Sortida de cicle: Pic de Mortiers i Puig del Pam

12 de febrer de 2022: Formiguera - Pic de Mortiers - Vall de Galba

Distància: 15.57km

Alçada màxima: 2664m

Alçada mínima: 1649m

Desnivell: +584/-1153 m

Track (Wikiloc): https://es.wikiloc.com/rutas-esqui-de-montana/sortida-cicle-vall-de-galba-22-95112186

Esquiadors/es: Mikel, Hèctor, Paco, Manel, Olga, Pau, Octavi, Ignasi

Suport i acompanyament: Enric

Ens trobem a l'aparcarcament de l'estació d'esquí de Formiguera i adquirim un forfait rando que ens dóna dret a pujar fins a 2300m en telecadira. (Ai, que vam dir que això no ho diríem, oi?) Bé, posem pells i pugem per una coma ampla i molt traçada fins al punt més alt de la Serra de Mauri. D'aquí, amb neu escassa, flanquejant per la banda dreta de la carena, arribem a un punt on traiem pells i iniciem un descens/derrapada amb neu endurida entre els arbres fins una plana, pocs metres de desnivell per sobre del refugi de Camporrells.

Tornem a posar pells i pugem per pendent suau amb el paisatge completament obert en direcció NO. El cim del Mortiers que se'ns presenta evident a la distància. Només al final de la pujada tombem al NE per fer una última pendent una mica més pronunciada, però sense necessitat de fer ziga-zagues.

Llarga pausa al cim amb entrepà, fotos i molt bon temps. Finalment iniciem el llarg descens per la vall de Galba. La neu està molt consolidada, és ràpida i agradable, tot i que es va tornant irregular a mesura que baixem (atenció, es van produir nevades i vent els dies seguents d'anar-hi nosaltres, així que segurament ara és més inestable). Primer per una pala adrenalínica que té més pendent com més a l'esquerra es va. Després seguint el rec de la Peira Escrita. Finalment, flanquejant amb el pendent a l'esquerra fins a ajuntar-nos al rec dels serrats verds. Al final cal anar en compte de no anar per la part més acanalada del rec, ja que deixa d'estar colgat de neu i aflora el riu. A baix de tot passem un pont de fusta i arribem a una traça marcada sobre una pista forestal que baixa fins a les cabanes de la Jaça de la Llosa primer i la Jaceta més avall. Les dues es troben en prou bones condicions per fer-hi nit en cas de necessitat.

Vora els 1650m a l'estiu hi ha un aparcament de cotxes. Aquí es torna a creuar el riu per un pont cap a la dreta i se segueix per una pista forestal. Després de planejar pocs centenars de metres surt amunt cap a la dreta un sender marcat amb el número 38 i pintura blanca/negra/blanca (cal parar atenció!). L'agafem i en dues àmplies diagonals recuperem uns 160 metres de desnivell (fins als 1815, aproximadament). Aleshores el camí s'ajunta amb una pista que seguim (cap a l'esquerra) fins tornar a l'aparcament de l'estació d'esquí. Ens acomiadem fins l'endemà mentre el temps comença a canviar i cau algun floc de neu.

13 de febrer de 2022: Les Angles - Puig del Pam

Distància: 17.29km

Alçada màxima: 2507m

Alçada mínima: 1838m

Desnivell: +/- 675m

Track (Wikiloc): https://es.wikiloc.com/rutas-esqui-de-montana/sortida-cicle-pic-de-pam-22-95243601

Esquiadors: Hèctor, Paco, Manel, Pau, Ignasi, Jordi

Suport i acompanyament: Enric, Olga

Sortim d'un aparcament senyalitzat al plànol de l'estació com a "Le Belvédère 1770m". Això ho fem pensant en deixar oberta la possibilitat de baixar per la cara est del Puig del Pam i tornar al cotxe per la pista d'esquí de fons "Balcere". Però finalment ens trobarem que no hi ha prou neu per fer això i tornarem pel mateix camí, així que ens hauríem estalviat uns metres de remar aparcant a l'aparcament "La Piste verte 1841". Sense fer més spoilers, comencem seguint la pista d'esquí de fons "Font Grosse", tot i que els cartells de la muntanya ja ens assenyalen el llac de la Balmeta, cap on ens dirigim. Després d'uns 3km per la pista enfilem cap a l'esquerra per un corriol que alterna pujades i replans per mig del bosc. Creuem el llac de la Balmeta pel bell mig, i després d'una última pujada arribem a la cabana de la Balmeta.

Aquí girem decididament cap al nord i afrontem una pendent suau però constant en direcció a l'ampli llom del Puig del Pam. Tenim boira gebradora i vent, així que fem algunes correccions de rumb. Un cop al llom la neu és clapejada, i al fil de la carena no n'hi ha. Seguim un flanqueig ascendent per fins a sota d'un avantcim pelat, que assolim ja sense esquís. Foto i avall sense entretenir-nos, ja que ens penja el moquillo congelat.

Iniciem el descens pel mateix camí, primer per neu horrible, en forma de grans escates regelades. Hem de navegar una mica a la boira per tornar a la cabana, però un cop allà la neu es torna més regular. Ara toca negociar el que a la pujada han sigut alguns puja-i-baixes, que ara són baixa-i-puges. És aconsellable flanquejar el més a la dreta possible (pendent a l'esquerra) per no perdre alçada i estalviar-se'n algun. Finalment tornem a la pista d'esquí de fons, on podem agafar una mica de velocitat al principi, però inevitablement acabarem excercitant el nostre pas patinador i la nostra paciència.

De nou al cotxe, abraçades, comiats i ganes de la propera! Que un dia de condicions no tan bones no ens treu pas la falera.