Tuc des Neres 2244m, 15/12/2018

Avets, cabana, neu, muntanya. No em caldria res més...

Eth Cau de Naut

Quan vaig veure aquesta proposta a la llista dels #8cims de seguida hi vaig visualitzar una travessa de cabana, des de fons de vall, i esquiades en neu pols entre els avets. Stop! Ni neu pols ni fons de vall avui, però veient la situació nivometeorològica del capdesetmana, vam pensar que l'opció d'aquest cim podia ser segura.

De fet, hi havia un missatge subliminal al BPA del Lauegi on s'insinuaven gruixos de neu nova més importants al Nord de l'Aran...

Divendres fem l'aproximació a la Val, amb descoberta inclosa, l'Hosteria Catalana de Bossost: bon lloc per fer-hi nit i millor esmorzar (ja l'hem afegit a cegesquiourmand)

Dissabte anem cap a Les i prenem la Pista de Portet: està asfaltada fins molt amunt i en bon estat. Trobem la pista neta de neu fins els 1400m, a dos revolts de la Cabana de Portet (1530m). Caminem 15 minuts amb esquís a l'esquena i a la cabana ja els podem fer lliscar, per neu molt engantxosa.

Itinerari: L'itinerari és indefinit però fàcil: es pot seguir la pista o tirar pel dret pels prats entre avets en direcció SE fins al collet Eth Cau de Naut (1797m) on hi ha una altra cabana, més petita. Des d'aquest punt, el més segur és virar a l'oest i enfilar-se al llom sud. Amb poc risc, entrem a la clotada nord del Tuc (els Clòts deth Vièr) i girem a l'oest més amunt pujant per un pendent dret a la cota 2020m del llom (fins i tot avui s'hi han fet cornises, i s'hauria d'evitar dies que estigui més carregat).

Un cop al llom, es ressegueix fàcilment esquís als peus fins al cim, on hi ha un vèrtex (trencat). Molt a prop hi ha el Montlude, però les vistes són immenses en totes direccions (el Bacanera es veu força blanc!)

La baixada és de subsistència amb neu molt humida. En alguns viratges toquem fons, per sort herbós i només descalcem per prudència i no fer malbé les fustes poc abans de la cabana.

Tuc des Neres 2244m; +/-850m; 5h; F,**, S2.

Condicions: Avui la neu molt humida: hi ha 20-25cm a 1500 i dos pams més amunt. Cabana de Portet és oberta: llar de foc (sense llenya), taules i matalassos vells a l'altell (4 persones amples).

Bones traces, Marta i Jaume

Dos dies d'esquí a la Puríssima

Vallter-Nuria

Tot comença un dimarts a la tarda on dos yonkys es troben a un lloc sense determinar a Sabadell i decideixen que faran una de les seves. La setmana prèvia ha estat dura i l’abstinència comença a fer el seu efecte....Sort en van tenir de no tenir cerveses a mà. El que sí que tenien eren unes ganes infinites de fer una de les tantes coses que ens fan feliços.

La idea era fer Vallter-Nuria-Puigmal-Estació Err però es va quedar en un Vallter-Nuria degut a varies incidències i la nostra prudència, tot i ser yonkys sempre multipliquem tot per 1,25 i així anem tranquils.

Les incidències van ser un pal trencat i roba mullada degut a una trencadissa de l’ampolla d’aigua dins d’una motxilla. També si ha d’afegir la part física, s’ha d’estar valent, ja que és una travessa llarga i per l’època de l’any que estem potser era una mica agosarada fer-la. Tot i així vam anar sobre els temps calculats.

L’estat de la neu també va jugar en contra nostra ja que ens va obligar a fer el 90% de la travessa amb ganivetes generant així un desgast físic important. Estava molt molt gelada i amb crosta a totes les vessants. La baixada a Núria, després de fer el Noucreus, la vam fer força bé però un cop al torrent s’han d’anar fent piruetes per buscar la neu i anar posant i traient esquís.     

