins al cim, que és força alpí. Ja ens estem mirant les bones pales de baixada!. 

Des del coll, ben a tocar, la Dent d'Orlú

Una cresta fàcil, però exposada, va del pic oriental a l'occidental del Roc Blanc

El Roc Blanc, punta oriental
El Roc Blanc, punta occidental
Veiem que diferents mapes situen el cim en una de les puntes o una altra, pel que pensem que tant una com l'altra son vàlides com a "cim". La del camí d'estiu porta a la punta est, suposem que per les vistes al llac. Com a camí d'estiu és menys exposat, i la grimpada final, és fàcil i sense exposició. Amb neu és un altre tema. 

El primer troç de baixada és força dret i exposat. Grampons imprescindibles.

Ja arribant al coll,  ben aprop la Vall d'Orlu sota nostre

Després d'una fantàstica esquiada, arribem molt satisfets d'haver fet aquest gran cim, dels que "no te'l regalen",  molt complert i amb un bon toc alpí final. I un molt bon descens!


https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/roc-blanc-desde-refugi-laurenti-95490961


Tribuna (2.499)

18 Km; +968/-1200 baixant fins al cotxe; **; BE;  S2/S3
Diumenge, 13 de febrer del 2022

Avui diumenge no sabem pas com serà la pujada al Tribuna. No sabem si la vall de Boutadiol serà una bona xorissada, o si serà una vall més o menys esquiable. Matinem força doncs, que no sabem amb què ens trobarem. 

De nou passem el mateix tram de bosc fins a la cabana de Counc, a 1845, punt de referència per canviar de sentit per buscar la vall paral.lela a la vall de Laurenti



Uns 30 m. passada la cabana de Counc ens desviem sentit est, per un tubet pel bosc que mena al collet que hi ha al costat de l'Echelle de Boutadiol, el pas obligat per poder fer el canvi de vall.

Busquem el pont per creuar el riu de Laurenti, pas obligat

Les comes que ens portaran als peus de les pales de la Tribuna
Al mig de la fotografía el pic de la Tribuna. Sempre l'havíem fet desde l'estació de Puigvalador amb el forfait randó, però desde que  Puigvalador és tancada, sembla que els 1400 de desnivell que suposa desde allà fa que la gent no s'hi acosti. No veiem ni una traça. 

La pala al coll, amb el Puig del pla Bernat al fons

Pujant la carena, la vall de Galva sota nostre

Els Perics, Puig de la Portella Gran, Mortiers i Terrers a tocar

El Baxouillade

Roc Blanc

Puig de la Portella Gran
Uns fem l'ascens i descens pel coll (25-30º) , altres per la via directe al cim (35-40º). 
El descens és fantàstic amb una de les millors neus de l'any. Com disfrutem!

https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/pic-de-la-tribuna-2499-desde-refugi-laurenti-95302231



No l'oblidarem fàcilment aquesta sortida, per les muntanyes, les esquiades, i una companyia de luxe!
Mikel, Roger, Elisa, Mercè, Lorena i Ester.
Fotografies de Mikel, Lorena i Roger


Bones traces!

16 de febr. 2022

el vídeo dels dimecres... Stayin' Alive! (bis)

(vídeo publicat just fa 10 anys que sempre és bo recordar...)

Amb tots els respectes i condol pels qui han viscut o presenciat una aturada, el vídeo d'avui refresca i posa ritme a la maniobra de RCP (reanimació cardiopulmonar, CPR en anglès), insistint en la tècnica de no intentar fer el boca a boca, i anar per feina:

1) trucar (emergències: 112),

2) deprés només amb les mans a ritme d'stayin' alive... i hard and fast, it works! 

Bé, alguns ja tenen una edat, i d'altres que som més joves també hi estem exposats en quedar colgats, per exemple, per una allau...

I recordeu: no kissing. You only kiss your missus on the lips.