La logística era dormir a la furgo per sortir a primera hora del matí, així ho vam fer. Remuntada per les pistes de Vallter amb els frontals direcció Coll de la Marrana veient sortir el sol amb neu gelada com un vidre. El passem i enfilem direcció cabina de tirapits en un sube baja continu, hem decidit treure pells per avançar el més ràpid possible però no hi ha prou neu com per fer-ho amb comoditat. Tot i així anem bé...Ens anem ajudant, sense dir res, gaudint i col·laborant, ara tu i ara jo. Mirades i moments de complicitat que quedaran al record, no necessitem res més.

Arribem a la cabana de tirapits, barreta, aigua i gas amunt que no hi ha cornisa al Coll de Tirapits. El vent ens porta acompanyant tot el dia, força molest i fent que la sensació de fred s’accentuï. Des de allà comencem a flanquejar amb els esquís posats, no sempre es pot fer aquesta part amb esquís, cap al Coll de Carança i des de aquí cap al Coll del Noucreus. En aquest tram el cap ens va a mil per hora i les alarmes es disparen veient possibles enyonkades que s’aniran madurant poc a poc....avui hem de seguir avançant. Assolim el cim del Noucreus, fora pells i a gaudir de la baixada fins a Nuria amb neu igual de gelada i el nostre amic vent.

Arribem a Nuria, avaluem el nostre estat físic, horaris i incidències patides. Decidim que farem una Coca Cola a Núria, que baixarem amb el cremallera que ens surt molt bé de preu i que ens fotrem uns callus al millor bar de Ribes.

La Xantal ens passa a recollir, desmuntem la logística de cotxes i a descansar que demà ens espera un altre dia.

Hores: 5h45’

Distància: 14Km

Desnivell: +1050mt.       

Dificultat: S2-S3 , BE. 

Integrants: Joan R. i Gabriel C.

Puigmal de Llo

Amb les cames com a pals i després d’un bon sopar ens llevem un pel tard. Fet amb vista ja que així la neu haurà fos una mica i podrem gaudir d’una bona baixada. No ens oblidem que aquest cop s’ha incorporat una yonky més al grup ;-)

Enfilem cap al Puigmal però veient les condicions decidim anar al Puigmal de Llo ja que la seva orientació és molt millor ja que li toca el sol des de primera hora del dia. Enfilem la pista, des de el segon aparcament i ens fiquem al torrent, sempre amb les ganivetes posades ja que la neu torna a estar com un vidre. Un cop que sortim del torrent i degut a que ja li ha tocat el sol a la vall, per fi, les podem treure. La neu s’ha fos un xic i tenim una capeta que ens deixa avançar més còmodament. Enlloc d’anar cap al coll d’Err fem la nostra traça i pugem per una petita canal tirant de la classe que ens caracteritza. Un perd una orella del casc, cau i l’han de venir a ajudar a aixecar-se, etc...no hi ha res com tenir una tècnica depuradíssima alhora de fer voltes maria o no. Com la major part de les coses a la vida, té un objectiu fer aquesta pujada i no és un altre que poder veure en quin estat estava per baixar-la, i així ho vam fer. Vam xalar com moltíssim!!! Baixada amb una neu cremeta degut a la insolació rebuda durant la major part del dia fins a l’entrada de nou al torrent gelat i arribada al cotxe amb les endorfines pels núvols.

Hores: 4h15’

Distància: 9Km

Desnivell: +850mt

Grau: S2-S3 , BE

Integrants: Joan R., Xantal F. i Gabriel C.

Salut i cames per aguantar baixades infernals!

       

       

Mapa interactiu de cims d'esquí de muntanya

(Actualitzat 07/01/2022) Aquí teniu una eina per localitzar cims per fer amb esquís de muntanya, tots ells han estat piulats o ressenyats a Cegesquí, podeu seleccionar-los per nivells de dificultat (1-3). També hi trobareu enllaços a webcams per poder veure l'estat de la neu en temps real. Per planificar les sortides hi trobareu les cabanes, refugis lliures i refugis guardats amb les ressenyes de www.pyrenees-refuges.com, així com les referències de Cegesquí Gourmand, que ja sabem que això de l'esquí de muntanya obre la gana.

La base topogràfica opentopomap.org permet la visualització del relleu amb força detall. Quan cliqueu a les icones corresponents a cada cim, trobareu la dificultat, l'altitud, el punt de sortida i la ressenya a cegesqui.

Bones traces !!

Podeu visualitzar el mapa en pantalla sencera aquí

Retorn a la vall d'Estura: Varirosa (2.292 m.), Costabella del Piz (2.738 m.) i Borgonio (2.930 m.)

6-9 de desembre de 2018

Per sort després de 4 anys aquesta vall occitana situada al sud de la vall Grana i la vall Maira continua igual: l'Osteria della Pace és al mateix lloc, les muntanyes tenen menys neu però continuen sent les mateixes i la seva gent manté l'hospitalitat de sempre. Aquest any no hi havia la neu de l'any 2014 però la sensació de ser en un lloc especial continua sent la mateixa. 

La darrera nevada va ser divendres, 30 de novembre i per tant trobem neu vella treballada per un vent que cada dia ha anat in crescendo fins a no deixar-nos fer cim el darrer dia. Sols tots els dies. Excepte el primer dia vent a cotes altes i una neu canviant segons cota i orientació però que en general ens ha deixat bones i ràpides baixades.

Dijous,  6 de desembre: Podio inferiore (1.125 m.) - Neirassa inferiore (1.423 m.) - coll Neirassa (2.018 m.) - Varirosa (2.292 m.) 

+1.165 m., 5h20, 17 km., F*/**, S2, orientació E.-NE.

Arribem al Piemont pel coll de Tenda amb la intenció de fer un cim proper al coll però ràpidament decidim canviar d'objectiu ja que fa molt de vent i els núvols cobreixen la carena fronterera. Abans ens ha tocat trampejar com hem pogut la vaga dels "Gilets Jaunes" a França...
Avui dormim a un apartament de Vinadio i decidim anar cap al poble ja dins la vall d'Estura. Un poble que té la singularitat de tenir una gran fortalesa a tocar de les parets de les cases. Als possibles objectius que hi han al nord de la població no es veu sobre mapa un  accés fàcil i decidim optar pel vessant S. tot i saber que probablement ens tocarà caminar.

Deixem el cotxe al petit nucli de Podio Inferiore ja que el gel envaeix la pista asfaltada que puja fins a Neirassa. Pugem a peu pel camí que porta al Podio Superiore, són quarts d'una de la tarda i no val a badar. Passem pel Podio Superiore. Al voltant dels 1.400 m. ja trobem neu continua i calcem esquís. portem més d'una hora caminant. Passem Neirassa Inferiore i ens sorpren el fet que hi viu una persona, és el seu sisè hivern. Són aquelles coses de vall d'Estura que sempre em sorprendran. Ens explica com enfilar cap al coll de Neirassa que encara no es veu. La pala que hi accedeix travessada per una pista està molt mancada de neu. Travessem els prats que volten el nucli de Neirassa. Progressem per la pala entre neu i matolls fins al capdamunt de la pista que flanquejant entra cap a la vall del Pini i  porta al coll de Neirassa on hi han una fortificació. Des d'aquí enfilem entre arbres S-SE cap al cim amb una mica més de pendent.

Arribem al cim a darrera hora de la tarda. Ràpidament iniciem el descens fins a Neirassa Inferiore, poc després descalcem esquís i haurem de caminar una hora fins al cotxe tot resseguint la pista que esta molt gelada, Arribem a les fosques. Descens prou bo sobre neu una mica dura.

Divendres,  7 de desembre: Pietraporzio (1.280 m.) - pla de la Regina (1.476 m.) - granja del Prati del Ciaval (2.123 m.) - cap de la Costabella del Piz (2.738 m.)