15 de febr. 2022

Sortida de cicle: Pic de Mortiers i Puig del Pam

12 de febrer de 2022: Formiguera - Pic de Mortiers - Vall de Galba

Distància: 15.57km

Alçada màxima: 2664m

Alçada mínima: 1649m

Desnivell: +584/-1153 m


Esquiadors/es: Mikel, Hèctor, Paco, Manel, Olga, Pau, Octavi, Ignasi

Suport i acompanyament: Enric

Ens trobem a l'aparcarcament de l'estació d'esquí de Formiguera i adquirim un forfait rando que ens dóna dret a pujar fins a 2300m en telecadira. (Ai, que vam dir que això no ho diríem, oi?) Bé, posem pells i pugem per una coma ampla i molt traçada fins al punt més alt de la Serra de Mauri. D'aquí, amb neu escassa, flanquejant per la banda dreta de la carena, arribem a un punt on traiem pells i iniciem un descens/derrapada amb neu endurida entre els arbres fins una plana, pocs metres de desnivell per sobre del refugi de Camporrells.



Tornem a posar pells i pugem per pendent suau amb el paisatge completament obert en direcció NO. El cim del Mortiers que se'ns presenta evident a la distància. Només al final de la pujada tombem al NE per fer una última pendent una mica més pronunciada, però sense necessitat de fer ziga-zagues.



Llarga pausa al cim amb entrepà, fotos i molt bon temps. Finalment iniciem el llarg descens per la vall de Galba. La neu està molt consolidada, és ràpida i agradable, tot i que es va tornant irregular a mesura que baixem (atenció, es van produir nevades i vent els dies seguents d'anar-hi nosaltres, així que segurament ara és més inestable). Primer per una pala adrenalínica que té més pendent com més a l'esquerra es va. Després seguint el rec de la Peira Escrita. Finalment, flanquejant amb el pendent a l'esquerra fins a ajuntar-nos al rec dels serrats verds. Al final cal anar en compte de no anar per la part més acanalada del rec, ja que deixa d'estar colgat de neu i aflora el riu. A baix de tot passem un pont de fusta i arribem a una traça marcada sobre una pista forestal que baixa fins a les cabanes de la Jaça de la Llosa primer i la Jaceta més avall. Les dues es troben en prou bones condicions per fer-hi nit en cas de necessitat.



Vora els 1650m a l'estiu hi ha un aparcament de cotxes. Aquí es torna a creuar el riu per un pont cap a la dreta i se segueix per una pista forestal. Després de planejar pocs centenars de metres surt amunt cap a la dreta un sender marcat amb el número 38 i pintura blanca/negra/blanca (cal parar atenció!). L'agafem i en dues àmplies diagonals recuperem uns 160 metres de desnivell (fins als 1815, aproximadament). Aleshores el camí s'ajunta amb una pista que seguim (cap a l'esquerra) fins tornar a l'aparcament de l'estació d'esquí. Ens acomiadem fins l'endemà mentre el temps comença a canviar i cau algun floc de neu.


13 de febrer de 2022: Les Angles - Puig del Pam

Distància: 17.29km

Alçada màxima: 2507m

Alçada mínima: 1838m

Desnivell: +/- 675m


Esquiadors: Hèctor, Paco, Manel, Pau, Ignasi, Jordi

Suport i acompanyament: Enric, Olga

Sortim d'un aparcament senyalitzat al plànol de l'estació com a "Le Belvédère 1770m". Això ho fem pensant en deixar oberta la possibilitat de baixar per la cara est del Puig del Pam i tornar al cotxe per la pista d'esquí de fons "Balcere". Però finalment ens trobarem que no hi ha prou neu per fer això i tornarem pel mateix camí, així que ens hauríem estalviat uns metres de remar aparcant a l'aparcament "La Piste verte 1841". Sense fer més spoilers, comencem seguint la pista d'esquí de fons "Font Grosse", tot i que els cartells de la muntanya ja ens assenyalen el llac de la Balmeta, cap on ens dirigim. Després d'uns 3km per la pista enfilem cap a l'esquerra per un corriol que alterna pujades i replans per mig del bosc. Creuem el llac de la Balmeta pel bell mig, i després d'una última pujada arribem a la cabana de la Balmeta.