+1.525 m., 6h40, 16 km., F**/***, S3, orientació N.

Ahir vam gaudir d'una excursió ben singular però avui toca assegurar la neu. Anem fins al poble de  Pietraporzio on podem trobar una orientació N. Sortim del poble per la pista asfaltada que remunta la vall del Rio del Piz i de seguida calcem esquís. Resseguim la pista fins al pla de la Regina.

El travessem SE i enfilem la valleta del Ciaval per una pista que en fort pendent arriba fins sota una cabana al Prati del Ciaval, Continuem pujant per unes comes precioses. Assolim el cim pel llom W. Al darrer tram el vent bufa fort però aviat fa un treva i ens deixar gaudir plàcidament del cim. Fins dalt no hem trobat cap esquiador tan sols traces velles. Prou bon descens amb tota mena de neus inclús polsim allà on la neu ha quedat més arrecerada.

La part més difícil de la baixada ha estat resseguir la pista per on hem pujat amb poca neu i algun tauró. Quan arribem a la pista principal al fons de la vall la tensió no baixa, neu ben dura. Malgrat el que pugui semblar és una excursió molt recomanable! Ens instal·lem a l'Osteria della Pace, espectacular!

Dissabte, 8 de desembre: Pontebernardo (1.340 m.) - granja del Vallone (1.708 m.) - pas de Vens (2.795 m.) - cim Borgonio (2.930 m.)

+1.625 m., 8h30, 24 km., PD***, S3-S4, orientació N./E.

Avui anem una mica més amunt, fins prop del nucli de Pontebernardo. Aparquem en una corba just sobre el poble i allà mateix calcem esquís. Com ahir sol i més sol i vent a cotes altes. Tanmateix, el sol només ens tocarà dalt del cim una breu estona, la vall una nevera. Avui serà una excursió llarga, intentarem arribar fins a les muntanyes més feréstegues que ocupen la part més meridional de la vall d'Estura. Resseguim una pista ampla que ens porta fins a un grup de cases que ocupa el prat de Vallone on es troba el refugi de Talarico. A partir d'aquí el terreny es redreça una mica i passem còmodament una primera pala per on encara continua la pista que costa d'identificar sota la neu. Llavors venen unes comes molt boniques fins que arribem al segon ressalt que ja passem en part a peu, el terreny es redreça molt. Entrem en un circ espectacular que sembla no tenir sortida. Passem un piló amb una creu i aviat veurem una pala ben dreta que queda amagada a l'E. i que porta al pas de Vens. Anem pujant, aviat descalcem esquís i continuem a peu sense massa convenciment, a dalt el vent bufa fort. Arribem al coll on hi ha una cabana gairebé colgada de neu i ja albirem la pala que porta al cim. Portem moltes hores de pujada i el darrer tram costa una mica, el vent no ajuda. Contents aconseguim arribar al cim. Per un moment el vent s'atura i gaudim d'un paisatge espectacular amb llums de tarda, cares de satisfacció.

Ràpidament però amb cura iniciem el descens, el pendent és important. Recuperem els esquís i iniciem una baixada eterna, tota mena de neus, descens divertit. Al centre del circ hi ha una mica de crosta però després és de molt bon fer amb neu una mica dura que ens fa estar alertes a la segona pala. Tot el dia fred hivernal amb temperatures per sota dels 0º. Aconseguim arribar de dia al punt de sortida amb cares de satisfacció. Ha estat un gran dia, per recordar!

Diumenge,  9 de desembre: Argentera (1.680 m.) - cota 2.380 sota el cim de la Lose
+735 m., 3h20, 8 km., F*/**, S2, orientació N

És el dia de tornada a casa i a més el vent bufa fort inclús al fons de la vall. Amb ganes escollim un objectiu assequible com la Punta Incianao on havia estat 4 anys abans. Aparquem a la sortida del poble d'Argentera. Per un pont anem cap al Bosco Bandito.

Calcem esquís de seguida però la neu ja comença a escassejar a la part inicial. Passem per uns prats i una cabana, paisatge relaxant malgrat el vent bufa fort per sobre els arbres. Passem una zona de blocs grans, el vent s'incrementa i ja veiem el cim al fons ben remenat. Fem un flanqueig i ens situem sota el cim de la Lose. Vist com bufa el vent decidim renunciar. Una llàstima per que des d'allà es veu ben traçat el cim de la Lose. Avui no era el dia de fer cim.

Iniciem el descens fent petites parades per salvar els cops de vent. Neu crostada a l'inici. Una mica més avall ja gaudim d'un descens ben divertit entre arbres. Encara som a temps de veure un esquiador solitari que enfila bosc amunt. I nosaltres cap a casa pel coll de la Maddalena que encara resten molts kms. per endavant. Els "Gilets jaunes" continuen amb les seves reivindicacions...

Bones traces i...fins la propera vall d'Estura, encara resten molts de cims per descobrir!

Oriol, Rosa i Pep

Repte 8 cims

Aquesta temporada iniciem el Repte 8 Cims, una proposta de cims feta per vuit persones vinculades amb l'esquí de muntanya a Catalunya. No és una competició, és un repte individual i al mateix temps  col·lectiu.

Teniu tota la temporada per anar-los fent, al vostre aire i amb qui vulgueu. Tota la informació per a poder participar d'aquest repte la teniu a https://cegracia.cat/repte8cims/

Teniu una aplicació mòbil per poder anar actualitzant els cims assolits. No oblideu de publicar-los a cegesqui, per tal d'aportar informació als altres participants del repte de les condicions de neu que heu trobat.

Molt bon repte a tothom i bones traces!!!

el vídeo dels dimecres... The Last Hill (until the next one)

això és biciesquí!

Calendari d'activitats de la secció 2018-2019

Us presentem el calendari d'activitats de la secció per a la temporada 2018-2019.

Ja podeu anotar les dates de les sortides de cicle i els cursos de formació, enguany novament pensats per millorar el nivell de tots els membres en descens, prevenció d'allaus i tècniques alpines, i per permetre als no iniciats a introduir-se en aquest esport que ens fa embogir de felicitat.

La informació relacionada amb el gran repte #8cims, es mereix un post a part :)

Bones traces!!!

Entrenaments de condició física per a la muntanya

Com es va comentar a l’assemblea de la secció, enguany hi ha una proposta per fer sessions d’entrenament, quinzenalment, els dimecres, de cara a millorar la condició física per a poder fer esquí, coordinada per en Gabri.

Us facilitem el detall sobre com funcionen:

Objectiu: Millora de la condició física general dels assistents guanyant força, resistència i flexibilitat per tal d’evitar lesions.

Durada:1h-1h30min del 12 de desembre a finals de maig.

Punt de trobada: Seu del C.E. Gràcia, a les 20h.

La periodicitat i el dia de l’activitat es podran variar puntualment per adaptar-se al calendari de festius.

El punt de trobada podrà variar en un futur depenent de les persones que siguem, situació, etc.

Metodologia:                   

Sessió 0: Conèixer els diferents integrants i avaluar el seu estat de forma així com el del grup.

Sessió 1-3: Rodatges combinant caminar, córrer i introduint alguns exercicis de força funcional. 

Sessió 4-12: Entrenaments de força funcional, escales, pliometria juntament amb entrenaments de canvis de ritme peu, fartlek. 

Es proposarà alguna sortida de BTT enlloc de córrer per introduir d’altres esports.

Es proposaran sessions d’estiraments amb l’objectiu de guanyar flexibilitat i agafar consciència del nostre cos.   

Persona de contacte:    Gabriel 

Les persones interessades heu de dirigir un email directament al Gabriel, que us inclourà en un grup de whatsapp per concretar els dies d’entrenaments, punts de trobada, etc.