Aquí girem decididament cap al nord i afrontem una pendent suau però constant en direcció a l'ampli llom del Puig del Pam. Tenim boira gebradora i vent, així que fem algunes correccions de rumb. Un cop al llom la neu és clapejada, i al fil de la carena no n'hi ha. Seguim un flanqueig ascendent per fins a sota d'un avantcim pelat, que assolim ja sense esquís. Foto i avall sense entretenir-nos, ja que ens penja el moquillo congelat.



Iniciem el descens pel mateix camí, primer per neu horrible, en forma de grans escates regelades. Hem de navegar una mica a la boira per tornar a la cabana, però un cop allà la neu es torna més regular. Ara toca negociar el que a la pujada han sigut alguns puja-i-baixes, que ara són baixa-i-puges. És aconsellable flanquejar el més a la dreta possible (pendent a l'esquerra) per no perdre alçada i estalviar-se'n algun. Finalment tornem a la pista d'esquí de fons, on podem agafar una mica de velocitat al principi, però inevitablement acabarem excercitant el nostre pas patinador i la nostra paciència.

De nou al cotxe, abraçades, comiats i ganes de la propera! Que un dia de condicions no tan bones no ens treu pas la falera.

14 de febr. 2022

Pic de la Serrera (2913 m) fent travessa: Ransol-Sorteny-Ransol


 

Aquest cap de setmana hem fet la travessa clàssica de Ransol a Sorteny. 

Calcem esquís des d'on deixem el cotxe. Hi ha molta neu i no hem de patir per descalçar en aquesta vall. No arribem a la collada de Meners perquè es fa un flanqueig per la dreta que ja permet encarar la pala final de la Serrera. Amb neu i sense complicacions, pugem amb esquís als peus. El dia ha aguantat fins al cim, ara ja comencen a fer-se més presents nuvolades que ja no ens permeten de gaudir dels paisatges que hem pogut fruir tots aquests mesos d'anticicló....ohhhh. Baixem per la pala sud-oest, amb una neu dura i poc amable. Només trobem neu transformada quan ja som a l'últim tram abans del refugi. Tot i així, que bonica la vall de Sorteny. I tota amb esquís....

Quan arribem a l'"hotel"......buffff.....cada vegada fa més pena! Tot molt confortable, però sembla un hotel més d'Andorra. Aviat potser també hi ha zona spa...

L'Andrea només fa una birra i retorna cap a Ransol. La resta gaudim d'una tarda de lectura al refugi. Farem el mateix però l'endemà. La idea era que si feia bo podíem fer algun cim de la vall de Ransol, tots força innivats, però hi ha poca o nul·la visibilitat i vent dalt dels colls. Retornem per la Collada de Meners, que es pot fer amb esquís fins dalt, i desfem el camí d'anada passant de creuar el riu per on toca....així que fem una mica d'aventura per creuar més avall....


El pitjor d'Andorra....cues i cues per entrar i sortir....no cal que hi tornem fins d'aquí a uns quants anys més....hahhahahaa....

Bibliografia: Itinerari 12 dels 50 itineraris d'esquí de muntanya pel Pirineu català del Pito i en Carles....la meva guia de capçalera. He decidit que intentaré fer els 50 abans del 50...o no!

Tema cegesquigourmand....m'ha agradat molt la fleca d'Encamp! L'apunto :) El divendres dormim a Estamariu, lloc interessant per quan fem bicicleta....no gaire adequat per anar a Andorra...hehehe.


Dissabte 12/2/2022:
+ 1020 m/ - 950 m, 4 h pujada i 1 h baixada aproximadament.

Diumenge 13/2/2022:
+ 750 m/ - 820 m, 2 h pujada i 1 h baixada, per dir alguna cosa... 

En general neu mooolt estable perquè està ben endurida. La meteo no deixa que,la neu transformi gaire. Hi ha descensos molt xulos per les dues bandes.... S2, S3 i S4....per tots els gustos!

Hi hem estat l'Andrea, la Clara, l'Oriol i jo mateixa.

Bones traces :)