Sempre ens queda Val Stura: Coll Sud de l'Oronaye 2803m, Monte Vaccia 2473m, Monte Bassura 2660m

Val Stura és un d'aquests indrets que sempre ve de gust anar-hi; acostuma a tenir bona neu des de l'inici de temporada, té un bon accés pel sud de França, sempre trobes un racó per dormir i la gastronomia és excel.lent.

 Dijous 6 de desembre: Coll Sud de l'Oronaye 2803m +800m F/S3

La tarda i vespre anterior hem estat viatjant des de Barcelona esquivant les autopistes tallades pels Jilets Jeunes, hem fet nit a Benosque i al matí fem el tram fins al coll de Larche (Maddalena) 2000m, és un els pocs colls oberts a l'hivern als alps del Sud. Al mateix coll hi ha el Refugi della Pace, cal trucar per saber si estarà obert.


Des del Coll calcem esquís i ens enfilem per la vall de l'Oronaye, ressenguint el mateix itinerari d'ara fa uns anys cap el Cim de la Platasse, fins a la cota 2300m on deixem aquest itinerari i ens desviem completament cap al Sud Est seguint la vall fins al llac de l'Oronaye 2400m. Travessem el llac i seguim direcció nord Est per la vall que puja entre les agulles de l'Oronaye i el pic de Feuillàs, seguint els pendents cada vegada més drets veiem un collet al fons, a l'esquerra del Coll de Feuillàs, destí final de la ruta 2803m. El descens el fem amb bona neu fins al cotxe (neu primavera assolellada al vessant sud)

Divendres 7 de desembre: Monte Vaccia 2473m +1240m F/S3

Hem trobat un apartament a Bersezio, al municipi de l'Argentera, poblet ben situat molt aprop de diverses rutes d'esquí de muntanya. Al poble hi ha restaurants, pastisseria i supermercat. Ens desplacem al poble de Pietraporzio 1230m a 9km, on deixem el cotxe al mig del poble.

Cal seguir la pista que surt del poble en direcció sud i que s'endinsa a la vall de Piz fins al Pla de la Regina 1480m. En aquest punt hi ha un camí que gira per la vall cap al sud est, estret i gelat, incòmode de progressar. A la cota 1700 s'obre la vall i desapareix el camí, la ruta es fa més afable i anem a buscar el coll marcat al fons de la vall, es pot pujar pel coll o directament per les pales laterals cap al cim. El cim del Monte Vaccia és un gran pla amb dues carenes amples que suggereixen altres itineraris... El descens amb bona neu fins el camí, a partir d'aquí ens el podem estalviar apurant pel bosc de la dreta.

Dissabte 8 de desembre: Monte Bassura 2660m +1200m PD/S3-S4 (cota 2480m)

La ruta comença al Villagio Primavera a 2'5km de Bersezio, a 1450m. Des de l'aparcament, agafeu la vall de Ferriere fins a l'inici de la vall de Forneris, seguint una pista ampla i còmoda. Allà veureu a l'esquerra al Sud un gran con amb una canal al fons, pugeu pels pendents del con, que es van fent més drets fins entrar dins la canal 35 ° 100m, passats 100m trobem una sortida a la dreta en pendent que puja enmig d'arbres seguint el camí del GTA. Seguim el pendent pel bosc i el camí GTA fins a la cota 2000m on travessem el riuet i ens anem enfilant pel bosc, pendents moderats, en direcció est, per superar per sota una barrera rocosa, però sense entrar dins la vall que baixa de l'Alta di Barei. Anirem girant cap a sud fins a tenir el gran llom del Monte Bassura davant nostre, amb un coll molt marcat a l'esquerra.

Nosaltres ataquem seguint unes traces pel llom nord, força dret i amb neu canviant, decidim continuar a peu i arribem a la cota 2480m on ens trobem una placa de vent, l'hora, el vent, la placa i les dificultats de progressió són massa indicadors com per no fer cas, així que mitja volta i gaudim d'un formidable descens.

La sensació és que tenim uns quants cims pendents en aquesta vall...

Hi hem estat la Berta A, Anna M, Carles P i Ricard M

Bones traces !!